especial ZULIMA MARTÍNEZ : textos, poemes, entrevistes, llibres, presentacions...

*

Quatre textos-articles de Zulima Martínez extrets de la revista Q, per començar:

( CLIQUEU A SOBRE PER AMPLIAR)

http://www.socialq.com/anteriors.htm

http://www.socialq.com/pdf/Q-14.pdf

http://www.socialq.com/pdf/Q-13.pdf

http://www.socialq.com/pdf/Q-11.pdf

http://www.socialq.com/pdf/Q-12.pdf

POEMES de ZULIMA MARTÍNEZ:

Llueve: http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2010/03/poema-de-zulima-martinez.html

Festival en el Parnaso: http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2010/03/festival-en-el-parnaso-poema-de-zulima.html

Marselleando: http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2010/12/marselleando.html

S.O.S: http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2010/12/sos-de-zulima-martinez.html

Zulima a la PORTADA de Regió7

Entrevistes a Zulima Martínez:

Manresainfo:
http://www.naciodigital.cat/pdf/manresainfo/noticia_9415.pdf

Lecturofília:

http://blogs.grupojoly.com/lecturofilia/2010/03/01/entrevista-a-zulima-martinez/

Entrevista-xat:
http://comunitat.regio7.cat/entrevista-chat/1247/Cultures/Zulima-Martinez/entrevista.html

NOTICIES i + :


Zulima Martínez a puntzero:
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/01/malas-malisimas-de-zulima-martinez.html

Zulima Martínez, cinc dones i les hormones:
http://www.regio7.cat/cultures/2010/02/13/zulima-martinez-cinc-dones-hormones/68874.html

MALAS MALÍSIMAS, de Zulima Martínez:

FNAC : http://libros.fnac.es/a349774/Zulima-Martinez-Malas-malisimas

TOP BOOKS: https://www.topbooks.es/libros/MALAS-MALISIMAS/128380/978-84-9908-131-1

AL BOOKS: http://www.a1books.co.in/malas-malisimas-wicked-spanish-edition/itemdetail/8499081312/

PRESENTACIONS:

Al seu  St. Vicenç : http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/10485/vota/5/1300473805

http://bibliotecadesantvicenc.blogspot.com/search/label/Zulima%20Mart%C3%ADnez

PDF: http://www.naciodigital.cat/pdf/manresainfo/noticia_10485.pdf


A Manresa: http://www.regio7.cat/cultures/2010/02/13/zulima-martinez-cinc-dones-hormones/68874.html

A Suria: http://bibliotecadesuria.blogspot.com/2010/04/zulima-martinez-presenta-el-seu-llibre.html

( i, mil perdons, falta un video de la presentació de Malas Malísimas al PARCIR de Manresa que, per problemes tècnics, encara no s' ha pogut penjar, però arribarà!)

.

"Amor, a Mort", poema de josep grifoll.

Antoni Tàpies, “Amor, a Mort”, 1980.

IVAM, Institut Valencià d’Art Modern.

Amor, a Mort, poemes a Antoni Tàpies:

 http://www.jordi-carrio.cat/pdf/05_7_a_tapies.pdf

AMOR, A MORT

.
Pensant-te,
recordant-te
parlant-me
dels rapaços,
de les seves maneres de fer.


Prem el densíssim dol que és vol, que és teu, que t’ és,

que és el Terrible, treu-te’ l de les tripes. Vola, sigues vol

d’ urpada en guerra, que t’ han declarat l’ infern. A tu!

Tu que t’ hi enfilaràs que hi sagnaran els cels: Rapaços no! I

a fora el fel hi falcaràs tots els falcons, ho sé. Que tu ets d’ amor

i ells no i no hi ha més arma, amor sense armadura, amor

d’ altura, amor que crema, amor que dol, amor dificilíssim

que no es ven ni es compra ni surt als diaris ni a les revistes,

amor amor; amor, a mort, amor.

Grifoll

17.03.2011

casserrespoblepoema

poemavisualsonylletratcomunjeroglíficbordirucd' autor, de griFOLL

TU, poema de grifoll

(...)

Digueren a l'amic: -On vas?-. -Venc de mon amat-. -On vens?-. -Vaig a mon amat-. -Quant


estaràs ab ton amat?-. -Aitan de temps con seran en ell los meus pensaments.-


(…)


Del “Llibre d’ Amic e Amat” de Ramon Llull



Tengo un idiota dentro de mí, que llora,


que llora y que no sabe, y mira


sólo la luz, la luz que no sabe.


(...)

D’ “El noi de sucre” de Leopoldo María Panero.

TU

Jec esporuguit. Una àliga nocturna

m’ ha pres tota la posta. L’ avern

és un pas d’ ala ultra refined. Ra,

com tots els altres, llegeix Nietsche

i ara es fa el mort amb tanta excusa

que ni s’excusa. Pro plou i plou i plou i

això ens acosta. Tu no jeus esporuguida.

Li tens un punyal reservat al sagrat

entre les còrnies. T’ entro als ulls

que m’ alcen i li arrenco a la rapaç

les mil cent ales. Escups un ram

de nafres al Tànatus i li endolles

el punyal que li devies. -Podria jo

trobar-me al Paradís sent tu a l’ Infern,

que encara em salvaríes-. No sé com

inventar-te l’ invent que jo et voldria,

però m’ és igual, inventaré l’ invent

d’ invitar-te a inventar-me’ l. Sols tu

n’ ets capaç. I després i en regal

que t’ assalti lo viu de lo viu, et duré.

I lo verd fent l’ aire de lianes sent jo

que t’ abraço duent l’ amor com tu

vulgues. Vull aprendre’ n. És això. Tu.

josep grifoll

15 de març de l’ 11

casserrespoblepoema



"N' IX" Enric Casasses i Pascal Comelade. Nou disc.

N'ix ve del verb eixir, del disc surt música, surt fum, surt poesia.


Així justifica Enric Casasses a l'ACN l'expressió que dóna títol a la
segona col•laboració entre el poeta i Pascal Comelade. Després de
la bona acollida del seu primer treball conjunt, 'La manera més salvatge'
aquesta parella de fets musico-poètics proposa ara un disc 'més
directe, més espontani'. L'Àlbum, que ha estat enregistrat mig en
directe, mig en estudi, ofereix un viatge que va des de Frank Zappa
fins a Jacint Verdaguer. La maleta cultural d'una generació que la
llega a la següent. Ambdós creadors coincideixen en assenyalar la
complicitat, l'espontaneïtat i l'actitud que ha marcat la seva relació
i aquest treball. /acn

                        +, aquí:                            

http://www.enderrock.cat/disc/481



Sònia Moya, demà 16 de març a la ràdio

 Amics, La poeta Sònia Moya, que serà la convidada, a més a més de recitar poemes acompanyada pel guitarrista Pau Ruiz, serà entrevistada pel conductor del programa i respondrà a un qüestionari de deu preguntes. Podreu escoltar-la demà dia 16 de març del 2011 de dos quarts de vuit a les vuit a Ràdio Sant Vicenç de Montalt a través de les ondes (FM 107.4) o per Internet. En cas que no us vagi bé, podreu escoltar-la en diferit al blog http://piusmorera.wordpress.com/ una mica més tard, i fins i tot veure-la.

Cordialment, Pius Morera.

—INDIOT— de blanca llum vidal

a n’en Rafel Joan

Has vingut i no me queix, m’esqueix un poc amb aquesta aigo i fa nedera. Hi ha tres colors pintats de l’altre i n’hi ha molts més que se n’allunyen, que fan far. Si una mà ens e mira amb ales és per l’ull que ho banya tot. Va ser un cóm per pardalets i ara és un clot, un forat per abismar-s’hi, un forat dins el forat i molts ocells que hi ha per dalt. Si allò era un somni ara en són dos que es multipliquen: una panxa amb un conill i un conill que du conills. La set moguda. Que d’aquest tronc ne surten branques és tan groc que fa que sí. L’home gros que para el sol ja no està sol. Ara hi ha un nin que menja pipes, una nina amb molta por i unes pors que fa la nina. S’escriuen lletres. Si dos se miren entremig se’ls hi fa un ull: un sol negre a l’horitzó. La dona vetlla. No se sap si és una roca —un còdol llis— o és un riu trencant les aigües, la humitat, un disbarat, la humanitat o un cap pintat. També hi ha amàs, un xiulo humanat i un home tort ple de rellotge. Les hores vagant, giravoltant. La dansa del traç que artiga el tros per fer-ne càntir. L’esquerda i el séc. La planta neix i en un camí hi ha el cel en terra. Aquell poema és com un tall que es bada més i que si, amb tot, llavors fa crosta, és pel gall que et da sa ploma i pel dibuix que tu li feres.

Blanca llum

15 de març de l’onze

"almenys", de DOLORS JUAREZ ( de "poemes de la terra absent")

http://apuntssuspensius.blogspot.com/

XXV

Continua existint, rere la terra, un nosequé que se’ns trenca



o des de sota, com un temps que ho martelleja –tot-



com un anhel que vol saber el saber-ho tot i amb un descuit



cau en l’oblit, un abís fosc i profund que ens engoleix



en la memòria, del tot per tot caient al fons fins que ens perdem



fent-nos d’absència, llot de fons que se’ns fa trist com la tristesa -i no-



desfer-ne els pètals i insistir quan el darrer no ens diu que sí



això és la pena, la terra absent que ja ni hi pensa, amb l’amor



que ni l’espera que fa el roc amb la quietud la desespera –almenys-



intentar el crit amb fil de veu i a cau d’orella –o si més no-



per el desig –amor- : alguna cosa que ens refaci de l’oblit



que ens esbocina.

Dolors Juarez 15 de març del 2010

grifoll recita el poema "no preguntar-se res (com una pau)" ...a la noia que em va fer mag merlí

AUDIO:

http://www.goear.com/listen/f426e9d/no-preguntar-se-res-com-una-pau-grifoll


LLETRA:
http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2011/02/no-preguntar-se-res-com-una-pau-de.html

grifoll.

15.03.11.

casserrespoblepoema

sota la pluja

LABREU EDICIONS. Tomàs Arias, Ernest Farrés i Marc Masdeu. Presentació-recital

dimecres 16 de març la col·lecció alabatre de LaBreu edicions fa 5 anys i estrena tres poemaris

per a la primavera-estiu del 2011, amb poetes i presentadors de luxe!

Els efectes imprevisibles dels camps magnètics d' Ernest Farrés

presentat per la periodista i escriptora Sònia Hernández

Odi sobre tela de Tomàs Arias

presentat pel poeta Max Besora

Prufrock i altres observacions de T.S.Eliot, traduït per Marc Masdeu.

presentat per Marcel Riera, traductor de Larkin al català, i l'editor Marc Romera.

Us hi esperem!

http://www.labreu.wordpress.com/

sempre hi ha roba estesa, poema de grifoll

...

Que el món no et té vençut

Que no et té derrotat

No et pot tornar boig no importa quantes vegades

Puguis ser maltractat

...

Bob Dylan

SEMPRE HI HA ROBA ESTESA

Com que no pots fer pedra amb la sorra,

te n’ emplenes la boca i t’ ennuega.

Tu vols matar l’ anhel fet objecte,

devorar-lo d’ una grapejada.

Riure’ t del mar, del cel, de l’ ou del món, l’ inacabat!

I de la pesta perfumada, que en dius, d’ enamorar-se.

Resumeixo que menges sorra i ets cosa de ràbia.

No passa res.

També hi ha l’ altre, enamorat d’ estar-ne, però en silvestre,

agònica modèstia que et descalça en somnis

i s’ hi eixuga amb els llençols que en són la palla

(de la fera i cuca. He dit silvestre).

I la de més enllà, follant amb un titella a l’ hivernacle

d’ amagat de la paciència que és la mare del ninot;

buits, secs, en quarantena si la nit no colga

na Tit i n’ Ot. I l’ endemà i per cada dia,

titell Ot i Tit ella, l’ un per allà i l’ altre enlloc

però això sí i sempre: la puta puríssima disfressa!

Que sí; això és amb tot aquí a la terra.

S’ esperen a accedir a les ànimes fins que són cadàvers.

Llavors els besen. En vida no en gasten d’ esperits.

De vi o de cervesa sí, fins perdre l’ orella,

l’ oxigen, la verga, la conya, el que calgui per fer un vòmit i dir
                                                                   jo sóc l' estrella!

T’ informen de res com si rebentessin una guardiola,

criden al metge si arriben tristors o van massa alegres.

Perden el què mai van trobar. Roben el què no té amo.

Amen amens i creus i fan ciris i esnifen pols de verge

i claven agulles al dolor. Llavors es requeixen de que dol més!

Substitueixen la vergonya de no ser-se, no estan per res més.

Sentir no mai! De mala educació agafar-s’ ho rient, necessitant,

explorant. Prohibit! Prohibit! ta clà! ta quí! tic-tac!

Res no vindrà. Res tornarà. Ara hi és tot

i ‘na fent. Clenxa’ t! Reclenxa’ t i va!

Somrius a tots els cartells, no ho veus? Ets feliç!

Ara, què ve?

grifoll

13. 03. 11

casserrespoblepoema

BROTS, de DOLORS JUAREZ

XXIII




Una bossa de pedretes que es rebenta dins del cap



com la consciència; espetec de noses soltes que es desprenen



de les coses que no es poden suportar, primaveres dant-nos brots pena per pena



les branquetes dèbils mortes que es refan, pètals llisos rosa fort és el què ens fan



en la memòria; noms de flors que sense nom han arrelat



com una essència; quan pensàvem que en sortíem i el què fèiem era entrar



-a l’all- però ja de sempre



si estacions que solapant-se en una tarda d’un sol dia ens han del tot destarotat



de on anem a què veníem, tots els anys que em empassat fins a negar-nos de l’empatx



i coses òbvies;



altres coses que per fer veure que sí o fer-les lleu o que ho semblés les hem obviat



i no per força;



com si haguéssim nascut dòcils i ens vincléssim com les branques d’un desmai



sens badar boca;



com si el fred ens hagués mort alguna cosa



que ens hagués deixat ben secs de tant plorar, i ara



que és primavera, no la poguéssim recordar.







Dolors Juarez 13 de març del 2011

AL SENYOR ARGELAGA, de grifoll

el senyor Argelaga són tres en un

però n’ és cap i deu mil

que no

que no

que jo no vinc amb vos senyor Argelaga

vos sou l’ anella del vent

que descrosta els camins de tornada

vos... jo faig prec per un crani ben buit

-cap per avall m’ emplenaré de pluja

i vessaré fins el carrer on vam aparcar

tot allò que era per a sempre-

que no

que no

que jo no vinc amb vos senyor Argelaga

vos sou l’ inamovible

la vida que no avança

vos...jo m’ hi trinxo les ungles rascant-la

-que el sol em dauri les copes dels dits

i aniré fins l’ estació de les sargantanes

a ressuscitar horitzons-

que no

que no

que jo no vinc amb vos senyor Argelaga

vos sou la propina de la falòrnia

                                           a la qual reseu diàriament

vos... jo m’ endinso fins la saba efervescent

-que lo menut i mínim per a vos

m’ és a mi lo més esplendorós

i sóc aquí present i passat i furgant

fins l' arrel de l' ullal

grifoll

12.03.11

casserrespoblepoema

500 milles, de JORDI PLANA

A500millesFROMhierro from Jordi Plana Pey on Vimeo.

BLANCA LLUM i JORDI CALVET, dimecres 16 a l' espai mallorca

jordi calvet a la guitarra i a l'ipod i

 blanca llum vidal, llegeixen i toquen el NOSALTRES i TU

a l'espai mallorca, a dos de vuit

(Nosaltres i tu, de Blanca Llum Vidal.

Palma: Edicions de Lleonard Muntaner, 2011)

http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2011/02/blanca-llum-vidal-ja-arreu-el-seu-nou.html

BLANCA LLUM VIDAL, ENRIC CASASSES i ÀNGEL GUIMERÀ

BLANCA LLUM VIDAL    i     
ENRIC CASASSES

presentant a Berga la "POESIA COMPLETA

d' ÀNGEL GUIMERÀ" edició de Blanca Llum Vidal

1984 POESIA.

introducció de QUIRZE GRIFELL.

(és un resum, no me n' hi ha cabut més...però ei...continuarà. espero no haver-vos esguerrat la presentació amb aquest video...) gri gràcies!!!

gri foll..........................................et. 11.03.2011

Teresa Pascual, Sonia Moya i +

El proper dissabte 12 de març, a les 19 hores, a la Biblioteca de Gandia

jugant a la mà, de griFOLL (si no us hi veieu, cliqueu i s' infla)

Sí riure és sà, aquí prendreu salut- grifoll (i ara...sense logopeda!)

aquest divendres a BERGA, presentació de l' obra poètica d' ÀNGEL GUIMERA a càrrec de BLANCA LLUM VIDAL i ENRIC CASASSES

divendres 11 de març a les vuit del vespre

presentació de l'obra poètica d'ÀNGEL GUIMERÀ

a càrrec de Blanca Llum Vidal i Enric Casasses

a la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga

(Barcelona: Poesia Completa d'Àngel Guimerà, Edicions de 1984)

"més tanta por me deixava

la foguera de l'abim,

que a tot arreu me semblava

sentir baf de socarrim".

DESIG, de DOLORS JUAREZ

 poema per emplenar, potser, per tu‏

Desig

Que s’abaixin les parpelles sempre suaus

al sentir aquesta remor de l’aigua dòcil

que no sentis mai la por de perdre-ho tot

quan s’acosti el so ferit que ve a despendre’t

i, sigui sols el què retens entre les mans

que trontolli enfront el vent sense una pena

i, que no comptis amb els dits si és per comptar

i, que no vagis amb els peus a tocar a terra

i a més, passis pel camí sense passar

que t’hi trobis pètals blancs sota les pedres

i, xiulis tant que se’t confongui amb una au

i, et tornis bec per picar fort en contra un tronc

i, et quedi això gravat al tronc i també al cap:

que tu hi has set, que hi has passat,

que no tens res, que no vols més

que potser sols, que potser el nom

que et dius que et dius

que et dius

----------------

i que t’hi quedes.

Dolors Juarez

7 de març del 2011

a ballar-LA, poema objecte de griFOLL

grifoll, poema-collage

TRÀFEC TEATRE fotografies d' ahir a BERGA

TRÀFEC TEATRE, aquesta tarda a BERGA iniciant el carnestoltes (aviat més)

avui comença el GARGALL !!!

aquí, la informació:

http://www.gargall.net/

http://gargall.blogspot.com/

http://www.myspace.com/infogargall    



uS PRESENTEM el vídeo de promoció de (((gargall))) festival d’improvisació, soroll i nous sons.

El vídeo, de 30 segons, l’ha realitzat el fotògraf berguedà Jordi Plana i es mostra una imatge que connecta directament amb l'essència de l'homenatjat Mestres Quadreny i el soroll i experimentació directe.

http://www.youtube.com/watch?v=ocJzR-E6vBU

Us recordem també que avui comença (((gargall)))

Aquest any, el festival passarà també per les comarques del berguedà, osona i solsonès,

VAS COMUNICANT, de grifoll

mira - li he dit-

no vull saber el valor nutritiu de la causa

no vull saber el nivell actual del concepte

no vull saber la rendibilitat de l’ oferta

no vull saber l’ eficàcia del producte

no vull saber la combinació de la caixa

no vull saber per qui doblen les campanes

no vull saber la bona nova del guru

no vull saber la llegenda del xèrif bo

no vull saber la mida de lo mesurable

ni vull saber què diu el putu lloro

no t’ estimaries més ‘na a fer un cafè i ser tu?

jo també puc provar d’ ésser l’ altre

grifoll

2.03.11

casserrespoblepoema

Tràfec Teatre inicia el carnestoltes de Berga

Tràfec Teatre

inicia el carnestoltes de Berga

Divendres  les 20.00

a la plaça St. Pere

cliqueu màgia:

http://www.trafecteatre.net/

 

ART CONTRA EL CÀNCER

Calma –també-, de DOLORS JUAREZ

Sembla cert que neixis de les pedres

que en portis l’espetec a dins els ulls

que s’apressés la carena a fer-t’hi un lloc

com si tornessis de la terra i fossis terra

com si en vinguessis, de l’estrebada

mentre l’ets

que al aguantant-li la mirada quan li vessa

al blau serè, el blau mateix s’enterboleix

l’aire pausat, les teves mans, donant la treva

una remor que diu quietud mentre atordeix

un horitzó tocant la terra i fent-se terra

com si tot, per un moment, hi encaixés.





Dolors Juarez

25 de febrer del 2011

CUCA DE SURO, poesia per a infants de 0 a 100 anys!!!!!

LA XXII SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ I EDICIONS DOCUMENTA BALEAR

ES COMPLAUEN A CONVIDAR-VOS A LA PRESENTACIÓ DE LA NOVA COL·LECCIÓ

CUCA DE SURO

(POESIA PER A INFANTS DE 0 A 100 ANYS)

I DELS SEUS DOS PRIMERS VOLUMS:

Històries d'animals, tretze

d'Enric Casasses i Stella Hagemann

I

Reravera

de Maria Bellver i Neus Ferrer

el proper

dijous 3 de febrer a les 18h

a la XXII Setmana del Llibre en Català

al Pati de la Misericòrdia de Palma

(entrada per Plaça de l'Hospital)

Hi intervindran el coordinador de la col·lecció Antoni Artigues i les autores.

Més informació a:

www.documentabalear.cat/histories-d'animals

www.documentabalear.cat/reravera

CRIDA a la MANI, de grifoll

ara crido

déu gran fera salvatge

si tu m’ has fet

i tot ha de morir

vull una explicació

i si no existeixes

també

i si t’ has mort

ressuscita

vinc amb la gent

que em segueixi:

avui manifestació

en contra de la mort

(començant per la natural)

a la una a l’ alzina gran

grifoll

28.02.11

casserrespoblepoema

BLANCA LLUM VIDAL, ja! arreu! el seu nou llibre NOSALTRES I TU

TRIPLE DE TRES, de grifoll

reclama’ t ara -en vida

que vindrà l’ home del temps i és el del sac

si ho fas te’ n dic un bosc d’ animalets en molsa

que et vindrà a buscar la lluna havent dinat

farem ganyotes de llimona i de propina

escopirem dins les trompetes de la mort

reclama’ t ara -és fira

però vindrà l’ home del sac i és el del temps

tu xiula i jo te’ n faig un circ de mims en erupció ah

vindrà una llum a mitjanit que et besarà

farem invents del tebeo i més experiments d’ amor

viurem fins l’ hora de la mort – que diuen

corre corre -reclama’ t ara

que l’ home del temps és dins el sac

si el lligues fort jo el tiro pel barranc

grifoll

22.02.11

casserrespoblepoema

llibertat d' expressió! sí a la TV3

grifoll. poema visual nº X

DIU QUE DIU, poemàs de la Blanca Llum!!!

a la Conxi



Plató diu que Ió diu que Sòcrates diu

la veritat: que Homer ens diu que «un ocell

els vingué damunt quan s’enardien

a franquejar la vall, una àguila de vol encelat,

que [deixà] el poble a l’esquerra, portant

entre les urpes una serpent sagnant, enorme,

viva, que encara es debatia i no havia oblidat

encara el seu delit, perquè torcent-se enrere,

ferí al pit, vora el coll, l’àguila que el tenia pres;

la qual l’amollà daltabaix a terra, punyida pels

dolors, i caigué al mig de la turba; i llavors ella,

xisclant, seguia l’alè de l’oratge». Llavors a casa

l’amiga em diu que el cap li diu que el cor li diu

que no en sap res, d’abans, que «ara estic

en el mateix lloc ont estic ara». I li diuen

que és torta, esguerrada, com una enze

i llumada. Esparta la va llençar costera avall,

però ella ve amb ales: segueix l’alè de l’oratge,

atrapa la pedra i la fa imant.



Blanca Llum Vidal

20-2-2011

fragment d' un poema d' ENRIC CASASSES, del llibre "la cosa aquella"

.


dels 14 anys ja es veia tant

que volien molt que em fes gran

que jo m'hi vaig posar de cul

com si no fos més que un insult

("ells" eren els grans, això estava

claríssim i ningú en dubtava)

¿per què havíem de ser com ells?

¿per què ens havíem de fer vells?

"Va, nen, digues, tu que seràs,

oficinista, capatàs,

policia, mestre d'escola?

¿com te l'empassaràs, la bola

que et farà morir de vell, digues?!"

Doncs protestant, menjant formigues,

fent tantes campanes com pugui,

jugant amb tot el que es bellugui,

dels jocs de la gent gran en passo,

m'estimo més fer de pallasso

de patufet o d'arlequí

i escriure't versos des d'aquí

(on sigui sóc al teu costat)

sobre la lluna de Bagdad

casasses i blancallum...recital avui, ja, a quarts de nou!!!!

avui, 18 de febrer,

a quarts de nou,

a l'ateneu rosa de foc,

a gràcia, carrer robí 5,

cantonada amb topazi.

recital

d'enric casasses

i blanca llum vidal

grifoll des loups

vinc del llop

no d’ un

de tots

jo vinc de tots els llops

grifoll

17.02.2011

casserrespoblepoema

del clero a Transilvània amb autobús, poema de griFOLL

la claror s’ arrossega pels dits

el que escriu ja no hi és

disset escarabats engrescats

van de bars i tu no fas res -ni temps?

com el fas? me’n daràs?

un ocell condemnat a volar

s’ ha penjat d’ una branca

té un dimoni a l’ ull

m’ agraden més els pardals

les orenetes del capvespre

no caduquen

crec en trenta-tres fantasmes

la resta són vius

l’ amor no fa diferències

són els seus predicadors

del clero a Transilvània amb autobús

el detectiu és un voyeur que cobra

el meu veí cria escaroles i xiula

el més poruc s’ escapa de la trampa

els perdedors aposten

els guanyadors què guanyen?

una copa? una medalla?

m’ agrada més el soroll de les pedretes

que em regala el riu

que tu m’ abracis

anar sobrat de llapis –per si cola

fer dibuixos dels cargols que em descargolo

sinó llegíssim tants prospectes tantes multes

tants prohibits tants diagnòstics tants currículums

llavors potser podríem llegir-nos els llavis

què són els que diuen i riuen i criden i besen- penso

amb la claror que s’ arrossega pel món ara mateix

em rebel•lo i m’ extasio

els esquelets la ballen

truquen a la porta dues gavardines- corre

es canvien ànimes per caixes fortes

tot déu corre i l’ home enlloc

de mandrils molts de llagostins també

però i de l’ home?

se n’ han fet creus amb un de clavat

també te’ l recepten al cap

te’ l pots baixar d’ internet

s’ instal•la ràpid

grifoll

15.02.11

casserrespoblepoema

MARÇ de Jordi Plana (photo) Blanca llum Vidal (text)

cliqueu, que es fa gros...

NO PREGUNTAR-SE RES (COM UNA PAU), de grifoll

A la noia que em va fer mag merlí

dir la branca i que t’inundis d’ aus

que de la fulla tendra en faré verd

que et pinto un bosc dins l’ ull i

ens escapem per la finestra del cucut

no preguntar-se res

no preguntar-se res com l’ aigua

dir-hi els peixos i la lluna i fer la pluja

que és la màgia quan la regues tu

faré una barca de paper

no preguntar-se res

no preguntar-se res

faré una barca de dibuixos musicals i

tocarem el dos que el vent ja bufa

-que se sàpiga que tot això que dic

fa que funcioni traspassant mesures

dir-te que et pinto un mirall

-lo millor que he pintat

i que et surten arbres dels ulls

que hi tens nius d’ amor fets d’ amor

no preguntar-se res

anem amb barca pels rius de paper

dibuixant-hi els caragols

que encara hem de perdre o trobar

prosseguint la branca que t’ inundi d’ aus

et pinto un bosc dins l’ ull

ens escapem per la finestra a fer el vermut

no preguntar-se res

no preguntar-se res com una pau

però remenar-ho tot

les llunes i les pluges i la bogeria -de la bona

que és la bona quan la regues tu

faré un avió de carbonet

encendrem fogueres al cel

vindrà la canalla del món a voler-te

ja ve la canalla del món a estimar-te

faré un pastel d’ alegria total

no preguntar-se res

no preguntar-se res

inventar-se’ n les respostes i que siguin

dir-hi els bons anhels i que vinguin

fa que funcioni traspassant mesures

no preguntar-se res

baixem pel riu que va fins dalt la màgia

al capdamunt del principi del començament

no preguntar-se res

no preguntar-se res

dir-te que et pinto un mirall

-lo millor que he pintat quan el vegis

dir la branca que és la vareta

faré un dibuix perquè me’ l reguis

una barca de paper que et saltarà de l’ aixeta

se t’ enfilarà pel braç fins l’ orella

no preguntar-se res

escoltaràs el vent

no preguntar-se res

tindràs el bosc

grifoll

13.02.11

casserrespoblepoema