Seguidores

viernes, 20 de febrero de 2009

"Para Blanca", me´l van publicar ara ja fa anys en un llibre del qual no en sabia el títol. I el molt putu es títulava AMORES IMPOSIBLES, no te joe!!!

Fuérzame a jugar, a revolver pronósticos y
molinillos de sonrisas sin careta. Invítame a invitarte
a practicar la noche en los tejados. Fotocópiame en voz alta
los permisos para ser turista en tus caderas y en tus labios.
Déjame las luces encendidas de la infancia.
Nómbrame cuando te sientas precintada.
Declárame culpable de locura sin estribos ni paraguas.
Ingrésame tus huellas dactilares en mi acordeón de los sentidos.
Desvírgame tus crucigramas más desmaquillados.
Extiéndeme cupones de descuento que no me descuenten nada.
Envuélveme con versos en invierno.
Piérdeme los autobuses que se escapan de tu lado.
Llámame a las tres de la mañana.
Rescátame de los cafés descafeinados.
Bórrame las exigencias del guión.
Alquílame las llaves de tu cuarto.
Sálvame. Emborráchame. Colúmpiame. No me prometas nada.


J.Grifoll.

miércoles, 18 de febrero de 2009

pintura digital de J.Grifoll


A la Colònia de Cal Rosal, de J. Grifoll.

Ínfim homentge a tots aquells, que ja no sols a Cal Rosal, han lluitat i lluiten (en àmbits més que diversos) perque havíen i han decidit que cap rendició es permetríen.

DIVINA LLESCA, de blanCalluM

Els homes som migradament divins.
(Josep Carner)


No podia veure una miserable engruna
caiguda a terra sense recollir-la
i posar-la sobre una pedra, tota sola.
(Liechtenberg
)




DIVINA LLESCA


Surt del ram un metro amb quatre flors.
La deducció és la fantasia construint-se son castell.
La imaginació és només un pot que sempre vessa.
La raó és tota anarquia, tot humor pur.
Surten flors d’un metro amb quatre rams.
L’argument s’eixampla i cau dins el soroll.
Només entenc lo que fremeix, lo que té veu.
Tota sola, sobre un roc, una llesca de pa
ens ensenya el seu idioma.
Del quatre surt un ram amb flors de metro.
La història és un passeig ple d’ombres rares.
L’evolució es va articulant sense cap fil.
La semblança és una nit que també és fosca.
Surt del metro un ram de quatre flors
dins la mà d’un home oferint-se a la intempèrie.


blanCalluM
18
2
09

lunes, 16 de febrero de 2009

AUTORETRAT, de J. Grifoll


Imatge "pintada"amb espàtula digital.

"LIBÉLULA", de J.Grifoll

“Que se joda el mundo. Yo no pienso dejar de sonreir”
(extret de la peli “Spinnin”)


A Libélula le andaba tan maravilloso el corazón que, éste, le mostraba cosas que sólo ella veía, por eso a menudo le dolían los párpados. Se pasaba todo el dia con su camara en el tejado de los vecinos, desde donde podia grabarse a sí misma por la ventana de su habitación. Todo lo que le sucediera. Todo lo que le sucediera cuando escuchaba o veía cosas. También quería grabar las cosas y había instalado un micro para las voces, pero hasta el momento, nada.
Libélula era su própia investigación, se buscaba. De hecho, Libélula hacía lo que hacemos todos: tratar de saber de que o de quién nos tratamos.

Libélula vivía en las afueras del pueblo, al lado de una gasolinera, y ayudaba a sacar las mesas en el restaurante de sus padres. Le gustaba, porque los restos de comida en los platos siempre tienen forma de algo.

Libélula fumaba a escondidas picadura de su abuelo, que liaba con papel de periódico. Los médicos decían que padecía de asma, pero ella sabía claramente que la tinta de color que empezaban a poner en los diarios y revistas no era buena.

Libélula tenía un perro llamado Marfíl, que asustaba a todo el vecindarío (a los 13 vecínos que había) porque le faltaba un ojo. El izquierdo.

Libélula iba a la escuela con bus, donde, en su clase, había un chico del que sus voces le decían que la amába. Al chico, pensaba, ¿cómo le andará el corazón? Yo creo que ella también lo amába; o eso, al menos, es lo que me gustaría creer.

Libélula dibujaba en la carpeta colecciones de disfrazes para los personages de sus visiones. Podia vestirlos a su antojo. Eso le estaba permitido gracias a un fallo que le habían encontrado los neurólogos en el hipotálamo. Como esos seres verdes que arrastran ese gran tronco carcomido por la razón.

Libélula, por el nombre, disponía de alas cuando llegaba la primavera. Y, entonces, podía ir donde quisiera y al instante que fuera. Eran finísimas, delgadas como relíquias, brillantes.

Libélula, ya pronto vuelves. Nunca te has ido, Libélula. Tu eres mi ahora.



Josep Grifoll,
febrer del 2009,
Casserres.

jueves, 12 de febrero de 2009

El que fa la febre...

Degut a unes maleducades amigdalitis que no m´han deixat sortir del llit, amb el portàtil i a cops de ratolí m ´he hagut de buscar la vida amb programilles grafics per poder pintar i guardar la força. Si us agrada, bé, sino, també. A mi, no ho se.



J. Grifoll. Febrer del 2009.

miércoles, 11 de febrero de 2009

APROXIMAT, de blanCalluM (és genial!!!!!)



seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs l’aire que s’inflama,
seràs astre rutilant (...).
Joan Maragall, El Comte Arnau


APROXIMAT

Seràs lladre, seràs serp, seràs la terra trontollant vora l’afrau, seràs tot l’aire que no surt quan riu el riure, seràs l’ocell que té mil plomes, seràs l’incert, l’intució, seràs el dubte apunyalat per l’ànsia vella, seràs un tall, la cicatriu, la cosa cosa i l’esquelet que res aguanta, seràs la por, el desesperar-se, els mil bocins i el torsimany de cada banya, seràs l’ofec, desesperança, el cul de got, la poca gana, seràs el tret que mai encerta, seràs el blanc sense color, seràs la nit, la fosca mare, seràs el gest que ho assenyala, seràs el nom de qui diu nom de qui diu aire, seràs el bell, seràs qui tempta, seràs qui sap que mai ho sap, seràs el jorn, la pena a l’alba i la farina, seràs capaç, seràs ignot, seràs el gust i l’anarquia, seràs el bony, la be de bomba, seràs el ruc i l’ase llesta, seràs el vent, seràs cavall, seràs un Joan mirant na Joana, seràs el corc, la fusta agresta, el to trencat i l’espantall, seràs la copa enllà del cel, seràs un tros, potser la llesca, engruna fosca o el grumoll, seràs el ser-te arran la vinya, seràs semblant, la dimensió, l’humor amor d’ànima teua, seràs la barca sense vela, serà el tel que fa de vela, seràs la llum que no fa nosa, seràs petit, seràs el nen, seràs el preny de símbol foll, seràs el groc, l’aproximat, seràs el vol que s’entrebanca, seràs pinyol, seràs un cop, seràs un altre, seràs l’accent fora de lloc, seràs el lloc de tot accent, seràs la forma, el digerir, lo que no es pensa o lo que sí, seràs el pla, el xargall curull i l’aigua verda, seràs un ull, l’universal, l’orella eterna i un castell, seràs tot l’or, seràs un pal, la vertical, metall impur i l’erm pedreny, seràs el roc de la baixada, seràs veritat, seràs que sí, seràs relat de per les fulles, seràs el fil, seràs el nus, seràs el mal que no té punxa, seràs el nan, l’orat valent, l’amic que ve i que no s’atura, seràs un punt, seràs més ample, seràs futur de si no passa, seràs un ronc de bèstia llarga, seràs el fred, seràs el gruny, seràs un dau, seràs la cinta que no lliga, seràs el mes, seràs el mes desencaixant-se, seràs un pot, lo que hi ha dins, parent de tot i qui s’ho mira, seràs malgrat, seràs un cóm, l’abeurador, la vida inversa i la que no.


blanCalluM
11
2
09

miércoles, 4 de febrero de 2009

martes, 3 de febrero de 2009

BANSKY


Imagina una ciudad en la que el graffiti no es ilegal, una ciudad en la que todo el mundo puede pintar donde quiera. Donde cada calle está inundada con millones de colores y pequeñas frases. Donde esperar el autobús nunca ha sido aburrido. Una ciudad viva que pertenece a todos, no solo al estado y a los dueños de grandes negocios. Imagina una ciudad así y no te acerques demasiado a la pared, está recién pintada.”- Banksy -


lunes, 2 de febrero de 2009

Eduard DE POBES (no us deixeu perdre aquest megacrack!!!)


la font del Balç
casserres prop gironella
fins finals de març'09
Eduard de Pobes (juny 1975, manresa)

Autodidacte, reivindicatiu i compromès, Eduard de Pobes decideix fa quatre anys a dedicar-se professionalment a la pintura quan creu que amb aquest llenguatge pot arribar a utilitzar-lo com a mitjà d'expressió per plasmar les inquietuds que el mouen i el fan remetre a un diàleg intern entre persona i tela.
Les seves obres basades en criteris de qualitat pictòrica, demanen tant ser mirades com pensades i tot i situar-se en un punt de recerca continuada, els seus treballs i estudis segueixen el camí d'un interessant realisme màgic comparable amb les pintures de Naranjo i Antonio López entre altres. Dins de cada quadre hi ha una història que va més enllà del que pot arribar a transmetre a primera vista, quedant embolcallades d'un tel d'irrealitat que els hi dóna un virtuós caire característic i personal.
Les pintures d'Eduard de Pobes s'han pogut veure a galeries de Catalunya i ha participat en exposicions col·lectives de Madrid i París.L'exposició es podrà veure a la font del Balç fins a finals de març i és comissariada per moviment punt zero.

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/la-font-del-balc-casserres-prop.html

domingo, 1 de febrero de 2009

L´INDIVIDUAL, GENTE!!!!

dins del teu somni s'amaga un cavall
dins del teu dia i viu un home nu
dins del teu dia hi ha les hores

individual informa:



gargall – apologia amb majúscules
festival d'improvisació, soroll i noves músiques 5,6,7 i 8 DE MARÇ DEL 2009

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/gargall-encs-manresa.html


divendres berguedans a la font del balç - 06/feb
presentació del nou disc de grapat (olvan)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/la-font-inaugura-els-divendres.html

*Marc Dorian el vocalista de DORIAN + i'm not a dj a la font del balç - 07.feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/dorian-dj-gironella-font-del-balc.html

in-somni'09 festival itinerant independent – 19/20/21/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/in-somni-festival-itinerant-independent.html

el berguedà busca grups musicals
reneix la moguda del berguedà gràcies a la iniciativa d'alguns joves i la col·laboració del Servei Comarcal de Joventut i varis ajuntaments de la comarca.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/musica-moguda-del-bergueda-gironella.html

crema i decora el teu carrer (perpetracions)
mostra d'intervencions efímeres al carrer.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/perpetracions-mostra-dart-al-carrer.html

taller de palmes – manresa – 9/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-palmes-manresa.html

música per a nadons – Manresa – dissabtes/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/msica-nadons-manresa.html


el niu presenta un taller de música electrònica i beatboxing – bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-musica-electronica-beatboxing.html

pausa / silenci = mal pelo
mal pelo proposa fer un apropament al mètode de treball que utilitza en la seva aproximació al moviment i a la idea pràctica de la pausa-silenci.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-silenci-i-possibilitat-dimaginar.html

recomanem:
art versus art – delicatessen a mida (28 m2) – manresa
28 m2 un espai on conflueix el treball de quatre personalitats molt marcades.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/botiga-versus-art.html

joan fontcoberta – fotografia – bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/fotografia-joan-fontcuberta-bcn.html