Seguidores

sábado, 28 de noviembre de 2009

"Declaració d’una presa de nit desorientada", de Dolors Juarez.

La cosa era la següent:
jo no havia de fer gairebé res,
riure una mica, fer uns quants glops, algun gest
i no parlar de poesia
- és lo aconsellable en aquests casos -.

Però tu venies amb la mirada carregada i jo
no estava preparada, tant poc
que potser se m’escaparen les paraules
que un reserva en els refugis diminuts
que té la pell.

I perquè la confiança fa el delicte,
així varen anar els fets:
un trencadís de seny esparverant,
un tot i ara amenaçant, un dóna’m més
insospitat, un vull que creix immesurable,
un cala’m foc aquesta nit, un segrest boig
desert endins, un crit de fam que cerca
el risc. Un rebombori impressionant
- senyal d’alarma- . I llavors tu,
un atac clar en defensa pròpia,
un cop calent que m’entra a dins
i un dany fatal; irreparable.

Però la traïció com sempre són els anys
i no l’engany, i els anys es porten a les mans
que és el que prem i esmuny amb força.
I així ho vas fer, sens compassió, un crim
quasi perfecte si no fos per les empremtes
que hi vas deixar al fons de mi, massa endins
com perquè ara, amb una tardor –o mils -
pugui desfer-me’n.


Dolors Juarez
27 de Novembre del 2009

TOT SOBRE BLANC blanca llum 23-11-2009


a tu, només un aire, que no oblidares 


Al néixer oblidàrem que era blanc, el fons, 
i que més blanc damunt de blanc va fer molt blanc, 
com un sospir, només un aire. 
Al néixer aprenguerem que era tot, de món, 
i que més món damunt de món va fer molt món, 
com un pessic, que tot ho prem. 
Al néixer pinzells venien junts tocant a l’altre, 
sabent com sempre embrutar-se, 
tacant blancs i barrejant-se. 
I al néixer la sang va tornar roja.  




blanca llum 23-11-2009

lunes, 23 de noviembre de 2009

DEMÀ 25 de NOVEMBRE a les 8 del VESPRE. MANRESA ...a veure si hi treieu l´orella!


Primera trobada de poetes de la Catalunya Central

25-11-2009 de 20:00 a 21:30
Sala d’actes del Centre Cultural del Casino
Passeig de Pere III, 27
Manresa
Catalunya

Dins de la Setmana dels Premis Lacetània i Bages de Cultura, Òmnium Bages organitza la Primera Trobada de Poetes de la Catalunya Central. 
Hi intervindran els poetes 
Montserrat Altarriba (Sallent), 
Lluís Calderer (Manresa), 
Josep Fàbrega (Calders), 
Josep Grifoll (Casserres), 
Jaume Huch (Berga), 
Sònia Moya (Sagàs), 
Víctor Pérez Moixic (Sant Llorenç de Morunys), 
Rossend Sellarés (Navàs), 
Santi Rufas (Manresa)  
Clara Solà (Moià-Manresa), 


amb l'acompanyament als teclats del músic Carles Serra (Calders), en una primera mostra d’autors de les nostres comarques que ens oferiran un tast de la seva obra, que es vol que tingui continuïtat anual.

domingo, 1 de noviembre de 2009

TEXT de MONTSETA GRIFOLL. Foto d´ella a Minut.0-Moulin Rouge, 1890.


Y el telón subió 
y la luz amarillenta me invadió, 
surgió la escéncia 
y la vida empezó en aquel preciso instante, 
donde supé que no había empezado todavía a vivir. 


Abrí los ojos de aquel corrido maquillaje,
borre mi sonrisa pintada de falsas 
carcajadas y apagué mi hasta 
entonces falsa función. 


Sentí echar a correr mi anterior 
yo,huyendo aterrorizado 
de mi nuevo carmín color rojo intenso,así 
fue que me dispuse a quitarme el sombrero,
los que no contaban se levantaron ante 
su asombro y su decepción,
los que siempre cuentan,
decidieron  esperar a un juicio justo,
así que impacientes en sus 
butacas atendieron a la función. 


Y me desquité,me desquité de aquel dolor 
que todavía jamás supe tener y atendí,atendí con la 
mirada intensa y el alma en movimiento,saludé 
asombrada ante el asombro de aquel profundo yo 
que parecía aparecer. 
Me dejé soplar a contratiempo,
tal vez al vacio para no dejarme 
jamás volver a caer.   


Pareció contradictorio colgar mis manos de hilos 
como un moñigote que curiosamente cortó sus 
cuerdas,y me dejé llevar 
para bailar el tango prohibido de mi vida 
entre focos y cabarets ambulantes. 
Y empezé a brillar sin disfraces de pallaso 
agotado de tanta nariz roja. 
Y dejé la pantomima para subirme 
al trapecío de aquella función.   


Me desdisfracé para notarte ,para calar tu calor. 
allí me hice infinita ,actué ,
perdí el espacio y el tiempo y todo me parecío 
posible porque allí lo 
conseguí, porque al vivir me inmortalizé.  


Comprendí que la multitud no llenaba mi vacío,
que el vacío 
era mio y que yo debía llenarlo,
porque me enamoré de mi personaje . 
Desnudarme dejó de ser quitarme la ropa 
para poder mostrarte mi alma










Montse Grifoll










MILF: festival mediterrania il·legal!!!! cliqueu l´enllaç, gente.


http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/11/milf-festival-mediterrania-illegal.html

martes, 6 de octubre de 2009

POEMA de la DOLORS

El temps: un home gras,
grassíssim, suant, parant el sol
en un banc d’una plaça buida.
BlancaLlum Vidal



No diem res perquè escoltem
com aquest roc tampoc diu res.

La teva veu és formidable quan no es sent,
sobretot, perquè el temps a poc a poc ens ha robat
tots els reclams. A poc a poc ha anat teixint
alguna cosa sense mans, sense nom i sense escrúpols.
- Dius que el temps és un home gras suant i sol
seient al banc. I per la gravidesa, m’imagino
que per més urgents que en siguin el motius
les nostres veus cauen i rodolen i espeteguen -.

Dolors 6 octubre’09

GRIFOLL exposició "DONES"

domingo, 20 de septiembre de 2009

viernes, 11 de septiembre de 2009

martes, 1 de septiembre de 2009

miércoles, 26 de agosto de 2009

lunes, 22 de junio de 2009

TRÀFECCCCCsssss FACILITATS!!!!!!!!!


Tràfec Teatre de Berga guanya la 9a edició del premi de teatre Caixa de Manlleu El grup berguedà Tràfec Teatre ha estat el guanyador de la novena edició del premi de teatre Caixa de Manlleu.

El grup ha obtingut el premi per l'espectacle 'Federic...a'. Una creació a partir del món poètico-dramàtic i femení de Federico G.Lorca, on es poden veure els seus personatges convertits amb els seus fills i ell/a els pareix, els educa i els mata. És un espectacle on es barreja teatre de gest, imatge i música en directe, a càrrec del grup de Berga Usaraks, i música enregistrada composada per Carles Casas i Jordi Rego i les imatges de Jordi Plana, juntament amb els cincs actors i actrius habituals i un equip tècnic format per més d’una desena de persones les quals han creat un espectacle delicat i minuciós, amb tota l'empremta i energia de Tràfec-teatre. L'espectacle guanyador està dirigit per Lydia Canals i ha obtingut nombrosos premis en concursos d'arreu de Catalunya. El premi està dotat amb 6000 euros.
Aquest premi és el més ben dotat dels que s'entreguen a Catalunya destinat al teatre no professional i és considerat com el segon més important de territori català. Segons tràfec teatre el premi és una recompensa a la feina feta des de fa més de setze anys, i és molt important per la companyia sentir-se valorat.El premi ha volgut retre homenatge al teatre amateur i reconèixer d'aquesta manera l'esforç de les companyies de teatre no professional. La companyia Pasta de Moniato d'Olot va obtenir el segon premi per l'espectacle 'Equilibri artificial' i l'Agrupació Teatral de Calaf (Anoia) va obtenir el tercer premi per l'adaptació que ha fet d''El Florido Pensil'. Els premis es van entregar dissabte en una gala final que es va fer a la sala d'exposicions de Can Puget de la població osonenca. El director del Festival Caixa Manlleu, Joan Roura, ha remarcat que aquest premi de teatre pretén ser una motivació pel teatre de base i encoratjar a tots els grups de teatre amateur a tirar endavant.
El jurat d'aquesta edició estava format pels actors Jordi Arqués i Ivan Benet i la directora d'escena Maria Vera i l’acte va ser presentat per Xantal Llavina i Xesco Tàpies, una gala que per primer any s'ha emès en directe a través de la pàgina web de l'entitat bancària www.caixamanlleu.cat.

miércoles, 17 de junio de 2009

video KONVENT.0 2009

BARRICADA, poema gènial de blanCalluM!!!!!

Proposem fer una muralla
de pollancs i roses bordes
al mercat, que tingui cucs
i papallons i alguna daina
que als humans digui beneits.
Proposem l’aplec de troncs,
de mates altes i pedreny
perquè no hi entrin,
perquè la pols sigui la pols,
perquè el peix sigui del dia
i l’antigor despunti d’esma.
Pro si insisteixen, si no reculen,
si tot i així rabent avancen
per a guarnir-lo de lluminària
i de perfum, llavors vindrem,
esmolarem la nostra forca
o farem xarxes de forquilles
remullades de cianur
per ofegar-les, per occir-les
brutalment i amb mala llet.
I quan tremolin, quan agonitzin
i es desplomin les seues grues
damunt el peix, cantarem
lo nostre crim sobre la runa,
perquè més val una esplanada
seca, pobra, bruta i tètrica
que no pas un cinema
al capdamunt del Mercat del Ninot.


blanCalluM
16
de maig
09

miércoles, 10 de junio de 2009

poema gènial de la Dolors!


-si es que para de lo otro un momento-

A veces uno no sabe lo que siente
y sin embargo, siente el agua
como baja entre las hojas de algún árbol
y de pronto, siente frío.
A veces uno no sabe lo que es
y sin embargo, mira un pez y siente ser un hombre
o mira una ave y de repente,
siente, más bien, que fuera un pez.
A veces uno no sabe lo que busca
hasta que encuentra una carta en el buzón sin remitente.
O tal vez, uno encuentra una cuchara en un zapato,
una taza en el jardín, una flor dentro un jarrón,
azafrán en la comida, una hormiga en la guitarra
o una quiniela premiada.
-Otras veces también pasa que si uno no busca nada encuentra-.
A veces, uno no sabe si es bueno
y sin embargo, se preocupa en dejar sentarse una anciana,
se molesta en sonreírle a una gitana,
se apresura a limpiar rápido el retrete y abre la puerta si alguien llama.
A veces pasa esto y otras cosas
-si es que para de lo otro un momento-.
Y, mientras tanto, uno abaja la cabeza y no puede recordar
cual número de pié es el que usaba,
y se advierte de que no tiene cordón en un zapato.
Se da cuenta, de repente, que nunca ha tenido perro,
que la chimenea del vecino hace dos meses que no arde,
que hay un vado en la esquina de la calle,
qué lejos quedan los años en el parque,
las misas del domingo y las siestas por la tarde.
Uno aquí ya se descalza:
Mueve los pies con más soltura y si pisa estiércol se los lava
-porque, a veces pasa que uno pisa estiércol-.
De repente, le vienen en mente las dudas de Platón
y las de Sócrates y uno decide irse a casa.
Dolors 10 de Juny del 2009

jueves, 4 de junio de 2009

TOT DÉU CAP AL KONVENT


dissabte s’obren les portes de konventpuntzero’09
art x art sense cap tipus de sedàs.
artistes amb motius per explicar, per mostrar i per dir a través
de la pintura, fotografia, escultura, vídeo-art, dansa, música
.
artistes:

eva soto/antònia casellas
(manresa/berga), abel castells (cal rosal), joan canal (andorra), josep/ramon subirana/cristina xoy (avià/berga), càndida (avinyó/manresa/país basc), jesús monteagudo (barcelona), gloria royo (valència), josep grifoll (casserres), ana milena / carlos e. naranjo (colòmbia), amadeu ferre (barcelona), col·lectiu filomans (barcelona/avià), xavier moreno (barcelona), guillem fernàndez (balsareny), luis brum (açores), maria santamaria (viladomiu nou), pep s.anglès/ laia s. sistach (berga), carlos navarro (madrid), mireia ferran (berga), césar font (rubí), elsa guerra/laura bataller/gerard quinto/xavier dalmau/laia ramos/oriol ‘txic’ travé,/ferran barrios (manresa), col·lectiu dejavâ (casserres), anita abascal (palamós), gerard vilardaga / eulàlia zaballa (berga), kulectiu priscop (sagàs/puig-reig), joan ferrer (berga), gore martínez (puig-reig), txema rico (manresa), yorgos (cercs), marc sellarès (manresa), etílic teatre (berga), tràfec teatre (berga), jordi plana (berga), gabriel martínez (montevideo), badreix tarragó (manresa), eduard finestres (cabrianes), ramon brics (cardona), dones d’art (berga),
FREQÜÈNCIA.0 (música, experimentació, teatre)
és la proposta musical de KONVENT.0
dins la capella, aforament limitat, música sanativa i catàrtica
al pati, sota els arbres, fent cervesesdissabte 6 juny (interior)
.16.00 SUMMER RECREATION CAMP + JAHBITAT + NARWHAL (live)
http://www.myspace.com/summerrecreationcamp
http://www.myspace.com/jahbitat
.
.19.00 ORIGAMI CAUSTIKA http://www.myspace.com/origamicaustika dissabte 6 de juny
(exterior).21.00 LARRY http://www.myspace.com/lacomunidadgironel.22.00 TRÀFEC TEATRE (barba blava) www.trafecteatre.net
.23.30 KASPER T. TOEPLITZ http://www.myspace.com/sleazeart
diumenge 7 de juny (interior).
18.00 TRIGAL http://www.myspace.com/trigalbcndiumenge 7 de juny (exterior).
19.00 ENRIC ESPINET
.21.00 INDIOSINGRACIA http://www.myspace.com/indiosingracia dilluns 8 de juny
(interior).
17.00 CRISTINA VIDAL (teatre)dilluns 8 de juny (exterior).
.20.00 ELS NORMALS
tota la info, horaris, links a:http://www.myspace.com/konventpuntzero
(sergi fargas / badreix tarragó)www.puntzero.org (irene escudé)http://movimentpuntzero.blogspot.com

lunes, 1 de junio de 2009

de la DOLORS: "UNO YA ES VIEJO; Y YO SIN VIAJAR"



Ya se vale todo. Y todo es el ruido de un árbol caído,
el ruido de un motor: el extractor quitando aire de aliento.
Y por la calle el ruido de paz y del gato callado, y
letras para decir cuánto invade el silencio y
el sonido de la luna con su cara y/o su cruz.
Y la encrucijada de las calles al chocar contra almas.
Ya se vale, incluso, el mugido de un poeta muerto;
y la oración de un niño sin calma, los ojos
que debieran sostener el temblor de un sueño sin sueño.
Se aguanta, ya, de tarde y de día,
se mantiene, de noche y sin luz, ni espermicida,
ni sangre y ni olor. Por ser más vulgar, se aguantan ya
sin techo de lana… : se aguanta incluso al vecino, y
uno ya es viejo, no ha ido a París, y se aguanta por aguantar.



Dolors 29/05/09 Casserres
Cap al tard que potser és trenta.

martes, 19 de mayo de 2009

KONVENTPUNTZERO 2009

konventpuntzero
cal rosal (berguedà)
6, 7 i 8 de juny'09


bloc seguiment on hi trobareu horaris, artistes, actuacions i totes les informacions actualitzades a diari.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/05/konventpuntzero-2009.html

www.puntzero.org (irene escudé)
http://www.myspace.com/konventpuntzero (badreix tarragó)

jueves, 16 de abril de 2009

T´ ESTIMO, de J Grifoll

T´ESTIMO


primer era jo, de petit, que m´amagava de la gent,
i ara sou tants i tant escampats per aquí, a cel obert, temps enllà, cap per dalt
que se m´escapeu dels dits...i hòstia! la vida és tant curta
i tant plena de gent màgica que no m´ho atrapare mai,
amb totes i amb tots faría l´amor
i jugaríem hores a destrossar els marges que ens hem imposat;
amb tots i amb totes us batego aquí dins, no passa dia,
i penso en que deveu estar fent en aquest instant...en si sou feliços o teniu un mal dia...
i m´agradaría tant poder-vos abraçar ni que fos un instant cada instant.
és meravellós:
tot arriba, tot passa, tot ha passat, tot és.



J. Grifoll
mitjans d´abril del 2009,
Manresa.

martes, 14 de abril de 2009

OFFSOUVENIR




http://www.youtube.com/watch?v=UPhHvABiqgc
(vídeo promocional konventpuntzero’09)

Primera part.
Amb la idea de sortir dels circuïts professionals que poden envoltar i servir de recurs a l’hora de crear un projecte, konventpuntzero va decidir proposar el vídeo promocional de l’edició d’enguany, a alumnes de batxillerat artístic, per tal de donar l’oportunitat a expressar-se i a la vegada, per part de konvent, poder gaudir del pensament verge i gens contaminat dels joves estudiants.
marta martínez i jennifer moreno van respondre a la proposta presentada sense cap tipus de paràmetre establert i amb total i absoluta llibertat creativa.
Les dues estudiants van treballar a partir d’una pluja d’idees a l’entorn de l’art d’acció i l’art conceptual i efímer, l’art que surt de dins amb l’expressió lliure i total. El resultat, segons les seves creadores, és un intencionat gest d’apropament entre l’espectador i qualsevol manifestació artística, cercant un paral·lelisme amb una acció quotidiana.
La primera part es podrà veure des del 15 d’abril fins el 15 de maig

viernes, 3 de abril de 2009

I PRESENTEM A BERGA (no teniu escapatòria)


I PRESENTEM A BERGA

PRESENTEM A BARNA (cliqueu)


blanCalluM, MoltA!

DAIXONSES D’ARA

M’he trobat amb un invent recargolat.
Hi ha de tot, només de tot, menys un cargol.
Tampoc no hi corre la guineu ni l’escarbat
i al capdamunt no hi ha fet niu ni un verderol.

Té funcions i un arsenal d’artilleria
que te diu si avui fa sol o ve tempesta
prô no sap ni sabrà mai quina és la festa
de l’enginy quan se’n envà de romeria.

No només no don ni beu ni diu virtut,
hi ha la nosa, el mal de món i la opulència,
en l’aparell. I allà dins mai no hi hagut

de l’arbre l’ombra i la potència
que enllà del camp ha estat i ha dut
del viure antic l’estranya essència.

blanCalluM
1-2 d’abril del 2009

viernes, 6 de marzo de 2009

ZULIMA (entintats)



Al Josep Grifoll

I per què no m’expliques el teu secret?
Arronses les espatlles,
obres els ulls
i dones una profunda calada al ducados.
Em contestes amb un silenci.
Et pregunto per la màgia.
Omples el got d’aigua amb gas,
l’alces
entre el tu i el jo sense badar boca.
Et busco entre les bombolles.
Vine, no tinguis por,
no temis la ingravidesa dels mots.
Més enllà de la ribera
no trobaràs
més portes tancades
just al llindar del maimés.
L’entrada és lliure.
Entra, s’està bé aquí dins.
Vens, sí o sí?
I jo, perquè una nit, al peu de l’aeri,
clavats
els nervis als ulls,
vaig retrobar-te en forma de missatge
juganer, gràcil,
sincer,
pels anys beguts,
perquè tu m’ho demanes,
perquè et tinc confiança i me’n fas tenir,
m’hi llanço de cap.
Josep, vinc a entintar-me amb les teves paraules.



Març de 2009

viernes, 20 de febrero de 2009

"Para Blanca", me´l van publicar ara ja fa anys en un llibre del qual no en sabia el títol. I el molt putu es títulava AMORES IMPOSIBLES, no te joe!!!

Fuérzame a jugar, a revolver pronósticos y
molinillos de sonrisas sin careta. Invítame a invitarte
a practicar la noche en los tejados. Fotocópiame en voz alta
los permisos para ser turista en tus caderas y en tus labios.
Déjame las luces encendidas de la infancia.
Nómbrame cuando te sientas precintada.
Declárame culpable de locura sin estribos ni paraguas.
Ingrésame tus huellas dactilares en mi acordeón de los sentidos.
Desvírgame tus crucigramas más desmaquillados.
Extiéndeme cupones de descuento que no me descuenten nada.
Envuélveme con versos en invierno.
Piérdeme los autobuses que se escapan de tu lado.
Llámame a las tres de la mañana.
Rescátame de los cafés descafeinados.
Bórrame las exigencias del guión.
Alquílame las llaves de tu cuarto.
Sálvame. Emborráchame. Colúmpiame. No me prometas nada.


J.Grifoll.

miércoles, 18 de febrero de 2009

pintura digital de J.Grifoll


A la Colònia de Cal Rosal, de J. Grifoll.

Ínfim homentge a tots aquells, que ja no sols a Cal Rosal, han lluitat i lluiten (en àmbits més que diversos) perque havíen i han decidit que cap rendició es permetríen.

DIVINA LLESCA, de blanCalluM

Els homes som migradament divins.
(Josep Carner)


No podia veure una miserable engruna
caiguda a terra sense recollir-la
i posar-la sobre una pedra, tota sola.
(Liechtenberg
)




DIVINA LLESCA


Surt del ram un metro amb quatre flors.
La deducció és la fantasia construint-se son castell.
La imaginació és només un pot que sempre vessa.
La raó és tota anarquia, tot humor pur.
Surten flors d’un metro amb quatre rams.
L’argument s’eixampla i cau dins el soroll.
Només entenc lo que fremeix, lo que té veu.
Tota sola, sobre un roc, una llesca de pa
ens ensenya el seu idioma.
Del quatre surt un ram amb flors de metro.
La història és un passeig ple d’ombres rares.
L’evolució es va articulant sense cap fil.
La semblança és una nit que també és fosca.
Surt del metro un ram de quatre flors
dins la mà d’un home oferint-se a la intempèrie.


blanCalluM
18
2
09

lunes, 16 de febrero de 2009

AUTORETRAT, de J. Grifoll


Imatge "pintada"amb espàtula digital.

"LIBÉLULA", de J.Grifoll

“Que se joda el mundo. Yo no pienso dejar de sonreir”
(extret de la peli “Spinnin”)


A Libélula le andaba tan maravilloso el corazón que, éste, le mostraba cosas que sólo ella veía, por eso a menudo le dolían los párpados. Se pasaba todo el dia con su camara en el tejado de los vecinos, desde donde podia grabarse a sí misma por la ventana de su habitación. Todo lo que le sucediera. Todo lo que le sucediera cuando escuchaba o veía cosas. También quería grabar las cosas y había instalado un micro para las voces, pero hasta el momento, nada.
Libélula era su própia investigación, se buscaba. De hecho, Libélula hacía lo que hacemos todos: tratar de saber de que o de quién nos tratamos.

Libélula vivía en las afueras del pueblo, al lado de una gasolinera, y ayudaba a sacar las mesas en el restaurante de sus padres. Le gustaba, porque los restos de comida en los platos siempre tienen forma de algo.

Libélula fumaba a escondidas picadura de su abuelo, que liaba con papel de periódico. Los médicos decían que padecía de asma, pero ella sabía claramente que la tinta de color que empezaban a poner en los diarios y revistas no era buena.

Libélula tenía un perro llamado Marfíl, que asustaba a todo el vecindarío (a los 13 vecínos que había) porque le faltaba un ojo. El izquierdo.

Libélula iba a la escuela con bus, donde, en su clase, había un chico del que sus voces le decían que la amába. Al chico, pensaba, ¿cómo le andará el corazón? Yo creo que ella también lo amába; o eso, al menos, es lo que me gustaría creer.

Libélula dibujaba en la carpeta colecciones de disfrazes para los personages de sus visiones. Podia vestirlos a su antojo. Eso le estaba permitido gracias a un fallo que le habían encontrado los neurólogos en el hipotálamo. Como esos seres verdes que arrastran ese gran tronco carcomido por la razón.

Libélula, por el nombre, disponía de alas cuando llegaba la primavera. Y, entonces, podía ir donde quisiera y al instante que fuera. Eran finísimas, delgadas como relíquias, brillantes.

Libélula, ya pronto vuelves. Nunca te has ido, Libélula. Tu eres mi ahora.



Josep Grifoll,
febrer del 2009,
Casserres.

jueves, 12 de febrero de 2009

El que fa la febre...

Degut a unes maleducades amigdalitis que no m´han deixat sortir del llit, amb el portàtil i a cops de ratolí m ´he hagut de buscar la vida amb programilles grafics per poder pintar i guardar la força. Si us agrada, bé, sino, també. A mi, no ho se.



J. Grifoll. Febrer del 2009.

miércoles, 11 de febrero de 2009

APROXIMAT, de blanCalluM (és genial!!!!!)



seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs l’aire que s’inflama,
seràs astre rutilant (...).
Joan Maragall, El Comte Arnau


APROXIMAT

Seràs lladre, seràs serp, seràs la terra trontollant vora l’afrau, seràs tot l’aire que no surt quan riu el riure, seràs l’ocell que té mil plomes, seràs l’incert, l’intució, seràs el dubte apunyalat per l’ànsia vella, seràs un tall, la cicatriu, la cosa cosa i l’esquelet que res aguanta, seràs la por, el desesperar-se, els mil bocins i el torsimany de cada banya, seràs l’ofec, desesperança, el cul de got, la poca gana, seràs el tret que mai encerta, seràs el blanc sense color, seràs la nit, la fosca mare, seràs el gest que ho assenyala, seràs el nom de qui diu nom de qui diu aire, seràs el bell, seràs qui tempta, seràs qui sap que mai ho sap, seràs el jorn, la pena a l’alba i la farina, seràs capaç, seràs ignot, seràs el gust i l’anarquia, seràs el bony, la be de bomba, seràs el ruc i l’ase llesta, seràs el vent, seràs cavall, seràs un Joan mirant na Joana, seràs el corc, la fusta agresta, el to trencat i l’espantall, seràs la copa enllà del cel, seràs un tros, potser la llesca, engruna fosca o el grumoll, seràs el ser-te arran la vinya, seràs semblant, la dimensió, l’humor amor d’ànima teua, seràs la barca sense vela, serà el tel que fa de vela, seràs la llum que no fa nosa, seràs petit, seràs el nen, seràs el preny de símbol foll, seràs el groc, l’aproximat, seràs el vol que s’entrebanca, seràs pinyol, seràs un cop, seràs un altre, seràs l’accent fora de lloc, seràs el lloc de tot accent, seràs la forma, el digerir, lo que no es pensa o lo que sí, seràs el pla, el xargall curull i l’aigua verda, seràs un ull, l’universal, l’orella eterna i un castell, seràs tot l’or, seràs un pal, la vertical, metall impur i l’erm pedreny, seràs el roc de la baixada, seràs veritat, seràs que sí, seràs relat de per les fulles, seràs el fil, seràs el nus, seràs el mal que no té punxa, seràs el nan, l’orat valent, l’amic que ve i que no s’atura, seràs un punt, seràs més ample, seràs futur de si no passa, seràs un ronc de bèstia llarga, seràs el fred, seràs el gruny, seràs un dau, seràs la cinta que no lliga, seràs el mes, seràs el mes desencaixant-se, seràs un pot, lo que hi ha dins, parent de tot i qui s’ho mira, seràs malgrat, seràs un cóm, l’abeurador, la vida inversa i la que no.


blanCalluM
11
2
09

miércoles, 4 de febrero de 2009

martes, 3 de febrero de 2009

BANSKY


Imagina una ciudad en la que el graffiti no es ilegal, una ciudad en la que todo el mundo puede pintar donde quiera. Donde cada calle está inundada con millones de colores y pequeñas frases. Donde esperar el autobús nunca ha sido aburrido. Una ciudad viva que pertenece a todos, no solo al estado y a los dueños de grandes negocios. Imagina una ciudad así y no te acerques demasiado a la pared, está recién pintada.”- Banksy -


lunes, 2 de febrero de 2009

Eduard DE POBES (no us deixeu perdre aquest megacrack!!!)


la font del Balç
casserres prop gironella
fins finals de març'09
Eduard de Pobes (juny 1975, manresa)

Autodidacte, reivindicatiu i compromès, Eduard de Pobes decideix fa quatre anys a dedicar-se professionalment a la pintura quan creu que amb aquest llenguatge pot arribar a utilitzar-lo com a mitjà d'expressió per plasmar les inquietuds que el mouen i el fan remetre a un diàleg intern entre persona i tela.
Les seves obres basades en criteris de qualitat pictòrica, demanen tant ser mirades com pensades i tot i situar-se en un punt de recerca continuada, els seus treballs i estudis segueixen el camí d'un interessant realisme màgic comparable amb les pintures de Naranjo i Antonio López entre altres. Dins de cada quadre hi ha una història que va més enllà del que pot arribar a transmetre a primera vista, quedant embolcallades d'un tel d'irrealitat que els hi dóna un virtuós caire característic i personal.
Les pintures d'Eduard de Pobes s'han pogut veure a galeries de Catalunya i ha participat en exposicions col·lectives de Madrid i París.L'exposició es podrà veure a la font del Balç fins a finals de març i és comissariada per moviment punt zero.

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/la-font-del-balc-casserres-prop.html

domingo, 1 de febrero de 2009

L´INDIVIDUAL, GENTE!!!!

dins del teu somni s'amaga un cavall
dins del teu dia i viu un home nu
dins del teu dia hi ha les hores

individual informa:



gargall – apologia amb majúscules
festival d'improvisació, soroll i noves músiques 5,6,7 i 8 DE MARÇ DEL 2009

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/gargall-encs-manresa.html


divendres berguedans a la font del balç - 06/feb
presentació del nou disc de grapat (olvan)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/la-font-inaugura-els-divendres.html

*Marc Dorian el vocalista de DORIAN + i'm not a dj a la font del balç - 07.feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/dorian-dj-gironella-font-del-balc.html

in-somni'09 festival itinerant independent – 19/20/21/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/in-somni-festival-itinerant-independent.html

el berguedà busca grups musicals
reneix la moguda del berguedà gràcies a la iniciativa d'alguns joves i la col·laboració del Servei Comarcal de Joventut i varis ajuntaments de la comarca.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/musica-moguda-del-bergueda-gironella.html

crema i decora el teu carrer (perpetracions)
mostra d'intervencions efímeres al carrer.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/perpetracions-mostra-dart-al-carrer.html

taller de palmes – manresa – 9/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-palmes-manresa.html

música per a nadons – Manresa – dissabtes/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/msica-nadons-manresa.html


el niu presenta un taller de música electrònica i beatboxing – bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-musica-electronica-beatboxing.html

pausa / silenci = mal pelo
mal pelo proposa fer un apropament al mètode de treball que utilitza en la seva aproximació al moviment i a la idea pràctica de la pausa-silenci.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-silenci-i-possibilitat-dimaginar.html

recomanem:
art versus art – delicatessen a mida (28 m2) – manresa
28 m2 un espai on conflueix el treball de quatre personalitats molt marcades.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/botiga-versus-art.html

joan fontcoberta – fotografia – bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/fotografia-joan-fontcuberta-bcn.html