GRIFOLL: KONVENT 2010 RITUAL

individual.off informa:

para no ver nada, no decir nada,
los que llegan se ven llegar,
los que se van, no se acaban,
4 días para descansar, repetición paravitaminas,
nueces y dinamitas (no solo somos basura !!)


individual.off informa:




konventclub electrònic

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/konvent-club.html


gràcies de gràcies ZERO

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/gracies.html


expo EDUARD FÍGULS de gran a luxe

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/del-reves-de-figuls-martin-la-lluna.html

canvia el teu passat GLORIA ROYO

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/modificant-el-passat-biblia-velada.html


xavier moreno RITUAL DE LA PLUJA verídica

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/xavier-moreno-el-ritual-de-la-pluja.html


jorge rodríguez fonent-se amb l’art

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/galeria-n2-i-jorge-rodriguez-gerada.html



monogràfic de vídeoclips GIRONELLA

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/monografic-de-videoclips-ead-filmuk.html

taller estratègies i pràctiques

DO IT YOURSELF

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/estrategies-i-practiques-do-it-yourself.html


FADE festival d’art digital i electrònica

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/fade-festival-art-digital-i-electronica.html


cicle de veus i intèrprets emergents
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/cicle-veus-i-interprets-emergents.html

gospel campus rajadell

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/gospel-rajadell-campus-sisena-edicio.html


seny del que sent alter grifoll

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/grifoll-el-seny-del-que-sent.html





                                                                  http://www.puntzero.org/

GRIFOLL: 4 video(mal)apunts del KONVENT 2010

 

AMÀS D´AURA poemàs de la Blanca llum!!!

Que vingui aviat,

que sigui amb tot,

que faci el pes

—de l’amàs d’aura—,

que doni el toc,

que ragui obert,

que vulgui niu

—i una mar ampla—,

que digui moll,

que mulli tant,

que creixi sol

—de mar i cap—,

que soni llarg,

que endoli dol,

que sembli d’ell

—i de res sembli—,

que tingui nas,

que voli ja,

que vingui sol,

que vingui nu,

que vingui a tu,

que si... sinó...

cauran les flors

de la xicranda.



Blanca llum

27-6-2010

ELS NENS DE CAL ROSAL grifoll

MANIFEST POÈTIC de DOLORS JUAREZ

Ho vàrem dir QUE


Preferim morir

enterrats pel vers

que colgats d’or

I AMB CORBATA.



Ho vàrem dir QUE

No hi ha motiu LO PROU potent

per fer emmudir el pensament

si no és el silenci en estat pur, O UNA ARPA.



Vam avisar QUE

No som gens innocents

SINÓ víctima i botxí

de la paraula.



Ho vam dir clar, però SI CAL

també sabem cridar. I això

no és un avís, sinó AMENAÇA.





Dolors Juarez

7 de juny del 2010

Autorretrat de l'Esperit Sant del mestre Perona

POEMA de GRIFOLL

que dir-ho no amagui l´eina esmolada

amb la qual gravaràs la paraula

del nom dels verins i les dosis

del fil que tot ho lliga i t´abraça

que fer-ho sigui l´acte més cert en la teva vida

que no deixis en pau la pissarra

ni el granit ni el marbre ni la carn ni la pluja

ni els firmaments de l´ànima

que despertant-te així siguis la fúria del xiscle de l´univers

que no et moris mai

que siguis salvatge

la fletxa secreta dels boscos

l´onada infinita de l´oceà

que no t´ho callis

que abans de deixar la teva vida en blanc

explotis

Sonia Moya ha guanyat el premi Amadeu Oller!!!!!

http://www.vilaweb.cat/noticia/3737063/sonia-moya-poesia-feinejar.html

Sònia Moya i la poesia del feinejar
L'autora ha guanyat el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb 'Gramàtica de l'equilibri' (Galerada)

Sònia Moya (Cerdanyola del Vallès, 1981) és la guanyadora del 46è Premi Amadeu Oller, per a poetes inèdits menors de trenta anys. Segons l'editor de Galerada, Joan Maluquer, que publica l'obra, 'és una poetessa que em sembla molt interessant, per la ironia amb què es mira la vida, com reflexiona sobre la relació de parella, servint-se dels estris domèstics, de la vida quotidiana, poesia del feinejar, en dic jo.'

El jurat, format per Carles Miralles, David Castillo, Lluïsa Julià, Joan Maluquer, Maria Isabel Pijoan, Antoni Pladevall i Pius Morera, n'ha valorat: el to irònic i juganer, l'estructura ben travada, que més que un recull fa que sigui un llibre molt pensat, l'aspecte imaginatiu i fresc, la creació d'un llenguatge precís i original de la quotidianitat.

Poesia i música

De pare granadí i mare del barri de la Barceloneta, Sònia Moya és llicenciada en filologia hispànica per la UAB. Ara fa tres anys va anar-se'n a viure a Manresa i aquest fet li ha marcat la llengua que parla i la poesia que escriu. De ben joveneta ja escrivia, encara que havia començat fent-ho en espanyol. Després va canviar de llengua, la materna, i tot va prendre un altre sentit. Als setze anys ja recitava davant un públic amb la guitarra. Ara es concentra en el poema i, la guitarra, la deixa per al jazzman Pau Ruiz, que sovint l'acompanya en els recitals. Per ella, 'la poesia ha de ser molt musical'.

Sobre la ironia dels seus poemes, explica: 'Sempre em sorprèn que diguin que sóc irònica. Si de cas, és una ironia trista, no pas àcida.' I sobre els estris quotidians com a recurs poètic comenta: 'La catifa, les sabatilles, el got d'aigua… prenen nous significats en el poema i n'hi ha, fins i tot, com les sabatilles, que diria que es converteixen en símbol.'

Continua: 'Aquest és un poemari íntim, que parla de les inseguretats, de la relació de parella que no funciona i de la por del fracàs i del futur. A la franja dels trenta allò que havies cregut sempre no serà com et pensaves: és un moment de desengany, de pensar que les coses eren més fàcils que no són.'

Moya parla de referents: 'Luis García Montero és el poeta per qui tinc més admiració personal. I de poetes catalans: Miquel Martí i Pol, Joan Margarit, Maria Mercè Marçal, David Castillo, Anna Aguilar-Amat (va ser qui em va animar a presentar-me al premi) i Àngels Gregori.'

Un premi de prestigi

La relació de guardonats fa de l'Amadeu Oller un premi de prestigi i sobretot tenint en compte que els guanyadors sempre suposen una aposta. Han guanyat l'Amadeu Oller: Carles Miralles (1965), Miquel Desclot (1971), Joaquim Sala-Sanahuja (1973), Teresa d'Arenys (1976), Víctor Sunyol (1980), Carles Torner (1984), Núria Martínez Vernis (2000), Andreu Gomila (2001), Laia Noguera (2002), Àngels Gregori (2003), David Caño (2007), Anna Vallbona (2008).

KOMMOS de Blanca llum

Ferit d’entre els bonics. La pols de res. El maleït. El més terrible i és tan dolç. El cantellut. L’agulla de la follia i la fiblada del seny. Raïm de raïms. Pantera negra. Un pàmpol verd de verd de mar. Bonic d’entre els alats. Pantera morta. El perseguit. Pantera viu, la lluita —al cap. Tacat d’entre els bonics. Tacat com els tacats. Dels homes els homes. Dels homes el cap. El cap a la cama i cosit a la cuixa. Dels homes molt. Dels homes tant. Callat, i callat pensa. Callat, i parla l’ull. Guardiana fosca. Un gris d’amar. I ella fugaç, vestida amb una pell de cérvol pigallada, amb una serp de cinturó, corona d’heura i, com un pi, vinclant-se al precipici i amant veloç com la coloma i amant veloç vers la ferida.

Blanca llum
21-6-2010

LLuís Calvo Guardiola (poema inèdit)

A Resclusanys, el núvol.
El precipici fibla
el foc del pensament.
Hem caminat, a cegues,
cap al Talló.
Els somnis cauen, lassos.
I ens cau la llum al cap,
com àngels.

KONVENT.0_Gràcies

Al Konvent.0

KONVENT.0_2010

PUBLICITAT VERSIVA grifoll 2010

ANYS ORFES, poema de Blanca llum

De fa mil anys tenim la lluita

a l’entrecor i a la parpella.

En feia mil que amb el garrot

dèiem el mot que esbatussàvem.

Eren mil anys de tramuntana.

Mil, de mirar els ulls de la tempesta.

Van ser mil anys els anys d’espera

i no eren àngels voleiant.

Hi havia mil anys menjant de pedra

i en van ser mil, els d’envelar-se.

Foren mil anys de fora els anys.

De fa mil anys tenim la lluita

allà amb el far guiant el far.

De fa mil anys fem un forat

tot de forats i amb una espurna.

De fa mil anys freguem el cop

de fulla morta endins la fulla.

Hi havia mil anys clavant la llengua

arran d’un tall fent una esquerda.

Hi havia mil anys sense la sal

que ara hi ha al cos i que ens com serva.

Eren mil anys de tibar lluita

i ara la lluita és en un dit

que damunt l’os de la columna

hi va inscrivint la nostra guerra

i ara la lluita és en la lluita

i aquells mil anys no tenen pare.



Blanca llum


4 de juny del 2010