Seguidores

sábado, 30 de abril de 2011

"SOROLL" de Dolors Juarez

Quin vent m’ha dut a la porta del bosc?

Maria-Mercè Marçal



SOROLL



Escletxes com inferns damunt la roca, cossos que no hi ha manera que s’hi aguantin, aquí: un jazz etern que ningú escolta. La porta del bosc ho és: la nostra porta. T’has de fer clau per passar-hi -pel pany- : És l’enigma el què em dius que et dic, però és que hi ha secrets que no ho són: si cau una verge s’esbocina però hi ha un home que en té el motlle. Hi ha coses que hem de fer abans no ens morim -com per exemple viure- a més, no tot el què ens volen fer empassar és comestible -no trobes que et venen basques molt sovint? –no és d’estranyar que tinguem sempre mal de panxa. Perquè i si et ve tos estant a missa què has de fer? És que hi ha protocols per tot, aquí: no hi ha Déu que respiri, per això el tenen a la creu, el pobre; i hi ha una vèrbola en l’ambient que s’encomana, a l’escola ensenyen als nens a com han d’expressar-se, es veu que és un diagnòstic generacional i no sé sap si hi ha cura -ni diuen el parlar per no callar- i després la gent resa fluixet perquè té por d’anar al infern i jo que faig tot el soroll que puc perquè s’esberli. Ho sents? Escletxes com inferns damunt la roca i, jo, buscant la forma d’encabir-m’hi.





Dolors Juarez 30 d’abril del 2011







"Un conte", de DOLORS JUAREZ






Que ens ho expliqui la terra silenciosa entre els salzes

si vindrà a acaronar-nos la nit quan tinguem la ment blanca

si el rosec ens farà perdre la petita urgència dels dits

o el desig

o la calma



Que ens ho expliqui la tarda asseguda al jardí

per saber la paciència abans de dir la paraula

o si llavors les llavors ens faran tenir brots

d’histèria o de por

o de plantes trepant per l’escorça de l’arbre



Que ens ho expliqui una vella que s’acosti amb bastó

que ens demostri la sort amb les mans tremoloses

i buides



Que ens ho expliqui una nit amb la respiració molt pausada

que ens digui fluixet el nom d’aquest món

que ens aparti els cabells i ens dobli el llençol

a rascar de la cara.





Dolors Juarez

30 d’abril del 2011

miércoles, 27 de abril de 2011

Blanca Llum, del seu nou llibre "Nosaltres i tu"

.



Li pinto un antifaç a ma germana

de color verd de seda i plata.

Lluny del cartró i de la mirada

hi ha un senyor que pesca mots

fosforescents dins una bassa.

Ah! Unes ulleres per a llegir

pensaments! És en Brossa tirant daus

rere la màscara. El jardí del paradís

ara és de vent. Enlloc d’ Arcàdia

es diu Aura, aquest poema




Blanca Llum Vidal

del seu darrer llibre “Nosaltres i Tu

(Lleonard Muntaner, Editor)

martes, 26 de abril de 2011

JORDI PLANA i la SETMANA SANTA

cliqueu sobre les fotografies per veure-les bé:


La Passió:





 Dijous Sant:


Divendres Sant:


Dissabte Sant:


Diumenge Sant:


Dilluns de Pasqua:




jordiplanapey:

+34 609 34 04 43




YouTube : calcorneta


...i LA PRINCESA de St. Jordi :

jueves, 21 de abril de 2011

BAN A NINGÚ, de grifoll




Dansa de la batalla perduda, que és la veu de la boca cosida arrencant-se els punts. Escopir la saliva obscura on coagula sobre la pàgina desvirgada una taca que taca la taca dient que el poema, d’ entrada, ja és mort.

I no tenir cap més arma que aquesta que dispara per la culata, caçant al caçador, jugant amb ell a la masturbació, a la palla mental del que ho dicta. (Qui escriu sempre ets tu...Veuràs la mà com et busca).

Desassossec. Carn. Terra. L’ arena dels rellotges. Un gerro amb totes les paraules a dins contradient-se dessobre el pupitre del fons de la classe. Memòria d’ haver-ne estat tants que és amnèsia de quins i fins quants. Vaig a l’ estanc: no em saluden a mi, saluden a l’ altre (penso en l’ Estanc de l’ Álvaro de Campos, en la pipa de Rimbaud i en En Teo aprèn a fumar).

Descobrir-me a mi, vingut de totes les follies? Ni que mai fos, no interessa a ningú la geografia, el perfil sempre desdibuixat de l’ altre. De l’ altre sols ens interessa el que li atorguem de nosaltres i no gosem dir. Sense ídols les persones no sabem ser, i no saber ser ens podreix de tedi o ens desferma.

Destornant a cap cap, si escric PUNYAL pots sentir que el clavem, que te’ l clavo, que me’ l claves, que escorxem la fera que ens guarda l’ ànima, etcètera. D’ un mot en salten mil i cada paraula ja les conté totes, n’ hem de fer de noves per a callar-les, amagar-les sota els rocs, als caus de sota els arbres on germina el clítoris del bosc banyat a regalims de reïna, i als estomacs de les vaques que en tinguin sis o set i no paeixin mai. Hem de tornar al silenci a cercar un nou camí de reconciliació, que comuniqui comunicacions, que transmeti transmissions, que desperti impertinent a dins la ment i la capgiri, que s’ ho creu tot menys lo que experimenta.

(Plagiar la pàgina en blanc del llibre en blanc escrit pel mim és xisclar.)

A dins hi tinc allò no escrit. Per fora faig soroll color de gos que fuig. Sols desordenadament dins l’ existència del desordre em corresponc amb les fragilitats que m’ han portat a dues qüestions com a punt de partida: qui parla per Mi? I, qui és Mi? Davant d’ aquests murs on hi he pintat setanta dues portes, sis s’ obren. Entro a la que fa verd i camino. Plou i fa sol. Dels esbarzers en pengen restes de vestits de belles dorments i udols que no saben com caure morts.





grifoll

22.04.11

casserrespoblepoema




MAIG. text: Blanca Llum- Iponegraphia: Jordi Plana

lunes, 18 de abril de 2011

UNA MENA D’AMOR, de Blanca llum

.


Si pogués, amb tot, saber servar-te’m

t’ho faria i t’oferia el cos alat de quan m’arrel.

Si pogués, també, fugir quedant-m’hi

no vindria i quedaria una llum blanca i tota nit.

Seríem a prop, llavors, i separar-nos

fóra el salt per no saltar-nos, tibar el cor i entrar-hi junts.







Blanca llum

18 d’abril del 2011

domingo, 17 de abril de 2011

JOAN BROSSA. amb fotografies de griFOLL. del 96!!!

L’ estiu del 96, la revista El Pou de Lletres treia el nº B-2, amb una entrevista a Joan Brossa on vaig tenir la sort de ser-ne el fotògraf. Junt amb el Pou de Lletres, la revista de l’ Escola Catalana i algun etcètera, vaig poder “conèixer” mestres com en Brossa, en Palau i Fabre i +...( ja miraré què trobo al bagul del temps...)


grifoll




per ampliar, cliqueu sobre les pàgs

continuarà...

miércoles, 13 de abril de 2011

BLANCA LLUM VIDAL recita DAIXONSES D' ARA

clicant al títol es viatja



l

Data: 11/10/2009

Títol recital: Les veus de la natura

Rapsode: Vidal, Blancallum

Títol poema: Daixonses d'ara

Autor poema: Vidal, Blancallum

Lloc: Ermita de Sant Feliuet de Savassona

Autor vídeo: Ester Xargay

Productor: Xarxa de Parcs Naturals - Diputació de Barcelona

Amb col:laboració de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya

domingo, 10 de abril de 2011

griFOLL, MOLTA MERDA

sí cliqueu al títol, a la foto, a...
passen coses (sempre en
passen)




 



No és l’ assaig ni som espectadors,

ja el risc consisteix a dir més, se n’ ha fos,

per això hem canviat les angunies de lloc,

els anhels d’ estança i sentim la condició

menys misteriosa i més curiosa la forma, i

quan les noves pluges vinguin, seran

anar amb l’ aigua, i quan el somni torni,

que tot valgui, doncs enmig de la nit, nit

crescuda, saber la condemna, però

no la d’ abans, ja és una altra,

menys apocalíptica, molt més ex-

perta, la condemna com-

partida, el fred a mitges, que tothom en té

de peus desabrigats, i xafem merda,

mes d’ aquesta merda en farem vi,

serà la utòpica feina de mi o per fer el

 rodolí,

però passa que han pujat el teló, que el paper

de persona era en blanc, i aquí dalt

no paren d’ ocórrer coses. A les butaques,

de públic: miralls, miralls de tota mida i

  mena...







grifoll

10.4.11

casserrespoblepoema







sábado, 9 de abril de 2011

DOLORS JUAREZ -per això el coltell que tots portem entre els ullals‏-

.



Tot ens hi porta, al mateix punt de la tortura i a l’encant



com una gota sobre el crani degotant i que no para, mai



la terra absent és un forat que ha fet xip-xap damunt la roca



que s’ha desfet com una cera amb una flama dintre el cap



això és la idea: una certesa en una ment que no la pensa



la terra groga: el pas en fals en un passant que no s’ho sap



res de memòria: una mentida repetint-se en cada embat



les coses òbvies: una estretor dintre el cervell que fa ofegar



això és la corda: un excedent de pensament que no respira



això és l’ instint: l’acostumar-se a ser un ofec i anar nuant



com si la vida: un doble nus en els canells lligant les venes



després les mans



per això el coltell que tots portem entre els ullals



-per anar afilant-



per si de cas que ens hem begut l’enteniment



i ens n’ adonéssim, del mal de l’aigua quan és clara al paladar



i ens hi atrevíssim, a escopir enlaire una veritat de tant en tant



i enlloc de penes, tir-pedretes fent-li encert a l’entrecuix d’una vestal



perquè gemegui, que ja n’hi ha prou de tants de sants i tantes verges



que ens floreix roja com la sang



la nostra terra: un ennuec de tant de dir –i de dir i de dir- la llibertat



quan no hem gosat ni estirar encara el fil tan prim que ens té lligats amb una llosa



de peus i mans i cor i pit i d’esperit, no fos el cas fóssim tanys que mai no arrelen



que fóssim buits fràgils i dèbils ben igual com bombolletes



i un ventet lleu -sense intenció- ens fes volar, o



-per anar afinant-



desaparèixer].







Dolors Juarez 9 d’abril del 2011

viernes, 8 de abril de 2011

NO TINC LA PARAULA, de griFOLL

.



...los nervios de los ángeles,
vinieron a hacer música para Rilke el poeta,
no para tus rodillas o tu alma de muro.
...
Blanca Andreu.



Em dic que em diu.


NO TINC LA PARAULA



perquè el dia és fet de corbes

mai serà res fòssil, sobreviurà

dins l’ armari una camisa roja,

un cop de muscle decidit, tocant

com qui demana torn per a tornar al món

dels vius, i al fons a mà dreta, absurdíssim,

un silenci de ponent, passat; i de rosca –sisplau-

una porta que s’ obri cap a fora, i

que hi plogui, perquè el dia és fet de corbes

i cultiva trames i drames i posa els ulls

on menys t’ esperes, enmig de la boira,

al fons d’ un pou que et banya les vergonyes

amb salfumant i cal viva, perquè

la nit no és la traducció del dia, aquesta

no, la que se’ t clava a dins i apaga els llums

més teus que tu i et fa la lepra a l’ ànima,

perquè estem perduts, per això ens trobem;

i quan ho fem, els ulls que tornen per a mirar-nos,

plou i fa sol, ens despentinem i, sense torn,

d’ un cop de muscle, ja no és falsificació la vida,

presència d’ aigua que arrossega pedres

que han llençat al riu els nens d’ abril

amb cors gravats que van a tot arreu,

la boira cau, pesava; perquè

tornant de dintre les ferides,

d’ endins de nosaltres i en l’ edat d’ aquest lloc

sense estacions ni altre missió que el fondo

al revés de la vida, perquè ja

hem begut oli, vomitat la primera part

de tenebra, perquè ja l’ ham de la gràcia

no n’ ha fet, perquè anem plens de merda

i hi ha racons amb tot d’ ossos i déus ateus esquerdant-se;

perquè a partir d’ aquí, mai més (?) sabrem qui hi ha

pujant per les escales, cercant el timbre

que ens penja dels nervis desfilats

que electrocuten el poema, però

serà l’ amor que s’ ha deixat la clau

rere la teva orella fent-te pessigolles;

perquè venim d’ un somni fugaç i

d’ una aliança prehistòrica i tot ja

ho hem fet milions de vegades, perquè,

per posar un exemple que potser et rodeja,

no existeixen les cadires buides, hi seiem

perquè tenen ànima de balancí, perquè són

com nosaltres, perquè cada cosa que és,

també i per dins en diu una altra,

la que ens hem trobat, el sentit

que li manca a l’ existència que són dos

i aquest, compartir les corbes del dia

i les obres -sempre en construcció -, lligar

amb lianes això que ja no estila: l’ amor;

i que l’ amor, per correspondre’s amb tot,

sigui la forma d’ un punyal

que duu la força i diu la sang, que si cal

dibuixi somriures com un endimoniat;

no parlo de posar-hi més merda, dic de l’ amor que

no posseeix, del què entenc jo per amor,

no parlo de falsificacions televisives, dic que hi posin

post, no dic sense guerra ni tampoc dic guerra, dic

lo impossible de dir, perquè dic que el fàcil no val

i ho provo... pobre el propòsit amb putes paraules

gastades en portals i en aeroports i en enterraments i

en batejos i comunions i casaments i en cines i pel sant

i per l’ aniversari de qui sigui que sigui qui sigui,

tothom se l’ estima, tothom se l’ estima

...no, després de setze cubates

també s’ estimen els maniquins, dic sense llacet, perquè

no sé res, jo sols sóc un munt d’ àtoms,

res de res menys d’ una sola

cosa, però que si es fes ara paraula,

en diria vés a saber, vés

i quantes...




grifoll

8.4.11

casserrespoblepoema

la presentació del nou llibre de GERARD VILARDAGA, "DIUMENGE", col·lapsa BERGA





La presentació inusual i espontània d'un nou llibre –el poemari Diumenge de Gerard Vilardaga– a Berga va col·lapsar divendres u d'abril de vehicles i vianants l'entrada principal de la ciutat.Tres individus amb un megàfon vestits de núvia, juntament amb uns personatges femenins posats dins del paper d'elegants homes anuncis, van saltar a la rotonda per tal de realitzar el performance de presentació del llibre Diumenge.

La posada en escena va durar uns quaranta minuts i els conductors s'aturaven sorpresos per tal de saber què estava passant i per recollir els poemes que es repartien lliurement. Per altra banda, el que aparentment podia semblar una manifestació, es traduïa amb un acte elegant i surrealista, on els homes núvia recitaven versos amb el megàfon i els homes anuncis no es queixaven amb els seus cartells sinó que expressaven poesia.

El poemari està editat per Movimentpuntzero i el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs, i s'utilitzarà com a primer vincle d'unió del que es pot tractar d'un segell dedicat expressament a la cultura i a l'estudi dels entorns comarcals.

Diumenge és un llibre de versos intensos. Composicions curtes i simples que no es compliquen la vida sota imatges retòriques complexes. L’il·lustra un llenguatge contaminat pels orígens aspres i esquerps de les seves influències més pageses de l’autor. Tal com raja, i punt.

Els textos estan estructurats d’una forma peculiar dins d’una classificació poc usual: medicina urbana, psiquiatria social, medicina tropical... Un munt de patologies conflueixen dins les pàgines d’aquest poemari. Des dels versos incendiaris sense rima de Uh! de maig:<<... Fermenta l’odi, fins que ofegui el seny entre glopades de rebel·lia…>>. Als versos de Núria de caire molt més intimista: <>

Diumenge és un poemari atípic que es rebolca en la crítica més personal i juga a través de la ficció a despullar discursos que obviem, però que són molt presents entre tots nosaltres.

L'acció es pot veure al youtube a través del muntatge realitzat pel Dejâva i dirigit pel fotògraf Jordi Plana.
La presentació va comptar amb la col·laboració del col·lectiu Dejâva, el qual es tracta d'un grup que experimenta principalment amb la vídeo instal·lació i jocs interactius, però que puntualment realitza acció dins del camp interpretatiu i artístic a espais públics, per cercar el contacte i la reacció directe. L'últim projecte realitzat va ser el controvertit INDIVIDUS CLAU que va tenir lloc al museu d'art contemporani de Barcelona.


El llibre es pot trobar a les llibreries de Catalunya i a través del mail diumenge11@gmail.com per vuit euros.



jueves, 7 de abril de 2011

—PATIM, PATAM, PATUM— de Blanca Llum Vidal

Tot es mou, ens atrevim, parem el sol i, arrabassats primer de Safo i de Catul, llavò del temps d’estar-se a casa i més enquí d’aquest costum de dir-li amor sols a l’amor, traiem el cap de sota un ala i caminen, que hi ha carrers que són petits on hi viu gent que des d’en terra enyora el mar que és ple de barques. És una gent que s’asseu junta a la llindera i, perquè en sap, li posa coses, per distreure, a n’aquest cuc del desesper. És només com fer-li trampa i és només dir-li «cuquet, mira quin arbre!». S’inventen un tronc, li pinten les fulles, li fan rosada entre les branques i a les arrels, perquè s’hi assemblin, les taquen amb terra. Després al cuc li ve mengera, s’acosta a l’arbre, li clava les dents i se’l fot. És la gent també molt trista però és la gent que ve i s’ho inventa, de fer aire al laberint. Ho fan amb mans, imaginant-se en Patufet o encenent una bengala. Ho fan com poden. L’enganyen amb l’arbre i tenen por, també. A vegades molta, a vegades no tanta, a vegades mig solta i a vegades bastanta. Però tot es mou: la sola nit que dormim junts —la «nit perpètua»—, la «panxa del bou on no hi neva ni plou», l’amor aquest de la ferida, el mal aquell que fa l’esquena quan no res no et treu el pèsol i l’habitud, vestida de monja, que ens caragola. I tot esclata: l’enyor blanc, la fantasia i l’amor dels escarbats que s’ho fan drets damunt d’un brot, sota una branca.



Blanca llum

7 d’abril del 2011

miércoles, 6 de abril de 2011

el DISC del griFOLL...que per sort de la bona, no va ser...

D’ ESTARPERCASA va ser un disc que no va ser, per sort de la bona. Sons i sorolls rebregats, desmúsiques amb poemes desrecitats dels llibres EN DESORDRE i DELS ANYS BEGUTS, de Josep Grifoll. Clincs, mots i tempestes que acaben amb un poema-orgasme fet de retalls amb retalls enganxats amb cola de fuster.

lunes, 4 de abril de 2011

AVUI NO S' HA MORT NINGÚ

Enric Casasses recita Enric Casasses - Sermó per a tríple i bombo

Rossend Sellarés, AVUI, ja! MÉS d' 'UN FIL DE VEU"

INSTITTUT PIUS FONT i QUER

Com a inici de les celebracions de Sant Jordi 2011, el proper dimarts 5 d’abril, a 2/4 de 12 del migdia, a la Biblioteca , tindrà lloc l’acte poètico-musical “Un fil de veu”. Gaudirem de la presència del company i poeta Rossend Sellarés, que ens parlarà de “La creació poètica”. Seguidament l’alumnat, el professorat i el mateix autor llegirem poemes, acompanyats de la música, interpretada per la mà virtuosa d’alguns alumnes. L’acte està organitzat pel Departament de Filosofia, adreçat als alumnes de 1r. Batx., dintre el context de l’estudi d’”Un món de símbols”, pinzellades a l’Estètica: “El simbolisme artístic”. Hi sou convidades i convidats!

Qui tingui interès en adquirir un exemplar signat del poemari “Un fil de veu”, a les 11 hores, durant el temps de pati, en Sendo ens atendrà a la Sala del Professorat. Bona jornada!

GRIFOLL recital sota el pantaNU de CasserresPoblePoema

domingo, 3 de abril de 2011

DOLORS JUAREZ, durant l'estiu la fragilitat és una flor que s'ha pansit dintre la boca‏

XXVIII




Ens han caigut els anells a dins del llac –els sents?-



la facilitat amb què s’hi han fos és igual d’aterridora



que els lligams, estacions fent-nos el dit així de prim



i l’os, l’estructura que ens havia d’aguantar –pertot-



a tots, durant l’estiu la fragilitat és una flor que s’ha pansit dintre la boca



o al cor, una buidor que s’ha esberlat per donar pas a grans veritats, o no



el darrer mot no garanteix que vindrà al poc tot el silenci



de cop, hi ha una paraula que en el pit mai no ha existit



amor, com un matí del mes d’abril sota les runes, colgat



com si ens haguéssim desdonat de molt abans, potser



d’abans de néixer].







Dolors Juarez 3 d’abril del 2011

sábado, 2 de abril de 2011

Alberti i Grifoll, dia 28 PENJATS al KURSAAL


Penjats de la paraula



dj 28 d'abril - 21:00h

Kursaal - Sala Petita

  Col·lectiu de Circ de Manresa

Sinopsi: Penjats de la paraula és un espectacle que vol fusionar la bellesa plàstica del circ amb la força creativa de la paraula. Malabars, aeris i equilibris acrobàtics ompliran l'escenari de moviment, sobre un coixí de música, textos i poemes d'autors tan diversos com el consagrat Rafael Alberti o el poeta manresà Josep Grifoll.


Dirigit per Javi Soler,

 l'espectacle està organitzat pel Col·lectiu de Circ de Manresa,
 i comptarà amb la intervenció dels artistes
Moi Jordana,
Sira Bover,
Enric Petit,
Rat Serr,
Joan Toro
i Pere Toro.

Paral·lelament, hi haurà l'acompanyament musical de la violoncel·lista de Neus Tamayo.



Espectacle de circ i poesia.



Kursaal - Penjats de la paraula

Kursaal - Penjats de la paraula

PLORA, de griFOLL








plora

plora-ho tot

sense ordre

ni permís

ni educació

ni carnet de núvol

ni detenció

plora

plora molt

perquè

s’ hi t’ hi fixes bé

veuràs que cada llàgrima

té la forma d’ una punxa

que duies clavada i

quan plores vol dir que es desfà

plora

plora pels descosits

pels talls

a dolls

plora i prou

no estiguis per res

ni per ningú

perd l’ alè

plora bé

plora-ho tot

lo que dius

lo que no dius

lo que pots

lo que no pots

lo que et perfora

lo que et per-dins

lo que et rasca i

t’és carn viva i a

l’ ànima hi sagna i

plora i vessa tot allò

que t’ han prohibit vessar

plora -no està de moda

però- ara

plora-ho tot que

saps perquè plorem?

plorem perquè estimem...

en la mateixa desmesura

plora

(plorem)

doncs







grifoll

dosdemarçdel’onze

casserrespoblepoema