Seguidores

lunes, 23 de agosto de 2010

FESTA MAJOR de CASSERRES!!!!!!!!!!!!


BLANCA LLUM : FALCONADA

Només al dir-ho,

a l’intuir-ho,

al ser rapaç

i amb el desglaç

només d’un poc,

de més d’un lloc,

vam fer renills,

córrer conills,

vam voler el grop

de capa i jóc

i a la serena

i sense bena

vam mirar lluny

—obert el puny—

per tocar l’aire

que, criticaire,

va dir: —falcó,

encara no,

que encara és prest,

sigues més llest,

arria el desig,

mou-lo pel mig,

da-li un esquer

i fes-li fer

a l’ànsia abrivada

la falconada.



Blanca llum


21-8-2010

DOLORS JUAREZ: LES HORES

Les hores fent-se dòcils com la por.

Les hores tan calmades que se’ns claven fent-se punxes des de dins de la raó.

Les hores silencioses. Les hores silencioses arronsades.

Les hores silencioses arronsades, tremolant, mortes de por, als peus del llit i amb gust de plor.

Les hores quasi mortes. Les hores quasi mortes sense enyor.

Les hores quasi mortes sense amor.

Les hores massa en pau. Les hores massa lliures. Les hores que s’apropen.

Les hores que s’escapen. Les hores que no passen. Les hores comptant massa.

Les hores volant massa. Les hores anant lentes. Les hores mal comptades.

Les hores esperades. Les hores que no venen. Les hores mal passades.

Les hores sent absents. Les hores sent distretes. Les hores oblidades .

Les hores de la nit. Les hores massa fosques. Les hores adormides.

Les hores somniades. Les hores atrevides. Les hores divertides.

Les hores estirades. Les hores perfilades. Les hores de perfil.

Les hores resseguides amb un dit. Les hores dibuixades. Les hores esborrades.

Les hores malcarades. Les hores encarades. Les hores a la cara.

Les hores dins un llibre. Les hores estripades. Les hores relligades.

Les hores avorrint-se. Les hores totes soles. Les hores puntuals.

Les hores que fan tard. Les hores i uns minuts. Les hores rodolant.

Les hores que estan quietes. Les hores que estan buides. Les hores tot vessant.

Les hores tot plorant. Les hores tot corrent. Les hores avançant.

Les hores avançades. Les hores ‘nant enrere. Les hores tot girant.

Les hores sense tu. Les hores abraçades. Les hores estimades. Les hores fent l’amor.

Les hores fent l’amor i sense tu i abraçades. Les hores més odiades.

Les hores sorprenents. Les hores somrients. Les hores tot jugant.

Les hores tot perdent. Les hores dins un sol. Les hores més lluents.

Les hores vora el foc. Les hores fent pendent. Les hores de baixada.

Les hores de pujada. Les hores massa planes. Les hores de traïció.

Les hores tot traint. Les hores que hem traït. Les hores de la tarda.

Les hores de la tarda cap al tard tocant la nit. Les hores de sopar.

Les hores de plegar. Les hores de llevar-se.

Les hores de perdó. Les hores perdonades. Les hores violades.

Les hores consagrades. Les hores relaxades. Les hores del matí.

Les hores que no hem dit. Les hores que hem escrit. Les hores que hem desdit.

Les hores de quedar. Les hores que han quedat. Les hores que ens han vist.

Les hores que ens hem vist. Les hores espiades. Les hores fent les cegues.

Les hores de ser aquí. Les hores amb motius. Les hores motivades.

Les hores raonades. Les hores estudiades. Les hores mal pensades.

Les hores i un descuit. Les hores de descuit. Les hores descuidades.

Les hores en les mans. Les hores en el gest. Les hores a l’instant.

Les hores de ser a dins. Les hores molt endins. Les hores endinsades.

Les hores com clavades. Les hores dins un cor. Les hores bategades.

Les hores i un batec. Les hores fent-se iguals. Les hores fent-se exactes.

Les hores del mateix. Les hores insistint. Les hores com calcades.

Les hores insistents. Les hores insistint en el mateix altra vegada.

Les hores repetint-se. Les hores repetint. Les hores repetides. Les hores de la calma.

Les hores massa en calma. Les hores de la por.

Les hores de la por tot fent les dòcils, repetint-se.

Les hores de la por tot fent-se dòcils, repetint.

Les hores de la por tornant-se dòcils, repetint-se.

Les hores de la por tornant-se por, tot repetint.

Les hores dòcils fent-se por de repetir-se.

Les hores dòcils repetint-se de la por.

Les hores dòcils repetint de repetir-se.

Les hores repetint-se al fer-se dòcils com la por.

Les hores repetint de fer-se por al tornar-se dòcils.

Les hores repetint-se de lo dòcil que és la por.

Les hores repetint. Les hores insistint.

Les hores fent-se igual. Les hores fent-se endins.

Les hores penetrant. Les hores repicant.

Les hores com punyals. Les hores torturant.

Les hores travessant. Les hores pronunciant.

Les hores repetint que són les hores sens parar.

Les hores repetint-se hora a hora sens clemència ni final...





Dolors Juarez


23 d’agost del 2010

DESFIBRIL·LADOR, de J. PLANA

lunes, 9 de agosto de 2010

APUNTS DE LA FAUNA

M´hi estic hores observant un riu, una riera, aigua movent-se. Sempre és igual, però mai és el mateix. Una mica com la vida. Hi ha gent que s´hi banya i gent que no, gent que pren el sol, genteta que juga amb rasclets i empaita papallones i gent que ni s´hi acosta. L´altre dia (el per què no li demaneu a la ciència ni a la ciència-bijuteria tampoc, doncs responen, sí, sempre. Però sempre diferent!); l´altre dia, deia, m´havia disfressat de pallasso, tenia la necessitat d´anar-me a estirar a la riera i fer-me un autoretrat. Era la mateixa necessitat que té el pintor quan vol crear una imatge, de fet, una de les primeres diferències que van alluyar el mico de l´homo va ser el dibuix, el traç, el símbol. Buidar-se, mostrar-se com a forma de comunicació. Allò que anem a veure a les coves, allò que pintem a les parets, allò que anotem al quadern, allò que pengem a internet. Allò.

Doncs aquell jo disfressat de pallasso era el personatge que volia crear. Ho podia haver gravat darrera la porta dels serveis de qualsevol bar, però m´agraden les fotografies (penso en aquell conte de Nadal del Paul Auster, es deia “Auggie”? “Auggie Green”?). La primera vegada que vaig tenir una càmera de les de veritat als dits, vaig fer la que per a mi és la millor fotografia de la meva vida: hi surten els meus pares, abraçats, feliços, mirant-me, i és una mica moguda, en blanc i negre, al bosc, amb la vella càmera del meu pare. Vaig caçar una obra d´art. Una de les de veritat. Insuperable (al meu parer).

En aixecar-me del rierol per posar el disparador automàtic (m´agradava més el cable), una de les moltes vegades que em va caldre, la vida em va creuar amb un ésser raríssim: per l´altre cantó de la riera un algú aparentment humà, embotit dins una mena de vestimenta que enlluernava més que jo de tants colors, corria, al cap també hi duia no sé pas què i la cara era pràcticament impossible de veure, doncs unes ulleres negres i grosses i lletges a matar, li ocultaven. Eren les tres de la tarda i corria. Però és que corria i no empaitava res! Li vaig dir deu, ple de curiositat, es va aturar, em va observar de dalt a baix i va continuar corrent ben mut sota aquell sol que fins hi tot feia bullir l´aigua.

Jo, vaig continuar normal, fent-me les fotografies, però m´hagués agradat tant fer-ni una a ell. Era per emmarcar.



grifoll

agost del deu

casserres poble poema

sábado, 7 de agosto de 2010

APUNTS DEL FANG I DE LES COSES

He anat a fer pastetes amb fang i pintures, com quan era petit, a la mateixa riera de Casserres. Pintar entre parets també alça murs dins meu. Després m´he banyat un tros més avall, hi ha un gorg fondo i fred. Sota l´aigua formo part de la pintura, la pintura dels llots i de les pedres i de les fulles mortes i dels trocs i de les rels, d´una aquarel•la que mai s´asseca del tot i s´escampa cap el mar o s´enclota i s´evapora fins totes les formes dels núvols, amb vent, una nit de molt vent i d´aquelles que ho inunden tot, de finals d´estiu; així que també sóc aquell bassal de qualsevol part del món, que coneix tota mena de peus, de salts, de balls i de caigudes i de granotes i de vaixells de paper que em regalen els que encara fan també pastetes amb les coses i juguen a fer invents arrossegats per la força més poderosa de totes: la curiositat. La curiositat és allò que fa brillar els ulls dels nens i dels moribunds.

La riera te la sorra perfecte per pintar, el seu fang fi juga amb l´atzar les formes que amaga el riu quan s´hi van a buscar. Closques de caragol, plomes de merla i d´abellarol i de falcó pelegrí, esquelets de bèsties, espines, vestits de larva d´estiracabells abandonats als joncs, buits. L´altre dia, un teixó va passar pel meu davant movent el cul d´aquella manera tan estúpida que quan els veus et fan venir ganes de riure... o de plorar d´enveja, no pel cul, per la vida dels que son pur instint i habiten en caus o en troncs, lluny del ciment i de les presses. Tenir per taller o per estudi o per casa el món, des dels peus fins al firmament, sense sostre o amb el sostre més imprevisible mai vist, del llamp al meteorit que espetega, de les fulles hipnòtiques dels arbres carregats de verd al vol dels rapaços.

La natura és més propera a la nostra imaginació, al nostre ( in)conscient més ancestre, més primitiu; i és sempre l´origen de totes les coses. La natura és imparable. Tot està sempre succeint: una serp surt de l´ou mentre un llop vell mor a la bauma dels poetes, mentre dos tritons fan l´amor entrelligats a la font del cucut, sis guilles xiques empaiten sa mare, travessen la carretera i ma germana les deixa passar emocionada. La vida és als boscos, opino amb Thoreau. Les pintures amb molt fang, ben bé de fang, amb restes d´herba seca i aigua en moviment, les potineries, les olors, els sons, el cel. La pintura deixa de ser pintura, els pinzells acaben sent palla que et vessa pels dits, sembles un espantaocells retornat de la mort, esverat per viure, descobrint-ho tot per primera vegada, observant una sargantana, una pruna, disset peixos envelats, remenant.



grifoll

agost del 2010

casserres poble poema


jueves, 5 de agosto de 2010

Blanca llum, Enric Casasses, William Blake; i el cuc i la rosa

La ROSA MALALTA




Rosa estàs malalta.

El cuc invisible

que vola de nit

amb el grop terrible



ha entrat al teu llit

de joia escarlata

i el seu amor fosc

i secret et mata.



William Blake


Traduc. Enric Casasses





El CUC PERDUT



Cuc, estàs perdut.

La rosa tan guapa

que brilla de nit

per tu se destapa.



D’amor te la menges.

T’ha fet venir, dius.

La rosa s’esmuny.

La mates. Somrius.



Blanca llum Vidal






3-8-2010



Montpeller

Alguna cosa així semblant a això, de DOLORS JUAREZ

Alguna cosa així com la ingravidesa del gust de la materia i no-materia en el seu xoc

Alguna cosa així com un suspir

Alguna cosa així com l’aroma tan volàtil d’una flor en un jardí i sent de nit

Alguna cosa així com un somrís i d’imprevist

Alguna cosa així com unes pistes pels racons

Alguna cosa així com una taula que has falcat amb uns versos del Rimbaud

Alguna cosa així com la claror de bon matí

Alguna cosa així com un oblit

Alguna cosa així com un pessic

Alguna cosa així com submergir el cap a l’aigua amb les bombolles, i remor

Alguna cosa així com un camí que no va enlloc

Alguna cosa així com una pedra i la fredor

Alguna cosa així com una molsa

Alguna cosa així com l’amargor

Alguna cosa així com un petó

Alguna cosa així com un silenci i la visió

Alguna cosa així com ara uns llavis

Alguna cosa així com dir que sí i dir que no

Alguna cosa així com un poema del Joan Margarit en un carrer molt aprop de l’estació

Alguna cosa així com un cafè i la cigarreta

Alguna cosa així com la cançó

Alguna cosa així com un xiulet que ve de lluny i és per tu

Alguna cosa així com un bitllet sense retorn

Alguna cosa així com un infern

Alguna cosa així com un amor

Alguna cosa així com un present

Alguna cosa així com ara un pany

Alguna cosa així com ara un gos

Alguna cosa així com un esglai

Alguna cosa així com una por

Alguna cosa així com un estel que brilla sol

Alguna cosa així com una nit d’un mes d’agost

Alguna cosa així com tornar a casa

Alguna cosa així com perdre el nord

Alguna cosa així com una pluja clavant fort sobre la terra i uns peus molls

Alguna cosa així com la foscor

Alguna cosa així com una pell

Alguna cosa així com una serp

Alguna cosa així com un pantà a punt de vessar

Alguna cosa així com la tristor

Alguna cosa així com no dormir

Alguna cosa així com un enyor

Alguna cosa així com un record

Alguna cosa així com despertar-se a mitjanit i sentir els veïns de dalt que fan l’amor

Alguna cosa així com fer l’amor

Alguna cosa així com un bon vi

Alguna cosa així com ara un foc

Alguna cosa així com una llenya

Alguna cosa així com l’escalfor

Alguna cosa així com un amic

Alguna cosa així com l’Amelie

Alguna cosa així com un germà

Alguna cosa així com tenir un fill

Alguna cosa així com ara un plor

Alguna cosa així com ser senzill

Alguna cosa així com ser feliç

Alguna cosa així semblant a això

Alguna cosa així rascant això...





Dolors Juarez


5 d’agost del 2010