Seguidores

jueves, 30 de agosto de 2007

AUTORETRAT DINS LA PRÒPIA OBRA (Foto a la llum de la lluna). GRIFOLL.



L´any 1994 el foc va cremar un 90% dels boscos de Casserres. I allò, aquells arbres immensos, aquells paisatges, mai més tornaran a ser. Aquells, mai.
Sí, van creixent arbusts, flors, herba, s´han plantat més arbres...
Però caldran centenars d´anys per tornar a arribar tan amunt. Hem perdut indrets, per posar alguns exemples, on anar a jugar amb els nens i/o com nens, a mirar les estrelles, a festejar, a VIURE estones amb tanta càrrega de màgia com aquella que ens depurava els cors.

La raó d´aquest projecte, doncs, és un acte d´AMOR, d´amor per aquest: el millor poble del món. Un intent, una proposta (digueu-me somniador, com cantava el John Lennon), però voldría creure que "decorar" certs indrets de per aquí a les rodalíes, tal volta, hi aportarien, ni que fos uns mil.ligrams d´aquella màgia perduda.
Llocs on, qui sap? potser a algun infant li facin brillar una miqueta més els ulls, que a una colla d´amics els faci passar una estona en un lloc "diferent", compartint, compartint-se, engrandint l´amistat. Llocs on , en una nit d´estiu, dos enamorats es declarin el que senten l´un per l´altre, on es facin el primer petó...

Digueu-me ingenu, però com deia el Gandhi, "no rendir-se, ja és haver guanyat la batalla". I, jo, que vaig tenir la sort de VIURE moltes de les millors coses de la meva vida en aquells boscos d´abans del 94, m´agradaria "regalar", ni que en fos un pessic, allò que a mi tant em va fer estimar CASSERRES...aquelles vivències d´infant encuriosit, aquells "picnics" nocturns amb els amics, el primer amor, el primer petó...

Amb tot l´amor ,
despullat de cos i ànima:

Josep Grifoll.

(Per anar a LA BAUMA DELS POETES -així l´he batejat-, només heu d´agafar la carretera de Casserres direcció Gironella. A 2 Km trobareu un parell de trencants just abans de la corva de la Riera de Clarà: és el 1er. A uns 100 metres)

miércoles, 29 de agosto de 2007

DIU QUE ET DIGUI QUE LI DIGUIS QUE LA NOTA DELS DEURES ÉS UN 77 VEGADES 7 SOBRE 10, I QUE LI VIOLA LA MENT I EL QUE CALGUI!!!


2 poemes megagenials de l´amic, mestre i POETA, Tomàs Arias. Gràcies és poc, company, i es clar que et faig lloc...ens l´empassarem tots dos el fum.




a la Font del Balç, també


així, llavors, de nit, ens adormiem


quan vivia a la muntanya
anava a veure arribar els barcos
al serrat de Follaracs.

així,

amarrats a sota els abres,
arrencava tots els màstils
i els tornava a plantar al bosc.

llavors,

pels voltants de juliol,
amb les veles ben florides,
profanavem els misteris,

de nit,

saquejavem les bodeques,
abordava cent doncelles,
i, caragolat a la coberta,

m’adormia,

a la muntanya, quan vivia.


Tumàs aires
10 de juny del 2000 set
(S. Vint-i-uh)



“Las esquinas de las calles son de papel,
y pasan las golondrinas
doblando y desdoblando esquinas.”

Gárfias.

El càntir dels càntirs


Home petit
ben repartit
tens llum als ulls
voles de nit,

home tocat
per l’escopeta,
ets alatort,
esquena-dreta,

home grinyol,
fer tant soroll
per no estar sol
ni una estoneta.

Apaga el llum!
encén el foc,
empassa el fum
i fes-me lloc,

i fes-me allò
que diu que fas
amb quatre guixos
i el compàs,

i et beus els anys
benèits amb aigua
de bassal,
que diu que es veu

que val igual
que si fos, blanca
i baptismal aigua,
del càntir dels càntirs.



Agost del 07, al poeta Grifoll

martes, 28 de agosto de 2007

Primer llegiu, despres, a sota, hi teniu dos videos del recital de festa major a CASSERRES



Ja el món quasi no fa mal...
Joan Vinyoli

TERRAMARE


(blancallum)

On s’acaba el dolç fonoll, al principi del precipici.
On començacaba el sol, i trencant aigües.
On s’aixeca la pinassa, a allitar-se amb la sorra.
On s’hi està el petit dragó, a escopir vòmits de vent.
On s’hi engendren els mussols, volent-se ser aquell núvol.
On s’hi fan folles garotes, davall les algues remeieres.
On fosquegen tots els grills, de veu intacte.
On hi creix la molsa del pedrís, devora el toll de l’aigua nua.
On la mar s’és el batec, d’ella mateixa d’ella tota ella.
Car no ho faria...
d’estar-m’hi quiet, en aquest indret.
Car no ho faria...
és que no puc
és que és el roc
és que és la roca
que és el rocam
de plenamar
del terraplè
de tot el bosc
de tot el desert
de tota riera
de tot rierol
de tot l’espadat
de tot precipici
sense principi
però amb dolç fonoll.
Car no ho faria...
d’estar-m’hi quiet, en aquest indret
el que ÉS l’indret
aquest indret
el cel el sol la lluna mar la roca núvol la fulla onada el vent l’estel
el que és ÉS l’indret
aquest indret
marterracel...

el no concepte, marterracel
el que és la vida, marterracel
d’on és i on va?
ve de l’Enric Casasses,
se’n va a tothom...

blancallum
24 d’agost de 2007


FOTO: J. CUSIDÓ

POESIA a CASSERRES 2a Part (VIDEO)


Doncs això, una miqueta més...A clicar:


lunes, 27 de agosto de 2007

JA TENIM LA 1a PART DEL RECITAL POÈTIC (VIDEO)


Au, a clicar:
Recital que vam fer per festa major. Casasses, Cussà, Tomas Arias, Blanca, Montse Grifoll, Jordi Plana, Xevi Sintes, Josep Grifoll, Emi... Els Poemes son del Casasses, del Tomàs, del Cussà, de la Blanca i del Grifoll.Les fotografies del video son un regal del Jaume Cusidó...Moltissimes gràcies. Ah! Era lluna Plena. I mil gràcies més a l´assamblea de joves de Casserres per ser tan recollonudament collonuts!!!!

sábado, 18 de agosto de 2007

El destí depèn d´un gest tan minúscul que amb prou feines se´l pot anomenar "gest"


FANS de la BLANCALLUM!!!!!


Aquests genis embolicats amb farcells li han

composat la cançó que aquí teniu a la Blancallum:



Live in longbeach! The Erection Trio presenta el seu nou single:Chanson pour Blancallumour.Si us plau que ningú s'ho prengui ofensivament (NO THO PRENGUIS MALAMENT PER FAVOR!), simplememnt és un vídeo que ens va semblar graciós i ho intenta ser en un moment d'embriaguesa.composat per un admirador teu (al centre)i els seu dos colegues tarats del cap.Gràcies per disfrutar de la qualitat musical. Petons tot i que potser no ens coneixes... (THE ERECTION TRIO)

domingo, 12 de agosto de 2007

viernes, 3 de agosto de 2007

PATEIXO DE FELICITAT (BLANCALLUM)



pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan em penso pensant-me que volo
volent volar, mentre volo.

hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan la i del punt és un camí
i m’és el punt l’estel amb tu
i tu l’estel i jo un vell arbre nuu.

pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan se’m fon el bany per les orelles
mesclant gota i paganini
que n’hi ha que tots ho mesclen
mesclant corda i pell que donen
que és una dona, el violí,
que és la viola, a la muntanya,
la seva dona, la teva aranya.

hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan ella riu de l’àtom tou
i quan s’ho fa amb l’etern poema
perquè és quan plou, l’eternitat.

pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan el patiment
m’és la truita de present
i bato un ou
i un altre, que no n’hi ha prou.

hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan la col se m’arrenglera
amb la lluna, la primera
i després, amb el caldo d’escudella,
la vida teva, que no et fa treva
que tot et bull, que tot et vull,
i s’hi t’hi agafo, amb la cullera?

i ara ve quan dic que vull patir.

Blancallum
3 d’agost de 2007

POEMA VISUAL V (Grifoll)


miércoles, 1 de agosto de 2007

EMI, el VIDEO.

A Clicar: http://www.youtube.com/watch?v=1deEUw-K1n4

POEMA (J. Grifoll) amb foto d´un bocí d´estel caigut sobre una mar de carbó desenterrat.


El fred és l´absència teva...
Ara mateix em deixaria
arrencar a talls la pell
per escoltar com dorms;
la pell dels peus
fins les pastilles
del capçal del llit
i
ser
sols
l´animeta permeable
en braços del teu somni.
Això, res més,
i ja sería
tot el que vull ser.
N´anunciaria, despres,
l´eco , acomplert
el desig més àlgid que m´enforca
fet estel fugaç
que s´esten contra el gran penya-segat
de l´univers que et calça.
Quan et despertesis,
correries en pau
per sempre més
vestida amb un vestit de pols d´estrella
tota vida,
morta ja la màquina del temps.
L´amor serè. L´Amor.
Grifoll
ara, d´avui; aquí.