2 poemes megagenials de l´amic, mestre i POETA, Tomàs Arias. Gràcies és poc, company, i es clar que et faig lloc...ens l´empassarem tots dos el fum.

a la Font del Balç, també


així, llavors, de nit, ens adormiem


quan vivia a la muntanya
anava a veure arribar els barcos
al serrat de Follaracs.

així,

amarrats a sota els abres,
arrencava tots els màstils
i els tornava a plantar al bosc.

llavors,

pels voltants de juliol,
amb les veles ben florides,
profanavem els misteris,

de nit,

saquejavem les bodeques,
abordava cent doncelles,
i, caragolat a la coberta,

m’adormia,

a la muntanya, quan vivia.


Tumàs aires
10 de juny del 2000 set
(S. Vint-i-uh)


“Las esquinas de las calles son de papel,
y pasan las golondrinas
doblando y desdoblando esquinas.”

Gárfias.

El càntir dels càntirs


Home petit
ben repartit
tens llum als ulls
voles de nit,

home tocat
per l’escopeta,
ets alatort,
esquena-dreta,

home grinyol,
fer tant soroll
per no estar sol
ni una estoneta.

Apaga el llum!
encén el foc,
empassa el fum
i fes-me lloc,

i fes-me allò
que diu que fas
amb quatre guixos
i el compàs,

i et beus els anys
benèits amb aigua
de bassal,
que diu que es veu

que val igual
que si fos, blanca
i baptismal aigua,
del càntir dels càntirs.



Agost del 07, al poeta Grifoll