Seguidores

viernes, 29 de noviembre de 2013

TRANSAMOR, de Blanca Llum



TRANSAMOR

De cop un ocell a les mans.
De cop un ocell d’ales immenses
que s’estarrufa i que s’arrup
perquè li paris la llengua i li donis llavors.
De cop un ocell de cos petit i ànima nua.
De cop un ocell que diu, que no diu,
que li diguis que mira, que el sol estrany
té molta pena i la pena canvia
i la pena es transforma —es tradueix
de pena a més pena o de pena a finestra
i de finestra a les mans que, dins les mans,
se’n venen endins —fins al cor d’una idea:
ara que hi ets i que no et llegirem fins el coll,
dimoni d’àngel, aquell resquill de paranoia
que se’m fica pels ossos i que em parla de lluny
de llavors estrellades i de capir una magrana.
Llavors de món, de transamor i del pinyol
encerclat de lletra antiga i de lletra que neix.
De cop a les mans que eren de foc i eren tan buides.
De cop el foc que continua fent brasa
i preguntar-te cap a on vas i amb què tremoles:
i és amb tu. Amb tu que ets l’enyor que rapinya
i l’espelma nuada i la volta impossible de l’ombra.
Amb tu que ets en tu exagerant-me i refent-te.
Amb tu que ets en mi extravagant-te i dient-me.
Amb tu que cercàvem l’ocell
que ara tenim a les mans
i que ens talmuda la nit
i que ens ha dit que l’arca és el mot
i el diluvi nosaltres.

Blanca Llum,.-

27 de novembre del 2013

lunes, 25 de noviembre de 2013

TOCS, de griFOLL




“La primera ventaja, es que cuando el cuento llega al final, no se acaba.
Sino que se cae por un agujero. Y el cuento reaparece a mitad del cuento.
Esta es la segunda ventaja, y la más grande. Que desde aquí se le puede
cambiar el rumbo.”
Julio Medem. ( Lucia y el Sexo)


TOCS

primera part

Neixen imatges, imatges que segellen l’ ull
hi són parides, hi excaven amb potencia,
torren el blanc i n’ estoven la teia.

Quan ja és tard o massa d’ hora, veure-li
el truc. I tocar-lo. Tocar el truc i a tornar-hi.
Te tacte de trompa de Farlopi, la (ga)Nàpia.

La boca, a sota, s’ hi aboca, s’ hi penja de llavis,
murmura, salta a la corda amb la llengua,
esquitxa, busca altres boques per ficar-hi la cua.

Rodo per la teva galta, vinc del fred als pòmuls,
aquí és més tou, diu l’ excursionista ara al teu rostre,
fent nit a la vall que s’ escapa a tocar-te l’ orella.

Un ram de cabells, abans de fer oïda, s’ enlairen.
S’ omple d’ olor de lianes, verdes, densos eixams
regalimen l’ espai que t’ ocupo, em travessen, m’ hipnotitzen.

Baixo a encerar-me a l’ orella que no tallarem
i pujo carregat d’ espelmes. Ja reies.
Pots obrir un moment la boca, que tinc els mistos a l’ ullal?, demano.

Podria estar segles mirant les teves celles
com van xerrant dissimuladament.
Són els gestos. És moviment...

I pel cap m’ hi perdo:
baixo envelat per la nuca fent-me el tobogan
fins el primer clot de l’ esquena si m’ atura i no hi ha qui.


segona part

És anèmia anímica, va dictaminar-me l’ home sens paladar.
«Retrocedeix mil i una vides, sempre és el mateix rostre, no ho veus?»
Recorda’ t amb banya, quan li poses ets
tu. ( Nota: si em passes per l’ esquena, dóna’ m corda).

tercera part

I tot plegat per dir-me que em salvis de mi, a mi.
No entenc per què, jo només buscava un lloc per dormir.

No m’ ho valc, em diran.
Cabrons, això és posar preu a les persones.

Exemple de que cada part del cos te la seva funció especifica:
Cap: el cap.

Si dic que me’ n vaig per les rames, vull dir pels braços,
vull dir les cames...

Només sóc un feix de glòbuls rojos passant per aquí.

griFOLL
25.11.13

casserrespoblepoema

domingo, 3 de noviembre de 2013

JULIO CORTÁZAR. RAYUELA, cap. 7 toco tu boca

http://www.youtube.com/v/rmfiW47b7H8?version=3&autohide=1&autoplay=1&autohide=1&showinfo=1&feature=share&attribution_tag=SyWO7-URM7Wgu0Q2ouedVA