Seguidores

lunes, 25 de noviembre de 2013

TOCS, de griFOLL




“La primera ventaja, es que cuando el cuento llega al final, no se acaba.
Sino que se cae por un agujero. Y el cuento reaparece a mitad del cuento.
Esta es la segunda ventaja, y la más grande. Que desde aquí se le puede
cambiar el rumbo.”
Julio Medem. ( Lucia y el Sexo)


TOCS

primera part

Neixen imatges, imatges que segellen l’ ull
hi són parides, hi excaven amb potencia,
torren el blanc i n’ estoven la teia.

Quan ja és tard o massa d’ hora, veure-li
el truc. I tocar-lo. Tocar el truc i a tornar-hi.
Te tacte de trompa de Farlopi, la (ga)Nàpia.

La boca, a sota, s’ hi aboca, s’ hi penja de llavis,
murmura, salta a la corda amb la llengua,
esquitxa, busca altres boques per ficar-hi la cua.

Rodo per la teva galta, vinc del fred als pòmuls,
aquí és més tou, diu l’ excursionista ara al teu rostre,
fent nit a la vall que s’ escapa a tocar-te l’ orella.

Un ram de cabells, abans de fer oïda, s’ enlairen.
S’ omple d’ olor de lianes, verdes, densos eixams
regalimen l’ espai que t’ ocupo, em travessen, m’ hipnotitzen.

Baixo a encerar-me a l’ orella que no tallarem
i pujo carregat d’ espelmes. Ja reies.
Pots obrir un moment la boca, que tinc els mistos a l’ ullal?, demano.

Podria estar segles mirant les teves celles
com van xerrant dissimuladament.
Són els gestos. És moviment...

I pel cap m’ hi perdo:
baixo envelat per la nuca fent-me el tobogan
fins el primer clot de l’ esquena si m’ atura i no hi ha qui.


segona part

És anèmia anímica, va dictaminar-me l’ home sens paladar.
«Retrocedeix mil i una vides, sempre és el mateix rostre, no ho veus?»
Recorda’ t amb banya, quan li poses ets
tu. ( Nota: si em passes per l’ esquena, dóna’ m corda).

tercera part

I tot plegat per dir-me que em salvis de mi, a mi.
No entenc per què, jo només buscava un lloc per dormir.

No m’ ho valc, em diran.
Cabrons, això és posar preu a les persones.

Exemple de que cada part del cos te la seva funció especifica:
Cap: el cap.

Si dic que me’ n vaig per les rames, vull dir pels braços,
vull dir les cames...

Només sóc un feix de glòbuls rojos passant per aquí.

griFOLL
25.11.13

casserrespoblepoema