Seguidores

sábado, 9 de abril de 2011

DOLORS JUAREZ -per això el coltell que tots portem entre els ullals‏-

.



Tot ens hi porta, al mateix punt de la tortura i a l’encant



com una gota sobre el crani degotant i que no para, mai



la terra absent és un forat que ha fet xip-xap damunt la roca



que s’ha desfet com una cera amb una flama dintre el cap



això és la idea: una certesa en una ment que no la pensa



la terra groga: el pas en fals en un passant que no s’ho sap



res de memòria: una mentida repetint-se en cada embat



les coses òbvies: una estretor dintre el cervell que fa ofegar



això és la corda: un excedent de pensament que no respira



això és l’ instint: l’acostumar-se a ser un ofec i anar nuant



com si la vida: un doble nus en els canells lligant les venes



després les mans



per això el coltell que tots portem entre els ullals



-per anar afilant-



per si de cas que ens hem begut l’enteniment



i ens n’ adonéssim, del mal de l’aigua quan és clara al paladar



i ens hi atrevíssim, a escopir enlaire una veritat de tant en tant



i enlloc de penes, tir-pedretes fent-li encert a l’entrecuix d’una vestal



perquè gemegui, que ja n’hi ha prou de tants de sants i tantes verges



que ens floreix roja com la sang



la nostra terra: un ennuec de tant de dir –i de dir i de dir- la llibertat



quan no hem gosat ni estirar encara el fil tan prim que ens té lligats amb una llosa



de peus i mans i cor i pit i d’esperit, no fos el cas fóssim tanys que mai no arrelen



que fóssim buits fràgils i dèbils ben igual com bombolletes



i un ventet lleu -sense intenció- ens fes volar, o



-per anar afinant-



desaparèixer].







Dolors Juarez 9 d’abril del 2011