Els homes som migradament divins.
(Josep Carner)
No podia veure una miserable engruna
caiguda a terra sense recollir-la
i posar-la sobre una pedra, tota sola.
(Liechtenberg )
DIVINA LLESCA
Surt del ram un metro amb quatre flors.
La deducció és la fantasia construint-se son castell.
La imaginació és només un pot que sempre vessa.
La raó és tota anarquia, tot humor pur.
Surten flors d’un metro amb quatre rams.
L’argument s’eixampla i cau dins el soroll.
Només entenc lo que fremeix, lo que té veu.
Tota sola, sobre un roc, una llesca de pa
ens ensenya el seu idioma.
Del quatre surt un ram amb flors de metro.
La història és un passeig ple d’ombres rares.
L’evolució es va articulant sense cap fil.
La semblança és una nit que també és fosca.
Surt del metro un ram de quatre flors
dins la mà d’un home oferint-se a la intempèrie.
blanCalluM
18
2
09