Seguidores

lunes, 28 de febrero de 2011

Calma –també-, de DOLORS JUAREZ

Sembla cert que neixis de les pedres

que en portis l’espetec a dins els ulls

que s’apressés la carena a fer-t’hi un lloc

com si tornessis de la terra i fossis terra

com si en vinguessis, de l’estrebada

mentre l’ets

que al aguantant-li la mirada quan li vessa

al blau serè, el blau mateix s’enterboleix

l’aire pausat, les teves mans, donant la treva

una remor que diu quietud mentre atordeix

un horitzó tocant la terra i fent-se terra

com si tot, per un moment, hi encaixés.





Dolors Juarez

25 de febrer del 2011