el senyor Argelaga són tres en un
però n’ és cap i deu mil
que no
que no
que jo no vinc amb vos senyor Argelaga
vos sou l’ anella del vent
que descrosta els camins de tornada
vos... jo faig prec per un crani ben buit
-cap per avall m’ emplenaré de pluja
i vessaré fins el carrer on vam aparcar
tot allò que era per a sempre-
que no
que no
que jo no vinc amb vos senyor Argelaga
vos sou l’ inamovible
la vida que no avança
vos...jo m’ hi trinxo les ungles rascant-la
-que el sol em dauri les copes dels dits
i aniré fins l’ estació de les sargantanes
a ressuscitar horitzons-
que no
que no
que jo no vinc amb vos senyor Argelaga
vos sou la propina de la falòrnia
a la qual reseu diàriament
vos... jo m’ endinso fins la saba efervescent
-que lo menut i mínim per a vos
m’ és a mi lo més esplendorós
i sóc aquí present i passat i furgant
fins l' arrel de l' ullal
grifoll
12.03.11
casserrespoblepoema