A la noia que em va fer mag merlí
dir la branca i que t’inundis d’ aus
que de la fulla tendra en faré verd
que et pinto un bosc dins l’ ull i
ens escapem per la finestra del cucut
no preguntar-se res
no preguntar-se res com l’ aigua
dir-hi els peixos i la lluna i fer la pluja
que és la màgia quan la regues tu
faré una barca de paper
no preguntar-se res
no preguntar-se res
faré una barca de dibuixos musicals i
tocarem el dos que el vent ja bufa
-que se sàpiga que tot això que dic
fa que funcioni traspassant mesures
dir-te que et pinto un mirall
-lo millor que he pintat
i que et surten arbres dels ulls
que hi tens nius d’ amor fets d’ amor
no preguntar-se res
anem amb barca pels rius de paper
dibuixant-hi els caragols
que encara hem de perdre o trobar
prosseguint la branca que t’ inundi d’ aus
et pinto un bosc dins l’ ull
ens escapem per la finestra a fer el vermut
no preguntar-se res
no preguntar-se res com una pau
però remenar-ho tot
les llunes i les pluges i la bogeria -de la bona
que és la bona quan la regues tu
faré un avió de carbonet
encendrem fogueres al cel
vindrà la canalla del món a voler-te
ja ve la canalla del món a estimar-te
faré un pastel d’ alegria total
no preguntar-se res
no preguntar-se res
inventar-se’ n les respostes i que siguin
dir-hi els bons anhels i que vinguin
fa que funcioni traspassant mesures
no preguntar-se res
baixem pel riu que va fins dalt la màgia
al capdamunt del principi del començament
no preguntar-se res
no preguntar-se res
dir-te que et pinto un mirall
-lo millor que he pintat quan el vegis
dir la branca que és la vareta
faré un dibuix perquè me’ l reguis
una barca de paper que et saltarà de l’ aixeta
se t’ enfilarà pel braç fins l’ orella
no preguntar-se res
escoltaràs el vent
no preguntar-se res
tindràs el bosc
grifoll
13.02.11
casserrespoblepoema