(...) no és que enganyi o digui la veritat, és que la vida està viva però no és gratuïta, te l’ has d’ inventar, i això t’ hi inclou, o t’ inventes o et resten dues opcions, la d’ estar mort en mort, ja que la mort forma part de la vida (?) i la d’ estar mort en vida, una còpia copiada, aquesta darrera, grisa, de ramat, d’ engabiat, la gran malaltia de l’ ésser humà i la seva por a la llibertat d’ escollir sense fer primer una ullada a veure que escull el veí, l’ altre que mira que fa el de l’ altre cantó: processionàries, erugues que tampoc poden amb la llibertat, però tot això només són paraules, paraules gastades de tan ser copiades (...)
grifoll
febrer del 2011