a la Conxi
Plató diu que Ió diu que Sòcrates diu
la veritat: que Homer ens diu que «un ocell
els vingué damunt quan s’enardien
a franquejar la vall, una àguila de vol encelat,
que [deixà] el poble a l’esquerra, portant
entre les urpes una serpent sagnant, enorme,
viva, que encara es debatia i no havia oblidat
encara el seu delit, perquè torcent-se enrere,
ferí al pit, vora el coll, l’àguila que el tenia pres;
la qual l’amollà daltabaix a terra, punyida pels
dolors, i caigué al mig de la turba; i llavors ella,
xisclant, seguia l’alè de l’oratge». Llavors a casa
l’amiga em diu que el cap li diu que el cor li diu
que no en sap res, d’abans, que «ara estic
en el mateix lloc ont estic ara». I li diuen
que és torta, esguerrada, com una enze
i llumada. Esparta la va llençar costera avall,
però ella ve amb ales: segueix l’alè de l’oratge,
atrapa la pedra i la fa imant.
Blanca Llum Vidal
20-2-2011