Seguidores

domingo, 29 de abril de 2012

quatre pintures de griFOLL










jueves, 26 de abril de 2012

lunes, 23 de abril de 2012

enric casasses, llibre nou i impublicat. el 23 a l' horiginal.

enric casasses

t'hi sé
[llibre nou i impublicat]
a l'horiginal
dimecres 25 d'abril del 12
a dos de nou del vespre


nec cythara carentem
que vol dir, en horacià,
"i la guitarra que no falti"




domingo, 22 de abril de 2012

VÉS-HI, poemassu de la BLANCA LLUM VIDAL!!!

FOTOGRAFIA de DANI ALVAREZ CAÑELLES




«Què fem aquí, oh cor meu,

en aquest bosc tot ple de destrals?»

Xavier Baró



VÉS-HI!



Tu que has vingut amb la llengua tan llarga.

Tu l’amor, tu l’error, tu la mort, tu l’imant, tu l’esmena.

Tu que a l’escriure li escoltes la bèstia.

Tu l’estrip, l’atrevit, mal llegit, parallamps, la tempesta.

Tu que el seu riure te’l mires després.

Tu la por, tu l’estrany, tu de lluny, tu parint, tu i un altre.

Tu que si és negre t’hi tires de cap.

Tu xaman, sense déu, tu petit, l’infinit, tu l’escàndol.

Tu que no hi vius a cap casa primera.

Tu que hi ets, tu la mà, tu amb el món, tu ferit, tu que els parles

−llunes fan, lluna desfan, la lluna es venen−

a tu et temen, a tu sense creu i amb una estrella.

Però canta’ns! Anem-hi!



Blanca Llum

Abril 2012




sábado, 21 de abril de 2012

SEDERSI O NON SEDERSI. TORINO.griFOLL tira amb tanta força una cadira que arriba a Itàlia.




lunes, 16 de abril de 2012

RING de TEATRO ( no us els perdeu!!!)

http://ringdeteatro.blogspot.com.es/

Sergi López i Jorge Picó ens parlen de l'obra que presenten al Teatre-Auditori

Bernat Bella

Els dos actors arriben a Sant Cugat aquest dissabte amb l'espectacle contemporani i d'humor '30-40; Livingstone'

Aquest dissabte, dia 25 de febrer a partir de les 22 hores, passen pel Teatre-Auditori Sant Cugat Jorge Picó i Sergi López per presentar el seu darrer muntatge conjunt, 30-40, Livingstone; després de l’espectacular èxit que estan recollint amb Non solum. Aquesta parella teatral està destacant pel seu estil tan personal i original, basat a potenciar el moviment i l’apartat alhora que crear un teatre contemporani i creatiu. Si a Non solum era Sergi López l’únic que donava la cara damunt de l’escenari, Picó també s’ha afegit en aquesta ocasió al repartiment, format per ells dos.

Què es trobarà el públic del Teatre-Auditori quan us vingui a veure?
Es trobaran un fill que li parla a un pare, una mena d’ésser estrany que s’assembla a un cérvol i un munt de moixernons... (Riuen). No, es trobaran una obra contemporània i de creació escrita amb un cert humor. És un viatge extravagant i surrealista. El nom és un resultat d’un partit de tennis que simbolitza un moment en què ho pots perdre tot i també remuntar, i volem traslladar aquesta idea.

Què més en podeu dir?

Són obres difícils d’explicar, però fàcils de veure i a nosaltres ens agrada aquesta sensació. El sentit de l’espectacle té a veure amb el moviment, les regles... I s’entén un cop vista. Abans d’entrar, tothom ens diu: “De què va?”. I quan surten els ho preguntem nosaltres i no ho saben dir. És un teatre poc convencional i que pretén ser molt lliure. Hi ha una trama i una anècdota però està guarnit del nostre deliri.

Quin és l’argument?

És un home contemporani que xerra molt i que li diu al seu pare que marxa perquè està fart de la vida que porta. Se’n va a la natura i allà hi troba un animal. És una persona que té un buit, i per això ens referim a ell com un home contemporani perquè avui dia ens passa això: tenim iPad, iPhone, iPets però hi ha alguna cosa que ens falta a l’interior. I ell marxa a intentar omplir això.

Amb quin món es troba el protagonista?

És com un paradís, un lloc ideal. Li ressonen tantes coses de la jungla com del Garraf, ajuntant anacondes amb fredolics. És un món que té a veure amb la natura però que no volem delimitar. En definitiva, és un món on t’hi trobes molt sol, i l’espectacle va d’això, fins al punt que et planteges si l’animal existeix o és una imaginació.

Quin missatge arriba a la gent?

La gent interpreta coses molt variades. Hi ha gent que hi veu des d’una reflexió al voltant de la infància a lectures més socials com podria ser l’evolució de la humanitat. Les dones, a vegades, són més imaginatives i els homes l’interpreten des d’un vessant més social. No ens ha agradat mai donar un missatge molt explícit.

L’apartat visual segueix destacant tant com a ‘Non solum’?

Aquest és més visual que Non solum ja d’entrada perquè l’univers on passa la història està folrat d’una pelfa verda com si el món fos un peluix de color verd. Nosaltres hem anat a una escola que entén el teatre a partir del moviment, però nosaltres també entenem la paraula com un gest. El Sergi no calla i el Jorge no para quiet, s’equilibren les dues facetes.

sábado, 14 de abril de 2012

viernes, 13 de abril de 2012

NO ELS CONEC. griFOLL




Se que la realitat és una al•lucinació,
que la al•lucinació que al•lucino jo és la meva realitat,
que la al•lucinació que al•lucines tu és la teva realitat.
(Un home sense ulls no para de mirar-me.
Una dona sense nas no para d’ ensumar-me.
No els conec.)
Se que l’ absurd hi posa tots els sentits.
Escolto la sang dins les meves arteries
oliosa d’ enyor. Silenci. Sentiu com creix l’ herba?
Doncs és això.
Tot és simple: Res. Res i que plogui.



grifoll
13.04.12
casserrespoblepoema





domingo, 8 de abril de 2012

QUI? de griFOLL



Perquè això sí i allò no?
Si tota veu és veu humana, remenada
i l’ experiència, muda?
A mi llom amb patates i un gelat d’ aigua tenyida.


griFOLL
8.4.11
casserrespoblepoema



domingo, 1 de abril de 2012

MONTSERRAT BUTXACA guanya ELS JOCS FLORALS al millor POEMA que canta a l' AMOR



Guanyadors Jocs Florals
Accions del document
Guanyadors Jocs Florals
Montserrat Butxaca, recollint el premi la Flor Natural ahir al matí
Informa: Oriol Leo/Bàrbara Escobar
Els moments més emotius es van viure a la part final de l'acte de proclamació dels guanyadors dels Jocs Florals. El certamen poètic d'enguany anava dedicat a la música i per celebrar-ho es va decidir fer un homenatge a la calellenca Maria Teresa Salom, propietària de la Sala Mozart i amb tota una vida dedicada a la música. Entre els detalls d'ofrena, se li va dedicar una peça anomenada “sonatina d'homenatge” amb lletra de la poetessa Concepció Organ, recitació a càrrec de Maria Rosa Serra, amb partitura musical del compositor calellenc Jordi Feliu i interpretació amb la veu del tenor Albert Deprius amb Cecília Castellà als teclats. Un homenatge que ha unit poesia, música, cant i veu en el que el mateix secretari d'amics de la poesia, Josep Miracle, ha definit com “un pomell d'amistat i estima”.

Pel que fa als guanyadors dels Jocs Florals, la Flor Natural, el millor poema que canta a l'amor, el va guanyar Montserrat Butxaca, de Barcelona, amb el poema titulat “Aquest amor”. L'englantina, el millor poema que enalteix la nostra terra, les seves costums i tradicions, l'ha guanyat Josefina Pons, de Moià, amb un poema titulat “La terra i tu”. L'altre premi ordinari, la Viola, l'ha guanyat el barceloní Joan Asbert, enaltint els valors espirituals i ètics amb l'obra “potser no ho saps”. El premi Maria Cardona ha recaigut en el poema “una mirada diferent”, de la terrassenca Dolors Cuní, amb un poema que lloava els ulls. El premi dedicat a la música, el Francesc Castells, l'ha obtingut Isabel Oliva, de Girona, amb el poema “els àngels organistes”. El premi juvenil La Llopa de tema lliure l'ha guanyat la jove poetessa de 20 anys Marina Pozo, de Sabadell i el seu poema “els meus ulls són el llac on la lluna no vol banyar-se”. També de tema lliure és el premi Francesc Grau de prosa poètica. El jurat l'ha concedit a Concepció Saurí, d'Esclanyà i la prosa “setembre”. Per últim el premi Germanes Saula Palomer a la millor prosa poètica juvenil de tema lliure l'ha guanyat el jove autor de 19 anys Guim Valls, de Barcelona i la prosa titulada “autoretrat a ulls clucs”.

En el decurs de l'acte es va recordar al poeta Josep Maria de Sagarra amb motiu del 50è aniversari de la seva mort amb la recitació de Francina, un poema guardonat amb la Flor Natural dels Jocs Florals de Calella l'any 1918. I també es va concedir al poeta Salvador Sunyer i Aimeric el nomenament de Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Calella per haver aconseguit els tres premis ordinaris en edicions anteriors.



JOVES. Pseudònims nº 30!!!