«Què fem aquí, oh cor meu,
en aquest bosc tot ple de destrals?»
Xavier Baró
VÉS-HI!
Tu que has vingut amb la llengua tan llarga.
Tu l’amor, tu l’error, tu la mort, tu l’imant, tu l’esmena.
Tu que a l’escriure li escoltes la bèstia.
Tu l’estrip, l’atrevit, mal llegit, parallamps, la tempesta.
Tu que el seu riure te’l mires després.
Tu la por, tu l’estrany, tu de lluny, tu parint, tu i un altre.
Tu que si és negre t’hi tires de cap.
Tu xaman, sense déu, tu petit, l’infinit, tu l’escàndol.
Tu que no hi vius a cap casa primera.
Tu que hi ets, tu la mà, tu amb el món, tu ferit, tu que els parles
−llunes fan, lluna desfan, la lluna es venen−
a tu et temen, a tu sense creu i amb una estrella.
Però canta’ns! Anem-hi!
Blanca Llum
Twittear