Seguidores

martes, 14 de abril de 2015

Dones drac. Poesia en l’espai. 18 d'abril a les sis de la tarda. Mireia Calafell, Sònia Moll, Blanca Llum Vidal i Maria-Mercè Marçal.

Dones drac. Poesia en l’espai.


Ballarines, poetes i pianista posaran en moviment la poesia de quatre autores catalanes. 
Poemes: Mireia Calafell, Sònia Moll, Blanca Llum Vidal i Maria-Mercè Marçal. 
Piano: Clara Peya. 
Dansa: Laura Vilar, Inès Boza i Mireia de Querol, amb la col·laboració de La Caldera.
Lloc: Espai Maria-Mercè Marçal, als jardins que hi ha entre el camí Torre Melina i l'avinguda Xile, a Barcelona. Trobareu més informació del lloc al díptic adjunt i en aquest enllaç.
Data i hora: dissabte 18 d'abril a les sis de la tarda.


Dibuix: Laia Riera Santjaume

lunes, 13 de abril de 2015

DELIRET




He descobert que trobar-se malament
impossibilita estar bé. Gran lliçó la del dolor,
magnànima estratègia mística, però pica.
M’ il·lumina més l’ encenedor. M’ atreu
més el plaer. Si puc triar sóc més de petons
que de mals de queixal. He llegit la Divina
Comèdia amb el fetge inflamat i no me l’ ha
curat. Si caic per les escales no truqueu
a la cultura, si m’ han de matar que siguin
els de l’ ambulància, les sirenes d’ Assíria
no em poden. Em sembla que  m’ he constipat.
No sé què a prendré.


griFOLL
abril del 2015

casserrespoblepoema

roc de la mel - autoretrat griFOLL


domingo, 12 de abril de 2015

ANARQUIA - griFOLL




ANARQUIA


Fem la revolta dels sentits
i de les estacions que s’ alcen
i s’ estenen per igual, grandioses
dins la llum i a fosques fora reis .
L’ exhibició del que podríem ser
amb l’ abolició de tanta tonteria
que promou fer veure que som l’ altre
i l’ altre que li passa a l’ altre i ara agafa tu
el relleu. N’ hi ha un cingle desbocant-se,
segles de tresors que no valen per res
i avall! Seríem l’ hòstia que ens deslliga
dant la volta als set sentits dels re-
sentits i de les estacions que tomben
i reneixen més que mai ens en faríem
l’ única bandera no a servir, que ens
ens servíssim: de tovalles i a parar-la tots.
I soparíem junts després, i en acabat
la ballaríem plegats, cadascú amb el seu
peu coix, el seu disgust, i cada mal de cap...
però a mitjanit ja no ens ens sentiríem,
ens hauríem entès sense que entendren’ s
ens calgués, grandiosament; i visca el pa
i porta més vi i tornem a començar...
I els joves farien l’ amor a la vora del foc
i grans i xics ja n’ anirien plens
i els hi tornarien a passar. Jugaríem
a estimar-nos com mai s’ hi ha jugat:
sense apostar.


griFOLL
abril del 2015

casserrespoblepoema