Seguidores

lunes, 14 de septiembre de 2015

Les " Black Nipples" a l' "Eufònic"


✮ artistes ‪#‎Eufònic2015‬ ✮
Black Nipples (Elsa Guerra i Álex Martínez) van acabar ahir el mural en què estaven treballant a les parets dels ‪#‎astilleros‬ de La Ràpita. Un gran regal que queda a la població, que se suma a les intervencions que han portat a terme en espais magnífics com Konvent.0. Gràcies!













martes, 19 de mayo de 2015

"Poetari"número 6 poetari@ccgedicions.com

Ja ha sortit el número 6 de la revista "Poetari", editada per Curbet Edicions, amb magnífica portada de Toni Catany. Hi podreu llegir una extensa i exclusiva entrevista que he fet a Enric Casasses, en què el poeta parla de Verdaguer i Maragall amb motiu dels llibres que acaba de publicar sobre aquests autors, així com una altra entrevista que també he fet, conjuntament amb David Caño, a un dels poetes més inclassificables i singulars de Casserres, Catalunya i el món sencer: Josep Grifoll.
Hi trobareu, a més, un article de Jaume Pont sobreEduard Sanahuja, un parell de Jaume C. Pons Alorda, sobre Whitman i Bonet, i sobre els 25 anys de Cafè Central; una reflexió de Mireia Calafell al voltant de Maria Mercè Marçal; una reivindicació de Feliu Formosa signada per Cinta Massip; una anàlisi de Pau Sanchis sobre la poesia de Joan Navarro i un record de Francesc Garriga a cura de Pau Vadell Vallbona. A més a més dels nostres luxosos crítics habituals:Ricard MirabeteDavid MadueñoAnna Carreras, Jordi Florit, Jordi Valls PozoLucia Pietrelli... I a l'apartat de Surgències i Efusions comptem amb poemes d'Irene Tarrés, Oriol Estripaboires i Misael Alerm.
La revista la trobareu a les llibreries de referència, com Laie o la Central. I si voleu subscriure-us-hi envieu un correu electrònic a poetari@ccgedicions.com És barat i no té efectes secundaris importants.


Lluís Calvo






viernes, 8 de mayo de 2015

TNT - griFOLL



TNT



Imagina que et lleves i avui, a més a més, et despertes. Que t’ hi veus. Que pots existir en allò que mires només estenent-hi la mirada al damunt, com una gespa on repenjar-te mentre et fons inevitablement amb la veritat.
Que aprens a circular per l’ ondular de les llums. Que pots escollir el color del silenci. Que esculls el sord i se t’ hi fa boira, que surts de la boira fent pluja, que ets gota i totes en una i tindràs els cants fent la terra i pels rius i pels mars mantindràs sempre contacte amb les constel·lacions per no perdre allà on has deixat reposar la vista. Això ho sentiràs quan no només et llevis, quan obris la finestra i l’ aire ho dugui tot, des de l’ insecte més fart de pol·len fins el truc que salva l’ enganyapastors de la guilla, l’ olor de l’ esmorzar dels nens que van a cole, la forma molla dels bassals que s’ evaporen per les cantonades a mesura que els sol hi posa la llengua de foc que contrasta; la veu dels primers humans que es van comunicar parlant també és en l’ aire fresc que t’ envola quan et lleves i obres la finestra i, a més a més, et despertes; els ulls tranquils, la pressa abolida, el silenci quan comença a entendre’ s amb els sons entrant-te per tots els porus, pujant-te pels sentits. Hi ha l’ hivern i l’ estiu i la nit i el dia en totes les coses quan tots els temps t’ acaronen, tot va, tot torna, sempre el moviment, l’ espiral d’ anys que giren plegats i ara abracen.
Tindràs el so de tots els poemes brillant-te als pòmuls, et protegirà cada vers només blegant una miqueta els llavis. Pots fumar. Tot et recordarà, tot et projectarà,  desconeixeràs l’ oblit, seràs lliure de preguntar i no ho voldràs. Sentiràs tant que els dits se t’ ompliran de setmanes fetes amb records de tu, com unes pessigolles que ja no recordes, les millors pessigolles del món mundial. Ho veuràs en cada empremta, el moviment de les línies que et descodifiquen, que et fan amb tot i tot amb tu s’ hi fa només estant.
Quan vinguin els ocells veuràs que ells ja eren desperts des de sempre. Se t’ enduran allà on pensis només en provar de pensar-ho, i pensaràs endavant i enrere i cap a totes les direccions, i giraràs. Seràs fins l’ origen que dóna la volta de cada necessitat que et serà saciada només sabent que ja n’ estava. Devoraràs tantes imatges, entraràs i sortiràs al mateix temps per totes les bandes de cada espiral que et penja de les pestanyes, que t’ inclou en la gran obra dels rocs fins als cels, dels vius, i dels morts que no ho són, dels déus fets homes i de les farigoles florides preparant la mel que engreixa els eixos de l’ existència. Existiràs si no només et lleves, si, a més a més, et despertes.  
L’ olor de pa dels primers forns, de cafè saltant per les primeres boques adormides del dia; apareixeràs sent la reïna que raja del pi, sent la baba que cau del vedell, sent la nit submergint-se sempre al final del següent començament i la sang nova que habita tot lo que neix animal i espernega; la vida sencera, salvatge, adquirida per fi, bategant per primera vegada un dissabte al matí.

griFOLL
8. 05. 2015

casserrespoblepoema

miércoles, 6 de mayo de 2015

Perpetracions_Fase REM - 6 Juny Mostra d'art efímer al carrer 2015


Perpetracions_Fase REM - 6 Juny de 18h a 21 h.
Mostra d'art efímer al carrer 2015
14 artistes/ Col·lectius/ Cies i activitats paral·leles
Tota la info: perpetracions.com



martes, 5 de mayo de 2015

PRESENT



La vida és una idea que en tenim.
El temps sacseja els cables de la llum.
Què passa si no corres tant?
Què et sembla si disfrutes més?
El temps sacseja les agulles del rellotge.
Què et sembla si t’ ho mires des de fora?
Què passa si t’ equivoques? No t’ ho vals?
La veritat no consta enlloc, la mentida, arreu.
Una idea que en tenim ens creix a dintre,
s’ hi fa grossa, bola de neu, ninot que
es mossega la cua, una idea de pastanaga.
Què diries si et veiessis des de fora?
Quina idea et sacsejaria els cables?
Baixarien els ploms? T’ hi veuries?  
Doncs ja hi ets, Cuca-fera.


griFOLL
casserrespoblepoema

maig del 2015

sábado, 2 de mayo de 2015

VOLAR




VOLAR

A dalt del cel
el meu cap és un núvol que hi dóna voltes
i voltes, faig un himne a l’ aire, piruetes.
Encara visc, després de mort encara visc.
Sóc en la pluja rebregant-te els vidres
i en la lluna que s’ empassa el llop.
Puc tenir totes les formes, i les tinc.
Rodolo amb els altres núvols vers l’ infinit
que torna a ser aquí i sempre volo, pels mars
i pels boscos i per les valls, per les estepes
i les selves, faig deserts i ports i costes, freds
i sort, amics...; soldo llums, les enceto, rasco
panxa a terra les boires, trec el cap pels ulls
de les bèsties i dels homes que miren; dic l’ estiu
i faig l’ hivern, espolso primaveres i pinto tardors.
Sóc  parent del tot i del no-res, em moro mentre
visc  i viceversa; canvio d’ idees, de rumb,
de bellesa. M’ entenc amb el moviment.
Dalt del cel, per entre els ocells i les estrelles
no em pregunto si sóc feliç, no paro. No en sé.
Rodo pels vents com les aurores, puc veure
els caps dels caminants i els pensaments
que els turmenten, com trons; puc perdre
el nord, i el perdo. M’ agrada volar, i només volo.
Ja no sé ni vull res més. Volar és lluny, lluny
és arreu, tot arreu és volant, i volant tot acompanya.
Tampoc demana més que no tocar de peus a terra
i tenir el cap ple de pardals.

griFOLL
2.5.2015

casserrespoblepoema