Seguidores

viernes, 29 de junio de 2012

MANRUSIONICA


cartell de Jordi Plana

miércoles, 27 de junio de 2012

SOLITUD

miércoles, 20 de junio de 2012

griFOLL. DESCONEIXENÇA




I amb quina autoritat puc res anomenar?

Qui sóc jo per dir un mot sense saber què

puc haver, no se on, haver encès o ofegat?  

Ho desconec.



griFOLL
21.06.12
casserrespoblepoema

viernes, 15 de junio de 2012

DE TOT COR: Imprescindible!!!!!



Extret del Punt-Avui ( a sota és ampliat, i clícant encara se' n fa més).







miércoles, 13 de junio de 2012

PINTOR, conte d' ALEIX CORT


PINTOR





Els pares li van posar Miquel per allò de la família (els pares, els pares dels pares, els pares dels pares dels pares) però els amics li deien Àngel, per la mestria que demostrà tenir de ben petit amb el llapis i el pinzell. Els dibuixos de Miquel Àngel eren excelsos, divins, tant, que un dia no se’ls va acudir altra cosa que sorprendre el propi artista cobrant vida sense demanar permís. El primer a escapar de la tela va ser una papallona enorme, bonica i de colors brillants. La seguí un núvol, el reflex d’una Lluna i un amoret a ratlles. Semblava tant fàcil fer l’últim pas que, arribat el moment, fins un bes orfe decidí provar fortuna en un món que no era el seu. Davant d’aquella mostra de poder, l’artista tremolà: ¿De què servia tenir el món a les mans si el cel era a tocar? Miquel Àngel intentà trobar la resposta a aquella pregunta en les seves creacions. Els dubtes no li feren tremolar el pols durant aquella anguniosa recerca, i les obres acabaren fregant la perfecció. Quan se n’afartà, però, de donar vida als somnis sense correspondència, dibuixà una porta de la seva mida, l’obrí amb cautela i, després de comprovar que no grinyolava, passà el cap, el cos, i la tancà al seu darrere. De cop.

Aleix Cort.

...i dues pintures més de griFOLL:





lunes, 11 de junio de 2012

griFOLL, llapi(t)s i cola











jueves, 7 de junio de 2012

ESPERANÇA, de griFOLL







Estic cansat, cansat d’ estar tan cansat

que ja no em puc ni cansar

per aconseguir descansar-me

d’ aquest cansament tan cansat.



Cansat de dir veritats als nens,

de fer llengotes als vells, de picar als geperuts,

de robar la roba als que la guarden, de fer la traveta

al poeta.



Cansat de dir que sí, cansat de dir que no, cansat de dir

Hola i no rebre resposta, doncs Adéu, i tampoc.

Cansat de saltar de poema en poema, il·lús,

somiant que en faré algun de bo, habitable.







griFOLL
7.6.12
casserrespoblepoema