mil IONS DE GRÀCIES!!!! Ja sóc de QUARK!!!!!!

Josep Grifoll (Manresa, 1972)

http://www.fti.uab.es/quarkpoesia

Va ésser engendrat a Casserres (Poble Poema del Berguedà). Coses que té la vida però, van fer que nasqués a Manresa (Ciutat Grillart del Bages) el 19 del 09 del 72. Des de petit, les aficions dels seus companys no s'assemblaven ni per casualitat a les seves. Quan els altres jugaven a futbol, ell s'escapava a buscar escorpins sota les pedres. Quan els altres s'intercanviaven cromos o cintes de jocs d'aquells primers ordinadors que avui ja no es troben ni a les deixalleries, ell se n´anava a recollir rajoles trencades que queien al darrera de l'escola per fer-ne “esculturetes”. La seva gran frase era a arribar a casa, quan els pares li preguntaven “Què heu fet avui?” i ell, sense incloure-s'hi, responia “els altres han jugat a futbol” o “els altres han fet tal cosa”, com si ell no fos ni hagués fet res.
Gran part de la infantesa la va viure corrent pels boscos de Casserres, caçant gripaus, ratpenats, serps i fent invents amb pólvora (va fer volar el safareig de casa als 9 anys). Vaja, un remeneta.
Anava a classe de dibuix i pintura al sortir de classe (suposo perquè en aquella època a Manresa es feia això), però tot acabava en bodegons o similars que els pobres pares havien de penjar després a casa.
Va estudiar de tècnic sanitari (encara no sap el per què), i després d'un girament mental cap allà als 19 se'n va anar a BCN a estudiar 3 anys fotografia. D'això en va treballar 5 o 6, cal destacar que aquí va conèixer gent com en Brossa, en Panero, etc…, va exposar per aquí i fins a França, va publicar per aquí i fins l'altra banda del “xarcu”…però el suport era massa pla, així que hi va començar a enganxar coses, fent-ne collages i demès animalades com instal·lacions tan barroques que t'hi podies passar hores i encara hi descobries coses noves. Al final va acabar pintant ja amb terres i làtex, coles i cendres, etc. També forces exposicions, publicacions i demès…
Però el que més li costava (que també ja li venia del giratori mental dels 19 anys) era escriure. I, tossut, és on més va acabar per fotre-hi banya, fins que un bon dia, xulo ell, i amb un grapat de poemes sota el braç, se'n va anar a correus i els va enviar a tres editorials, una de les quals li va respondre (Edicions l´Albí) que és podria parlar de publicar-ho. Ell, encara flipa. Així doncs el seu 1er llibre va ser En desordre , i al cap de uns dos anys, Dels anys beguts de la mateixa editorial i col·lecció. També ha escrit quatre ratlles per aquí i quatre per allà en algunes revistes i (com no?) parets, ha recitat (sempre cagant-la, com diu ell), per aquí i no tant per allà, a l´Horiginal per exemple, a la Font del Balç on va conèixer l´Enric Cassasses i en Tomàs Arias, i junt amb la Blancallum i la D ´olors i els ja citats n´han anat fent alguna d'aquestes, així com crear el Blog de poètica crapulística per anar arxivant allò que la memòria de peix ja no li deixa fer.
A part, o no tant, que ve a ser el mateix, treballa amb la millor gent del món, gent etiquetada com a disminuïts o amb trastorns mentals, que a l´hora de la veritat sempre son els seus referents junt amb Benedetti´s, Pessoa´s, Goytisolo´s, Plath´s i tants més.
Mes, el que cerca, després de tanta xerrameca és, per sobre de tot, defensar l'alegria.