Seguidores

martes, 19 de febrero de 2008

Íssimes gràcies, Laia. Com més cràpules siguem més la dansarem.


A GrillArt,

Dius que la vida no es viu,
que es dansa,
prò a mi, agafar-li el ritme, em costa
i en més d’un ball
se m’avança,
i sense voler, fent-me voltar,

em xafa
o la xafo jo, amb aquest peu
tan sapastre,
i em té ben marejada
que una nota la balla amb mi
i ja crida:

canvi de parella!
i en cap dels passos,
m’ espèra .



Laia Martínez