Seguidores

domingo, 18 de junio de 2017

ELS NOSTRES POEMES – CICLE MITJÀ 16-17 – CASSERRES ( gràcieees!!!!)









Avui quan han trucat el timbre he anat a obrir. Sembla de lo més normal, però jo poques vegades obro la porta, sempre penso que m’ hi puc trobar un adult o vés a saber... Però no, hi havia “esos locos bajitos” que diu el Serrat que deia el Gila, i em portaven un regal ( darrerament no paren de fer-me feliç), el regal era un llibre, però no qualsevol, sinó un de poesia, amb poemes d’ ells, del taller d’ escriptura que aquest any han fet els coles amb uns profes que són mestres, vull dir mestres de veritat. A la Salle no n’ hi havia d’ aquests. Dubto de que algun “ hermanu” d’ aquells sabés que era la poesia. No per sort, sinó per haver-hi persones amb vocació, no puc parlar d’ altres escoles, però la de Casserres és plena de poetes. I no ho dic per dir. Estic flipant amb “Els Nostres Poemes”, és que hauria de ser a totes les llibreries. No sé si us passa a vosaltres, però jo quan llegeixo un poema o miro un dibuix, no penso en qui l’ ha fet, si és d’ algú que fa poc que escriu o d’ algú que té mil llibres publicats i el Nobel al rebedor. No, o no sento res o flipo, poques vegades em quedo a mitges o perdo el temps comparant com si això fos una competició. No n’ he sabut mai i ara sé que no en vull aprendre. M’ agradaria penjar tots els poemes, perquè no només són genials sinó que són urgents i necessaris, ells són el futur, els hem d’ escoltar perquè el que ens diuen és més sincer que tot lo que veiem per aquí dalt. Així que no dic pas que no, pot ser que els vagi penjant. Com volem canviar el món si no escoltem al futur? Ells són els que hi han de viure i saben més que ningú com s’ ha de fer. Gràcies valents, no deixeu mai de ser qui sou ni de creure en la poesia i en l’ amor, per més maldades que vagin. També estic molt content de que hi hagi poemes de l’ Antònia Sitjes, una poeta de Casserres que admiro per haver fer poesia tota la vida i no haver-se rendit mai,  per més maldades que hagin anat, una poeta que sempre ha defensat l’ alegria. I també em fa feliç com un gínjol que hi hagueu posat poemes meus, gràcies, doncs la intenció és arribar a escriure un dia com ho feu vosaltres, així de purs.


griFOLL

domingo, 11 de junio de 2017

KONVENT - IMPORTA


Hi ha mestres, genis i bojos. Mestres com el Joan Queralt, genis com el Manel Boixadera i bojos com jo . Els bojos abundem, però els altres van escassos, els hauríem d’ escoltar, ja sigui amb els ulls, cor a cor o de la manera que més enlaire la bateguem. Després hi ha parets, parets d’ edificis brutals que si no fos pels ovaricollons que hi han posat i hi posen persones amb una ànima que no els hi cap pas al cap, lluiten contra el que calgui per ja no només no deixar que s’ ensorri, sinó que en fan ART, i t’ hi conviden, sí, et conviden a l’ art. Jo crec que convidar-te a l’ art és convidar-te a l’ AMOR, el de veritat, el que parla de persones, el que diu de sentiments, el que se t’ obre en canal i en canal et fa obrir. Surts que vesses. Parlo del Konvent. Abans hi havia hagut monges, moooltes moooltes monges, sí, d’ aquelles en blanc i negre, per això encara hi ha el confessionari, deu ser perquè pequen d’ amor. Hi he conegut gent tan preciosa al Konvent..., i n’ hi segueixo coneixent igual de màgica, de viva, de veritat. De fet( i no sempre he estat d’ acord amb el Konvent, eh?) he de dir que sempre que hi he anat he conegut o m’ hi he trobat a algú que m’ ha ressuscitat, que m’ ha ficat a dins felicitat. Sí, si que existeix. Al Konvent, sí. Gràcies. Tinc tantes coses que agrair-vos a TOT@S que no me’ n sortiria, però hi ha una persona en especial i que m’ estimo l’ òstia ( encara que no sempre hem estat d’ acord, eh? ) a qui vull abraçar des d’ aquí, una persona a qui li dec no sols ser en aquesta exposició, és molt, moltíssim més... gràcies Elsa Guerra, ets un àngel...quan sigui petit vull volar com tu. Infinit.


griFOLL

































lunes, 5 de junio de 2017

sábado, 3 de junio de 2017

avui!!!!!!!


griFOLL- expo 4cantons- pintures 2017



I posats a exposar, des d' avui i fins que s' acabi ( 2 mesos més o menys) i feliç com mil i un gínjols, queda inaugurada l' exposició de pintures 2017 d' aquest bien peinao a la llibreria 4 cantons de Berga (Pg. Indústria, 29) Més que moltíssimes gràcies per ser com sou: preciosos és poc, meravellosos no us arriba ni a la sola de la sabata, sou tot cor!!! gràcies per fer bategar el meu, guap@s!!!!!! 

jueves, 1 de junio de 2017

Tràfec Teatre despunta al festival de Cahors i s'emporta el premi del públic i el del jurat jove




La companyia berguedana Tràfec Teatre no para d'acumular èxits amb la seva darrera creació "Assaig T4". Després de quedar entre els finalistes dels premis BBVA, ser premiats a la Mostra de Teatre de Barcelona i escollits per actuar al Festival de Teatre Amateur de Mònaco, aquest passat cap de setmana han estat distingits, també, al Festival de Teatre Amateur de Cahors (França) amb dos premis més; el del públic i el del jurat jove. 

Segons ha explicat a NacióBerguedà la directora de l'agrupació, Lydia Canals, van participar en aquest festival amb 11 companyies més i, tal com ha reconegut, no s'esperaven cap dels premis que finalment van rebre. El primer, ha especificat, va ser votat pels espectadors, mentre que el segon, va captivar el grup de persones que formaven part de l'anomenat jurat jove, que comprenia des d'adolescents fins a persones de 25 anys.

Després de realitzar l'obra, cada companyia va poder explicar i respondre les preguntes dels dos jurats, així com de les persones interessades. Actors i espectadors es trobaven en una sala on es parlava de l'actuació. Va ser aquí, ha relatat Canals, quan el planter jove va acabar d'enamorar-se de l'obra dels berguedans: "Es van trobar com que els hi llençàvem bombolles emocionals, i això va tocar a molta gent". 

A més, ha destacat, el fet de ser un teatre petit va ajudar l'obra, ja que va convertir l'espai en "màgic", amb una escena molt més propera. "Depèn d'on ho fas, arriba a més gent o no", ha afirmat, i l'escenari "a la italiana" de Cahors, així com la "bona sonoritat" que hi havia, van ser elements molt positius. 

"Estem molt contents perquè ens han premiat, però això és el de menys, el que ens va agradar més és com es valora allà el teatre", ha declarat. De fet, ha precisat, Tràfec Teatre també va interpretar "Des criales" al carrer, fora de concurs, un espectacle que va cridar l'atenció, amb desenes d'espectadors que van valorar-lo i acompanyar-lo fins el final: "La gent d'allà agraeix qualsevol cosa que es faci". 

Konvent - IMPORTA -


domingo, 28 de mayo de 2017

griFOLL traduït al rus per Marta Nin des de Mèxic. Mil gràcieees!!!!




Tot em porta sempre aquí.
Jo sóc d’ aquí, de dins d’ aquí.
Sóc una llavor. Continc l’ arbre
que em fa bosc, que s’ escampa
i puja selves i obre rius i abraça llops
i penja nius i fa volar estornells
i pinta gafarrons amb llum
de vida. Desconec el temps,
jo sempre sóc arreu.


Всё ведёт меня сюда снова и снова.
Я отсюда, из нутра этого места.
Я зерно. Я содержу в себе дерево
котоpое делает меня лесом, который разрастается
и возвышает сельву и открывает реки и обнимает волков
и вьёт гнёзда и подымает в воздух скворцов
и рисует кувшины со светом
жизни. Мне неведомо время,
я всегда повсюду.


Estoy aquí,
es una hoja en blanco,
es un comienzo.
Más allá de mí, en algún lado,
espero mi llegada.


Я здесь,
чистый лист,
начало.
Вне меня, где-то,

я жду своего прихода.

lunes, 15 de mayo de 2017

DUTXING ART 2 - griFOLL


S’ assembla a la sensació del revelat analògic, quan submergeixes el paper a la cubeta i va apareixent la imatge; o a tècniques fotogràfiques encara més antigues, com les gomes bicromatades o les cianotipies... és que si no juga l' atzar no és jugar...és que si no hi ha risc no hi ha res...gràcies curiositat, a tu no t' he perdut, a tu si que et sé cuidar...i tu a mi, que em fas jo, ulls de mandarina del xavalillu que era, sóc i seré, l' infant flipat, el remeneta, el petit alquimísta, el xamanillu dels genolls més que pelats dalt l' arbre més alt del planeta, fent dibuixos a la lluna, sent, trasto i alat. Submergible i fosforescent com un peix cuca de llum.

DUTXING ART 1 - griFOLL

S’ assembla a la sensació del revelat analògic, quan submergeixes el paper a la cubeta i va apareixent la imatge; o a tècniques fotogràfiques encara més antigues, com les gomes bicromatades o les cianotipies... és que si no juga l' atzar no és jugar...és que si no hi ha risc no hi ha res...gràcies curiositat, a tu no t' he perdut, a tu si que et sé cuidar...i tu a mi, que em fas jo, ulls de mandarina del xavalillu que era, sóc i seré, l' infant flipat, el remeneta, el petit alquimísta, el xamanillu dels genolls més que pelats dalt l' arbre més alt del planeta, fent dibuixos a la lluna, sent, trasto i alat. Submergible i fosforescent com un peix cuca de llum.