griFOLL full

griFOLL sota el glaç. immersió al pantano de casserres.

GRIFOLL-SOTA EL GLAÇ.


IMMERSIÓ AL PANTANO DE CASSERRES. FEBRER 2011



...boig és aquell que ha anat a veure-ho des de l' altra banda per a poder-ho mostrar, demostrar... ( C. Fou )

nou llibre d' ANNA AGUILAR-AMAT "Càrrega de color"

SISPLAU, de grifoll

en una eufòria de verins hi anava a dins l’ antídot

per l’ escala que puges s’ hi baixa i no cansa

l’ ombra que aportes a l’ eclipsi se’ t fa immensitat

plou del revés i tu ho veus i un calfred t’ arrossega per dins

sisplau meravella’ t un ratolí s’ escapa del falcó imperial i dansa

mira passa un rellotge volant i no torna

un cap gros fot cop de cap i es converteix en una granota

les brases es confabulen i enlairen una flama gegantina

t’ il•lumina i ets la bellesa més bella després del naufragi

de tu dins teu i avui és el primer dia que hi tornes a ser

de tu a tu que te la jugues es tracta d’ un joc

pots fer-hi un dibuix al damunt com tothom no

per sota com tu i quatre més i a veure què passa

és un joc amb ninots i tot

grifoll

26.01.11

casserrespoblepoema

ÀNGEL GUIMERÀ a l' ESPAI MALLORCA. demà dimecres

ÀNGEL GUIMERÀ

llegiran Enric Casasses i Blanca llum Vidal

demà dimecres, a l'Espai Mallorca. A dos de vuit.

NOSALTRES I TU, NOU LLIBRE DE LA BLANCA LLUM

amics, parents i ocells de bosc,

acaba d'eixir el

NOSALTRES I TU

de

Blanca Llum Vidal

la setmana que ve, idò, ja serà a les llibreries.

Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2011.

contrallum, de grifoll

recordo sota els peus una felera inabastable de racons de boscos de replans d’ amagatalls de remolins de vida refilant per les cantonades del bell centre de la lluna on tot brillava com un raig de mel begut a contrallum i el glop de llum que se’ t va quedar enganxat a la gola rere aquell joc de murs que anava creixent entre nosaltres fins que ens va tapiar i que llavors ja no et vaig veure més en la vida recordo que es tractava de fer allò que no era recomanable fer coses com ara reunir-se mil bojos a giragonsar enmig d’ un camp de trepadella fins desmaiar-nos damunt l’ herba suada recordo un concert a la font que anava a donar a la riera i és trist i bo recordar que hom recorda encara que sota unes branques traïdores la canalla del poble el va despertar una matinada amb un tronc perquè n’ estaven segurs que era un monstre i van fugir espantats perquè l’ era recordo que vam ser els primers en no guardar la roba i robar-li nedant fets de pluja les nanses desfetes del vent a la dansa més folla i que des de les roques de la Madrona es veia l’ univers com s'eixamplava i des dels Primers Pins com explotava recordo que vivia al bosc del Lladó i que pels arbres hi alçàvem cabanyes indestructibles fins que els adults ens les van destruir

grifoll

20.01.11

casserrespoblepoema

 

VISCA Blanca llum i més

FEBRER 2011 Foto: J.Plana. Text: Blanca llum

LA VOLTA AL POLTRE, de Blanca llum

«Lo cel de mil colors fa l’ànimo gentil»

PINO PIRAS

LA VOLTA AL POLTRE





Enyor el sol, dic,

i és la tempesta.

Enyor el sol,

Cal Refilat,

la volta al poltre

dels cavalls i

anar a la Quar

per Coll Tinyós

i veure el séc

que hi ha a la terra

i beure el suc

de roca amb gel

i veure el fil

d’una liana

com cargolant-se

pels genolls

d’un crist de fusta

o d’una creu

tota de dents

i amb la talenta.



Enyor al camp, sóc,

i sóc tartera.

Enyor el camp,

Ca na Cordill,

l’esquena fosca

d’una gata i

anar a la font

de la Font Negra

i veure els corbs

sense cap forca

i beure els cóms

d’aigua tallant

i veure el fill

d’una pardala

com envolant-se

pels cimals

d’un cel amb les

brases enceses

i amb l’espetec.



Enyor el sol, dic,

i sóc tartera.

Enyor al camp, sóc,

i és la tempesta.



Blanca Llum


8-1-2011

DIA, de Blanca llum

«No ho sabia, codolet (...)

que l’amor [...]

es multiplica fins l’infinit»

AMÉLIE LES CRAYONS

DIA

Vaig fer-me ruca,

ocella i

de nit un poc

la babaiana.



Vaig fer-te un bram,

remor de bec

i a negra nit

sorollet d’ala.



Vas fer-te un grill,

una guineu

i a mitja tarda

un peix de plata.



Vas fer-me un crit,

senyal de bosc

i amb una tarda

una mar d’ulls.



Vam ser... ni mals,

ni folls d’amor,

ni amants d’amants,

ni nins de foc,



... només un cop,

dos animals

i d’homes tants

com de ferides.



Només canviants,

multiplicats,

com repartint-nos

i tornant



fins a la pau

de la tempesta

i fins al temps:

el dia de Venus.



Blanca llum

8-1-2011

Programa d’ activitats. grifoll

a partir d’ avui de sis a nou el nens ensenyaran als homes a riure i a plorar

a partir d’ avui els senyors també hauran d’ésser (o haver estat) persones

a partir d’ avui les coses prohibides seran les tres que no ho són

a partir d’ avui podríem provar de pensar per nosaltres mateixos

a partir d’ avui podríem deixar d’ enganyar-nos creient burlar l’ altre

a partir d’ avui al migdia tothom a la plaça a cridar tots els crits silenciats

a partir d’ avui a les quatre en punt de la tarda cauran totes les tanques del món

a partir d’ avui les bèsties ensenyaran als humans a ser més animals

a partir d’ avui serà d’ hora ni quan sigui tard no corre pressa tot és aquí

a partir d’ avui no es compliran els compliments ho farem com ens surti

a partir d’ avui no caldrà pena que valguin les coses

a partir d’ avui pujaran i baixaran els estats d’ ànim a to t’òstia

a partir d’ avui ens començaran a atreure les coses petites les que no ens veien

a partir d’ avui serem incapaços de fingir serem l’ idiota integral que som per dins

a partir d’ avui mai més deixaran de passar coses creïbles o no depèn de creure-hi o no

a partir d’ avui i fins tota la nit ball amb la Orquestra Follia i els seus Capficats

bona festa major!

grifoll

6.1.11

grFoll posTAL

 

amb el pit cruixent de dormir sobre roca

un cos dues tasses tres caramboles

fa de molts anys de no sé quina nit folla

pel canto d’ un duro no caiem de mil teulades

ens ve a rescatar la bruixa averia i diem mel

-al cap del carrer dels encants vaig comprar

una postal on hi ve la meva vida escrita-

a vegades me la miro

grifoll

3.1.11

cap d’ any de l’ alcohòlic anònim

 



he vist en avui sota l’ ombra pinyada del rat

que una llum era molta i sortia de la nit com un foc o una mena de

drac

però era de gent que tota s’ havia trobat a fer festa

la visió m’ ha dut en el record a fer una llàgrima de vi

que he estat a punt d’ empassar-me




grifoll


1.1.11

MARSELLEANDO, de Zulima Martínez.

Bar de aguas estancadas

el tiempo

pellizca tus paredes amarillentas

cansancio reposado

polvo añejo

botellas de marca blanca

gentes sin rostro

voces del silencio

ahogadas,

en el fondo del vaso

barbecho del futuro.



Labios anónimos

apagan el fuego en el vidrio y

en la calle,

los besos se cobran por adelantado

cuando la noche susurra voces de otros tiempos

              otros mundos.



El diablo se ha cobrado la deuda,

mañana no recordaré nada

salvo a una vieja bailando el penúltimo vals.

Me reconozco en su risa aletargada

llanto amargo disuelto en la espesura del sabio licor,

agolpado en la garganta.

Súbitamente enmudezco.



Duro y silencioso trago

de un sábado cualquiera

punzada en el estómago

decrépito ascenso al zenit.

Locura.

Zulima Martínez

Diciembre 2010

S.O.S, de Zulima Martínez

El recuerdo se prolonga en la sombra del verso

de fondo el monótono sonido

confirma que soy un habitante más de la infinita pecera

tic-tac

           tic-tac

                      tac

tic



Me juego tu vasta memoria a los dados,

juguemos al todo o nada.



Tictactictac, tictac, tic

                      tac



Atrévete.



Infatigable falsete temporal

líbrame de la rutina pendular

espectro rutilante

dueño del misterio del ritmo

matar al tiempo o perecer en él,

he aquí la cuestión.



Táctica.



Sobre la mesa un cubilete brilla

tictaqueo,

parsimonioso ritmo clavado en la sien

zombi plateado

fúnebre verdugo

lanza los dados o devuélveme al abismo.

Maldito espectro,

mesuras futuro, presente y olvido

dueño impasible del minutero

cadenas del hombre.



Hoy, con soberana indolencia

rompo la cuerda

lanzo un grito al vacío

el eco se hace mudo

ya no se escucha la llamada de socorro,

el silencio confirma que hoy,

aunque sólo sea por un minuto,

he ganado la batalla.

Zulima Martínez

GENER .poema blanca llum.fotografia.jordi plana

es volia menjar el món

BALLARÍ DEL TEMPS DE LA CAMFORA

 

Venia de moure pedres. Era necessari. A sota hi trobava animals que li ensenyaven les coses més importants. Així va aprendre el món, de fera en fera. S’ enrampava amb el fil de les vaques expressament. Deia que era necessari. Que això el despertava. Era un nen que vaig conèixer una vegada, anava empastifat d’ argila i em mirava. Ens vam intercanviar. Era necessari. Així com puc dir que jo vaig esdevenir ell, ell no ho sé. Se’ n va anar fa molt temps. No duia res. Ho duia tot. Era necessari. I sent ell vaig créixer. En totes direccions, que són amunt i avall. Saltar era necessari. I del salt dinou un pou de l’ infern em va escopir sofre als ullals i ara duc em sembla un buit a dins que es necessari destapar. Dinou pous més enllà. Segons l’home del temps això no tornarà a passar.
Pous borratxos de nits fins l’ incert, a tot atzar, molt a prop d’ on cau la felicitat absoluta que no existeix.

Pous cap per avall, vessant fins els racons que la memòria no captura perquè es rovella.

Pous amb miralls barallant-se dins, espetegant fins la trinxada total de tots els conceptes.

Pous estranyíssims basats en l’ equilibri de no sé quantes falòrnies, tantes que s’ hi pot caure.

Pous infinits de mel i de sucs que es movien per dins, d’ existència extrema que es diria.

Pous de fred que et tiben de les tripes del cervell i tot ho cristal•litzen.

Pous que no eren pous.

Pous de tota mena.

Pous que hi són i dels laberints que ens han acollit i dels caus de més amunt i de la

cabanya a l’ arbre.

Pous qui ho havia de dir?

Pous.

Han estat pous.

Ara ve l’ altre, pensa molt de pressa, fins el final de la por. Llavors, salta i seràs aquí.

Grifoll

15-12-2010

MIRATGE, de grifoll

el xèrif s’ ha escapat de la presó

ja no és entre nosaltres

grifoll

SOL SOLET grifoll de grifeaull a la flauta

L’home no va anar a la lluna, anava begut i

es volia fer l’home, creure en una pastilla, en una veu

totpoderosa i amén i pels segles dels segles

que la vida ja no és boja, que és correctament terrible

prohibit tot per la psiquiatria dels registres i per la policia dels diagnòstics

pantalles de mentides, llibertat amb condicions

el gran reportatge de la teva esclavitud és

la falòrnia que alimentes enganyant-te

el món és teu ens han dit a tots, però és que som més d’ un

cent trenta sis concretament, inventats els drets d’ admissió

en directe: desintegració de l’ àtom a domicili

grifoll de grifeaull

ÀNGEL GUIMERÀ a L' HORIGINAL

LA POESIA COMPLETA DE

N'ÀNGEL GUIMERÀ

presentada per

EDUARD GIRBAL JAUME I VÍCTOR CATALÀ

dijous 9 de desembre

a l'Horiginal (C/ Ferlandina, 29)

a les 20:30 h

VERS i REVERS. Dolors Juarez

Com tu tot sol aquí estant-hi i ensems

Mentre s’està esberlant la nit, mig l’horitzó

Com que avortés l’heura de sang a cel obert

Potser, constel•lacions que habiten en els ulls

Còdols molls que fan lliscar pel seu damunt

Així com tu tot sol i ensems així quan jo, la nit desprèn

Gebrades dèbils en les copes dels xiprers

Rajos de sons amb tons de nana que després

Les mans del fred que fan del dit el dit enterc

S’arrapa fort al blanc gelat del llençolet

Si amb una espelma pogués fondre’s tant de gel

Potser amb un buf s’apagaria aquest infern

De tu tot sol restant així un mil•lenni més

Aspira a fons fins a les pleures l’ univers

Constreny-lo fort fins que esdevingui com si res

El fet més simple d’un narcís però sense ofec

Que costi gens veure desfer-se el què està fet

Que costi molt morir de mal i por i ensems

Desar l’amor sota els coixins com un misteri

Murmuri suau que se’ns resguardi sempre més

El vell secret que passi etern de llavi a llavi

El bell secret de no saber per què és tan bell

Que aterri molt aquest sacseig de no saber

El sorollet de fulles roges sota els peus

Que espanti tan obrir aquests ulls sempre lluents

Pot ser que caigui el meu destí en un floc de neu

Pot ser l’argila fent-me forma i fent-me veu

Pot ser tan llis com una mar fent-me la pell

Ensems que tu tot sol, l’onada, fes-te vent

Porta’t enllà més lluny del temps i dóna’m temps

Ensems que tu tot sol, l’onada, fes-te vent

Pot ser tan llis com una mar fent-me la pell

Pot ser l’argila fent-me forma i fent-me veu

Pot ser que caigui el meu destí en un floc de neu

Que espanti tan obrir aquests ulls sempre lluents

El sorollet de fulles roges sota els peus

Que aterri molt aquest sacseig de no saber

El bell secret de no saber per què és tan bell

El vell secret que passi etern de llavi a llavi

Murmuri suau que se’ns resguardi sempre més

Desar l’amor sota els coixins com un misteri

Que costi molt morir de mal i por i ensems

Que costi gens veure desfer-se el què està fet

El fet més simple d’un narcís però sense ofec

Constreny-lo fort fins que esdevingui com si res

Aspira a fons fins a les pleures l’ univers

De tu tot sol restant així un mil•lenni més

Potser amb un buf s’apagaria aquest infern

Si amb una espelma pogués fondre’s tant de gel

S’arrapa fort al blanc gelat del llençolet

Les mans del fred que fan del dit el dit enterc

Rajos de sons amb tons de nana que després

Gebrades dèbils en les copes dels xiprers

Així com tu tot sol i ensems així quan jo, la nit desprèn

Còdols molls que fan lliscar pel seu damunt

Potser, constel•lacions que habiten en els ulls

Com que avortés l’heura de sang a cel obert

Mentre s’està esberlant la nit, mig l’horitzó

Com tu tot sol aquí estant-hi i ensems.

Dolors Juarez

2 de desembre del 2010

CLAUS DE LLUNA- Blanca llum

Clavos de luna nos funden —això és en Lorca— com ara un flash que després surt, que de nit torna i que una tarda ens diu que no. Després un llom de verd de plata i vull Ubú. Ens abeurem d’amor que es perd i a l’altra banda tindràs fred, li diu, seràs com l’alba, una persona. S’han estrafet, fantasiat, que jo és un altre i rima amb o. Declinats com els tres móns, s’han fet de fusta —esperit aspre— i el dibuix fóra d’un riu però és d’una agulla. Ha fet la volta un llangardaix fins que ha trobat la llangardaixa. T’envies mel per la costella. Trobes la nena amb dona a dins i amb dona a fora i nena fou. Dóna a la mar l’amar la mà i la mare mà. Seràs com gel, fill, que això s’esquerda i que això ens cau. Érem el crit sense persiana, el sentir l’ai no sols al cor, també a la melsa, en el desert. I si són bones, déu meuet, el coll tombat, la camisa esqueixada, amb una llàgrima i ai la figa! La... la poesia.. la poesia no és altra cosa que trencar-se les costelles, ara en Max. I amb tot, mos pareixia beníssim. I mos punyia.

Blanca llum

2-12-2010

PENADA. Blanca llum

«Què és el començament d’un desert?»

Blai Bonet

PENADA

Que això em fa pena, et dic. Que és una pena més buida que buida i que és una pena que només s’omple amb la fressa dels arbres sense fulles i embogits —com les moreres que aixequen les mans cap a la lluna i que tenen els dits com d’home gras— i que és una pena que quan s’omple no s’omple de vent ni de resina, sinó de més pena. Que és una pena que sols s’omple de pena, et dic. Que és una pena que impressiona com una vella que es fa vella i la pexuga del pollastre se li enganxa a la nevera i tota sola ja no pot ni amb una escarpa. Que és una pena que m’espanta i que em travessa com a la dona que de nit busca coloms que s’hagin mort, que després treu els xisclets que hi ha en el terra i que fa temps se li morí amb l’estufa encesa la seva tia i un seu cor. Que és una pena abandonada, et dic, com els quinze anys d’un noi malalt que va pel poble fregant les persianes amb la punta del dit i fent dibuixos de pols en un mirall. Com ell, és molt blanca, aquesta pena, i una mica de groc li fa unes taques. I com el noi que va sol pels carrers quan ve la tarda, a vegades s’atreveix i surt al camp, aquesta pena. Arrabassa fonoll i se’l frega pel front. Tira pedres dins un pou. D’amagat roba un pollet i el deixa córrer. Es fa més tard, li ve més tos, se’n torna a casa i pel camí li fa la rateta a una nena veïna que un dia li féu la camalleta. Que aquesta pena em tossir. Que aquesta pena em fa més pena i plorar fort és com parlar amb una pedra dins la boca, diu en Blai. I quasi travelo.

Blanca llum

1-12-2010

PLANTA, de blanca llum

Si m’has fuit, pedreta fosca, si m’has fuit;

si jo he pegat sa falconada, pedrallum;

si jo he volat d’ala rompuda, pedrafoc;

si m’he enclotat per dedins l’aire, roca al vent;

si m’hi he aficat amb una barca amb vela buida

i ara em dius la rosa ardenta, el cuc malalt

i que la panxa dels gavians ‘mira que és blanca’,

serà fer créixer aquesta planta i no només,

serà plantar-lo, un animal, d’animal seu

d’un seu com nostre.



blanca llum

27-11-2010

LES FOSCORS, de griFOLL

La FOSCOR és imparell

sis + una:

 

CAPSA

la capsa primera és dins la capsa segona i dins la capsa tercera i fins la darrera

que és la que veus i cap més

***

EL CAÇADOR DE CLOTS

segons la llei del cau

cada forat l’ ha fet una entrada

trobar-la és la clau

d’ ensortir-se’n

***

FORAT NEGRE DE L’ UNIC VERS

dins el barret de copa del mag

tot el cosmos

vol ser el primer en treure el cap

***

L’ ESCALADOR

les escales diuen amunt

les escales diuen avall

només a les fosques

fan

graó per graó

***

DE COM VEURE A DÉU

funcionen al fons de les coves

si hi poses miralls

el sabràs

***

DIU NIU

la terra s’ emborratxa de bestioles a l’ hivern

però es veu que no es veu

que els hi guarden fosca tot l’ any

***

CURIOSITAT QUE CONCLOU

deu-me un desert de pedres amb les feres que sigui dessota

que

les capgiraré totes

però no em dugueu a l’ estèril mercat d’ ànimes seques de la raó

que no hi sóc

***

griFOLL

29.11.10

casserrespoblepoema



CARTA AL XÈRIF, de griFOLL

...Els qui van ser expulsats de les acadèmies per bojos per publicar odes obscenes
en les finestres del crani...

Allen Ginsberg

CARTA AL XÈRIF

no sóc un test de transparència no em mesuris amb les teves mides no em comparis amb els teus esquemes no m’ absolguis dels pecats que a tu et condemnen els teus insults no m’insulten són teus no em diguis el nom de les coses tu que dius que les saps totes fes-me fems i et faré la pudor no sóc un test de personalitat ni cap cosa de l’ altre món sóc
d’ aquí d’ abans de les reixes de quan n’ hi havia per a tothom sense camins ni corones d’or o de flors quan m’ assenyales sóc la teva de creu quan m’ inculques les normes de la insensibilitat aquestes sí que te les saps però a mi no m’ entren em surten pels porus sucs de colors
l’ anestèsia que em pretens no et deixa dormir estàs ferit de la guerra teva jo no em presento estàs sagnant les mentides amb gust de maduixa s’ estellen en punt al puny dels teus dies 
t’ alcen monuments als campanars i als gratainferns i al capdamunt de les bombes i al pit de la bala xèrif tu que manes no sóc teu sols puc ser el teu esclau però teu és impossible no em sap greu xèrif no hi penso massa en tu sóc l’ indi xèrif i això és el que faig l’ indi xèrif tu no sé que fas ni per què necessites la xapa els galons el títol la teva pipa i la meva sols tenen d’ igual que fan fum quan a tu se’ t fa tard a mi se’ m fa d’ hora de què tens por? a mi les serps no em fan res incompetència de verins en dius ni dins els tubs d’ assaig deixes d’ actuar cerques la prova les dades exactes de ningú així que te l’ inventes mister inventor professional acadèmic nuclear senyor plutònic sant talismà de la felicitat comprimida en comprimits de receptes queet claven al cap sota terra o et deixen cec d’ un cop de garrot a l’ instant xèrif no em sap greu tu fes la teva feina si et va jo ara em penso aixecar i et dono tota la meva esquena per disparar xèrif no et pots queixar

griFOLL

29.11.10

casserrespoblepoema

SEGONA TROBADA DE POETES DE LA CATALUNYA CENTRAL, organitza ÒMNIUM CULTURAL

Cafè-Teatre La Peixera

Codinella 5-9
Manresa
Catalunya

Òmnium Cultural del Bages organitza per a aquest dijous, 25 de novembre, a dos quarts de nou del vespre, al cafè-teatre La Peixera (Codinella, 5-7. Manresa), la Segona Trobada de Poetes de la Catalunya Central, dedicada a autors del Bages, Berguedà i Solsonès, en una segona mostra de les nostres comarques, centrada aquest cop en poetes joves.



Amb textos de Josep Grifoll, Jordi López, Laia Martínez, Sònia Moya, Laia Noguera, Santi Rufas i Xavier Sánchez, acompanyats a la guitarra per Pau Ruiz.



En el mateix acte, es lliurarà un opuscle amb els poemes del recital, il·lustrat per l’artista Anna Crespo.

tràfec teatre presenta ostia a l´auditori de les corts

auditori de les corts



c/ masferrer, 33-35


barcelona


Bus : 7,15,43,59,63,67,70 i 72 Metro : L3 les corts/ Maria Cristina



dissabte 27 de novembre 2010 a les 21:30 h

La companyia de berga tràfec teatre presenta ostia.


ostia és el muntatge que tanca la trilogia que tràfec ha dedicat a tres poetes, salvador espriu, federico garcía lorca i l’italià pier paolo pasolini.

ostia es va presentar aquest mateix any a berga amb una exitosa posada en escena i una gran resposta de públic. l'espectacle, el qual ja ha obtingut nombrosos premis i mencions, vol acostar i fer sentir la veu d’aquest poeta, que busca la puresa en un món rural ja perdut, que ara es troba en aquesta societat moderna i consumista. L’obra fusiona imatge, noves tecnologies i teatre de gest, seguint la línia de tràfec-teatre.





La direcció i dramaturgia és de Lydia Canals, i l’interpretació per Pep Mollar, Montse Grifoll, Maria Ballús, Montse Sanchez i Lydia Canals. Les imatges i la banda sonora estan el·laborades per Jordi Plana, Ingrid Baraut i Helena Baraut i el cartell a càrrec de Marta Parera. La música de l’espectacle, en aquesta ocasió, va a càrrec del grup Youkalis, Mike Prat i Martí Barcons dj's de la comunidäd.



http://www.puntzero.org/

ANGEL GUIMERÀ, edició de BLANCA LLUM VIDAL. Vinga cap a les llibreries!!!!

jo, grifoll.wmv

jo, grifoll. acció performàntica amb Maria Ballús, de Tràfec Teatre i Ràdio Salil -Sergi Fargas, Pep Espelt- a la llibreria quatrecantons de Berga en la inuauguració de les pintures del fang de Josep Grifoll.


més, aquí:
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/11/grifoll-jo-grifoll.html
http://grifoll.blogspot.com/2010/11/josep-grifoll-inaugura-una-nova.html

ÀNGEL GUIMERÀ a cura de Blanca Llum Vidal

POESIA COMPLETA

ÀNGEL GUIMERÀ

A cura de Blanca Llum Vidal

Barcelona: Edicions de 1984, 2010

la setmana que ve a les llibreries!

Mes tanta por me deixava

la foguera de l’abim,

que a tot arreu me semblava

sentir baf de socarrim.

À. Guimerà

TU DIRÀS, poema de griFOLL a la Màgia

A la Màgia.

amb fils de nervi

ram de torxes

l’ús de cada cosa

fa la cosa

                l’ús


cap cosa no existia

abans de tu

la cosa dita per tu que t’ha de fer nosa o pessigolles

ha vingut al bateig de tu

                                    diràs

tot farà

cada cosa el que’ n diguis

griFOLL

13.11.10

casserrespoblepoema

de DOLORS JUAREZ

No sortir.

No hi ha res que comuniqui res amb res.

Al entrar sola.

Amb només.

La certesa que no-res.

Potser porcions.

A fora sols.

Talment si potser algú.

Alguna cosa.

Aferrar-se i escapar-se tot corrent.

Per anar a on.

Com si la vida.

Però trossos perduts a l’anterior.

Trobar-se a dintre.

En el fons.

Com més fosc és més clar ho veig.

No és rendir-se.

grifoll, jo, GRIFOLL

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/11/grifoll-jo-grifoll.html

exposició pintura + acció performàntica



lloc: llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga)


fins: mitjan desembre 2010






josep grifoll (casserres, 1972)



L’artista casserrenc inaugurarà aquest dissabte 13 de novembre les seves últimes pintures. L’exposició es tracta d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa, elaborades amb fang i olis d’un alt contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.

La inauguració es realitzarà a les 20:00 h. i hi tindrà lloc l’acció performàntica jo, grifoll. Un muntatge a càrrec de la companyia berguedana ràdio salil que oferirà el tercer projecte experimental dedicat a l’autor, inspirat aquesta ocasió amb la imatge i cos del propi pintor en el procés creatiu.

ràdio salil és una formació experimental músico-teatral. Mescla de veu, color, música, imatge, poesia i gest. Els seus espectacles són atmosfèrics, representats, generats i figurats a través de petits instants que resumeixen els cercles habitats de la vida. Veu, música, moviments, paraula i llum s’agrupen dins d’un únic espai per mostrar-nos els arguments d’una evolució rutinària.

que els freds no ens siguin tan freds, dos poemes : PASSIÓ de Blanca Llum i L´ESQUELET de Grifoll

Jo d’aquí me’n tinc d’anar

que l’enyorament me mata.

Popular



PASSIÓ



Posar-hi un tronc

per fer més foc

però mai el bosc,

que els arbres no

només es cremen.

Posar-hi un tronc

perquè l’hivern

ja ve que vol,

perquè l’hivern

ve amb la confiança

—el gel obert,

la neu que n’heu

de negre a dins.

Posar-hi un tronc

per a guarir,

no per encendre

el guarniment

de pena al foc,

de pena amb fum,

de pena amb veu

de la que escalfa.

Posar-hi un tronc,

que sigui el cor

qui se’n recordi



i llavors, que vingui un ara.



Blanca llum

2-11-2010

 

  L´ESQUELET



ja lluny de mi

camino el mateix dibuix resseguit

vers el roig del ponent

aquí couen les figuretes de fang que hem estat en la vida

-fulles que desmunten l´arbre

resten l´esquelet-

silenci esdrúixol:

l´hivern serà en blanc i res més





grifoll

2-11-10

bosc dels colls

IMPORTA , poema de Josep Grifoll

Importa. Fer soroll importa. Despertar-se d´ésser els altres i ser hom i no desertar. Importa. Ser salvatge com el llop com l´herba importa. Importa. Fer-se. I fer-se alegre importa. I no desistir .Ni que sigui per dur la contrària o per desrutinar les lleis de la rellotgeria importa. Importa. Cantar-se les veritats al mirall importa i dir-se alguna mentida. La curiositat importa. Defensar la curiositat per sobre de totes les coses com un símptoma de supervivència importa. Importa ser tou i no anar massa carregat. Importa. Anem pel riu. És important. Jugar importa. Sense temps. Jugar i jugar. Posar-se ulleres amb vidres de diferent color és important. Que no s´acabi la música és important. Importa enfilar-se estirar-se saltar importa. Dir-li que no a la mort importa. Aprendre a viure al seu costat importa i no estar-hi d´acord importa. Importa tenir set. Fer experiments meravellosos com ara estimar importa. És el que més importa. Estimar. Costa molt estimar. Per això és el què més importa. Estimar va més enllà de tot. Conté la vida i conté la mort i no. Va més enllà. Estimar és estimar. Ho importa tot. Després importa voler volar. Importa viure als núvols o a la lluna molt sovint importa. Mirar el firmament importa. No deixar de fer-ho importa. Saber que tot és possible importa. Plorar-ho tot importa. Xisclar-ho tot importa. Ser una mica bastant boig importa. Riure´s de tot importa. Importa. Portar un llapis a la butxaca importa. Observar. Saber sagnar. Deixar fluir. Disfrutar importa.

Grifoll

juliol 2010 casserres poble poema

cal drapaire

PLANA & GRIFOLL, de nassos (fotografia de Jordi PLANA inspirada en el quadre EL NOI AMB EL DIT VERMELL AL NAS, de Josep GRIFOLL)

GRIFOLL: ALTA TENSIÓ

exposició pintura

lloc: bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga)

fins: finals novembre 2010

josep grifoll (casserres, 1972)



berga altra vegada sense voler, torna a coincidir a dues bandes. De vegades és casualitat i de vegades la intenció és per norma. Malaurada ironia que es converteix en un eix altament perillós, ja que en aquesta ocasió la proposta és de delicadesa in extremis. Diguem que us donem per avisats !!



El motiu és josep grifoll un artista totalment multidisciplinari, pintor, fotògraf, escriptor, poeta incansable i difícil de classificar, si és que calen etiquetes.



Des de movimentpuntzero reiteradament l’hem considerat com un personatge especial, gran i rebel del que no li fa falta retòriques ni normes ni compassos per crear.



La primera ocasió per degustar del seu material és al bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga) on fins a finals de novembre es podran veure un total de nou pintures i un text.



Aquest treballs provenen de dues col·leccions diferents i, tot i que és arriscat afirmar-ho ja que grifoll sempre sorprèn, es podria dir que aquestes obres es situen entre un interludi de la seva carrera, unes petites alteracions que gratament encisen. D’aquestes sobresurt la pintura de grans dimensions, amb el títol “nen amb el dit al nas”, on es mostren set personatges que es podrien extreure d’escenes dels ambients de cabaret de principis de segle, d’autors com toulouse lautrec i similituds amb pintors impressionistes.



L’exposició del bar la lluna (passeig de la indústria, 4 – berga) és comissariada i presentada per movimentpuntzero dins del projecte art de poques flors.



La segona ocasió serà a partir del 13 de novembre, on la llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga) oferirà les últimes joies. Es tractarà d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa i que podria semblar una proposta hippie, però potser ja ens agrada donar aquesta idea.



Les obres elaborades amb fang i olis tenen un alt i simple contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.


http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/10/grifoll-alta-tensio.html
http://www.puntzero.org/

http://grifoll.blogspot.com/

FRASE PER A MUR

Els radicals sou vosaltres, capcuadrats!

griFOLL

18102010

casserrespoblepoema

CAMÍ RAL DE LES CARENES, de Blanca llum

Anyone standing in that orchard,
So filled with peace and sleep,
would hardly have notice the hill

Kenneth Patchen



CAMÍ RAL DE LES CARENES



‘Nàvem a peu

i era tardor.

La fulla, el tronc,

la pedra roja,

el pont de pedra,

el caminet,

la pianista

—una rel solta—,

la rata furra,

el pregadéus

i la mustela

ens eren tant

a prop com caure

barranc avall

i sense brides.

‘Nàvem d’estreps

com separant-se’ns.

Érem com sols.

‘Nàvem corrents

fins a l’abella.

Érem com sols

d’una carena.

‘Nàvem dolguts

de verins i amb

la set moguda.

Érem com cans

dalt la carena

anant-hi junts

a mossegades,

llepant-s’hi tots,

matant-s’hi puces.

Érem la branca

amb el diable.

Érem la terra

amb la falguera

i l’arrambar-s’hi

en aquell marge.

Era donar-s’hi,

era silenci

amb els lladrucs

i essent mig planta.

Tot era verd,

regalimant,

muntanya plena

i, sense mar,

venus pel fang

del camí ral

de les carenes.

Tot era verd

prò cap colom

de cap pedrís

de cap hortet

del paradís

no fou vingut

fins que al davant,

com per atzur,

vam veure humans,

com per atzar,

i al seu davant

fórem humans

i ens hi parlàrem...



Blanca llum

10-10-2010

FIL D’ENTENDRE, de Blanca llum

Llavors no vaig entendre’t i vaig pensar que em feies fora i vaig ficar-me en el racó amb la teranyina i amb el fil del mocador que era tant teu i amb què et tapaves quan la nit se feia nit, perquè la nit a voltes marxa i de l’anar-se’n algú en diu «quin dia més clar», i vaig ficar-m’hi feta un nus i vaig ficar-m’hi per aprendre a fer ganxet i per aprendre’n de l’aranya i per aprendre, tot teixint, a caçar un llamp o una destral com ella mosques. I vaig anar-me’n fent soroll per si les pors se m’hi gastaven i per si els crits feien cançons i les cançons feien ballar-te, que ballant tothom s’entén, a més també vaig fer el soroll per si mon xiscle et feia set o almenys picor però tanmateix el que voldries, vaig pensar, seria un riu per abeurar-t’hi o ‘na a gratar. Llavors vaig creure que per rius, posats a dir-ne, diries aquell on si s’hi va bufa tant vent que un ho perd tot i queda sols amb la mirada cap als joncs i amb el desig de fer-ne flautes i amb el vent menjant-s’ho tot, també la pena i també el trau de no tenir-ne. I no et pensis, que després, no vaig quedar-m’hi en el racó, que vaig fugir-ne, que l’entendre’t no és tan tou ni tan bonic ni fa tan mal, que l’entendre’t és no entendre’t i, sense entendre’t, entendre’t tant també si entens que no t’entenc de tant entendre’t, i va ser així o no ben bé però més o menys o no del tot, si fa no fa, i sense agulles.



Blanca llum

11710/2010

de "L´INDIVIDUAL" 777* B.R.U.T.A.L.

http://www.7punto7.net/

LA fàBRICA de CAL ROSAL -griFOLL.wmv

L´ALEGRIA i LA FELICITAT, de griFOLL

La felicitat no té conjur

és massa nova

no és un esternut

tremola i és flaca i va amb presses

la felicitat és una guardiola

no és com l´alegria

en present

invisible i guerrera

l´alegria és l´ànima del pallasso

la felicitat n´és el nas

no comprèn la tristesa

la combat

l´alegria la combat i la comprèn

és més antiga

és més sàvia i humil

l´alegria pot ser a tot arreu

menys als anuncis

la dels anuncis és la felicitat

sempre fa negocis la felicitat

competeix

no és com l´alegria

l´alegria no es compra ni es ven

és un salvavides

la felicitat mai arriba

deu ser terrible creure en la felicitat

deu ser una malaltia mortal

l´alegria no creu en la felicitat

estic amb l´alegria

vull ser sincer com l´alegria

vull encomanar-la l´alegria

la de cada dia

amb un vers o amb un tripijoc fugaç com un llamp

l´alegria no té vanitat

l´alegria no sap la veritat

l´alegria és un camí

l´alegria és la meva missió

cargolo aquests fulls

els poso dins l´ampolla

al mar del teu atzar

i és l´alegria

conjura-la

comprén



això no és cap anunci de felicitat

això és un somriure amb totes les seves càries fins les genives sense rentar

grifoll

6-10-10

Casserres poble poema

Conferència/Recital//Pujols/Maragall//Enric/Blanca‏

Maragall i Pujols. Conferència a càrrec d'Enric Casasses


Fundació Francesc Pujols

El dijous, dia 30 de setembre, tindrà lloc a la Torre de les Hores la conferència d'Enric Casasses: Maragall i Pujols, amb motiu del 150è aniversari del naixement del primer.



Tot seguit, Enric Casasses i Blanca Llum Vidal ens delectaran amb un recital de poesia d'ambdós autors.



Lloc: Torre de les Hores (c. Mur, 63 - Martorell)



Hora: 19.00 h.



Org.: Fundació Francesc Pujols i Ajuntament de Martorell.

GRAUS, de griFOLL

cauran fulles

s´esquerdarà pels glaços i serà el poema

dirà pluja i remarà la màgia

mentrestant

una baldufa al fons del bosc prosseguirà la vida

els astronautes toparan amb el teló

sants s´enamoraran de porquets

seràs una foguera            tocaré el tambor

expulsaran el planeta de l´univers

hi haurà festa grossa

aquest hivern

grifoll

26-09-10

Casserres poble-poema

I PASSA, de Blanca llum ( i sortint de la cabana)

la més lleu punxada de dolor —mal que es faci sentir en un àtom solament— és una esquerda de dalt a baix en la creació.




Georg Büchner



sovint sovint solo perdre'm


tot anant a collir flors


expressament solo perdre'm


perquè em trobe l'aimador




Jacint Verdaguer



I PASSA



I passa així,

que la magnòlia

viu tan poc

i és tan bonica,

que en el castell

tot sembla lliure

i és un cigne

el carnisser,

que la por

se’ns esdentega

i ja no pot

cridar la pedra,

que la mosca

es mor a prop

d’una prenyada

amb trenta cames,

que a ne la col

li surten flors,

que l’atzar

fa un pas enrere

i que qui busca

troba un vers

com un cavall

de la Camarga

fent el vent,

que el desesper

ja no és tan llarg

ni tan valent,

que el món comença

a cada món

i a cada mort

s’acaba el món,

que expressament

solem perdre’ns,

expressament,

perquè l’amor

faci l’amor

mentre plorem

i un astre ens fa

una ombra perduda,

que passa així...

que passa com...

que passa tot...

que potser pot...

que potser ve...

que potser diu...

que torna l’ombra

i que...



Blanca llum

20-7-2010



Montpeller

ROMANÇOS, de Dolors Juarez

El fred devasta l’argument.
Les ruïnes de l’estiu alcen la vista
i encara no hi ha hagut temps
perquè ens passés. Les nits,
cada cop estan més entumides
i jo no puc fer-me una idea
de on ets. No hi ha un motiu
que em porti a escriure un vers del dret
i la inspiració, deu ésser una il·luminació
de jovenesa o no existeix.





Dolors Juarez

19 de setembre del 2010

IB6123

http://movimentpuntzero.blogspot.com/