Anyone standing in that orchard,
So filled with peace and sleep,
would hardly have notice the hill
Kenneth Patchen
CAMÍ RAL DE LES CARENES
‘Nàvem a peu
i era tardor.
La fulla, el tronc,
la pedra roja,
el pont de pedra,
el caminet,
la pianista
—una rel solta—,
la rata furra,
el pregadéus
i la mustela
ens eren tant
a prop com caure
barranc avall
i sense brides.
‘Nàvem d’estreps
com separant-se’ns.
Érem com sols.
‘Nàvem corrents
fins a l’abella.
Érem com sols
d’una carena.
‘Nàvem dolguts
de verins i amb
la set moguda.
Érem com cans
dalt la carena
anant-hi junts
a mossegades,
llepant-s’hi tots,
matant-s’hi puces.
Érem la branca
amb el diable.
Érem la terra
amb la falguera
i l’arrambar-s’hi
en aquell marge.
Era donar-s’hi,
era silenci
amb els lladrucs
i essent mig planta.
Tot era verd,
regalimant,
muntanya plena
i, sense mar,
venus pel fang
del camí ral
de les carenes.
Tot era verd
prò cap colom
de cap pedrís
de cap hortet
del paradís
no fou vingut
fins que al davant,
com per atzur,
vam veure humans,
com per atzar,
i al seu davant
fórem humans
i ens hi parlàrem...
Blanca llum
10-10-2010