Georg Büchner
sovint sovint solo perdre'm
tot anant a collir flors
expressament solo perdre'm
perquè em trobe l'aimador
Jacint Verdaguer
I PASSA
I passa així,
que la magnòlia
viu tan poc
i és tan bonica,
que en el castell
tot sembla lliure
i és un cigne
el carnisser,
que la por
se’ns esdentega
i ja no pot
cridar la pedra,
que la mosca
es mor a prop
d’una prenyada
amb trenta cames,
que a ne la col
li surten flors,
que l’atzar
fa un pas enrere
i que qui busca
troba un vers
com un cavall
de la Camarga
fent el vent,
que el desesper
ja no és tan llarg
ni tan valent,
que el món comença
a cada món
i a cada mort
s’acaba el món,
que expressament
solem perdre’ns,
expressament,
perquè l’amor
faci l’amor
mentre plorem
i un astre ens fa
una ombra perduda,
que passa així...
que passa com...
que passa tot...
que potser pot...
que potser ve...
que potser diu...
que torna l’ombra
i que...
Blanca llum
20-7-2010
Montpeller
