viernes, 26 de septiembre de 2008
TEMPUS (GRIFOLL)
La vida encara em do´n gas,
em menjo el formatge de les rateres
i a sobre surto per l´altre forat.
De fet, sóc molt més que feliç, aixi que no,
no en tic cap queixa Senyora Mort
al contrari. M´hi quedo un temps més.
em menjo el formatge de les rateres
i a sobre surto per l´altre forat.
De fet, sóc molt més que feliç, aixi que no,
no en tic cap queixa Senyora Mort
al contrari. M´hi quedo un temps més.
Grifoll
miércoles, 24 de septiembre de 2008
GRIFOLL (POEMA)
Mentre l´alè no s´encalmi,
fins que la boca,
boca
que aboca
i jo el que s´hi topa,
vida batuda, treva distreta, murmuri d´espasmes,
fonda riquesa corvant-se, tensant-se,
flexible, donant-se, prenent...
això voldra dir que ens fem un petó.
Però si a més a més que l´alè no s´encalmi,
les boques es topin,
murmuri l´espasme, etcètera, etcètera,
fem del silenci el reflex l´un de l´altre,
del sofriment, l´aprenentatge,
del contrapes, el llenguatge
i mesclem el més íntim
amb la bèstia de totes les superficialitats,
llavors, tu i jo, serem els amants.
J. GRIFOLL
fins que la boca,
boca
que aboca
i jo el que s´hi topa,
vida batuda, treva distreta, murmuri d´espasmes,
fonda riquesa corvant-se, tensant-se,
flexible, donant-se, prenent...
això voldra dir que ens fem un petó.
Però si a més a més que l´alè no s´encalmi,
les boques es topin,
murmuri l´espasme, etcètera, etcètera,
fem del silenci el reflex l´un de l´altre,
del sofriment, l´aprenentatge,
del contrapes, el llenguatge
i mesclem el més íntim
amb la bèstia de totes les superficialitats,
llavors, tu i jo, serem els amants.
J. GRIFOLL
EL PARTIT (BLANCALLUM)
Quan setze cares van envant
i la teua és una d’elles, i totes parlen
i ho fan soles, i a l’uníson
veig el gest de la consciència
com s’hi arrapa, al més enllà,
d’aquest teu eix i del tot vostre
per on l’esguard s’eixampla i veu
àdhuc la fúria, que mai manca.
En el bar, ran de fum, rere el vidre,
la pantalla amb un camp verd
i un joc rodó.
Llavors, pens en la ressaca,
en el patir i en la plorera
que aquest, tot just, matí
et feia invocar el verd
d’un camp per jeuri’ i rodolar...
BlancaLlum
25
9
8
i la teua és una d’elles, i totes parlen
i ho fan soles, i a l’uníson
veig el gest de la consciència
com s’hi arrapa, al més enllà,
d’aquest teu eix i del tot vostre
per on l’esguard s’eixampla i veu
àdhuc la fúria, que mai manca.
En el bar, ran de fum, rere el vidre,
la pantalla amb un camp verd
i un joc rodó.
Llavors, pens en la ressaca,
en el patir i en la plorera
que aquest, tot just, matí
et feia invocar el verd
d’un camp per jeuri’ i rodolar...
BlancaLlum
25
9
8
JORDI ROIG, EL POETA DEL MES
http://www.ciutatoci.com/literatura/docs/d08/lit_poeta_jordi_roig_0809.php?Id=2011
Mala sort
Els meus camins creuen els dits davant
la primera cruïlla i m’abandonen...
Sempre sol, sempre lluny, sempre de nit.
He decidit llançar uns quants mots enlaire
i encreuar els dits, també. Demà passat
farà anys que va néixer el meu silenci.
Aquell desconegut coneix el truc,
en canvi jo només puc posar els ulls
en blanc, com fa la casualitat.
El vent va a favor meu. No té cap mèrit
endevinar la porta d’emergència.
Del llibre “El melic de les teranyines”
Mala sort
Els meus camins creuen els dits davant
la primera cruïlla i m’abandonen...
Sempre sol, sempre lluny, sempre de nit.
He decidit llançar uns quants mots enlaire
i encreuar els dits, també. Demà passat
farà anys que va néixer el meu silenci.
Aquell desconegut coneix el truc,
en canvi jo només puc posar els ulls
en blanc, com fa la casualitat.
El vent va a favor meu. No té cap mèrit
endevinar la porta d’emergència.
Del llibre “El melic de les teranyines”
martes, 23 de septiembre de 2008
POEMET (GRIFOLL)
Gràcies per les gràcies,
sort amb la sort,
jugui a veure si guanya
i el deixen jugar.
No es torturi, bon home,
que per això ja tenim als torturadors.
Grifoll
tardor del 2008
sort amb la sort,
jugui a veure si guanya
i el deixen jugar.
No es torturi, bon home,
que per això ja tenim als torturadors.
Grifoll
tardor del 2008
lunes, 22 de septiembre de 2008
NO SE...(GRIFOLL)
NO SE…“un jugete una ilusión”
(serigrafiat a la tapa del boli)
A vegades caiem, i segons on caiem,
voldriem quedar-nos allí per tota la vida.
O, ara que és tard i tot és difícil,
convertir-nos en una bèstia petita com ara un mosquit.
A vegades és ara i ho sents,
o, a poc a poc, anem entrant cadascú a la seva fàbrica més coneguda
i d´una metàfora fariem espetegar tots els miralls del món.
A vegades un cendrer ens fa nosa a la tauleta
i deixaríem de fumar si això fos tan fácil
o, mirant per la finestra et veus a fora
i penses en si ell també et pot veure a tu.
A vegades és tan diaria la contradicció
que els dies son de quarantavuit hores
o, de les deu a Déu a la velocitat de la llum
ha passat un segon
i tots els rellotges t´enganyen apuntant-te amb les agulles
com qui no sent tocar les campanes.
A vegades, la relativitat és relativitza tan educadament
que la confondries amb un cub
o, elevat al quadrat, et sents clavat a terra
i ets una agulla de fer mitja o de cosir.
A vegades parlar amb tu és parlar amb mi
-i el que menys vull és avorrir-te, perdona-
o, entres al carrer i tot és una escenografia
on tots som peluixos i globus i serpentines
i herba i miaus i xupaxups i camins…i no trobes el teu.
Grifoll
Casserres, tardor del 2008
HAN VOLAT VENTILADORS (BLANCALLUM)
HAN VOLAT VENTILADORSEl plat es trenca
el got es vessa
i el neguit
és com de plor
de pena teva
i de por santa.
Veus l’esquerda
que té el món
i cridant
adorant-la
esgarrapant-la
t’hi comuniques
i et fas entendre.
blanCalluM
Zona Franca
23
9
8
sábado, 20 de septiembre de 2008
La CANTÀRIDA...visca la CANTÀRIDA...LAIA MARTINEZ!!!! BLANCALLUM!!!i més........
http://lacantarida.blogspot.com/2008_07_01_archive.htmlEstà prevista la publicació dels dos primers volum per el proper mes de setembre. El primer volum de la col·lecció serà Breviari d'antípodes d'Emili Sánchez-Rubio, i el segon Nedar-te la pell de Pau Castanyer. Per a propers números s'està treballant amb Els estris de la llum de Jaume C. Pons Alorda, La cabra que hi havia de Blanca Llum Vidal i The Sparrow in the baker's dust de Ralph Nelson.
PETIT POEMA DE COLOR VERMELL (GRIFOLL)
PETIT POEMA DE COLOR VERMELL
el meu cor sota els voltors del mig de la gran plaça
que en aquest poema sense escriure
quan li vaig deixar
me´l tornes a renèixer.
Tots els batecs
que em resten per a ser bategats
has de saber
que van
per a tu
a tu
a tu
a tu
-porque cubres con tu aliento mi soledad de niño - A. Jodorowsky'
J.Grifollprimavera2008
el meu cor sota els voltors del mig de la gran plaça
que en aquest poema sense escriure
quan li vaig deixar
me´l tornes a renèixer.
Tots els batecs
que em resten per a ser bategats
has de saber
que van
per a tu
a tu
a tu
a tu
-porque cubres con tu aliento mi soledad de niño - A. Jodorowsky'
J.Grifollprimavera2008
CANÇÓ DE GRILLS (GRIFOLL)
La nit és un funicular directe als cràters de la lluna,
una cançó de grills,
un dia en vaga,
un fer l ´amor mentre l´amor et fa,
i una estació que les son totes.
La nit son totes les que han de venir,
la sort de tenir-ne la culpa,
i un secret de manifestació
a la plaça de l´habitació
o a la de del cotxe,
un fondre´s en el mateix somni
a esperar la realitat per celebrar
que prossegueix el somni
despres del primer cafè i que no hi ha últim.
una cançó de grills,
un dia en vaga,
un fer l ´amor mentre l´amor et fa,
i una estació que les son totes.
La nit son totes les que han de venir,
la sort de tenir-ne la culpa,
i un secret de manifestació
a la plaça de l´habitació
o a la de del cotxe,
un fondre´s en el mateix somni
a esperar la realitat per celebrar
que prossegueix el somni
despres del primer cafè i que no hi ha últim.
SUBSÒL (BLANCALLUM)
SUBSÒL
de sol
a vosaltres
a tu
Me’n aniré al subsòl a cercar rels
i quan torni, si és que en vinc,
trobaré l’heura un altre cop
enfilant-se per tes branques.
Aquí dins el món se us agermana.
Teniu semblants uns mil dimonis
espiant l’eternitat i existint en cada cosa:
com al feix de melodies sota l’ungla
-que teniu-
i a les mans de clau de sol
-amb que toqueu-.
blanCalluM
Ciutat de Mall
19-8-2008
de sol
a vosaltres
a tu
Me’n aniré al subsòl a cercar rels
i quan torni, si és que en vinc,
trobaré l’heura un altre cop
enfilant-se per tes branques.
Aquí dins el món se us agermana.
Teniu semblants uns mil dimonis
espiant l’eternitat i existint en cada cosa:
com al feix de melodies sota l’ungla
-que teniu-
i a les mans de clau de sol
-amb que toqueu-.
blanCalluM
Ciutat de Mall
19-8-2008
LA LLUM CAU (GRIFOLL)
La llum cau, però la llum no sóc jo,
tinc por,
però la por no és amb mi.
Algún vespre se n´alegrarà tothom d´aquesta desmesura,
algún vespre sense nom ni causa,
alguna lluna plena mal posada
on pesin els sentits el que pesa i no el que ens passa.
Me n´antorxo d´ésser aquest,
i baixa-la tú aquesta mirada, que la meva m´és robada,
i fred, perdo la gràcia.
La foscor engega,
però ni cas: no gemeguem el trauma,
no apaguem l´inapagable,
tot repica en tot com jo pel passadis de la disbauxa
on caic i catacraca.
Dret sóc de paparina,
ho he provat, però em venc a la primera cantonada
amb xurros i tan poca traça.
Perdo el nord? Apadrina´m l´ànima!
jo també xisclo el que m´aguanta
i calço anades i tornades tan tronades com quedar-se.
Visc: son coses que ja passen .
Tú què fas? Nostàlgies? Apadrines? Passes gana?
A mi, que sé d´un llac, de petons vius i bogeríes que mai fan vacançes,
deixa´m ser-te, que t´estimo i amb pancartes,
a tu, que rimes amb la g de tramuntana,
i que aquest poema sense causa
et fa de caçapapallones, T´ESTIMO
i venen sargantanes, paga doble i jo,
lletra de sopes i fumada, dir-te molt i molt i molt,
per a mi ets sagrada confitura o xocolata. Sempre, de quedar-se.
Continuo amb la pilota anada:
avui, canvi de mes, em continuen venint aquí al darrera
pasmes, iscariots, sargents del torna si et quedaves,
trastos que guardaves…
Però ara, esborre´n la meitat ( aquí hi va el teu nom):
T´ESTIMO i als veïns del davant
se´ls hi ha escapa´t la gata blanca.
No se ben bé el que em dic,
però sé ben bé el que et dic:
T´ESTIMO,
aquests del poble del costat
es veu que em venen a partir la cara
per deixar cors bategant al niu de
totes les balançes,
però saps què? mentre em destrossen,
jo t´espero sençer al llit
amb set o més cubells de xocolata
i set condons pirata.
Vinga, bonanit que ja acaben de ser les quatre.
tinc por,
però la por no és amb mi.
Algún vespre se n´alegrarà tothom d´aquesta desmesura,
algún vespre sense nom ni causa,
alguna lluna plena mal posada
on pesin els sentits el que pesa i no el que ens passa.
Me n´antorxo d´ésser aquest,
i baixa-la tú aquesta mirada, que la meva m´és robada,
i fred, perdo la gràcia.
La foscor engega,
però ni cas: no gemeguem el trauma,
no apaguem l´inapagable,
tot repica en tot com jo pel passadis de la disbauxa
on caic i catacraca.
Dret sóc de paparina,
ho he provat, però em venc a la primera cantonada
amb xurros i tan poca traça.
Perdo el nord? Apadrina´m l´ànima!
jo també xisclo el que m´aguanta
i calço anades i tornades tan tronades com quedar-se.
Visc: son coses que ja passen .
Tú què fas? Nostàlgies? Apadrines? Passes gana?
A mi, que sé d´un llac, de petons vius i bogeríes que mai fan vacançes,
deixa´m ser-te, que t´estimo i amb pancartes,
a tu, que rimes amb la g de tramuntana,
i que aquest poema sense causa
et fa de caçapapallones, T´ESTIMO
i venen sargantanes, paga doble i jo,
lletra de sopes i fumada, dir-te molt i molt i molt,
per a mi ets sagrada confitura o xocolata. Sempre, de quedar-se.
Continuo amb la pilota anada:
avui, canvi de mes, em continuen venint aquí al darrera
pasmes, iscariots, sargents del torna si et quedaves,
trastos que guardaves…
Però ara, esborre´n la meitat ( aquí hi va el teu nom):
T´ESTIMO i als veïns del davant
se´ls hi ha escapa´t la gata blanca.
No se ben bé el que em dic,
però sé ben bé el que et dic:
T´ESTIMO,
aquests del poble del costat
es veu que em venen a partir la cara
per deixar cors bategant al niu de
totes les balançes,
però saps què? mentre em destrossen,
jo t´espero sençer al llit
amb set o més cubells de xocolata
i set condons pirata.
Vinga, bonanit que ja acaben de ser les quatre.
L´ULL ENMIG I CAP I CUA EL PENSAMENT (BLANCALLUM)
L’ULL ENMIG I CAP I CUA EL PENSAMENTCórrer el colom i el nen darrera. La mare crida, espai. A prop, la carretera. Vola el colom fregant amb l’ala una altra ploma, la d’en Llull. Ells dos, agafats de la mà,
continuen caminant pel passeig marítim. La catedral, ho ha vist tot.
blanCalluM
20
9
8
martes, 29 de julio de 2008
jueves, 10 de julio de 2008
Blancallum (NARCÍS)
Entre S’Olivar i S’Escorxador
NARCÍS
Odiaré es meus peus
si qualque dia
mat un ca
quan els e veia.
Vull dir, quan
els me mirava.
Els odiaré, sí,
els odiaré
i l’odi sirà
el coltell mortal
pel narcisisme
com ho fou
també pes ca
i com sirà
i com sirà
també per mi
perquè jo, també,
amb ells, moriré.
blanCalluM
Ciutat de Mall
9-7-2008
NARCÍS
Odiaré es meus peus
si qualque dia
mat un ca
quan els e veia.
Vull dir, quan
els me mirava.
Els odiaré, sí,
els odiaré
i l’odi sirà
el coltell mortal
pel narcisisme
com ho fou
també pes ca
i com sirà
i com sirà
també per mi
perquè jo, també,
amb ells, moriré.
blanCalluM
Ciutat de Mall
9-7-2008
lunes, 2 de junio de 2008
FURT (Blancallum)
D’un cop de martell parteixo una roca
i de l’esquerda en surt
un vol de papallones.
Joan Brossa
FURT
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
La percepció és una fumera
que no entela dins l’esperit,
car t’enlaira amb peus en terra
i cor enllà.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
La percepció és un espinguet de cosa viva
i un poc... de què diria?
com ser lladre de la pena.
M’he robat el Mal-que-atrapa aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
I jo aquí
sentint la tramuntana
sentint que el riu va ple
sentint eixa gropada
sentint que la font raja
m’he robat, m’he furtat, quasi m’he pres
i m’he donat, m’he regalat.
La percepció és un llamp de vida
no dins l’ull, sinó en l’esguard.
La percepció és ballar amb la mort
i dar-li voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
És de nit i no fa vent.
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda
i fot un vent que mou la terra
i li da voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
L’única cosa que veig és la que no sento.
M’he inventat sentint la pluja aquesta tarda.
blanCalluM
1
6
8
i de l’esquerda en surt
un vol de papallones.
Joan Brossa
FURT
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
La percepció és una fumera
que no entela dins l’esperit,
car t’enlaira amb peus en terra
i cor enllà.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
La percepció és un espinguet de cosa viva
i un poc... de què diria?
com ser lladre de la pena.
M’he robat el Mal-que-atrapa aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
I jo aquí
sentint la tramuntana
sentint que el riu va ple
sentint eixa gropada
sentint que la font raja
m’he robat, m’he furtat, quasi m’he pres
i m’he donat, m’he regalat.
La percepció és un llamp de vida
no dins l’ull, sinó en l’esguard.
La percepció és ballar amb la mort
i dar-li voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
És de nit i no fa vent.
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda
i fot un vent que mou la terra
i li da voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
L’única cosa que veig és la que no sento.
M’he inventat sentint la pluja aquesta tarda.
blanCalluM
1
6
8
jueves, 29 de mayo de 2008
miércoles, 21 de mayo de 2008
KONVENT!!!!!! (pecat no anar-hi)
moviment punt zero estrena web:
http://www.puntzero.org/
obra: irene escudé
i konvent punt zero estrena cartell i dates
obra: jordi plana pey
http://www.puntzero.org/
obra: irene escudé
i konvent punt zero estrena cartell i dates
obra: jordi plana pey
martes, 13 de mayo de 2008
lunes, 28 de abril de 2008
Va per l´Aura (Poema de la Blancallum)
CANÇÓ D’AMOR
o
POEMA TROBAT EN LA LÍNIA QUE AJUNTA ELS DIBUIXOS DE DOS NENS
en la intensíssima por de la vritat
vaig veure un nen mirant el món.
el llampec que t’atravessa
en el moment d’anar a l’aigüera
i veure el nen amb la flor al peu
aquest llampec, és molt real.
i més encara el seu barret,
la magdalena.
i el seu gest de quan et mira
i tu tens por de la vritat
prô no te’n vas
car hi ha una força que t’atrapa
a lo possible, que és l’amor
és el que fa del món un món.
en el llarguíssim sol d’aquell migdia
vaig trobar un barret de magdalena.
blanCalluM
27
4
8
o
POEMA TROBAT EN LA LÍNIA QUE AJUNTA ELS DIBUIXOS DE DOS NENS
en la intensíssima por de la vritat
vaig veure un nen mirant el món.
el llampec que t’atravessa
en el moment d’anar a l’aigüera
i veure el nen amb la flor al peu
aquest llampec, és molt real.
i més encara el seu barret,
la magdalena.
i el seu gest de quan et mira
i tu tens por de la vritat
prô no te’n vas
car hi ha una força que t’atrapa
a lo possible, que és l’amor
és el que fa del món un món.
en el llarguíssim sol d’aquell migdia
vaig trobar un barret de magdalena.
blanCalluM
27
4
8
lunes, 21 de abril de 2008
Al cap i a la fi, enamorar-se... (D´OLORS)
%5D.psd)
Avall,
al carrer de la florista que pica l’ullet a aquell vell
[diuen que és un pintor que festeja una jove
que ven rams de flors] allí la parella s’hi enamorà
fent ploure pètals de flor que ell comprava a la floristeria
de la noia que ara li pica l’ullet al vell [de la florista diuen que
s’ha embolicat amb un senyor casat]
sembla que li va regalar un ram de margarites taronges [la flor que li agrada
a la noia que té la floristeria a aquest carrer] que va comprar
perquè a la dependenta li agradaven més [a la dependenta diuen que aquell
home vell que era pintor li va regalar un ram de flors]
i se sap que la cosa els va anar prou bé
que ella treballa en la venda de flors [just sent la noia que ara pica l’ullet]
i que ell pinta quadres però que no se sap si els ven [exactament
sent el vell que mira a la florista com li pica l’ullet].
[Al cap i a la fi...]
...que ella vengués flors i ell fos vell
o que ell fos pintor i comprés flors
o que ella vengués flors i s’emboliques amb un senyor casat
o que ell regalés un ram de flors i ella el vengués
o que ella fos florista i ell pintor
o que ella piqués l’ullet a un vell que s’embolicava amb la florista
ve a ser exactament el mateix.
D’olors20abril2008**************
al carrer de la florista que pica l’ullet a aquell vell
[diuen que és un pintor que festeja una jove
que ven rams de flors] allí la parella s’hi enamorà
fent ploure pètals de flor que ell comprava a la floristeria
de la noia que ara li pica l’ullet al vell [de la florista diuen que
s’ha embolicat amb un senyor casat]
sembla que li va regalar un ram de margarites taronges [la flor que li agrada
a la noia que té la floristeria a aquest carrer] que va comprar
perquè a la dependenta li agradaven més [a la dependenta diuen que aquell
home vell que era pintor li va regalar un ram de flors]
i se sap que la cosa els va anar prou bé
que ella treballa en la venda de flors [just sent la noia que ara pica l’ullet]
i que ell pinta quadres però que no se sap si els ven [exactament
sent el vell que mira a la florista com li pica l’ullet].
[Al cap i a la fi...]
...que ella vengués flors i ell fos vell
o que ell fos pintor i comprés flors
o que ella vengués flors i s’emboliques amb un senyor casat
o que ell regalés un ram de flors i ella el vengués
o que ella fos florista i ell pintor
o que ella piqués l’ullet a un vell que s’embolicava amb la florista
ve a ser exactament el mateix.
D’olors20abril2008**************
sábado, 19 de abril de 2008
A la JUJIT (J.Grifoll)
Hola, sóc la vida,
volia donar-te les gràcies,
perque sense tú,
jo tampoc existiria.
miércoles, 9 de abril de 2008
domingo, 6 de abril de 2008
TRÀFEC TEATRE presenta FEDERIC...A. Si voleu FLIPAR, dissabte 12 a les 22.30h i/o diumenge 13 abril a les 18.00 al TEATRE MUNICIPAL de BERGA.
cliqueu sobre la foto per ampliar-la.I de veritat, aneu-hi, no us n´arrepentireu.
jueves, 3 de abril de 2008
POEMET de JOSEP GRIFOLL
Demostra-li a la gent qui ets
per demostrar-te a tú mateix qui ets,
que pot demà morir-se tanta gent
que estimes i t´estimen
que no tenen dret a perdre-s´ho
ni tu a deixar-te perdre.
La vida és curta, trïa:
per alguns, una eruga,
per d´altres, un llamp.
J. Grifoll.
Abril 2008.
Casserres.
miércoles, 2 de abril de 2008
viernes, 28 de marzo de 2008
Caminant fins que nyac (CASASSES i COMPANYIA)
caminant fins que nyac
EXPO ST. HAGEMANN,
E.CASASSES i COMPANYIA
a RIPOLLET
S'inaugura el dilluns 31 del 3 del 8.
Acte en directe de poesia-música-pintura
el 17 d'abril a dos de vuit,
al centre cultural de la rambla de ripollet!!!!!!!!!!!
jueves, 27 de marzo de 2008
I UN GOS LLADRANT (Blancallum)
Se deixaria escalivar per una rondaia.
Víctor Català
I UN GOS LLADRANT
Ara véns i em mossegues tot el ventre.
No en tens prou i t’agafes del meu coll.
Ara hi tornes i em llepes tot el temple.
M’assenyales i m’ensenyes el cos moll.
Te m’acostes i em preguntes tu d’on surts?
i et dic que sóc de la cirera i sense murs
i em respons i perquè jo si sóc mentida?
perquè l’has i l’he sentida...
I a més em dius que hi ha molins,
pagesos vells amb espardenyes,
dones lluna fent cigrons
i un gos lladrant si li fas senyes...
En vull més i llavors ve la rondalla...
diu que diu que hi ha un amor que ja no calla...
blanCalluM
25
3
8
Víctor Català
I UN GOS LLADRANT
Ara véns i em mossegues tot el ventre.
No en tens prou i t’agafes del meu coll.
Ara hi tornes i em llepes tot el temple.
M’assenyales i m’ensenyes el cos moll.
Te m’acostes i em preguntes tu d’on surts?
i et dic que sóc de la cirera i sense murs
i em respons i perquè jo si sóc mentida?
perquè l’has i l’he sentida...
I a més em dius que hi ha molins,
pagesos vells amb espardenyes,
dones lluna fent cigrons
i un gos lladrant si li fas senyes...
En vull més i llavors ve la rondalla...
diu que diu que hi ha un amor que ja no calla...
blanCalluM
25
3
8
miércoles, 26 de marzo de 2008
viernes, 21 de marzo de 2008
Va per tots, va per totes. US ESTIMO INFINIT.
La gent que diu que es conèix, es conèix?
calen anys o minuts per conèixer a algú?
hi pinta res el temps en tot això?
No. Hi ha més.
Darrera els rellotges hi ha mons,
tots els altres que no son aquest.
Vols venir amb mi a recorre-ho tot
per sempre més?
Nomes és infinit.
Griffi. març del dos-mil-ple.
lunes, 17 de marzo de 2008
CONVIT (BlancaLlum)
perquè no ho fas
m’estripes el mal
m’arranques ferides
t’empasses el crim
em poses al llit
i m’acostes la lluna?
perquè no vens
em vomites un tro
em dibuixes un crit
em mates la por
m’ encens l’infinit
i existeixes, de cop
una estona?
m’estripes el mal
m’arranques ferides
t’empasses el crim
em poses al llit
i m’acostes la lluna?
perquè no vens
em vomites un tro
em dibuixes un crit
em mates la por
m’ encens l’infinit
i existeixes, de cop
una estona?
DOLCÍSSIM CAMÍ de la mega BlancaLlum!!!!
DOLCÍSSIM CAMÍ
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
vetllant per no xafar cap flor
ens oblidem terriblement
de cada tronc, de cada fulla,
i fins i tot de la llavor.
en el dolcíssim camí d’anar vivint
[i jo també m’he l’estim molt aquesta vida]
ens oblidem, a pics,
de la potència, de la possibilitat de l’existència.
duim la condició de ser possibles
entaforada a dins el ventre
com una llança tirant la llum dins la tenebra,
com una llança plena de polls, plena de molsa.
lo verdet elemental
i la força brutal de son instint
l’únic auguri, l’única base, el fonament.
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
tocant-me el ventre
m’aparte una puça perquè hi capi un moment
i Babel s’estronca al fer l’amor.
blanCalluM
16
1
8
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
vetllant per no xafar cap flor
ens oblidem terriblement
de cada tronc, de cada fulla,
i fins i tot de la llavor.
en el dolcíssim camí d’anar vivint
[i jo també m’he l’estim molt aquesta vida]
ens oblidem, a pics,
de la potència, de la possibilitat de l’existència.
duim la condició de ser possibles
entaforada a dins el ventre
com una llança tirant la llum dins la tenebra,
com una llança plena de polls, plena de molsa.
lo verdet elemental
i la força brutal de son instint
l’únic auguri, l’única base, el fonament.
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
tocant-me el ventre
m’aparte una puça perquè hi capi un moment
i Babel s’estronca al fer l’amor.
blanCalluM
16
1
8
ICS, de Josep Grifoll
ICS
Contra el diner ,amb amor,
i per més inri, el nostre.
Recorro el que em dius fins l´alé que em descalçes,
aprenc a ballar sense aprende´n sabent-te el melic, cau de vida
on hi vinc a somniar-te que em somnies jugant-t´hi els mugrons
abans d´una llengua. I m´hi poso: t´escric com si aquestes lletres fossin pintura
que ens xopés les pells on relliscar-hi els colors, les suors,
els fluids orgàsmics d´on venim
o
entre les herbes fent de cabells teus, despentinant-te
despentinant-me, cuits de tant ser-nos, besties al sol
abraçats com lleons
o
de seguida, anar-nos-en de tot arreu mentre et pinto les llunes dels peus
i toques amb un cop de llavis la punta de venus, que avui és ben roig
com l´aigua d´amor. I aquest curar-se estimant
amb ulls fent de mirall. Trobar-se d´aquesta manera en l´altre,
sent tu i jo els més genitals a ventilar turons enllà de corves
que hem vingut a flexionar,
empapant-ho tot com una pluja d´escalfors,
diamants com gotes de suor per esmorzar,
xupa-xups l´un de l´altre
i dos tés de menta i taronja.
Taronja, que els grills espeteguen de suc a la boca; de menta,
que frega l´alé com te´l frega la llengua de l´altre.
Jugar així, de totes les maneres que es juga,
enganxats com dues serps fins llimar-se les cues,
desvestits d´uniformes que ens posen,
treient fum amb la pipa de l´indi
com núvols que ens desempassem
o
en doble fila, a la sala del nostre horitzó,
morta la solitud tan seca
i els estafilococs, tan ple jo abans de coneixe´t;
deixa´m que et llepi la cara
i ens fem tres petons a la galta,
que avui no ens vestim
i no anem a la feina ni sortim del llit,
que és festa grossa al pubis d´aquest nostre món
més profund que tots els petrolis del vostre.
Josep Grifoll.
març del 2008
viernes, 14 de marzo de 2008
domingo, 9 de marzo de 2008
No se li conèix títol. Poema de la D´olors.
Si has de venir vine
si has de marxar marxa
si has de volar vola
si has de ballar balla
si has de saltar salta
si has de plorar plora
si has d'enganyar enganya
si t’has d’amagar amaga’t
si t’has d’aixecar aixeca’t
si has de callar calla
si has de mirar mira
si has de follar folla
si has de besar besa
però si has d’estimar
estima’m.
D’olors5març2008
si has de marxar marxa
si has de volar vola
si has de ballar balla
si has de saltar salta
si has de plorar plora
si has d'enganyar enganya
si t’has d’amagar amaga’t
si t’has d’aixecar aixeca’t
si has de callar calla
si has de mirar mira
si has de follar folla
si has de besar besa
però si has d’estimar
estima’m.
D’olors5març2008
lunes, 3 de marzo de 2008
LI CALO FOC (BlancaLlum)
no marxaré sense haver après abans
la sintaxi de les pedres.
tampoc ho faré sense haver estat del tot
l’amant de les tenebres.
de les que vinguin de terra endins!
em cal el rou, el cascall, la soleiada.
vull saber què hi ha
a l’altra banda del saber.
em penso quedar
fins que germini el dolor,
fins que grani la pena,
fins que floreixi la mort.
després, potser esbuco la cabana. li calo foc.
després, potser me’n vaig d’aquest moment.
blanCalluM
1
3
8
jueves, 28 de febrero de 2008
Poesia a L´ESPUNYOLA 2
Em sap molt greu no haver pogut grabar ni al Jemi&Co ni a Katovit (que sou la rehòstia), però em vaig quedar sense cinta i sense batería. Eis, però us farem un monogràfic!!!
Vinga, aquí teniu doncs una mica de resumet en dos videos de la poesia a l´ESPUNYOLA.
DE MARBRE, de D´OLORS
El xerric de la porta quan repica el darrer llamp
no fa pas més por que l’assassí que t’estripa la pell cada dia
ni que el llençol cosit amb verí que t’acotxa les nits.
He tingut el cianur entre els llavis algun cop;
i he vist la tremolor d’un fantasma de marbre que li resava a la mort
amb la negra cicatriu al rostre d’una nina vella.
Per què negar-ho? Era jo el fantasma que li resava a la mort;
era jo.
I ara mira’m. Tinc tota la força dels vents.
M’alço discreta; no ho veus?
Febril de vida. Camino amb silenci i tinc el crit que aboca a la vida.
Encara tinc por però no pas de tu.
Mira’m bé. Estic al teu mirall quan menys hi penses.
No acoto el cap ni arronso el pit. Et somric.
Sóc jo; i només et somric.
Tinc la pell tan forta com aquest mateix vidre,
i tan suau com tu mai vas tocar.
Sóc l’arbre sec que s’aferra a la vida
Sóc l’arbre que quan plou es va perfilant.
D’olors*******
no fa pas més por que l’assassí que t’estripa la pell cada dia
ni que el llençol cosit amb verí que t’acotxa les nits.
He tingut el cianur entre els llavis algun cop;
i he vist la tremolor d’un fantasma de marbre que li resava a la mort
amb la negra cicatriu al rostre d’una nina vella.
Per què negar-ho? Era jo el fantasma que li resava a la mort;
era jo.
I ara mira’m. Tinc tota la força dels vents.
M’alço discreta; no ho veus?
Febril de vida. Camino amb silenci i tinc el crit que aboca a la vida.
Encara tinc por però no pas de tu.
Mira’m bé. Estic al teu mirall quan menys hi penses.
No acoto el cap ni arronso el pit. Et somric.
Sóc jo; i només et somric.
Tinc la pell tan forta com aquest mateix vidre,
i tan suau com tu mai vas tocar.
Sóc l’arbre sec que s’aferra a la vida
Sóc l’arbre que quan plou es va perfilant.
D’olors*******
miércoles, 27 de febrero de 2008
VOLAR, d´Anna Aguilar-Amat
Les sargantanes es belluguen tan de pressa
que sembla que mai no hagin d’estar tristes.
Diries que la tristesa és una cosa quieta,
contrària a la lluita per la vida,
a les batusses per un pessic de síndria.
I tanmateix podem veure les àligues molt quietes,
sostingudes per invisibles fils d’espera atenta
que també és lluita per la vida.
Els que saben volar, potser en lloc de sumir-se en la tristesa,
s’alcen, i per ells és un cel de lucidesa extensa
des d’on es veu l’ahir i l’avenir del món.
Voldria saber si els avions de paper que sempre fas
són perquè vols volar.
Els fills dels llops caminen, i els de les oques neden.
Però els animals que tenen ales han d’aprendre a volar del drama
de llençar-se perdudament al buit.
Pensa que el riure és sota terra, calent i fonedís
com lava.
¿No voldries ser un carnc, un talp cec, un arbre?
¿Tenir arrels, tenir mans, galeries secretes?
Mira que tenir ales vol dir renunciar als dits: si vols
fer res, haurà de ser amb paraules.
Mira’m: jo encara estic caient i preguntant-me
si en lloc de ser un pardal sóc una sargantana.
Això sí, tot i el brunzit del vent que m’eixorda i m’esmotxa,
els paisatges que veig són, t’ho asseguro,
unes vistes magnífiques.
lunes, 25 de febrero de 2008
sábado, 23 de febrero de 2008
GRILLART i TITI: Gran descoberta al laboratori de GrillArt, despres de la seva mort.
Entre munts de paperassa, panflets, sprais, stencils, quaderns i demès, s´ha trobat aquest video al que era el laboratori de GrillArt. Una mena de video que aquest havía realitzat, segons sembla, tancant bars amb el TITI. Heus-lo ací.
viernes, 22 de febrero de 2008
La pàgina del mestre Plana, megacrack del video i la fotografia.
www.jordiplanapey.com
Aquest és un retrat que va fer a Pineda a uns altres megacracks: Trafec Teatre. I, perdoneu-me que no me´n sapiga estar, però aquesta també megacrack de la samarreta del mig de la foto és la meva germaneta.
Josep.
jueves, 21 de febrero de 2008
CRIM (BlancaLlum)
apunyalament d'estels directe al pit.
t'ho dic: sobredosi de colors a les entranyes.
sí, tu n'ets el responsable.
t'aviso: moro extasiada al mirar l'heura
que se t'enrama per tot el cos, i te'l fa fèrtil
color de nin saltant pel camp bosc a través
terres endins de la paraula.
sí, tu n'ets l'únic culpable.
t'informo: moro de gust al tocar el foc
que fa la pedra aquest matí, color baladre
de fulla roja que sembla tu venint a mi
cercant-me l'os per aferrar-t'hi.
ha estat un tret directe al cor.
i a tu: t'assenyala aquesta mort
que neix enmig de tant de verd i tant d'amor...
(blanCalluM)
avui d'avui de vull que bull mallorca!
miércoles, 20 de febrero de 2008
CORREDORES, de J Grifoll.
Hay corredores de fondo,
corredores que no corren,
cintas corredoras,
carreteras donde corren,
corredores de pasillo,
puertas corredizas,
corredores con pestillo,
corridas en las medias,
recorridos vagabundos,
corridas de toros,
corredores en las vías,
recorridos de miradas,
corredores en los puertos,
corredores de la muerte,
de la bolsa, del trapecio,
y de las mil y una…
Sin embargo, yo me quedo –y simplemente-,
con los corredores que se corren.
corredores que no corren,
cintas corredoras,
carreteras donde corren,
corredores de pasillo,
puertas corredizas,
corredores con pestillo,
corridas en las medias,
recorridos vagabundos,
corridas de toros,
corredores en las vías,
recorridos de miradas,
corredores en los puertos,
corredores de la muerte,
de la bolsa, del trapecio,
y de las mil y una…
Sin embargo, yo me quedo –y simplemente-,
con los corredores que se corren.
martes, 19 de febrero de 2008
Íssimes gràcies, Laia. Com més cràpules siguem més la dansarem.
A GrillArt,
Dius que la vida no es viu,
que es dansa,
prò a mi, agafar-li el ritme, em costa
i en més d’un ball
se m’avança,
i sense voler, fent-me voltar,
em xafa
o la xafo jo, amb aquest peu
tan sapastre,
i em té ben marejada
que una nota la balla amb mi
i ja crida:
canvi de parella!
i en cap dels passos,
m’ espèra .
Dius que la vida no es viu,
que es dansa,
prò a mi, agafar-li el ritme, em costa
i en més d’un ball
se m’avança,
i sense voler, fent-me voltar,
em xafa
o la xafo jo, amb aquest peu
tan sapastre,
i em té ben marejada
que una nota la balla amb mi
i ja crida:
canvi de parella!
i en cap dels passos,
m’ espèra .
Laia Martínez
jueves, 14 de febrero de 2008
DISSABtE tOt DÉU a L´ESPUNYOLA!!!
poesia, musica, de tot i més....vaja, yendo al grano: sexe, droga i r´n rl!!!!!!!!!
sábado, 9 de febrero de 2008
RECITAL A L´ESPUNYOLA
reCitaL
a l'eSupunYola
16 de febrer de 2007
ei! vosaltres!
flors del viure!
estels de carn i d'ossos i d'esperit!
encantadors de la rima!
finalment lo mail!
dissabte que ve, 16 de febrer, a l'espunyola (vora casserres, berguedà), entre cal pius i cal peuet, sí, aquí, a pagès, brollarà la música i la poesia des de lo més endins d'aquestes terres! però per això, estímadissims trobadors i trobadores, cal trobar i cantar i saltar i córrer i dir i cridar i xiuxiuejar i tot i de tot i amb tot i més...
així que, poetes de la terra i del més enllà, hi esteu més que convidats! el recital serà més o menys a les 20:00 i el concert cap a les 00:00, per entremig hi haurà vi, formatge, llangonissa i pa amb tomàquet!
evidentment podeu convidar tanta gent com volgueu o portar, fer, desfer, inventar i crear el que us vingui de gust...
també hi haurà un meravellós jaç al terra per dormir-la, o no...
si no teniu cotxu per pujar fins aquí dalt surt un bus de barna, des de plaça universitat, a les 11:00 h o a les 15:00 h (el pròxim no surt fins a les vuit del vespre...!) i haurieu de parar a puig-reig, des d'allà ja ens ho montarem per baixar-vos a buscar amb cotxe, bicicleta o escombra voladora...
vinga gent, mos veim dimecres a l'horiginal i preparem pestes poètiques i demés, no?
si podeu digue-me cosetes, val?
au, petó petonàs!
blanCalluM
flors del viure!
estels de carn i d'ossos i d'esperit!
encantadors de la rima!
finalment lo mail!
dissabte que ve, 16 de febrer, a l'espunyola (vora casserres, berguedà), entre cal pius i cal peuet, sí, aquí, a pagès, brollarà la música i la poesia des de lo més endins d'aquestes terres! però per això, estímadissims trobadors i trobadores, cal trobar i cantar i saltar i córrer i dir i cridar i xiuxiuejar i tot i de tot i amb tot i més...
així que, poetes de la terra i del més enllà, hi esteu més que convidats! el recital serà més o menys a les 20:00 i el concert cap a les 00:00, per entremig hi haurà vi, formatge, llangonissa i pa amb tomàquet!
evidentment podeu convidar tanta gent com volgueu o portar, fer, desfer, inventar i crear el que us vingui de gust...
també hi haurà un meravellós jaç al terra per dormir-la, o no...
si no teniu cotxu per pujar fins aquí dalt surt un bus de barna, des de plaça universitat, a les 11:00 h o a les 15:00 h (el pròxim no surt fins a les vuit del vespre...!) i haurieu de parar a puig-reig, des d'allà ja ens ho montarem per baixar-vos a buscar amb cotxe, bicicleta o escombra voladora...
vinga gent, mos veim dimecres a l'horiginal i preparem pestes poètiques i demés, no?
si podeu digue-me cosetes, val?
au, petó petonàs!
blanCalluM
viernes, 1 de febrero de 2008
mil IONS DE GRÀCIES!!!! Ja sóc de QUARK!!!!!!
Josep Grifoll (Manresa, 1972)
http://www.fti.uab.es/quarkpoesia
Va ésser engendrat a Casserres (Poble Poema del Berguedà). Coses que té la vida però, van fer que nasqués a Manresa (Ciutat Grillart del Bages) el 19 del 09 del 72. Des de petit, les aficions dels seus companys no s'assemblaven ni per casualitat a les seves. Quan els altres jugaven a futbol, ell s'escapava a buscar escorpins sota les pedres. Quan els altres s'intercanviaven cromos o cintes de jocs d'aquells primers ordinadors que avui ja no es troben ni a les deixalleries, ell se n´anava a recollir rajoles trencades que queien al darrera de l'escola per fer-ne “esculturetes”. La seva gran frase era a arribar a casa, quan els pares li preguntaven “Què heu fet avui?” i ell, sense incloure-s'hi, responia “els altres han jugat a futbol” o “els altres han fet tal cosa”, com si ell no fos ni hagués fet res.
Gran part de la infantesa la va viure corrent pels boscos de Casserres, caçant gripaus, ratpenats, serps i fent invents amb pólvora (va fer volar el safareig de casa als 9 anys). Vaja, un remeneta.
Anava a classe de dibuix i pintura al sortir de classe (suposo perquè en aquella època a Manresa es feia això), però tot acabava en bodegons o similars que els pobres pares havien de penjar després a casa.
Va estudiar de tècnic sanitari (encara no sap el per què), i després d'un girament mental cap allà als 19 se'n va anar a BCN a estudiar 3 anys fotografia. D'això en va treballar 5 o 6, cal destacar que aquí va conèixer gent com en Brossa, en Panero, etc…, va exposar per aquí i fins a França, va publicar per aquí i fins l'altra banda del “xarcu”…però el suport era massa pla, així que hi va començar a enganxar coses, fent-ne collages i demès animalades com instal·lacions tan barroques que t'hi podies passar hores i encara hi descobries coses noves. Al final va acabar pintant ja amb terres i làtex, coles i cendres, etc. També forces exposicions, publicacions i demès…
Però el que més li costava (que també ja li venia del giratori mental dels 19 anys) era escriure. I, tossut, és on més va acabar per fotre-hi banya, fins que un bon dia, xulo ell, i amb un grapat de poemes sota el braç, se'n va anar a correus i els va enviar a tres editorials, una de les quals li va respondre (Edicions l´Albí) que és podria parlar de publicar-ho. Ell, encara flipa. Així doncs el seu 1er llibre va ser En desordre , i al cap de uns dos anys, Dels anys beguts de la mateixa editorial i col·lecció. També ha escrit quatre ratlles per aquí i quatre per allà en algunes revistes i (com no?) parets, ha recitat (sempre cagant-la, com diu ell), per aquí i no tant per allà, a l´Horiginal per exemple, a la Font del Balç on va conèixer l´Enric Cassasses i en Tomàs Arias, i junt amb la Blancallum i la D ´olors i els ja citats n´han anat fent alguna d'aquestes, així com crear el Blog de poètica crapulística per anar arxivant allò que la memòria de peix ja no li deixa fer.
A part, o no tant, que ve a ser el mateix, treballa amb la millor gent del món, gent etiquetada com a disminuïts o amb trastorns mentals, que a l´hora de la veritat sempre son els seus referents junt amb Benedetti´s, Pessoa´s, Goytisolo´s, Plath´s i tants més.
Mes, el que cerca, després de tanta xerrameca és, per sobre de tot, defensar l'alegria.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)