ICS
Contra el diner ,amb amor,
i per més inri, el nostre.
Recorro el que em dius fins l´alé que em descalçes,
aprenc a ballar sense aprende´n sabent-te el melic, cau de vida
on hi vinc a somniar-te que em somnies jugant-t´hi els mugrons
abans d´una llengua. I m´hi poso: t´escric com si aquestes lletres fossin pintura
que ens xopés les pells on relliscar-hi els colors, les suors,
els fluids orgàsmics d´on venim
o
entre les herbes fent de cabells teus, despentinant-te
despentinant-me, cuits de tant ser-nos, besties al sol
abraçats com lleons
o
de seguida, anar-nos-en de tot arreu mentre et pinto les llunes dels peus
i toques amb un cop de llavis la punta de venus, que avui és ben roig
com l´aigua d´amor. I aquest curar-se estimant
amb ulls fent de mirall. Trobar-se d´aquesta manera en l´altre,
sent tu i jo els més genitals a ventilar turons enllà de corves
que hem vingut a flexionar,
empapant-ho tot com una pluja d´escalfors,
diamants com gotes de suor per esmorzar,
xupa-xups l´un de l´altre
i dos tés de menta i taronja.
Taronja, que els grills espeteguen de suc a la boca; de menta,
que frega l´alé com te´l frega la llengua de l´altre.
Jugar així, de totes les maneres que es juga,
enganxats com dues serps fins llimar-se les cues,
desvestits d´uniformes que ens posen,
treient fum amb la pipa de l´indi
com núvols que ens desempassem
o
en doble fila, a la sala del nostre horitzó,
morta la solitud tan seca
i els estafilococs, tan ple jo abans de coneixe´t;
deixa´m que et llepi la cara
i ens fem tres petons a la galta,
que avui no ens vestim
i no anem a la feina ni sortim del llit,
que és festa grossa al pubis d´aquest nostre món
més profund que tots els petrolis del vostre.
Josep Grifoll.
març del 2008