http://www.ciutatoci.com/literatura/docs/d08/lit_poeta_jordi_roig_0809.php?Id=2011
Mala sort
Els meus camins creuen els dits davant
la primera cruïlla i m’abandonen...
Sempre sol, sempre lluny, sempre de nit.
He decidit llançar uns quants mots enlaire
i encreuar els dits, també. Demà passat
farà anys que va néixer el meu silenci.
Aquell desconegut coneix el truc,
en canvi jo només puc posar els ulls
en blanc, com fa la casualitat.
El vent va a favor meu. No té cap mèrit
endevinar la porta d’emergència.
Del llibre “El melic de les teranyines”