PABLO LECROISEY – JORDI PLANA – ABEL CASTELLS – GERARD VILARDAGA – CARLA FONT
Inauguració dissabte 13 d’agost – 19:00h
Sopar popular 21:00h
Del 13 d’agost a l’1 de setembre 2016
Surrealisme, provocació, textures i discursos visuals. Konvent el dediquem a la fotografia d’autor, però molt enfocada a casa, al territori, al berguedà. Quatre artistes d’aquí i un de madrileny. Vilardaga, Plana, Font, Castells, fotògrafs tots ells molt personals, íntims, amb segell i identitat. Doncs aprofitem que és estiu per posar els punts a les is.
PABLO LECROISEY (Madrid, 1979)
Fotografies i dramatúrgia. Les seves imatges mostren un instant però a la vegada es tot un paisatge novel·lístic. Les fotografies expliquen una història en la que s’hi combinen simbologies i metàfores amb una exuberant estètica, una coreografia planejada al mil·límetre. Un joc de contrastos entre el seu estil, indubtablement reconegut, el color i la influència de grans clàssics pictòrics en la composició. Àcid, colorístic, publicitari i enigmàtic.
Exposa per primera vegada a Catalunya
JORDI PLANA (Berga, 1953)
Per commemorar el 700 aniversari de la mort del gran escriptor català Ramon Llull, l’artista Jordi Plana Pey presenta una nova versió i interpretació visual molt personal de la vida i obra d’aquest singular erudit que va il·luminar l’Europa medieval.
REVERTIMINI és fruit d’un període de reflexió sobre la trajectòria de Llull i les dificultats que va tenir el seu projecte d’aconseguir la unitat de la humanitat sota el cristianisme. Les societats contemporànies, immerses en uns estils de vida consumistes i d’hedonisme banal, han girat l’esquena a les problemàtiques i idees essencials plantejades per Llull.
Els 365 aforismes del Llibre d’amic e amat han servit d’inspiració per representar el món de Llull des d’una perspectiva actual amb 365 fotografies (+1) que il·lustren fins a quin punt l’home modern s’ha girat d’esquena a l’esperit lul·lià. El fet que els personatges fotografiats estiguin d’esquena també podria ser interpretat com a una actitud contemplativa, un altre dels pilars de l’obra lul·liana. El muntatge també vol fer referència de manera molt subtil a les condicions de l’època medieval i, en particular, al paper secundari de la dona. La part audiovisual de l’exposició és una interpretació lliure de la música de l’època.
Les fotografies van acompanyades per una selecció d’aforismes morals del Llibre d’amic e amat, una joia de la literatura mística universal. El tema central de l’obra és la relació entre l’home religiós —l’amic— amb l’ésser transcendent (o Déu) —l’amat— a la llum del vincle que els uneix: l’amor. Conté un aforisme per a cada diade l’any. Per a Llull, cadascuna d’aquestes metàfores morals és suficient per a tot un dia de reflexió.
Plana és fotògraf i creador audiovisual. Als 8 anys ja va decidir que seria artista i va començar a anar a classes de pintura a la seva ciutat natal. Més endavant, fruit dels seus viatges, descobreix la fotografia, a la qual dedicarà bona part de la seva obra, sempre amb una certa enyorança dels olis, les seves textures i l’olor d’aiguarràs. Des de fa uns anys, Plana Pey compagina la fotografia amb diferents projectes audiovisuals.
Fruit de la seva formació com a pintor, la composició i il·luminació de les seves obres transporten l’espectador a una obra pictòrica de gran qualitat, envoltada d’un món ple de sensacions. La seva obra fotogràfica i audiovisual ha estat reconeguda amb nombrosos premis tant d’àmbit espanyol com internacional.
ABEL CASTELLS (Cal Rosal, 1968)
Particular i personal. És el no-artista, l’artesà de la imatge. La seva evolució i investigació és constant. Sense prejudicis ni connotacions. Fotografies i cossos, sovint anti-estètics, que busquen la bellesa. Les seves obres són desvergonyides i recreen un univers propi, majoritàriament individuals i recreat als vorals de la població. Personatges i situacions oníriques, asexuals i surrealistes. Gerard Vilardaga el definia com l’últim quixot de Cal Rosal.
L’obra que presenta porta per títol Olympia. Irònics personatges, icones caigudes. Una mirada crítica entre l’esport i la banalitat.
GERARD VILARDAGA (Berga, 1977)
Tots els matisos es mesclen a l’hora de definir Vilardaga. Un poema, una imatge, una ironia, un cop de puny, una crítica social, una alenada d’aire pur… un univers personal.
ÈPIQUES és el projecte personal sobre l’heroïcitat que presenta al Konvent.
Èpiques és una interpretació subjectiva de l’heroïcitat gestada durant els últims dos anys al mateix Konvent de Cal Rosal, una reflexió crítica cap a la construcció de la imatge dominant i els referents culturals que identifiquem sovint amb la violència –el poder en definitiva– a partir de quelcom a priori tan allunyat com l’autoretrat i el cos nu. És una via d’exploració personal cap a la creació d’una imatgeria pròpia per a l’èpica contemporània versus un imaginari col·lectiu consolidat, una revisió dels vells clàssics icònics.
Èpiques busca transmetre una visió iconoclasta del culte a la proesa. Procuro establir, doncs, un diàleg que vagi més enllà d’una visió simplista o monolítica de la realitat, ser un mirall, la insinuació de les múltiples lectures d’una èpica qualsevol.
Cal qüestionar, ser capaços de teixir nous axiomes sense ànims que perdurin. Legitimar-nos a través de l’acció creativa, destrucció i construcció crítica és un mecanisme dual necessari per sobreviure a l’homogeneïtat imposada. No som un sol cos, cal defugir la visió monolítica, simplista, estàtica, reduccionista de tot, també dels mecanismes que ens assetgen perquè renunciem a forjar-nos una identitat múltiple i canviant.
Llicenciat en antropologia, diplomat en treball social, educador i submarinista. Obra publicada en diversos gèneres. Memorialística: El Convent del tèxtil: biografies mínimes (2009) Narrativa: IB6123 (2010). Poesia: Diumenge (2011) i Dimarts (2014).
CARLA FONT (Puig-reig, 1990)
Ressò del dia a dia. Imatges personals. Captura el moment que l’envolta i els transmet. Moments familiars, natura i figura, llenguatge propi. Les fotografies de Font són com fotogrames d’una llarga història. Parlen i expliquen de manera atmosfèrica.
El fet de retratar el seu entorn, l’ha portat a endinsar-se a colònies abandonades de la llera del riu Llobregat. D’aquesta manera, mostra la seva vida i el patrimoni que també admira, d’una manera molt particular. Territori a través d’un ull romàntic.