tot el que dic ho dic per després
Tremola la tardor petites febres, rocs descalços,
pessigolles.
Fas la vida cargolant cordills,
de branca en branca, tu.
T’ observen els camins que encara no existeixen,
rius i fas ganyotes com un déu petit i bo.
Trafiques amb l’ absurd fins que es rendeix.
Saltes. Saltes i prou.
Saltar i prou és com volar, ni pre ni post: Volar.
De branca en branca, tu,
descargolant-te esgarrinxada sense frens, accelerada
com un remolí de roigs que exclou la posta.
T’ adaptes a tots els paisatges, figurativa i
abstracta bellesa, joventut escollida,
les lletres s’ hi enganxen, les fulles hi cauen
de quatre potes i sis branques.
Vull conèixer el riure de tothom. D’ un en un
per fer-ne un collage.
Riure amb tothom. D’ una bombolla de xiclet o d’ una
salamandra pallassa, però riure.
Per començar em passaré la tardor descollonant-me.
grifoll
22.09.11
casserrespoblepoema
Tweet