Comença el TOCATS DE LLETRA!!!

Tweet

OCTUBRE, de Blanca llum i Jordi Plana

Tweet

DOLORS JUAREZ. Genial!

Problema d’estructura

Casa meva ets tu.

Però la casa es cau

si em quedo

i, a dins, hi ets tu.

Dolors Juarez

26 de setembre del 2011

Tweet

MARC CAMPS. Exposició a CASSERRES.

Tweet

CONCEPCIÓ CASAS, de grifolls...

Descarregue-vos els power points de CONCEPCIÓ CASAS


AMB TU DE MI(M), performance de MONTSE GRIFOLL:

http://www.megaupload.com/?d=6Z809Z89


i ARA....JA ÉS TARDOR , d' un poema de JOSEP GRIFOLL:

http://www.megaupload.com/?d=1NMDO64O



Tweet

FIGURATIVA I ABSTRACTA

tot el que dic ho dic per després

Tremola la tardor petites febres, rocs descalços,

pessigolles.

 Fas la vida cargolant cordills,

de branca en branca, tu.

T’ observen els camins que encara no existeixen,

rius i fas ganyotes com un déu petit i bo.

Trafiques amb l’ absurd fins que es rendeix.

Saltes. Saltes i prou.

Saltar i prou és com volar, ni pre ni post: Volar.

De branca en branca, tu,

descargolant-te esgarrinxada sense frens, accelerada

com un remolí de roigs que exclou la posta.

T’ adaptes a tots els paisatges, figurativa i

abstracta bellesa, joventut escollida,

les lletres s’ hi enganxen, les fulles hi cauen

de quatre potes i sis branques.

Vull conèixer el riure de tothom. D’ un en un

per fer-ne un collage.

Riure amb tothom. D’ una bombolla de xiclet o d’ una

salamandra pallassa, però riure.

Per començar em passaré la tardor descollonant-me.

grifoll

22.09.11

casserrespoblepoema

Tweet

nº24 | íntim from pseudonims on Vimeo.

nº24 | íntim from pseudonims on Vimeo.


Tweet

CADA DIA MUDA EL VENT, de Blanca llum

«ens miràvem com si no ens coneguéssim i rèiem i el riure passava pels forats i se’ns ficava en el cargol de les orelles i allí dins encara reia una estona fins que se n’anava a morir a dins de tot del cap»

Mercè Rodoreda

—CADA DIA MUDA EL VENT—

Reien tant que ni ho sabien de per què. La rialla els passava de l’una a l’altra i s’omplia pel mig. Com que era tan gran, llavors, els feia tant riure que el riure els feia mal. Per això se’l partien. Quan l’una el tibava per un costat amb les dents, l’altra empentava amb la llengua fins dur-li tot dins de la boca i després al revés però diferent. La del riure a la boca s’anava acostant cap a l’altra amb el riure caient-li pel coll i una mica a l’espatlla. A vegades li quedava un tros de riure a la nou i l’altra, rient, li duia el riure més avall. I un altre cop no era un riure partit perquè dos riures que s’aferren en fan un de sol que fa tant riure que sembla que el riure tingui fills. Després aguantaven el riure ajuntat entre les panxes i, fent força cap el riure, quasi es tocaven de tan riure fins que sí, que estaven tan juntes que el riure agafava formes diferents perquè entre les panxes no hi cabia i molts cops s’enfilava dels pits cap a l’esquena i fins al cap o dels pits cap a la cua i pels garrons. Les envoltava però no hi havia voltants perquè el riure els venia de dins i el feien elles i reien tant que riure tant era com néixer i tornar a néixer i tenir el vent per anar naixent —que ho bufa tot i ho deixa créixer i cada cop creix diferent...

Blanca llum

17 de setembre del 2011

Tweet

SI SÓN ROSES, de Blanca llum

«Una sabor d’agr·e dolç Amor lança

que lo meu gust departir-les no sap:

dins mos delits dolor mental hy cap,

e tal dolor ab delit ha ligança»

Ausiàs March

—SI SÓN ROSES—

Si mos basta fer sa mitja i dar-li tot al cop de vent que ens esbarria, per què no ho fem de a mitja nit sortir amb el mal i amb el mal d’ell dir-nos que sí, que som germans d’ala rompuda i no només, que som estranys de tant tocar-nos, que som junts —som el mateix—, que quan parla és que parlem, que si ens tomba és que ha caigut quan relliscàvem però que endins de casa nostra hi volem món i un llibre obert per si de cas: la llum de mar de la tortuga. Una muntanya i el neguit per fotre un bot des de la plana. Una escala i els graons que se n’allunyen. L’amor gran i el que ni es veu. L’ocell fosc i el més petit de panxa groga. La pau del boig i algun misteri entre la nou i una magrana. El caire viu. La selva llarga. El pas de l’aigua. El giravolt que primer s’obre i després no. El forat d’allà on el temps s’omple de trons, d’allà on els llamps no se’n han anat ni per la gana, d’allà on un nen li diu a un altre que ell és l’altre i l’altre és ell però que algun dia és fa al revés, d’allà on el dubte aprèn a córrer i s’entrebanca, d’allà on els anys juguen a obrir-se amb les finestres i un forat per on s’escorren els forats. I la boira. I una màscara. La boira negra i la del groc d’anar canviant, que si són roses, ja ho va dir, que si són roses floriran.

Blanca llum

17 de setembre del 2011

Tweet

expo griFOLL

qui no exposa és per què no vol



Tweet

desvestides de dol

I la mort no tindrà domini.
Els homes morts nus seran un
amb l'home del vent i la lluna ponent;
quan els seus ossos siguin nets de carn i nets els ossos desapareguin,
tindran estrelles als colzes i al peu;
encara que embogeixin es sabran sans,
encara que s'enfonsin en el mar retornaran de nou a la vida,
encara que els amants s'acabin l'amor aquest no s'acabarà.
I la mort no tindrà domini.

W.H.Auden

DESVESTIDES DE DOL

La lluna

Hi havia un escorpit dessota el roc on he escrit vida.

Per entre les branques dels arbres la llum vestia fulles de roig boig.

Quan m’ he mirat als peus, resulta que caminaven, que caminen, que camino.

No m’ he n’ havia adonat que mai m’ he vist amb un camí al davant.

Després del sol, ha sortit l’ escorpit vestit de caçador. No ens hem dit res.

Amb la lluna sí. M’ ha dit que anava de plena i he corregut fins el riu

a submergir-me: l’ he encertat a la primera, el blau, el fred, la llum.

Flotant amb la lluna, l’ he estat, m’ ha absorbit, se m’ ha endut

i empassat. I ara sóc a la panxa de la lluna que és un cor de cors

i no tinc por de que decreixi fins la nova:  És un efecte òptic.

Mai desapareix. Ni ella ni jo. Ni ella que ets tu, ni jo,

que sóc l’ altre.

La pruna

Tu confesses que has viscut, que de la rel al tronc, que

de la branca a la fulles surts per art de màgia i devores el sol

i t’ empasses el vent i rius amb la pluja que és la millor beguda del món.

Pinyolet, se t’ han cruspit el cos.

Pinyolet, què t’ he de dir que no sàpigues si ja fas la rel,

si ja surts d’un verd, que ja dius tronquet, tronc, teia i ets branca i fulles

i tu, pruna tu, que ets vida sempre i res més.

***

Qui escull la vida,per més vegades que mori, sempre viurà.

Qui escull la mort, per més que consti com a viu i circuli pel carrer,

no te pinyol. (El pinyol és l’ ànima).

griFOLL

11.09.11

Tweet

griFOLL, i sempre et dic.

També ja hi havia persones aquí.

No hi ha poema buit. I un sol poema desintegra tot el buit. I l’ ets.

I quan em mires (sent-hi o no), t’ anomeno.

 I SEMPRE ET DIC

Vindrà el poema i tindrà els teus ulls. Llavors

tindré els braços llargs i verds per a abraçar-te com un arbre,

“un arbre que s’ allunyà...” , un home que no en va tornar

de les grutes, dels rius, de la molsa, del fang, de les feres,

de tu que ets d’ amor, l’ amor,  i per això fàcilment t’ ennuegues.

Però et duc aquí dins una pedra estovada dels anys

que fa que la porto, te tacte de glòbul i és roja d’ estar-hi.

I no vinc per a quedar-me, es que hi he estat sempre.

I no vaig enlloc, sóc a casa, a la vauma, dins teu, infinit.

Ho escric i ho reescric i no se si ho dic. Però  m’ entens, i m’ ho dius

deixant-me una “m’ “ pintada al capdamunt d’ un castell o una clau

de sol  que fa ploure i ens rega de l’ ànima a les arrels,

del fang fins la roca serena, immensa. Un planeta de pell

respirant, aspirant profundament, alenant olor de mamífer.

Imagina’ t cada porus escopint com quan surt la balena a escopir.

Doncs multiplica que no fem, que de molt abans de la mort

 venim venint de l’ amor, anem anant cap a tot,

insistint que és possible del tot allò que no es pot,

som nosaltres allò que no es pot.

grifoll

7.9.11

Tweet

qui és l' artista de l' alegria?

Tweet

DOLORS JUAREZ, "No sé des de quan que no sé quan ni on."

No sé des de quan que no sé quan ni on.

Tampoc del com el per què de les coses

ni la forma.

De dintre els ulls ninetes russes, hi veig.

Mirades amb mirades infinites que em topen.

Si més no o de moment i encara que... hi ha l’amor.

La vida xica arraulint-se dintre un ventre.

L’estona morta que ha servit per matar el temps.

L’instant concret que en un instant tot ho canvia.

Això és l’únic que existeix, i els sentiments.

Tinc tanta por que la por em fa menys por.

Hi ha costums que continuen sorprenent-me.

Al obrir els ulls després de cloure’ls, recomano

no trencar amb la rutina.

Que hi ha la vida no sé on, com ni per què

d’aquesta forma. I jo, ja no em conformo

amb fer-ho bé, sinó amb fer-ho.

Dolors Juarez

5 de setembre del 2011

Tweet

Blanca llum, TANT D' AMOR

«aquest

teu-meu silenci»

Montserrat abelló

TANT D’AMOR

L’amor teu que ara se’m trenca,

l’amor meu que no sé on és,

l’amor teu que sí que s’omple,

l’amor meu que ja no parla,

l’amor teu que toca el cim,

l’amor meu que no té barca,

l’amor teu de veritat,

l’amor meu vol enyorar-se,

l’amor teu que era tan nostre,

l’amor meu que per què ho fa

de no saber-ne i de fugir

de l’amor teu que em viu a dins

i que ens agrada.

Blanca llum

29 d’agost del 2011

Tweet

LLOPS. D' aigua i verds.

descarregueu el pps de CONCEPCIÓ CASAS aquí: http://www.megaupload.com/?d=2FV9IEOU


Hi he trobat molta gent aquí dins.

Tu ja hi eres.

He conegut més el bosc que l’ home,

I he estat fer en la meva solitud humana i he fet vida de carn crua.

He après a morir-me de totes les maneres menys d’ una.

Per sobre l’ esbarzer enganxat com un abellerol , sortint de l’ ou,

il·luminant-ne els detalls i de pinya.

Ara sec a la pedra i em trec terra de sota les ungles, corre el vent,

s’ entortolliga el sol amb els arbres que se l’ emporten a fer món.

La lluna nova em deixa l’ univers sencer per veure-hi

tots els signes. I t’ hi trobo. I t’ agafo i et tibo.

Encendrem un foc en arribar a la vauma que fumejarà

mil anys, tan pocs com la seguretat en res.

Intens com la fragilitat que ens fa més lúcids. Vius

per sobre de la vida i vius per sobre de la mort,

ens deixarem fer per l’ amor i parirem un llop,

aquest udol  que udola dins el poema,

aquests ullals enamorats del ramat per haver-se enamorat de l’ amor,

aquest llop que s’ ha fet gran i fort però encara més tendre

que els ossos d’ un invertebrat alat que deixa pols de llum

entre els dits.  Encara més. Calen totes les bogeries,

cometre tots els errors abans de posar-se a pensar i a pensar

i a pensar. El llop ferit més vegades, ha aprés la serenor.

Cada vegada que rasques, per fluix que sigui, debilites la llosa

que ens exclou de l’ instant fins aquí: La llosa ha caigut.

I sents pau. Per primera vegada en la vida sents pau. Només pau.

griFOLL

2.9.11

casserrespoblepoema

Tweet

del REGIO7 (festa major CASSERRES 2011)

 A la foto, Montse Grifoll durant la performance "amb tu, de mi(m)". (Sergi Roma)

 

Casserres finalitza la seva festa major després de cinc dies de música i animació

10:42

Montse Grifoll durant la performance, dissabte a la nit a Casserres
sergi roma

REDACCIÓ | CASSERRES
Casserres va posar ahir el punt final a la seva festa major després de cinc dies d'actes per a tots els públics amb èxit de participació. La gresca va començar dijous amb una entrecotada que va aplegar una setantena de persones a la zona de les piscines.
El tret de sortida dels actes del cap de setmana va ser el pregó de festa major, enguany a càrrec dels nens i nenes de sisè de primària de l'escola Princesa Làscaris de Casserres. Durant el cap de setmana, la música ha estat un dels protagonistes de la festa casserrenca. La nit de divendres, l'inimitable Miquel del Roig va oferir un recital de cançons de tots els estils, i dissabte a la nit, l'acte que va aplegar més visitants, va ser el torn del grup revelació de l'estiu, els Catarres juntament amb Doctor Calypso i Bamboobebop, amb l'actuació dels Percus dels diables del Clot de l'Infern.
Dins els actes de dissabte, també cal destacar la performance de la casserrenca Montse Grifoll Amb tu de Mi(m), que actuava per primera vegada en solitari a la seva localitat en un espectacle en el qual combinava imatges de la seva infantesa i posada en escena.
També cal destacar la inauguració de diferents exposicions, com la mostra col·lectiva d'artistes de Casserres, l'exposició de cartells de festa major i la mostra de calçat antic, totes amb èxit de visitants. I ahir, dilluns, va ser el dia dedicat als més petits, durant la tarda es va realitzar un taller de maquillatge i l'espectacle infantil a càrrec del grup Ai Carai.
Durant el cap de setmana fora dels actes de festa major, se celebrarà el torneig de 12 hores de futbol sala al pavelló d'esports.

Tweet

N 23. CAER. PSEUDÒNIMS

Open publication - Free publishing

Tweet