ESTIC
Reconciliant-me amb l’existència, estic.
Provant d’anar passant amb lleugeresa.
Cobrint-me les esquenes amb fulletes.
Carregant-me de pedretes com motius,
les butxaquetes, per anar tirant.
I, provo de comprendre’n, de l’atzar
o quinta essència, per on és que tu hi erres
dels verals. I, Immediatament després,
m’escapoleixo trepant vent, deler i espera
per l’espai. Del lloc mateix, n’empaito idees.
Planto ruda en el balcó i prenc tassons
de te del roig, si es dóna el cas. També
miro com fer-me un petit lloc enmig dels joncs,
per si de cas em cal tenir un lloc calmós
on descansar de tanta pressa irracional.
Desconnectar. I, Elaboro rams de flors
amb flors de bosc, naturalment,
i sense nom però amb tija forta.
Coses així que siguin xiques, les que anhelo
d’admirar. I, fer soroll, de tant en tant,
al picar pedra amb les mans. Me n’adono.
M’he assemblat a un neandertal
en temps estrany. I ara miro de tornar
a allò de sempre: les nits serenes,
silencioses, que em rebenten dintre el cap.
No puc dir que hagi trobat, de l’entrellat,
la solució. Però encara ho penso
com si em morís amb molt de mal.
Dolors Juarez
Agost del 2011
Tweet