Seguidores

viernes, 12 de agosto de 2011

ANEM FENT NO SOLS ANAR FENT, SINÓ TORNANT A DESFER I A REFER I FENT DE NOU. LLAVORS SÍ: ANEM FENT.






Prenc el secret, el tremolor d’ anar d’ un cos a un altre,


miro amunt, fins dalt de tot, fins allà on no hi ha res i salto.


Riuen  quan els hi passo volant per sota, quan rodolo fet un esbarzer


amb les punxes borroses, petites i toves com galtes de molsa.


Es descalcen els noms  i s’ esveren els gests entre els dits que passegen


l’ exili dels llamps que  esborra les primeres pigues de la memòria. Els pensaments


hi sobren. L’ embolcall  de cicutes al toc de les cuixes, i els vidres trencats


que formen l’ estridència silenciosament tràgica dels Maupassants i demès


contorsionistes amb ales de Lilith i llengua dibuixant sobre pell


la joventut aquella, la que mai ens permetem. Com  la joguina i l’ embruix.


No són de llet les dents, s’ han de clavar incisius fins tota pandereta i que soni


el que ha de sonar.  I que plogui tot el que ha de ploure (que diuen, vindrà).


Que menys fer mal s’ hi valgui tot. Que respirar ve del néixer i nosaltres


d’ una parella seguida de moltes més parelles que es multipliquen


i s’ eternitzen fins el primer dia on tornem tots a una sola parella.


Som un peix que es mossega el cap, ja ha arribat. Li agradaria saber-ho


a l’ Alquimista.  I no. Demà no hi seràs. La Màgia és llarga i breu la vida.


L’ existència va a part, amb l’ infinit, que no és al cap on cap,


sinó aquí al pit. Sí. l’ infinit és el secret mateix que he pres i ara


et confesso que tot el que han dit ho han dit els altres. Cadascú és el seu


propi experiment. Hi ha qui s’ hi nega, qui es nega, hi ha qui s’ hi perd,


en la vista.  I després vens tu, que cerques perquè vols experimentar(-te)


i no adoptar les formes que circulen, la grisor dels secs d’ ulls.


Remenar-te ja és ser tu. Potinejar-te.  Fotre’ t mà, que deia un Grillat


amb cara de tanca de publicitat remodelada.


Que surtin sucs, d’ arreu, de l’ esperit i del fetge i del sexe i dels ulls


i de la boca i del buit que ens coagula la meravella que som.


I la Vida serà com sigui, però els sentiments que pots trobar aquí


no els provis de sentir enlloc més.



griFOLL
aquí