Lucharé contra todos los que digan lo mismo que yo
y no me contradigan.
Soy el hombre delgado que no flaqueará jamás.Enrique Bunbury.
L’ ORELLA DEL TEMPS
Ni sol ni acompanyat, tot al contrari, del revés,
que vinc amb l’ epidermis a eriçar sense que em talli amb cap mirall
i un blanc llenç que em ve al darrera que no sap que té tots els colors o
li fa por l’ esparracada que caldrà per a ser-los tots
i haver-se de cantar les veritats a la cara: el blau al verd i el groc al fúcsia i
el verd al blau i el fúcsia al groc i tots amb tots i després
el blau i el verd i el groc i el fúcsia cadascú al propi mirall.
Finalment i terrible(ment), la llibertat d’ escollir, de decidir què voldran acolorir.
El vermell va dir la sang, i l’ aigua, cap. Això era ahir.
L’ herba es va dir verd, d’ aquí que el fum l’ escupi blanc, originari com
passa amb els núvols que passen i muden i muden i passen com tot (?)
Després la mort, que va dir que volia el més fosc, i li van donar i
no era el negre, no: era el color de la mort, no coneix altre nom.
Al marró se’ l va empassar la terra i el blau es va evaporar.
Enmig del blat daurat, una orella els escolta tots. Amb nom de marca d’ olis,
d’ acrílics, d’ aquarel·les, de pastels i cavallets i tela molt poc marinera.
No hi ha ningú allà dalt ni res enlloc amb nom de paradís o avern. Colors
i prou, esperant la mà que prendrà el pinzell fet de pèl púbic i arrels, la mà
que pintarà la vida i pels uns serà gris i pels altres un joc entre tots:
l’ efímer color d’ un udol, d’ un orgasme, d’ un plor, d’ un crit
quan ja n’ és l’ eco de l’ eco de l’ eco i ressona i ressona
i ressona i...L’ escoltes? Sents l’ infinit? Doncs ja hi pintes. No paris.
Talla’ t l’ orella només si la gent et diu que (hi) pintes malament.
Escolta’ t a tu, però ni sol ni acompanyat, tot al contrari, del revés,
persona estimada color d’ ànima fosforescent. Que no t’ enganyi
qui viu enganyat. No ho fa amb mala fe, però veu el què pintes tot gris:
li sobren els ulls per a sentir-hi, per veure-hi en colors
fa massa cas de la vista i no hi veu ni te vot. Tu tampoc tens vot
sobre la gent, pinta-hi colors i prou. Només colors, que cridin fort,
que esquitxin alt, que curin els blaus i els morats i diguin amor.
Serà tot.
griFOLL
8.8.11
Aquí, molt lluny.
Lluna creixent color d’ aigua de màgia efervescent esperant un miracle.
En aquella patria a la que llaman lejos
allí me podréis buscar
donde se funden un siglo y un segundo y hay algo que cantar.
Enrique Bunbury.