domingo, 27 de junio de 2010
MANIFEST POÈTIC de DOLORS JUAREZ
Ho vàrem dir QUE
Preferim morir
enterrats pel vers
que colgats d’or
I AMB CORBATA.
Ho vàrem dir QUE
No hi ha motiu LO PROU potent
per fer emmudir el pensament
si no és el silenci en estat pur, O UNA ARPA.
Vam avisar QUE
No som gens innocents
SINÓ víctima i botxí
de la paraula.
Ho vam dir clar, però SI CAL
també sabem cridar. I això
no és un avís, sinó AMENAÇA.
Dolors Juarez
7 de juny del 2010
Preferim morir
enterrats pel vers
que colgats d’or
I AMB CORBATA.
Ho vàrem dir QUE
No hi ha motiu LO PROU potent
per fer emmudir el pensament
si no és el silenci en estat pur, O UNA ARPA.
Vam avisar QUE
No som gens innocents
SINÓ víctima i botxí
de la paraula.
Ho vam dir clar, però SI CAL
també sabem cridar. I això
no és un avís, sinó AMENAÇA.
Dolors Juarez
7 de juny del 2010
lunes, 21 de junio de 2010
POEMA de GRIFOLL
que dir-ho no amagui l´eina esmolada
amb la qual gravaràs la paraula
del nom dels verins i les dosis
del fil que tot ho lliga i t´abraça
que fer-ho sigui l´acte més cert en la teva vida
que no deixis en pau la pissarra
ni el granit ni el marbre ni la carn ni la pluja
ni els firmaments de l´ànima
que despertant-te així siguis la fúria del xiscle de l´univers
que no et moris mai
que siguis salvatge
la fletxa secreta dels boscos
l´onada infinita de l´oceà
que no t´ho callis
que abans de deixar la teva vida en blanc
explotis
Sonia Moya ha guanyat el premi Amadeu Oller!!!!!
Sònia Moya i la poesia del feinejar
L'autora ha guanyat el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb 'Gramàtica de l'equilibri' (Galerada)
Sònia Moya (Cerdanyola del Vallès, 1981) és la guanyadora del 46è Premi Amadeu Oller, per a poetes inèdits menors de trenta anys. Segons l'editor de Galerada, Joan Maluquer, que publica l'obra, 'és una poetessa que em sembla molt interessant, per la ironia amb què es mira la vida, com reflexiona sobre la relació de parella, servint-se dels estris domèstics, de la vida quotidiana, poesia del feinejar, en dic jo.'
El jurat, format per Carles Miralles, David Castillo, Lluïsa Julià, Joan Maluquer, Maria Isabel Pijoan, Antoni Pladevall i Pius Morera, n'ha valorat: el to irònic i juganer, l'estructura ben travada, que més que un recull fa que sigui un llibre molt pensat, l'aspecte imaginatiu i fresc, la creació d'un llenguatge precís i original de la quotidianitat.
Poesia i música
De pare granadí i mare del barri de la Barceloneta, Sònia Moya és llicenciada en filologia hispànica per la UAB. Ara fa tres anys va anar-se'n a viure a Manresa i aquest fet li ha marcat la llengua que parla i la poesia que escriu. De ben joveneta ja escrivia, encara que havia començat fent-ho en espanyol. Després va canviar de llengua, la materna, i tot va prendre un altre sentit. Als setze anys ja recitava davant un públic amb la guitarra. Ara es concentra en el poema i, la guitarra, la deixa per al jazzman Pau Ruiz, que sovint l'acompanya en els recitals. Per ella, 'la poesia ha de ser molt musical'.
Sobre la ironia dels seus poemes, explica: 'Sempre em sorprèn que diguin que sóc irònica. Si de cas, és una ironia trista, no pas àcida.' I sobre els estris quotidians com a recurs poètic comenta: 'La catifa, les sabatilles, el got d'aigua… prenen nous significats en el poema i n'hi ha, fins i tot, com les sabatilles, que diria que es converteixen en símbol.'
Continua: 'Aquest és un poemari íntim, que parla de les inseguretats, de la relació de parella que no funciona i de la por del fracàs i del futur. A la franja dels trenta allò que havies cregut sempre no serà com et pensaves: és un moment de desengany, de pensar que les coses eren més fàcils que no són.'
Moya parla de referents: 'Luis García Montero és el poeta per qui tinc més admiració personal. I de poetes catalans: Miquel Martí i Pol, Joan Margarit, Maria Mercè Marçal, David Castillo, Anna Aguilar-Amat (va ser qui em va animar a presentar-me al premi) i Àngels Gregori.'
Un premi de prestigi
La relació de guardonats fa de l'Amadeu Oller un premi de prestigi i sobretot tenint en compte que els guanyadors sempre suposen una aposta. Han guanyat l'Amadeu Oller: Carles Miralles (1965), Miquel Desclot (1971), Joaquim Sala-Sanahuja (1973), Teresa d'Arenys (1976), Víctor Sunyol (1980), Carles Torner (1984), Núria Martínez Vernis (2000), Andreu Gomila (2001), Laia Noguera (2002), Àngels Gregori (2003), David Caño (2007), Anna Vallbona (2008).
KOMMOS de Blanca llum
Ferit d’entre els bonics. La pols de res. El maleït. El més terrible i és tan dolç. El cantellut. L’agulla de la follia i la fiblada del seny. Raïm de raïms. Pantera negra. Un pàmpol verd de verd de mar. Bonic d’entre els alats. Pantera morta. El perseguit. Pantera viu, la lluita —al cap. Tacat d’entre els bonics. Tacat com els tacats. Dels homes els homes. Dels homes el cap. El cap a la cama i cosit a la cuixa. Dels homes molt. Dels homes tant. Callat, i callat pensa. Callat, i parla l’ull. Guardiana fosca. Un gris d’amar. I ella fugaç, vestida amb una pell de cérvol pigallada, amb una serp de cinturó, corona d’heura i, com un pi, vinclant-se al precipici i amant veloç com la coloma i amant veloç vers la ferida.
Blanca llum
21-6-2010
Blanca llum
21-6-2010
LLuís Calvo Guardiola (poema inèdit)
A Resclusanys, el núvol.
El precipici fibla
el foc del pensament.
Hem caminat, a cegues,
cap al Talló.
Els somnis cauen, lassos.
I ens cau la llum al cap,
com àngels.
El precipici fibla
el foc del pensament.
Hem caminat, a cegues,
cap al Talló.
Els somnis cauen, lassos.
I ens cau la llum al cap,
com àngels.
jueves, 17 de junio de 2010
miércoles, 16 de junio de 2010
miércoles, 9 de junio de 2010
domingo, 6 de junio de 2010
viernes, 4 de junio de 2010
ANYS ORFES, poema de Blanca llum
De fa mil anys tenim la lluita
a l’entrecor i a la parpella.
En feia mil que amb el garrot
dèiem el mot que esbatussàvem.
Eren mil anys de tramuntana.
Mil, de mirar els ulls de la tempesta.
Van ser mil anys els anys d’espera
i no eren àngels voleiant.
Hi havia mil anys menjant de pedra
i en van ser mil, els d’envelar-se.
Foren mil anys de fora els anys.
De fa mil anys tenim la lluita
allà amb el far guiant el far.
De fa mil anys fem un forat
tot de forats i amb una espurna.
De fa mil anys freguem el cop
de fulla morta endins la fulla.
Hi havia mil anys clavant la llengua
arran d’un tall fent una esquerda.
Hi havia mil anys sense la sal
que ara hi ha al cos i que ens com serva.
Eren mil anys de tibar lluita
i ara la lluita és en un dit
que damunt l’os de la columna
hi va inscrivint la nostra guerra
i ara la lluita és en la lluita
i aquells mil anys no tenen pare.
Blanca llum
4 de juny del 2010
a l’entrecor i a la parpella.
En feia mil que amb el garrot
dèiem el mot que esbatussàvem.
Eren mil anys de tramuntana.
Mil, de mirar els ulls de la tempesta.
Van ser mil anys els anys d’espera
i no eren àngels voleiant.
Hi havia mil anys menjant de pedra
i en van ser mil, els d’envelar-se.
Foren mil anys de fora els anys.
De fa mil anys tenim la lluita
allà amb el far guiant el far.
De fa mil anys fem un forat
tot de forats i amb una espurna.
De fa mil anys freguem el cop
de fulla morta endins la fulla.
Hi havia mil anys clavant la llengua
arran d’un tall fent una esquerda.
Hi havia mil anys sense la sal
que ara hi ha al cos i que ens com serva.
Eren mil anys de tibar lluita
i ara la lluita és en un dit
que damunt l’os de la columna
hi va inscrivint la nostra guerra
i ara la lluita és en la lluita
i aquells mil anys no tenen pare.
Blanca llum
4 de juny del 2010
domingo, 23 de mayo de 2010
VISTA, poema de grifoll
la vida no es veu
l´amor no es veu
la por no es veu
l´alegria no es veu
el dolor no es veu
així que la propera vegada sigues més convincent:
si vols que s´ho creguin digues que no t´hi has liat
Grifoll´10
GÉNESI poema de grifoll
tenia l´home noranta nou anys
quan es va preguntar per què ell era ell
tenia l´home de les generacions nou cents dotze anys
quan es va preguntar què era la vida
tenia l´home sis cents anys i diluviava
quan es va preguntar què anhelava
tenia l´home cinc cents anys i havia engendrat filles i fills
que volien saber
la veritat que amagava
Grifoll´10
domingo, 9 de mayo de 2010
MÉS BLANCA, MÉS LLUM!!!!!
LLUITO•M
Desitjar-te si una mar m’entra pel nas
i a dins el coll la sal em cou.
Desitjar-te així només si així també
la sal se’m menja i una mar...
Desitjar-te si el desig fa més desig
i desitjar-te quan la mar
—boca negra, el cor avall i una dent d’aigua—
ho porti tot contra la pedra.
Blanca llum
1 de maig de 2010
Desitjar-te si una mar m’entra pel nas
i a dins el coll la sal em cou.
Desitjar-te així només si així també
la sal se’m menja i una mar...
Desitjar-te si el desig fa més desig
i desitjar-te quan la mar
—boca negra, el cor avall i una dent d’aigua—
ho porti tot contra la pedra.
Blanca llum
1 de maig de 2010
UN SOL FIL, poemàs de Blanca Llum
UN SOL FIL
Com un sol fil
des del melic, beu.
En un sol fil
llavi i turmell, junt.
Per un sol fil
corre la nou, fill.
Amb un sol fil
fes-me una trena, va.
Com un sol fil
sia’m els pols, tants.
En un sol fil
posa-hi la nit, tu.
Per un sol fil
vine amb el sol, cec.
Amb un sol fil
pensa en l’amor, mal
i en una història
en un desert
i en una pedra
en un replà
i en una corda
en una forca
i en un esquer
i un fil que tiba.
Blanca Llum
13-4-2010
Com un sol fil
des del melic, beu.
En un sol fil
llavi i turmell, junt.
Per un sol fil
corre la nou, fill.
Amb un sol fil
fes-me una trena, va.
Com un sol fil
sia’m els pols, tants.
En un sol fil
posa-hi la nit, tu.
Per un sol fil
vine amb el sol, cec.
Amb un sol fil
pensa en l’amor, mal
i en una història
en un desert
i en una pedra
en un replà
i en una corda
en una forca
i en un esquer
i un fil que tiba.
Blanca Llum
13-4-2010
miércoles, 28 de abril de 2010
lunes, 26 de abril de 2010
acció artística lloc: macba bcn 24 d’abril’10
http://www.youtube.com/watch?v=xsn2QJ_q4Is
acció artística
lloc: macba bcn
24 d’abril’10
El col·lectiu berguedà dejâva juntament amb el fotògraf jordi plana, van emprendre una acció artística al museu d’art contemporani de barcelona
Amb la finalitat difondre una obra d’art d’una manera espontània. Per reivindicar la falta de sales, sobretot fora de barcelona. Per potenciar que artistes fora del circuït habitual de la cultura tinguin també l’oportunitat d’exposar la seva obra al públic, un total de dotze figures transformades amb personatges clau vestits totalment de blanc, i amb un quadre penjat al coll, van transformar les parets blanques del museu, amb una exposició momentània, mitjançant les obres de la sèrie menudes delicadeses del fotògraf jordi plana.
L’acció es dugué a terme durant vint-i-cinc minuts a un dels passadissos del museu, malgrat les contrarietats dels cossos de seguretat del museu, juntament amb la policia local, els quals van intentar evitar-ho de manera verbal, sense èxit.
L’esdeveniment va transformar-se amb una agradable sorpresa i espectació per part del públic que en aquells moments visitava el museu, reaccionant amb interès i fotografiant cadascun dels moviments dels personatges.
El col·lectiu dejâva es va formar el 2006 amb l’objectiu d’experimentar principalment en el camp de la vídeo instal·lació i els jocs interactius que s’estableixen entre obra i espectador, però per altra banda, han emprès altres recerques dins del camp interpretatiu i artístic a espais públics, cercant el contacte directe i la reacció entre acció i observador. La majoria de les seves instal·lacions s’han mostrat en algunes de les edicions de konventpuntzero de cal rosal i han contribuït en fer del konvent la seva real inspiració per crear climes atmosfèrics i realitats que poden causar intriga
acció artística
lloc: macba bcn
24 d’abril’10
El col·lectiu berguedà dejâva juntament amb el fotògraf jordi plana, van emprendre una acció artística al museu d’art contemporani de barcelona
Amb la finalitat difondre una obra d’art d’una manera espontània. Per reivindicar la falta de sales, sobretot fora de barcelona. Per potenciar que artistes fora del circuït habitual de la cultura tinguin també l’oportunitat d’exposar la seva obra al públic, un total de dotze figures transformades amb personatges clau vestits totalment de blanc, i amb un quadre penjat al coll, van transformar les parets blanques del museu, amb una exposició momentània, mitjançant les obres de la sèrie menudes delicadeses del fotògraf jordi plana.
L’acció es dugué a terme durant vint-i-cinc minuts a un dels passadissos del museu, malgrat les contrarietats dels cossos de seguretat del museu, juntament amb la policia local, els quals van intentar evitar-ho de manera verbal, sense èxit.
L’esdeveniment va transformar-se amb una agradable sorpresa i espectació per part del públic que en aquells moments visitava el museu, reaccionant amb interès i fotografiant cadascun dels moviments dels personatges.
El col·lectiu dejâva es va formar el 2006 amb l’objectiu d’experimentar principalment en el camp de la vídeo instal·lació i els jocs interactius que s’estableixen entre obra i espectador, però per altra banda, han emprès altres recerques dins del camp interpretatiu i artístic a espais públics, cercant el contacte directe i la reacció entre acció i observador. La majoria de les seves instal·lacions s’han mostrat en algunes de les edicions de konventpuntzero de cal rosal i han contribuït en fer del konvent la seva real inspiració per crear climes atmosfèrics i realitats que poden causar intriga
Acció MACBA-DEJÂVA-Jordi Plana . BRUTAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Exposició vírica i temporal (34 minuts) que el col·lectiu DEJÂVA va portar a terme el 24 d'abril de 2010 al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
EL COLECTIU DEJÂVA EXPOSA L´OBRA DEL MESTRE PLANA AL MACBA.
AQUÍ, EL VIDEO DE COM VA ANAR:
http://www.youtube.com/watch?v=xsn2QJ_q4Is
EL COLECTIU DEJÂVA EXPOSA L´OBRA DEL MESTRE PLANA AL MACBA.
AQUÍ, EL VIDEO DE COM VA ANAR:
http://www.youtube.com/watch?v=xsn2QJ_q4Is
miércoles, 14 de abril de 2010
INAUGURACIÓ DISSABTE GUITARRES ESTRIPADES, GRAFIT SOBRE FUSTA, POESIA ROBADA
llibreria quatre cantons de berga inauguració dissabte 17 d’abril a les 20:00 h.
exposició fins a finals de maig,
de les obres del carismàtic i polifacètic
josep Grifoll.
sessió inaugural experimental poèticmusical poesia robada a càrrec de ràdio salil + la comunidäd + kakto (POESIA ROBADA textos del mateix artista josep grifoll. La música i la veu s enllaçaran a partir de guitarres estripades, loops i altres efectes, els quals aniran vacil·lant dins de paisatges sonors.)
+ info:
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-lhome-trencadis.html
http://www.puntzero.org/
exposició fins a finals de maig,
de les obres del carismàtic i polifacètic
josep Grifoll.
sessió inaugural experimental poèticmusical poesia robada a càrrec de ràdio salil + la comunidäd + kakto (POESIA ROBADA textos del mateix artista josep grifoll. La música i la veu s enllaçaran a partir de guitarres estripades, loops i altres efectes, els quals aniran vacil·lant dins de paisatges sonors.)
+ info:
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-lhome-trencadis.html
http://www.puntzero.org/
miércoles, 31 de marzo de 2010
sábado, 27 de marzo de 2010
poema de ZULIMA MARTÍNEZ !!!!!!
LLUEVE
Cierra los ojos,
llueve
el ritual precisa atención,
¿puedes escuchar su risa posada en las pestañas?
Inténtalo de nuevo,
¿notas su hipnótico baile sobre la piel?
Extiende las manos
¿sientes su suave cosquilleo filtrándose por entre las uñas?
El cuerpo no pesa, ya
¿verdad?
Silencio
suéñate un prado
mar
río
o
una flor de algodón
un abrazo.
Cuando la lluvia cae sobre ti
puedes ser nadie, nada
Todo
¿la sientes?
El húmedo reflejo del sol
me despertó esta mañana,
la pereza mecía las calles
cerré los ojos
me vestí de lluvia
y me soñé beso.
Llueve en tus labios
no estás soñando.
Cierra los ojos,
llueve
el ritual precisa atención,
¿puedes escuchar su risa posada en las pestañas?
Inténtalo de nuevo,
¿notas su hipnótico baile sobre la piel?
Extiende las manos
¿sientes su suave cosquilleo filtrándose por entre las uñas?
El cuerpo no pesa, ya
¿verdad?
Silencio
suéñate un prado
mar
río
o
una flor de algodón
un abrazo.
Cuando la lluvia cae sobre ti
puedes ser nadie, nada
Todo
¿la sientes?
El húmedo reflejo del sol
me despertó esta mañana,
la pereza mecía las calles
cerré los ojos
me vestí de lluvia
y me soñé beso.
Llueve en tus labios
no estás soñando.
Zulima Martínez
Marzo 2010
GRIFOLL: L´home trencadís
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-lhome-trencadis.html
llibreria quatre cantons
c/ ciutat,12
berga
fins finals de maig 010
A la llibreria quatre cantons de berga s’hi podrà veure a partir del 17 d’abril i fins a finals de maig, les obres del carismàtic artista casserrenc Josep Grifoll.
A l’exposició, creada per l’ocasió, s’hi mostrarà un recorregut i personal viatge al món de poetes, escriptors, músics i altres personatges, que formen part de l’univers Grifoll i desdibuixats a través dels traços clarament grifollians.
Josep Grifoll és un pintor en constant (r)evolució, fotògraf i escriptor-poeta difícil de classificar pel seu incansable combustible per crear sense parar. Es defineix com a malalt crònic de l’art i sense medicaments per a solucionar-ho.
Grifoll, és vers, és textura, és fotografia, és escultura, és missatge anònim i optimista al mig del carrer, i sobretot, és artista pur i amb majúscules.
El seu art, possiblement s’escriurà i quedarà com a UN DELS GRANS.
Un personatge rebel del que no li fa falta retòriques ni normes ni compassos per crear. Cercador de trastos i matisos, els transforma amb materials artístics altament contaminants, atmosfèrics i evocadors de sentiments, envoltats d’una aureola que fa que t’atrapi radicalment.
Ha escrit tres llibres de poesia i a nivell pictòric ha exposat en diversos punts del territori a català establint una línea poètico-artística en el bagatge de les seves composicions. Darrerament ha estat inclòs dins el projecte de la Institució de les Lletres Catalanes Catalan Poetry: 8 centuries in 20 mins, on a cura d’Enric Casasses i juntament amb Pascal Comelade, han interpretat tretze poemes de tretze autors de vuit segles.
Recomenada per movimentpuntzero, es tracta d’una bona ocasió i d’una immensa sort poder degustar d’una exposició com aquesta i a la vegada d’una feinada poder-ne ser seguidors dels projectes de l’inacabable Josep Grifoll.
una pista, el seu bloc: http://poeticacrapulistica.blogspot.com/
llibreria quatre cantons
c/ ciutat,12
berga
fins finals de maig 010
A la llibreria quatre cantons de berga s’hi podrà veure a partir del 17 d’abril i fins a finals de maig, les obres del carismàtic artista casserrenc Josep Grifoll.
A l’exposició, creada per l’ocasió, s’hi mostrarà un recorregut i personal viatge al món de poetes, escriptors, músics i altres personatges, que formen part de l’univers Grifoll i desdibuixats a través dels traços clarament grifollians.
Josep Grifoll és un pintor en constant (r)evolució, fotògraf i escriptor-poeta difícil de classificar pel seu incansable combustible per crear sense parar. Es defineix com a malalt crònic de l’art i sense medicaments per a solucionar-ho.
Grifoll, és vers, és textura, és fotografia, és escultura, és missatge anònim i optimista al mig del carrer, i sobretot, és artista pur i amb majúscules.
El seu art, possiblement s’escriurà i quedarà com a UN DELS GRANS.
Un personatge rebel del que no li fa falta retòriques ni normes ni compassos per crear. Cercador de trastos i matisos, els transforma amb materials artístics altament contaminants, atmosfèrics i evocadors de sentiments, envoltats d’una aureola que fa que t’atrapi radicalment.
Ha escrit tres llibres de poesia i a nivell pictòric ha exposat en diversos punts del territori a català establint una línea poètico-artística en el bagatge de les seves composicions. Darrerament ha estat inclòs dins el projecte de la Institució de les Lletres Catalanes Catalan Poetry: 8 centuries in 20 mins, on a cura d’Enric Casasses i juntament amb Pascal Comelade, han interpretat tretze poemes de tretze autors de vuit segles.
Recomenada per movimentpuntzero, es tracta d’una bona ocasió i d’una immensa sort poder degustar d’una exposició com aquesta i a la vegada d’una feinada poder-ne ser seguidors dels projectes de l’inacabable Josep Grifoll.
una pista, el seu bloc: http://poeticacrapulistica.blogspot.com/
L´INDIVIDUAL INFORMA:
xiclet amb desodorant que fuig d’estudi, des de xile,
anarquistes i relíquies de nit, des del somriure,
i jerseis encolats, des del prenyar-se, primavera
paraules vermelles i peixos de paper, des del mirall,
catifes i missatges enCREUATS, des de sota casa teva.
individual.off informa:
OSTIA, - pasolini i l’estrena de TRÀFEC TEATRE -
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/teatre-municipal-berga-divendres-9.html
l’ull romàntic que tot ho veu JORDI PLANA
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/lull-romantic-que-tot-ho-veu-de-jordi.html
GRIFOLL, l’home trencadís
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-lhome-trencadis.html
surrealistes i renaixements EAD berguedà
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/escola-dart-i-disseny-del-bergueda.html
l’aparador...
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/andreas-zayas-laparador.html
retalls i altres detalls
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/retalls-i-altres-detalls-de-santander.html
delicadament delicat
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/delicadament-delicat.html
festival de música electrònica 5.0 störung
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/festival-de-musica-electronica-storung.html
trobada d’il·lustradors CAL GRAS
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/2-trobada-dillustradors-cal-gras.html
premi de novel·la curta
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/premis-de-novella-curta-just-m-casero.html
convocatòria de serigrafia
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/convocatoria-serigrafia-sabadell.html
taller laboratori d’escenografia interactiva LAB
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/laboratori-escenografia-interactiva-ii.html
joan lillo, guanyador del premi joan vilanova
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/joan-lillo-premi-joan-vilanova.html
la font del balç i tot el que t’espera
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/la-font-del-balc-abril-i-maig.html
fira del tèxtil a cal rosal
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/fira-textil-cal-rosal.html
gran de petit, exorbitant neurones !!
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-primavera-de-coto-tenyit.html
http://www.puntzero.org/
anarquistes i relíquies de nit, des del somriure,
i jerseis encolats, des del prenyar-se, primavera
paraules vermelles i peixos de paper, des del mirall,
catifes i missatges enCREUATS, des de sota casa teva.
individual.off informa:
OSTIA, - pasolini i l’estrena de TRÀFEC TEATRE -
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/teatre-municipal-berga-divendres-9.html
l’ull romàntic que tot ho veu JORDI PLANA
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/lull-romantic-que-tot-ho-veu-de-jordi.html
GRIFOLL, l’home trencadís
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-lhome-trencadis.html
surrealistes i renaixements EAD berguedà
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/escola-dart-i-disseny-del-bergueda.html
l’aparador...
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/andreas-zayas-laparador.html
retalls i altres detalls
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/retalls-i-altres-detalls-de-santander.html
delicadament delicat
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/delicadament-delicat.html
festival de música electrònica 5.0 störung
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/festival-de-musica-electronica-storung.html
trobada d’il·lustradors CAL GRAS
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/2-trobada-dillustradors-cal-gras.html
premi de novel·la curta
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/premis-de-novella-curta-just-m-casero.html
convocatòria de serigrafia
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/convocatoria-serigrafia-sabadell.html
taller laboratori d’escenografia interactiva LAB
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/laboratori-escenografia-interactiva-ii.html
joan lillo, guanyador del premi joan vilanova
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/joan-lillo-premi-joan-vilanova.html
la font del balç i tot el que t’espera
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/la-font-del-balc-abril-i-maig.html
fira del tèxtil a cal rosal
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/fira-textil-cal-rosal.html
gran de petit, exorbitant neurones !!
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-primavera-de-coto-tenyit.html
http://www.puntzero.org/
viernes, 26 de marzo de 2010
POEMA de BLANCA LLUM *
emergeix i exigeix, a punta de pistola,
de créixer i fer-se fort en mi, que l’alimenti
de mi i que li ofereixi de mestrejar la nau.
Maria-Mercè Marçal
SERÉ LA SERP
Corrents me’n vaig
ciutat avall,
carrers endins
seré la serp,
no se’m veurà,
em barrejaré,
seré com l’ombra
—una llum fosca—,
un animal,
ramat perdut,
correré tant,
m’escaparé
i de panxa a terra
diré que sóc
l’homenet vell
—garrell i tort,
petit i viu
que tinc guardat
dintre la panxa
i que li dic
que parli val
prò ragui quiet,
que no se’m torni
el porta cor—
i que tots dos
temem amar-te.
Blanca llum
25-3-2010
de créixer i fer-se fort en mi, que l’alimenti
de mi i que li ofereixi de mestrejar la nau.
Maria-Mercè Marçal
SERÉ LA SERP
Corrents me’n vaig
ciutat avall,
carrers endins
seré la serp,
no se’m veurà,
em barrejaré,
seré com l’ombra
—una llum fosca—,
un animal,
ramat perdut,
correré tant,
m’escaparé
i de panxa a terra
diré que sóc
l’homenet vell
—garrell i tort,
petit i viu
que tinc guardat
dintre la panxa
i que li dic
que parli val
prò ragui quiet,
que no se’m torni
el porta cor—
i que tots dos
temem amar-te.
Blanca llum
25-3-2010
jueves, 25 de marzo de 2010
miércoles, 24 de marzo de 2010
CASA, poema de blanca llum.
Una escala amb els graons i un edifici amb una escala i una escala a l’edifici i uns graons on hi ha qui seu, és una casa amb el trencar-se per patir i un patiment que vol remor, remar l’amor, remar la mar de mala mar i amar de mà on hi ha qui treu el cap de l’aigua, que és un espai nuat al temps que fa del temps l’espai amb nus i el nus tallant on hi ha qui lluita i qui s’hi lluita amb cada lluita, que és un abisme al capdavall d’un altre abisme amb un abisme apuntalant-lo i un puntal on hi ha qui...
blanca llum
25-març-2010
blanca llum
25-març-2010
FESTIVAL EN EL PARNASO, poema de ZULIMA MARTINEZ
Sin palabras, amigo,
Los dedos supuran rabia
la bilis negra encharca
una macabra oda a los ismos,
en la página
mi mano se desvanece.
Siniestro aplauso al ombligo
que habla consigo mismo.
Ignorante
no es lo mismo hacer el vacío
que yacer en él.
Esculpís vuestros nombres
en panfletos lapidarios
lanzáis infectos manifiestos
graváis vuestro nombre
con abyectas letras dorada
en los anales del tiempo.
Basto escenario el del Parnaso,
altar de la blasfemia
custodia del bárbaro lenguaje,
lugar del verdugo de lo ausente
asesino de silencio.
Frágil monigote cosido
a retales de miedo ajeno,
voz que no oye
ladrón furtivo
penitente errante sin ojos.
El adjetivo mata a la poesía
cercenad vuestras gangrenadas lenguas,
sólo entonces comprenderéis
el sentido de la silenciosa lluvia
en la poema.
tenía que ser sin palabras como tu me entendieses
José Hierro
FESTIVAL EN EL PARNASOLos dedos supuran rabia
la bilis negra encharca
una macabra oda a los ismos,
en la página
mi mano se desvanece.
Siniestro aplauso al ombligo
que habla consigo mismo.
Ignorante
no es lo mismo hacer el vacío
que yacer en él.
Esculpís vuestros nombres
en panfletos lapidarios
lanzáis infectos manifiestos
graváis vuestro nombre
con abyectas letras dorada
en los anales del tiempo.
Basto escenario el del Parnaso,
altar de la blasfemia
custodia del bárbaro lenguaje,
lugar del verdugo de lo ausente
asesino de silencio.
Frágil monigote cosido
a retales de miedo ajeno,
voz que no oye
ladrón furtivo
penitente errante sin ojos.
El adjetivo mata a la poesía
cercenad vuestras gangrenadas lenguas,
sólo entonces comprenderéis
el sentido de la silenciosa lluvia
en la poema.
Zulima Martínez
Marzo de 2010
els locucariocus!
martes, 23 de marzo de 2010
lunes, 22 de marzo de 2010
POEMA DEL PEQUE GRIFOLL
La pilota que vaig llançar quan jugava
al parc encara no ha tocat a
terra.
Dylan Thomas
PROPOSTA
(típica i tòpica)
I si ens quedem sota la pluja que ens emmiralla i ens fon l´un amb l´altre i el món no
s´acaba mai més de cap més manera i tot deixa d´anar tant a la seva i algún déu que
pugui existir que sigui poeta atura aquest instant per sempre més en el millor poema
de tots els poemes mai dits on la felicitat existeix i és per a tothom i descobrim que
els impossibles mai son impossibles i que tots els desitjos de tots a la vegada es poden
complir ara mateix ? No ho sé, se m´ha acudit.
Grifoll´10
el Peque Grill Foll
"A TU", de DOLORS JUAREZ
Ens ajudem més sovint a abraçar-nos o
els hi mostrem que poden quedar ara mateix absolutament
tots morts de cop?
Josep Grifoll.
A tu
Saps que no passa res
que no ha passat mai res
i que mai passarà res,
per això no ho fas.
Hi ha milions d’humans
acumulats en milions d’anys
que han pensat com ara tu.
Milions d’humans emocionats
per les mateixes quatre coses.
Imagina’ls tots alhora
i amb un nom.
Doncs tots són morts!
Si tu no ho fas, igualment
es seguiran amuntegant.
Humans i humans sobre dels anys
i tu hi seràs sent l’anxaneta .
D’aquí a quan? Pensa-ho bé,
pot trencar-se el microcosmos
amb una facilitat tant espantosa
que no és gens estrany tenir un ADN
tan igual al d’una mosca.
Llavors que ho facis o no
no és important. Només
podria canviar tota una vida.
Dolors Juarez
22 de març del 2010
domingo, 21 de marzo de 2010
BARBARITAT, sonet d´Enric Casasses. (foto:grifoll)
Si la paraula diu alguna cosa
i no es limita doncs a mastegar,
sí, com aquell que nota que fa nosa
i s´omple el pap mentre no el fan marxar,
no, la paraula diu, diu i proposa
que vinguis ara a taula a passejar
i tu dius vine tu, vine i reposa,
no diguis res...i escolta-me cantar...
si la paraula diu això que dius,
això que em fas entendre al fons dels caus
o al bell ple dels jardins més agradius
o presoners d´un embolic de claus
doncs som ocells impius
bàrbarament volats de bla bla bla:
potser qualcú callant m´ho aclarirà
i no es limita doncs a mastegar,
sí, com aquell que nota que fa nosa
i s´omple el pap mentre no el fan marxar,
no, la paraula diu, diu i proposa
que vinguis ara a taula a passejar
i tu dius vine tu, vine i reposa,
no diguis res...i escolta-me cantar...
si la paraula diu això que dius,
això que em fas entendre al fons dels caus
o al bell ple dels jardins més agradius
o a la vora del foc de nostres naus
o il·luminats per làsers primitiuso presoners d´un embolic de claus
doncs som ocells impius
bàrbarament volats de bla bla bla:
potser qualcú callant m´ho aclarirà
poema de la blanca llum (dibuixot:grifoll)
NOSTRA SENYORA
Amb una espècie
d’estels que no existien
i amb unes ceres
que et calcaven
Missenyora la mort
d’en Papasseit
darrera el full
on serem nous
i on serem nats
potser més tard,
feies un quadro
que tenia també
—i ben figurat—
el cim nevat
del puig del mal,
quan queia tombada
quedant blanca
i sense llum
damunt el front,
quedant fosca
des de la panxa
amb missenyora la nit
cobrint el puig
que era tan blanc...
blanca llum
5 de març del 2010
Amb una espècie
d’estels que no existien
i amb unes ceres
que et calcaven
Missenyora la mort
d’en Papasseit
darrera el full
on serem nous
i on serem nats
potser més tard,
feies un quadro
que tenia també
—i ben figurat—
el cim nevat
del puig del mal,
quan queia tombada
quedant blanca
i sense llum
damunt el front,
quedant fosca
des de la panxa
amb missenyora la nit
cobrint el puig
que era tan blanc...
blanca llum
5 de març del 2010
poema de la DOLORS. foto:grifoll
I DE COP, LA GUINEU
Entra la tarda en el bosc, i de cop
ja s’escapa! Se’n va el verd d’aquest cel
se’n va el blau d’aquesta aigua, i de cop
neix l’ infern que fa néixer la flama
que fa néixer un infern
que fa néixer una flama.
La guineu surt corrent, per instint, que no és gana
i li busca en el bosc -en l’ infern de la flama-
l’arbre sec que s’ha mort, la riba buida de l’aigua.
I de cop amb fusell, vol matar aquesta flama
que ha fet néixer l’ infern,
que ha fet néixer la flama
però de cop mira al cel i li cau el fusell, i de cop
planta l’arbre.
Dolors Juarez
19 de març del 2010
Entra la tarda en el bosc, i de cop
ja s’escapa! Se’n va el verd d’aquest cel
se’n va el blau d’aquesta aigua, i de cop
neix l’ infern que fa néixer la flama
que fa néixer un infern
que fa néixer una flama.
La guineu surt corrent, per instint, que no és gana
i li busca en el bosc -en l’ infern de la flama-
l’arbre sec que s’ha mort, la riba buida de l’aigua.
I de cop amb fusell, vol matar aquesta flama
que ha fet néixer l’ infern,
que ha fet néixer la flama
però de cop mira al cel i li cau el fusell, i de cop
planta l’arbre.
Dolors Juarez
19 de març del 2010
miércoles, 17 de marzo de 2010
.jpg)
lunes, 15 de marzo de 2010
TEU poema de Grifoll en DEU parts
No ha quedat demostrat, ni molt menys, que el llenguatge de les paraules sigui el millor possible
Antonin Artaud.
tu fas de la paraula
profunditat
dius i fins calla el silenci
...
no hi eres dins el mussol
fred de mort i grandiós que he trobat a la neu
...flor del meu àrtic
no et moris mai
...
sí hi ets dins meu
dius a pell de gallina
l ´amor
...
de tu no puc morir-me
m ´has fet immortal
sent-ne
t´estimo sense cap com
t´estimo
...
ets la raó dels meus deliris
la finalitat dels meus principis
un cor que vull omplir
d´aigua preciosa de pluja i
de versos
d´aroma
d´ozó
...
voles
-sento com m´elevo ara mateix
...
tot es belluga
-faig arrels dins teu
...
et dec la paraula primera
(no tenim final
sino) també et deuria la darrera
...
tot de cavallets de mar
tenim pensat fer primavera al teu melic
això sino som petons de muntanya
o telépates espirituals
...
teu
Grifoll´10
domingo, 14 de marzo de 2010
Jordi Plana. EXPOSICIÓ!!!!!
llibreria quatre cantons
c/ ciutat,12
berga
inauguració dissabte 13/març. 19:3o h.
fins 14 abril 010
L’egocentrisme de Jordi Plana, l’ull romàntic que tot ho veu.
El fotògraf berguedà Jordi Plana presenta la nova exposició Egocentrismes, extreta de la pròpia sèrie Petites Delicadeses.
El muntatge està format per una trentena de petites i íntimes imatges personals, agrupades i teixides entre elles.
Egocentrismes és un delicat i especial projecte, el qual s’allunya de la qualitat tècnica en la que Plana acostuma a treballar, endinsant-se envers el resultat que pot donar les imatges captades amb el telèfon mòbil
La força de l’exposició recau en que actualment l’aparell de mòbil, forma part de la vida de Plana, gairebé com una extensió protuberant de cos implantada al fotògraf, transformant-se en visió digital d’imatges extretes de cada moment de la seva vida, i tècnicament seguint la línia paral·lela del que podria ser un nou concepte evolutiu de les fotografies instantànies.
El fet d’utilitzar aquest mitjà, fa que Plana es submergeixi i es mostri pletòricament renovat. Mentre el món fotogràfic passa per una exageració dels mitjans tècnics, tant a la recerca d’una fotografia d’alta qualitat tècnica com d’una massificació de treball post productiu envers el tractament de les imatges. Plana utilitza la simplicitat d’un mòbil, per experimentar amb la senzillesa i la plasmació d’una mil·lèsima d’instant i presentar imatges tant poden aparèixer pixelades com descompostes.
Aquest fet fa que el resultat atrapi el reflex més casual, a la vegada que mostra les intimitats que es reprodueixen a l’entorn del fotògraf, moltes vegades, traspassant el límit del que podria ser la pròpia moralitat, però sempre focalitzant la captació directe de l’objecte o moviment més casual i habitual. Imatges i textures que es succeeixen al nostres ulls, a les que Plana capta, dota d’un punt altament romàntic i artístic.
La col·lecció Egocentrismes forma part de l’extensa obra Petites Delicadeses, fotografies que tant poden cercar instants íntimament personals, com aquelles imatges que desitgem atrapar per sempre a la retina del pensament. Jordi Plana té la sort de ser l’ull que tot ho veu i, el que és més important, ho capta i ho treballa més que dignament.
L’exposició és comisariada per pep espelt, director artístic de movimentpuntzero, el qual valora molt positivament la qualitat del material de Jordi Plana, ressaltant i valorant l’alt nivell de la proposta i creient que és un nou principi en el camí de Plana del qual també compara i opina que si actualment el fotògraf Man Ray estigues viu, probablement hauria dirigit el seu treballat envers la mateixa tècnica.
www.jordiplanapey.com
c/ ciutat,12
berga
inauguració dissabte 13/març. 19:3o h.
fins 14 abril 010
L’egocentrisme de Jordi Plana, l’ull romàntic que tot ho veu.
El fotògraf berguedà Jordi Plana presenta la nova exposició Egocentrismes, extreta de la pròpia sèrie Petites Delicadeses.
El muntatge està format per una trentena de petites i íntimes imatges personals, agrupades i teixides entre elles.
Egocentrismes és un delicat i especial projecte, el qual s’allunya de la qualitat tècnica en la que Plana acostuma a treballar, endinsant-se envers el resultat que pot donar les imatges captades amb el telèfon mòbil
La força de l’exposició recau en que actualment l’aparell de mòbil, forma part de la vida de Plana, gairebé com una extensió protuberant de cos implantada al fotògraf, transformant-se en visió digital d’imatges extretes de cada moment de la seva vida, i tècnicament seguint la línia paral·lela del que podria ser un nou concepte evolutiu de les fotografies instantànies.
El fet d’utilitzar aquest mitjà, fa que Plana es submergeixi i es mostri pletòricament renovat. Mentre el món fotogràfic passa per una exageració dels mitjans tècnics, tant a la recerca d’una fotografia d’alta qualitat tècnica com d’una massificació de treball post productiu envers el tractament de les imatges. Plana utilitza la simplicitat d’un mòbil, per experimentar amb la senzillesa i la plasmació d’una mil·lèsima d’instant i presentar imatges tant poden aparèixer pixelades com descompostes.
Aquest fet fa que el resultat atrapi el reflex més casual, a la vegada que mostra les intimitats que es reprodueixen a l’entorn del fotògraf, moltes vegades, traspassant el límit del que podria ser la pròpia moralitat, però sempre focalitzant la captació directe de l’objecte o moviment més casual i habitual. Imatges i textures que es succeeixen al nostres ulls, a les que Plana capta, dota d’un punt altament romàntic i artístic.
La col·lecció Egocentrismes forma part de l’extensa obra Petites Delicadeses, fotografies que tant poden cercar instants íntimament personals, com aquelles imatges que desitgem atrapar per sempre a la retina del pensament. Jordi Plana té la sort de ser l’ull que tot ho veu i, el que és més important, ho capta i ho treballa més que dignament.
L’exposició és comisariada per pep espelt, director artístic de movimentpuntzero, el qual valora molt positivament la qualitat del material de Jordi Plana, ressaltant i valorant l’alt nivell de la proposta i creient que és un nou principi en el camí de Plana del qual també compara i opina que si actualment el fotògraf Man Ray estigues viu, probablement hauria dirigit el seu treballat envers la mateixa tècnica.
www.jordiplanapey.com
sábado, 6 de marzo de 2010
ENTREVISTA A ZULIMA MARTÍNEZ...(oju amb els autors que li agraden...JEJE)
http://blogs.grupojoly.com/lecturofilia/2010/03/01/entrevista-a-zulima-martinez/
Como prometí la semana pasada, vamos conocer más de Zulima Martínez, autora de Malas, malísimas (Ed. DeBols!llo). Una autora novel, es decir, todo por descubrir de ella. Es emocinante engancharte a un/a escrito/a desde sus inicios, porque así no te da la sensación que has llegado a mitad de la película y que tienes deberes pendientes para ponerte al día.
La reseña biográfica que nos llega de ti es bastante exigua, cuéntanos de dónde viene Zulima Martínez. A pesar de las negativas de mis padres, mi abuela consigue que me llamen Zulima. Nazco y vivo en Manresa y paso toda mi adolescencia en Sant Vicenç de Castellet, pueblo donde se encuentra el restaurante familiar en el que todavía trabajo. Mi familia es numerosa, además en casa siempre ha habido mucha gente, así que encontrar algo de tranquilidad era todo un reto. Aunque mis padres hubiesen preferido que orientase mi vida por otros derroteros, no les sorprendió que me matriculase en Filología Española. No sé hacer una sola cosa, siempre he alternado los estudios, la redacción de artículos para varias publicaciones, el trabajo en el restaurante y la redacción de mi tesis doctoral sobre la obra poética de Leopoldo María Panero con la escritura de ficción. No se me dan bien los deportes y la creación literaria se me presentó como la mejor válvula de escape con la que relajarme y divertirme.
¿Cómo nace tu pasión por la literatura? Me resulta un poco complicado decirte cómo nace, la verdad. Sólo puedo decirte que desde pequeña me recuerdo pegada a un libro o contándole las historias que leía o inventaba a mis hermanas.
¿Qué te hace emprender la aventura de intentar publicar tu primera novela? Más que QUÉ, debería decir QUIÉN. Hasta hace apenas tres o cuatro años mis relatos cortos o poemas o novelas pasaban directamente del cuaderno al cajón de mi mesa. Sin embargo, un día junto con una compañera de estudios que conocí durante un máster en edición decidimos emprender una aventura editorial por nuestra cuenta. Se trataba de idear colecciones y venderlas a las editoriales, no hubo suerte. Sin embargo, por el camino me topé con una agente literaria que se leyó los diez primeros folios de lo que iba a ser una novela que ni siquiera tenía título y me dijo que si acababa la novela me representaría como autora. En tres meses ya había escritoMalas, Malísimas. Sólo faltaba una editora que se atreviese a compartir aventura y no tardó demasiado en llegar. Ambas coincidieron en que Malas, malísimas era un libro bueno y diferente, apostaron por la novela y el sueño se hizo realidad.
¿Cómo es la resaca tras publicar tu opera prima? Sinceramente, no tengo resaca, para mí es un acontecimiento importante, pero no menos que otras cosas que puedan ocurrir en mi vida. Estoy agradecida y contenta, por supuesto, pero el hecho de que se haya publicado no ha alterado para nada mi vida ni mi forma de entender la creación literaria.
¿Con ganas de trabajar en la siguiente o necesitas tiempo para reponerte de este alumbramiento? Claro, ya estoy manos a la obra.
¿Tras tu experiencia cómo definirías la situación editorial actual para los jóvenes escritores noveles? Me siento afortunada por el hecho de que un sello editorial como Random House y en concreto DeBolsillo haya apostado por mí. Creo que tuve suerte, entrar en este mundo no es fácil, hay un montón de gente que escribe, y muy bien, pero no consigue que le publiquen. Esto puede ser desesperante. En mi caso llegué y besé el santo, sé que esto no es muy habitual y me siento realmente agradecida y también sorprendida.
¿Qué es lo que más te ha sorprendió o cogido desprevenida de tu nueva faceta de escritora? ¡Que me llamen escritora! Me parece una palabra demasiado grande para alguien que empieza. Aún me queda mucho camino por recorrer en el oficio de la escritura. Sólo soy una aprendiz de escritora.
¿Cuál crees que es el rasgo que mejor define tu estilo narrativo? No sabría decírtelo, juzgar la obra de uno mismo es un poco complicado, en todo caso me atrevería a señalar la agilidad de la prosa y un estilo directo.
Hay momentos de la novela en que el estilo narrativo me recuerda a Maruja Torres. ¿Ah, sí? ¡Ojalá!
¿Qué autores son una referencia para ti? Reconozco que soy bastante ecléctica en cuanto a gustos literarios. No me canso de releer a Borges, Baudelaire o la poesía de Leopoldo María Panero, aunque también me gusta mucho Marsé, Carmen Martín Gaite, Murakami o los poemas de Josep Grifoll y, por supuesto, me gusta mucho la narrativa de Maruja Torres, sin embargo no parto de ningún modelo en concreto. No me gusta ceñirme a los referentes.
La obsesión por encasillar a los escritores en estilos o tendencias es algo que personalmente no comprendo, ¿qué piensas de lo que se ha dado en llamar literatura femenina? ¿Y el término chick-lit? Escuché hablar delchick-lit mucho después de entregar Malas, Malísimas. Ni siquiera sabía lo que era. No entiendo esa manía de encasillar a un autor bajo una etiqueta. Creo que recurrir a las tendencias para identificar una obra es una base muy poco sólida. Me da mucha rabia el término literatura femenina. No lo entiendo. La literatura es simplemente eso, literatura.
Tu novela ha salido directamente en formato bolsillo, ¿qué te gusta de este formato? ¿Te has quedado con la espinita de ver tu novela con tapas duras? ¿Por qué tendría que quedarme una espinita? Me da igual el formato en el que se publique mi novela. Sólo quiero que los lectores disfruten con la lectura. El resto es sólo embalaje. Además, el formato bolsillo es mucho más cómodo para llevarlo de un lado a otro y más económico. En los tiempos que corren, es de agradecer, ¿no crees?
¿Tu novela es una historia sobre la amistad, sobre la superwoman del siglo XXI o sobre las grandes mentiras que la rodea? Mi novela es una historia sobre la amistad, pero también sobre la incomunicación, sobre los sueños y los secretos. Es una novela que retrata la cotidianidad a través de cinco personajes que a veces tienen miedo de afrontar la vida, pero, a pesar de todo, afrontan sus incoherencias con una buena dosis de humor. Hay que reírse más de uno mismo.
¿Cuál es la gran mentira detrás de la superwoman de hoy? Que podemos ser perfectas y vivir felizmente estresadas. No soporto que me vendan las prisas como algo superexcitante. El culto a la apariencia se presenta como la dictadura de la modernidad. Me parece que alguien nos vendió la moto.
¿Qué personaje de Malas, malísimas es el que podría ser amiga de Zulima más fácilmente? Todas y cada una ellas. De hecho, varios lectores me han comentado que se sentían identificados con alguna de las protagonistas de Malas, malísimas. Creo que he conseguido que traspasasen la letra para hacerse de carne y hueso, hasta el punto que incluso yo he llegado a creerlas tan reales como mis propias amigas.
¿Y con cual te identificas más? Hay un poco de mí en las cinco mujeres que aparecen en la novela, pero no me identifico con ninguna en concreto.
¿Crees que las chicas de tu obra, a este paso, seguirán siendo amigas a los 40? Por supuesto, no me queda ni la menor duda, aunque claro antes tendrán que salvar algunas diferencias y ser capaces de librar su propia contienda con la vida.
No te voy a preguntar la moraleja que el lector puede sacar de Malas, malísimas, sino qué moraleja has sacado tú de este libro escribiéndolo.Sólo puedo decirte que durante la redacción del libro he reído y también he llorado. Escribirlo fue como un bálsamo que me permitió reflexionar acerca de los sentimientos y las frustraciones.
Entrevista a Zulima Martínez
Agustín Velasco1 de Marzo de 2010 a las 17:21
Como prometí la semana pasada, vamos conocer más de Zulima Martínez, autora de Malas, malísimas (Ed. DeBols!llo). Una autora novel, es decir, todo por descubrir de ella. Es emocinante engancharte a un/a escrito/a desde sus inicios, porque así no te da la sensación que has llegado a mitad de la película y que tienes deberes pendientes para ponerte al día.
La reseña biográfica que nos llega de ti es bastante exigua, cuéntanos de dónde viene Zulima Martínez. A pesar de las negativas de mis padres, mi abuela consigue que me llamen Zulima. Nazco y vivo en Manresa y paso toda mi adolescencia en Sant Vicenç de Castellet, pueblo donde se encuentra el restaurante familiar en el que todavía trabajo. Mi familia es numerosa, además en casa siempre ha habido mucha gente, así que encontrar algo de tranquilidad era todo un reto. Aunque mis padres hubiesen preferido que orientase mi vida por otros derroteros, no les sorprendió que me matriculase en Filología Española. No sé hacer una sola cosa, siempre he alternado los estudios, la redacción de artículos para varias publicaciones, el trabajo en el restaurante y la redacción de mi tesis doctoral sobre la obra poética de Leopoldo María Panero con la escritura de ficción. No se me dan bien los deportes y la creación literaria se me presentó como la mejor válvula de escape con la que relajarme y divertirme.
¿Cómo nace tu pasión por la literatura? Me resulta un poco complicado decirte cómo nace, la verdad. Sólo puedo decirte que desde pequeña me recuerdo pegada a un libro o contándole las historias que leía o inventaba a mis hermanas.
¿Qué te hace emprender la aventura de intentar publicar tu primera novela? Más que QUÉ, debería decir QUIÉN. Hasta hace apenas tres o cuatro años mis relatos cortos o poemas o novelas pasaban directamente del cuaderno al cajón de mi mesa. Sin embargo, un día junto con una compañera de estudios que conocí durante un máster en edición decidimos emprender una aventura editorial por nuestra cuenta. Se trataba de idear colecciones y venderlas a las editoriales, no hubo suerte. Sin embargo, por el camino me topé con una agente literaria que se leyó los diez primeros folios de lo que iba a ser una novela que ni siquiera tenía título y me dijo que si acababa la novela me representaría como autora. En tres meses ya había escritoMalas, Malísimas. Sólo faltaba una editora que se atreviese a compartir aventura y no tardó demasiado en llegar. Ambas coincidieron en que Malas, malísimas era un libro bueno y diferente, apostaron por la novela y el sueño se hizo realidad.¿Cómo es la resaca tras publicar tu opera prima? Sinceramente, no tengo resaca, para mí es un acontecimiento importante, pero no menos que otras cosas que puedan ocurrir en mi vida. Estoy agradecida y contenta, por supuesto, pero el hecho de que se haya publicado no ha alterado para nada mi vida ni mi forma de entender la creación literaria.
¿Con ganas de trabajar en la siguiente o necesitas tiempo para reponerte de este alumbramiento? Claro, ya estoy manos a la obra.
¿Tras tu experiencia cómo definirías la situación editorial actual para los jóvenes escritores noveles? Me siento afortunada por el hecho de que un sello editorial como Random House y en concreto DeBolsillo haya apostado por mí. Creo que tuve suerte, entrar en este mundo no es fácil, hay un montón de gente que escribe, y muy bien, pero no consigue que le publiquen. Esto puede ser desesperante. En mi caso llegué y besé el santo, sé que esto no es muy habitual y me siento realmente agradecida y también sorprendida.
¿Qué es lo que más te ha sorprendió o cogido desprevenida de tu nueva faceta de escritora? ¡Que me llamen escritora! Me parece una palabra demasiado grande para alguien que empieza. Aún me queda mucho camino por recorrer en el oficio de la escritura. Sólo soy una aprendiz de escritora.
¿Cuál crees que es el rasgo que mejor define tu estilo narrativo? No sabría decírtelo, juzgar la obra de uno mismo es un poco complicado, en todo caso me atrevería a señalar la agilidad de la prosa y un estilo directo.
Hay momentos de la novela en que el estilo narrativo me recuerda a Maruja Torres. ¿Ah, sí? ¡Ojalá!
¿Qué autores son una referencia para ti? Reconozco que soy bastante ecléctica en cuanto a gustos literarios. No me canso de releer a Borges, Baudelaire o la poesía de Leopoldo María Panero, aunque también me gusta mucho Marsé, Carmen Martín Gaite, Murakami o los poemas de Josep Grifoll y, por supuesto, me gusta mucho la narrativa de Maruja Torres, sin embargo no parto de ningún modelo en concreto. No me gusta ceñirme a los referentes.
La obsesión por encasillar a los escritores en estilos o tendencias es algo que personalmente no comprendo, ¿qué piensas de lo que se ha dado en llamar literatura femenina? ¿Y el término chick-lit? Escuché hablar delchick-lit mucho después de entregar Malas, Malísimas. Ni siquiera sabía lo que era. No entiendo esa manía de encasillar a un autor bajo una etiqueta. Creo que recurrir a las tendencias para identificar una obra es una base muy poco sólida. Me da mucha rabia el término literatura femenina. No lo entiendo. La literatura es simplemente eso, literatura.
Tu novela ha salido directamente en formato bolsillo, ¿qué te gusta de este formato? ¿Te has quedado con la espinita de ver tu novela con tapas duras? ¿Por qué tendría que quedarme una espinita? Me da igual el formato en el que se publique mi novela. Sólo quiero que los lectores disfruten con la lectura. El resto es sólo embalaje. Además, el formato bolsillo es mucho más cómodo para llevarlo de un lado a otro y más económico. En los tiempos que corren, es de agradecer, ¿no crees?
¿Tu novela es una historia sobre la amistad, sobre la superwoman del siglo XXI o sobre las grandes mentiras que la rodea? Mi novela es una historia sobre la amistad, pero también sobre la incomunicación, sobre los sueños y los secretos. Es una novela que retrata la cotidianidad a través de cinco personajes que a veces tienen miedo de afrontar la vida, pero, a pesar de todo, afrontan sus incoherencias con una buena dosis de humor. Hay que reírse más de uno mismo.
¿Cuál es la gran mentira detrás de la superwoman de hoy? Que podemos ser perfectas y vivir felizmente estresadas. No soporto que me vendan las prisas como algo superexcitante. El culto a la apariencia se presenta como la dictadura de la modernidad. Me parece que alguien nos vendió la moto.
¿Qué personaje de Malas, malísimas es el que podría ser amiga de Zulima más fácilmente? Todas y cada una ellas. De hecho, varios lectores me han comentado que se sentían identificados con alguna de las protagonistas de Malas, malísimas. Creo que he conseguido que traspasasen la letra para hacerse de carne y hueso, hasta el punto que incluso yo he llegado a creerlas tan reales como mis propias amigas.
¿Y con cual te identificas más? Hay un poco de mí en las cinco mujeres que aparecen en la novela, pero no me identifico con ninguna en concreto.
¿Crees que las chicas de tu obra, a este paso, seguirán siendo amigas a los 40? Por supuesto, no me queda ni la menor duda, aunque claro antes tendrán que salvar algunas diferencias y ser capaces de librar su propia contienda con la vida.
No te voy a preguntar la moraleja que el lector puede sacar de Malas, malísimas, sino qué moraleja has sacado tú de este libro escribiéndolo.Sólo puedo decirte que durante la redacción del libro he reído y también he llorado. Escribirlo fue como un bálsamo que me permitió reflexionar acerca de los sentimientos y las frustraciones.
QUAN FAS VEURE QUE M´ENSENYES A VIURE, poema de DOLORS JUAREZ
Confident eficaç
i taciturn, el mar.
No suporta el llepat
lament sentimental
ni la malenconia
si és només covardia.
Joan Margarit
La covardia és un plat car que es serveix fred,
és el glaçó que ens hem passat de llavi a llavi en cada bes
i mata més que el cianur i treu les ganes -no la set- .
Abandonar-se als fets -que són els fets- i no desfer-los
és la coartada d’un discurs poc eloqüent, i així
sempre som a mig camí i així avancem i això és la vida.
La lassitud, le laisser faire, la por latent és el verí
de l’home vell quan es resigna.
Dolors Juarez
27 de febrer del 2010
jueves, 25 de febrero de 2010
TÉ, poema de Grifoll
…y por más empeño que ponga en concebirlo,
no me es posible ni tan siquiera imaginar
que pueda hacerse el amor más que volando.
Oliverio Girondo
té
no m´ha cabut dins un cove
és que et porto més coses:
coets d´aquells com de St.Joan
dels de demanar desitjos vull dir
té
no n´he gastat cap: per a tú
si te´ls quedes se m´acompleix el meu
té
això és del que estem fets
ho notes?
en porto per sempre més
com més en fem servir més en tindrem
té
baixant he trobat totes les mentides que ens hem anat creient a la vida
cremen molt bé ho fa la teia
ja no tindrem fred al món mai més(...)
té
un grapat de dia i un grapat de nit
es prenen si fa no fa com els antibiótics
però és la millor de totes les drogues
té
hi ha de tot aquí baix
has de pujar a veure-ho
mira com som
té
tenim molta feina güaita com està tot
però és la millor feina del món
la de l´amor…
els hi expliquem o els ensenyem a volar?
m´agrada que ho sentis com jo
m´agrada sentir-ho com tu
oreneta dels capvespres de la vida
corda fluixa o vol
tocar de peus a terra
mata
grifoll´10
a.VIII, de J.Grifoll
no li diguis a la veu de qui és
descalça passa com si fos una serpent
i
tu sols l´ombra de quan ja no t´ets
no li demanis als reflexes dels bassals qui ets quan ja no hi ets
et comparen amb els núvols de totes les formes i es van assecant
mai
som la mateixa resposta
cada instant ens defineix novament
ens desmonta una esdrújula
se´ns empassa una dent
caiem d´un cavall de cartró
som els membres que
no anem a reunió
a la reunió de la gent normal quan decideix el què és real i el què no
a la reunió de la gent que té la veritat suprema quan decideix el què s´ha de fer i el què no
a la reunió de la gent conformista que no sap dir ni mú
a la reunió de la gent que ens fa tenir dents blanques pestanyes postisses
tetes dissecades morals de persiana rocs als pedrer prohibides les plantes
sagrat sia déu i la verge maría si et toques niràs a l´infern
nafrat el cervell i vinga pastilles vinga etiquetes vinga mentides
les ànimes no fan soroll
l´amor és invisible
la trïa personal i intransferible
qui es canviaria?
(certament algú ho faria?)
Grifoll´10
l´INDIVIDUAL.OFF .Tenim molta feina!!!!
jo t’agrada, tu t’agrada, ells t’agrada,
IKEA paradís fiscal i postades GORM
crash test dummies i paral·lelisme d’idees inquietes.
si és ara, el far del sud roda dins del túnel del cadí, (ETA)
si és dissabte, les cadires es llogaran al parkímetre del bar de moda.
individual.off informa:
(((SILENCI))) - gargall -
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/silenci-es-gargall.html
YORGOS K. el fill prim de la ironia
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/yorgos-k-el-fill-prim-de-la-ironia.html
avis corpus lux font del balç
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/expo-avis-corpus-lux-la-font-del-balc.html
el pare conceptual bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/el-pare-conceptual.html
-plaentment bell- milos koptak bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/milos-koptak-plaentment-bell-eat-meat.html
jochen lempert -projetesd- bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/projectesd-presenta-jochen-lempert.html
-atrevidament dona- ouka leele
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/01/ouka-leele-inedita-tecla-sala.html
CLAM clam FESTIVAL INTERNATIONAL navarcles
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/clam-festival-internacional-de-cinema.html
activitats de casa, guillem de berguedà puig-reig
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/biblioteca-guillem-bergueda-puig-reig.html
revista boztezo -art i pensament-
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/revista-bostezo-art-i-pensament.html
es busca: dissenyadors -congrés disseny gràfic- manresa
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/on-hi-ha-disseny-hi-ha-alegria-congres.html
es busca guanyador: premi mercè llimona
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/premi-merce-llimona-vilanova-i-la.html
convocatòria artística: FIB
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/convocatoria-fib-art-benicassim.html
salvador vinyes patum x internet
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/01/el-poble-la-patum-i-salvador-vinyes.html
taller d’arts plàstiques i escultura
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/taller-darts-plastiques-i-escultura.html
27è cicle de muntanya.CAT
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/27e-cicle-muntanyacat.html
proposta d’bloc: l’habitació virtual de gloria royo
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/lhabitacio-virtual.html
proposta teòrica: xavier moreno
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/01/el-bloc-teoric-de-xavier-moreno.html
*documents adjunts:
- març de jordi plana pin-ups http://www.jordiplanapey.com/
- catàleg de mà (((gargall))).
IKEA paradís fiscal i postades GORM
crash test dummies i paral·lelisme d’idees inquietes.
si és ara, el far del sud roda dins del túnel del cadí, (ETA)
si és dissabte, les cadires es llogaran al parkímetre del bar de moda.
individual.off informa:
(((SILENCI))) - gargall -
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/silenci-es-gargall.html
YORGOS K. el fill prim de la ironia
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/yorgos-k-el-fill-prim-de-la-ironia.html
avis corpus lux font del balç
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/expo-avis-corpus-lux-la-font-del-balc.html
el pare conceptual bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/el-pare-conceptual.html
-plaentment bell- milos koptak bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/milos-koptak-plaentment-bell-eat-meat.html
jochen lempert -projetesd- bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/projectesd-presenta-jochen-lempert.html
-atrevidament dona- ouka leele
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/01/ouka-leele-inedita-tecla-sala.html
CLAM clam FESTIVAL INTERNATIONAL navarcles
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/clam-festival-internacional-de-cinema.html
activitats de casa, guillem de berguedà puig-reig
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/biblioteca-guillem-bergueda-puig-reig.html
revista boztezo -art i pensament-
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/revista-bostezo-art-i-pensament.html
es busca: dissenyadors -congrés disseny gràfic- manresa
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/on-hi-ha-disseny-hi-ha-alegria-congres.html
es busca guanyador: premi mercè llimona
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/premi-merce-llimona-vilanova-i-la.html
convocatòria artística: FIB
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/convocatoria-fib-art-benicassim.html
salvador vinyes patum x internet
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/01/el-poble-la-patum-i-salvador-vinyes.html
taller d’arts plàstiques i escultura
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/taller-darts-plastiques-i-escultura.html
27è cicle de muntanya.CAT
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/27e-cicle-muntanyacat.html
proposta d’bloc: l’habitació virtual de gloria royo
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/02/lhabitacio-virtual.html
proposta teòrica: xavier moreno
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/01/el-bloc-teoric-de-xavier-moreno.html
*documents adjunts:
- març de jordi plana pin-ups http://www.jordiplanapey.com/
- catàleg de mà (((gargall))).
miércoles, 24 de febrero de 2010
gent! és GARGALL...vé KONVENT!!!!
http://movimentpuntzero.blogspot.com/
I aquí trobareu les bases per participar al d´aquest any. Va, que va de rituals. Va, no amageu les vostres vides en calaixos...no val!
http://www.puntzero.org/
I aquí trobareu les bases per participar al d´aquest any. Va, que va de rituals. Va, no amageu les vostres vides en calaixos...no val!
http://www.puntzero.org/
jueves, 11 de febrero de 2010
onzedefebrerdeldosmildeu
regió7.cat » Cultures
REGIÓ 7
llibres
Zulima Martínez parla de la seva novel·la
L'obra, publicada per Random House, significa el seu debut literari
REDACCIÓMANRESA
L'escriptora manresana Zulima Martínez presentarà avui, en un acte que tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a la llibreria Petit Parcir de Manresa, la novel·la Malas, malísimas. L'obra, publicada per Random House, significa el seu debut literari.
( foto arxiu/Carles Blaya)
REGIÓ 7
Zulima Martínez parla de la seva novel·la
L'obra, publicada per Random House, significa el seu debut literari
REDACCIÓMANRESA
L'escriptora manresana Zulima Martínez presentarà avui, en un acte que tindrà lloc a partir de les 8 del vespre a la llibreria Petit Parcir de Manresa, la novel·la Malas, malísimas. L'obra, publicada per Random House, significa el seu debut literari.
( foto arxiu/Carles Blaya)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)