Seguidores

jueves, 25 de febrero de 2010

a.VIII, de J.Grifoll




no li diguis a la veu de qui és

descalça passa com si fos una serpent

i

tu sols l´ombra de quan ja no t´ets



no li demanis als reflexes dels bassals qui ets quan ja no hi ets

et comparen amb els núvols de totes les formes i es van assecant



mai

som la mateixa resposta

cada instant ens defineix novament

ens desmonta una esdrújula

se´ns empassa una dent

caiem d´un cavall de cartró



som els membres que

no anem a reunió



a la reunió de la gent normal quan decideix el què és real i el què no

a la reunió de la gent que té la veritat suprema quan decideix el què s´ha de fer i el què no

a la reunió de la gent conformista que no sap dir ni mú

a la reunió de la gent que ens fa tenir dents blanques pestanyes postisses

tetes dissecades morals de persiana rocs als pedrer prohibides les plantes

sagrat sia déu i la verge maría si et toques niràs a l´infern

nafrat el cervell i vinga pastilles vinga etiquetes vinga mentides



les ànimes no fan soroll

l´amor és invisible

la trïa personal i intransferible

qui es canviaria?

(certament algú ho faria?)


Grifoll´10