Seguidores

sábado, 2 de mayo de 2015

VOLAR




VOLAR

A dalt del cel
el meu cap és un núvol que hi dóna voltes
i voltes, faig un himne a l’ aire, piruetes.
Encara visc, després de mort encara visc.
Sóc en la pluja rebregant-te els vidres
i en la lluna que s’ empassa el llop.
Puc tenir totes les formes, i les tinc.
Rodolo amb els altres núvols vers l’ infinit
que torna a ser aquí i sempre volo, pels mars
i pels boscos i per les valls, per les estepes
i les selves, faig deserts i ports i costes, freds
i sort, amics...; soldo llums, les enceto, rasco
panxa a terra les boires, trec el cap pels ulls
de les bèsties i dels homes que miren; dic l’ estiu
i faig l’ hivern, espolso primaveres i pinto tardors.
Sóc  parent del tot i del no-res, em moro mentre
visc  i viceversa; canvio d’ idees, de rumb,
de bellesa. M’ entenc amb el moviment.
Dalt del cel, per entre els ocells i les estrelles
no em pregunto si sóc feliç, no paro. No en sé.
Rodo pels vents com les aurores, puc veure
els caps dels caminants i els pensaments
que els turmenten, com trons; puc perdre
el nord, i el perdo. M’ agrada volar, i només volo.
Ja no sé ni vull res més. Volar és lluny, lluny
és arreu, tot arreu és volant, i volant tot acompanya.
Tampoc demana més que no tocar de peus a terra
i tenir el cap ple de pardals.

griFOLL
2.5.2015

casserrespoblepoema