VOLAR
A dalt del cel
el meu cap és un
núvol que hi dóna voltes
i voltes, faig un
himne a l’ aire, piruetes.
Encara visc,
després de mort encara visc.
Sóc en la pluja rebregant-te
els vidres
i en la lluna que
s’ empassa el llop.
Puc tenir totes
les formes, i les tinc.
Rodolo amb els
altres núvols vers l’ infinit
que torna a ser
aquí i sempre volo, pels mars
i pels boscos i
per les valls, per les estepes
i les selves,
faig deserts i ports i costes, freds
i sort, amics...;
soldo llums, les enceto, rasco
panxa a terra les
boires, trec el cap pels ulls
de les bèsties i
dels homes que miren; dic l’ estiu
i faig l’ hivern,
espolso primaveres i pinto tardors.
Sóc parent del tot i del no-res, em moro mentre
visc i viceversa; canvio d’ idees, de rumb,
de bellesa. M’
entenc amb el moviment.
Dalt del cel, per
entre els ocells i les estrelles
no em pregunto si
sóc feliç, no paro. No en sé.
Rodo pels vents
com les aurores, puc veure
els caps dels
caminants i els pensaments
que els turmenten,
com trons; puc perdre
el nord, i el
perdo. M’ agrada volar, i només volo.
Ja no sé ni vull
res més. Volar és lluny, lluny
és arreu, tot
arreu és volant, i volant tot acompanya.
Tampoc demana més
que no tocar de peus a terra
i tenir el cap
ple de pardals.
griFOLL
2.5.2015
casserrespoblepoema