TNT
Imagina que et lleves i avui, a més a més, et despertes. Que t’ hi veus.
Que pots existir en allò que mires només estenent-hi la mirada al damunt, com
una gespa on repenjar-te mentre et fons inevitablement amb la veritat.
Que aprens a circular per l’ ondular de les llums. Que pots escollir el
color del silenci. Que esculls el sord i se t’ hi fa boira, que surts de la
boira fent pluja, que ets gota i totes en una i tindràs els cants fent la terra
i pels rius i pels mars mantindràs sempre contacte amb les constel·lacions per
no perdre allà on has deixat reposar la vista. Això ho sentiràs quan no només
et llevis, quan obris la finestra i l’ aire ho dugui tot, des de l’ insecte més
fart de pol·len fins el truc que salva l’ enganyapastors de la guilla, l’ olor
de l’ esmorzar dels nens que van a cole, la forma molla dels bassals que s’
evaporen per les cantonades a mesura que els sol hi posa la llengua de foc que contrasta;
la veu dels primers humans que es van comunicar parlant també és en l’ aire
fresc que t’ envola quan et lleves i obres la finestra i, a més a més, et
despertes; els ulls tranquils, la pressa abolida, el silenci quan comença a
entendre’ s amb els sons entrant-te per tots els porus, pujant-te pels sentits.
Hi ha l’ hivern i l’ estiu i la nit i el dia en totes les coses quan tots els
temps t’ acaronen, tot va, tot torna, sempre el moviment, l’ espiral d’ anys
que giren plegats i ara abracen.
Tindràs el so de tots els poemes brillant-te als pòmuls, et protegirà cada
vers només blegant una miqueta els llavis. Pots fumar. Tot et recordarà, tot et
projectarà, desconeixeràs l’ oblit, seràs
lliure de preguntar i no ho voldràs. Sentiràs tant que els dits se t’ ompliran
de setmanes fetes amb records de tu, com unes pessigolles que ja no recordes,
les millors pessigolles del món mundial. Ho veuràs en cada empremta, el
moviment de les línies que et descodifiquen, que et fan amb tot i tot amb tu s’
hi fa només estant.
Quan vinguin els ocells veuràs que ells ja eren desperts des de sempre. Se
t’ enduran allà on pensis només en provar de pensar-ho, i pensaràs endavant i enrere
i cap a totes les direccions, i giraràs. Seràs fins l’ origen que dóna la volta
de cada necessitat que et serà saciada només sabent que ja n’ estava. Devoraràs
tantes imatges, entraràs i sortiràs al mateix temps per totes les bandes de cada
espiral que et penja de les pestanyes, que t’ inclou en la gran obra dels rocs
fins als cels, dels vius, i dels morts que no ho són, dels déus fets homes i de
les farigoles florides preparant la mel que engreixa els eixos de l’ existència.
Existiràs si no només et lleves, si, a més a més, et despertes.
L’ olor de pa dels primers forns, de cafè saltant per les primeres boques
adormides del dia; apareixeràs sent la reïna que raja del pi, sent la baba que
cau del vedell, sent la nit submergint-se sempre al final del següent començament
i la sang nova que habita tot lo que neix animal i espernega; la vida sencera,
salvatge, adquirida per fi, bategant per primera vegada un dissabte al matí.
griFOLL
8. 05. 2015
casserrespoblepoema