Seguidores

jueves, 19 de marzo de 2015

L’ AMOR PEL COMENÇAMENT - griFOLL





He sigut sense estar-me’ n
i he estat sense ser quan més hi era.
Jo duia un cavall fet de troncs
que només bufant es convertia en moto
travessàvem boscos sense fondo
no hi havia destins allà dins, i era al món.
Passaven pocs ovnis llavors, hi havia
feina a baixar rodolant pels forats
com per mirar massa amunt, aquí ja
s’ hi estava bé, hi havia de tot: abans
del verb ja s’ hi feien bolets, i el món
era al món, de dos un, sense fins.
El seu món i el meu món: dos en un.
Dels capgrossos en feia granotes,
de les granotes, cançons; de les cançons
en treia notes per fer capgrossos nous.
Els rius se m’ enduien a fer viatges
dels quals mai en tornava, no hi havia bitllets,
tot era massa i m’ hi omnipresenciava.
De cada pinya me’ n sortien cent arbres,
de sota les pedres, cada escorpí que no em picava
m’ allargava la vida, i tots me la van perdonar,
i jo els feia patir pensant que amb la vida
s’ hi jugava, i ells no em picaven, m’ ensenyaven
a ser dels que entendríem la vida
per haver-la mort i la mort per haver-la sigut,
l’ amor pel començament, el dolor per fer rels;
i era al món, cent per cent.


griFOLL
19.03.2015

casserrespoblepoema