CREDO - griFOLL

Si no creyera en la locura
de la garganta del sinsonte
si no creyera que en el monte
se esconde el trino y la pavura

(Silvio Rodríguez )

CREDO

Vam ser bons, tot lo bons que mai hem estat i més.

En quedarà la nit escrita als astres, un xiclet

a sota la cadira, no n’ hi havia per llogar-ne,

n’ érem fills de la mateixa dansa desplegant-la,

l’ hora i els colors de ser-los; i qui mirava? els cecs

i els altres...vam ser més nosaltres que quedar-s’ hi,

interminables, atrevits, salvatges, inflamants de

primavera, desafiant-la amb més vida de la que cap

a la vida, vius la gran tarda dels anys d’ un estiu

sense marges, encesos pel blat, ulls de brasa

preant-se. Vam ser els millors quan ens tocava

quan ens tocàvem no perquè toqués sinó perquè ens amàvem

i n’ érem fills de la mateixa contradansa, exactes.

Si hi ha déu ens deu idees per muntar més paradisos.

Vam fer-li “sí” amb les galtes esqueixades, “no” amb els polsos

disparant-se.  I va durar fins al vespre la tarda, i el vespre

fins la nit, i la nit també ens estimava, i nosaltres fèiem que “sempre”

amb més sempres a sota els llençols fins l’ albada l’ estiu sencer

aquell de tots els sentits acabats d’ encetar, i a sobre del món vam ser

bons, bons i més. No ho dubtis mai si t’ ho preguntes de massa:

vam ser els millors, un dia tots vam ser justos, perfectes, amants

de pel·lícula, i ho vam celebrar, que no se’ ns oblidi... ni calgui.

griFOLL

20.03.2015

casserrespoblepoema