La por determina
la bogeria
aquesta és la llum de les paraules
i qui en defineix
la matèria; fem sort,
ens la fem. Hi ha
res a les coves?
Llibres vells, de
cavalleria...
Després del foc
es va fer aigua dels aires
i la terra en va
dir l’ alquímia.
L’ únic animal
que va inventar la mort
va ser l’ humà, i
se la va creure:
va morir per
ella. La por el va ferir
abans de ser-la, abans
de ser-la
ja disparava. Prevenia
solucions
fins que va
bullir la mentida. Tots
els allí presents
en van beure,
després, la mort,
la van estendre,
multiplicar, com
tota bactèria que
es preua, a la
inversa. L’ or i no la pedra,
Salomó i la
costella.
griFOLL
28.3.2015
casserrespoblepoema