allà al temps n’
érem presos
perxò n’ oxidàvem
les gires
giràvem molls d’
habitar-nos en cos
les ànimes
plegades al rebost
a plorar cebes
amb la tinya
i el gust de l’
instant dalt de tot
apunta: de dits pell
d’ aurora
i dels polsos l’
estiu d’ aquí dins
que ens sortia pels
ulls de quan hi érem
refèiem la set setanta
set vegades sets
i encara ens en
va sobrar quan tot va ser mort
ningú en sap el
nom dins un plat a l’ aigüera
la sopa de
lletres després de sopar-se
el poema sencer quan
s’ apaga del ser i es
deslliga dels socs
griFOLL
29.02.2015