jueves, 12 de septiembre de 2013
miércoles, 11 de septiembre de 2013
griFOLL , 4coses
Diu el
món que l’ home es mata mentre l’ home riu.
...
S’ adorm, s’ està
adormint ara mateix
en algun lloc d’
algun seu món un home
que era viu, que
abans d’ ahir encara volia veure-hi
s’ ha tancat dins
una capsa de sabates aquesta tarda.
Ningú l’ espera a
sopar ni a dormir ni a plorar.
...
EL JOC DE JUGAR A
LLENÇAR PARAIGÜES
Si t’ ho mires des
d’ aquí, sóc aquí.
Si t’ ho mires
des d’ allà, jo no m’ he mogut.
Si necessites un
crit, crida’ m. Però per sobre
de totes les
coses: Si plou, mulla’ t.
...
Sents unes
sabates velles córrer
per casa amb els
teus peus a dins.
Vas molt de
pressa, no t’ ho creus
però cada vegada
en vas més.
Des del llit escoltes
com hi vas i rius.
...
domingo, 8 de septiembre de 2013
sábado, 7 de septiembre de 2013
JO NO HE DIT RES, poemes del griFOLL (encara aprenc a no contar per punxes), trentanosequantus ...
JO NO
HE DIT RES
(encara aprenc a
no contar per punxes.)
trentanosequantus
poemes
griFOLL
No sóc aquí, ni
tu tampoc. Fa temps.
Fa temps que
enlloc no hi ha ningú.
Ens agradaria
recordar...
Que fos possible reconèixer
aquells que diuen que érem.
Temo la
delicadesa emprada per a salvar-nos de tan fondo,
no hi confio,
encara aprenc a no contar per punxes.
...
Al final hi ha un
mar,
un mar que
esquerda aquest silenci
d’ aigües que ens
separa.
...
Devores el
silenci.
Encén-me doncs
la cerimònia de
comiat.
T de sentir.
...
Tot és ficció
fins que es demostri que el sastre és qui ho cus.
...
Algú que ets tu
desperta a algú
que dec ser jo.
Em dons amor, t’
aviso.
...
Però a l’ hora de
la veritat
no hi ha veritat.
No hi ha veritat
ni a l’ hora de
la mentida, imagina’ t.
...
Imagina’ t.
Imagina’ t que tot passa a casa, va dir el nen
per fer-ho fàcil,
xic com ell...
...
A tu,
imagina’ t a tu i
res més.
Qui ets?
Ningú.
Què sents?
Totes les coses.
On ets?
A la panxa del
cosmos, a l’ ull dels mil homes, al sexe de buda,
a la creu, sota
col, al teu niu de cucut, dins la tomba primera del món;
sóc enlloc, sóc
arreu, sóc en tu tan enllà que no em veus;
entremig de tot
el que t’ inunda, jo t’ inundo;
des de tot lo que
et reclama, hi sóc que hi sóc i
sóc tu de tant ser-te,
de tant tu que hi ets sense saber-te en res
ni en cos o
causa. I sóc l’ infinit, el Tao, Déu i el cafè del matí,
i el dol del
capvespre que et vinc a guarir. Tu m’ has inventat.
Jo et vaig fer
poc abans, abans dels abans. Sóc aquí a fora
esperant-te que
ens ‘nirem a emborratxar.
...
Verd. Comença pel
verd molt sovint; o
pel blau. Blau de
cel, marí o de pot o en tub.
A l’ oli, primer
el blau ( això des dels impressionistes, però)
i només són
tècniques. Començar pel blanc.
tothom parla del
full en blanc
i n’ hi ha de
tants colors com hi ha, no ho sé.
El verd deia, el
verd de la pissarra brut de guix,
el verd hora del
pati, el verd divendres, la primera fulla
que s’ hi posa bé
i diu primavera; el verd de la granota
als ulls del nen:
res és més viu, deixa’ t d’ estampes.
...
d’ estampes i
barranques ‘nem de festa a les barraques
sota l’ hort de
cal tornar-hi que no hi érem quan vam ser-hi
tan passats de
rosca ens enroscàvem i la vida era una font
i a sota el pont
hi havia un home que ens va dar frijóles
rescalfats amb
fogonet i també hi havia una gelateria
on resguardar-nos
del fred brut que s’ acostava amb odi
contra tot allò
en el què ‘viem volgut creure quan encara
el temps no ens
dava pressa i era fetge el fetge i en teníem
per estona entre
perdre’ ns i perdre’ ns
...
Fugaços, no?
Massa ràpids
segur.
...
S’ esveren com meteorits, qui’ ls va parí, va dir
l’ home que sols sortia
per dir que si us plau no féssim tant soroll
d’ alegria que a
dins miràvem el futbol i perdien.
...
És que estem
enamorats-
vam riure tots
tres d’ humors molt més que diferents
(el nostre i els
seus)
...
Era vell,
però sobretot tan
plurar de treballar de cara al públic...
Ell feia anys que
qui sap qui era.
...
L’ home llop que
havia llegit tant que per això l’ era?, i ella?
la dona pantera?
No, o sí. Dos casos més perduts dins mobles
que ningú no
trobarà després dels focs que han de venir.
...
Només és ; no té
amo
i jo t’ estimo.
...
Excés. Entre l’
excés i res, què fan?
Plats buits per
emportar.
...
ENTRANYES
Mira, no hi ha
dia ni això és nit o ho fóra, mira,
res del que t’
envolta ho fa. Ningú no sap on és,
menys tu. Mira,
tu ets qui se n’ adona, però; és
per això que,
mira: un llapis. Què m’ ho ensenyaràs?
...
T’ envio records
per venir,
souvenirs per
flipar
i massapà del més
brat
de robar. Si n’
hi ha massa
( de pa) vinc jo;
no’l puc pas
tornar. No sé
perquè em sembla
que et trobo a
faltar: vénen sacs.
Ja em diràs.
...
DÉJA-HÌ VU
No és cap deja-res:
aquí ja hi hem
estat,
però ‘ navem tan
torrats
que no vam fer
records
ni n’ han quedat
papers
o els hem perdut
o fet molt vells
però això no va
ser ahir?
jo tinc molt mal
de cap
i aquest jersei
no és meu!
...tu’t dius...?-
li va dir l’ altre.
...
“qui canta
els seus mals espanta”
popular
CANÇÓ DE TOTS
Si et guardes la
cançó
deixa la boca en
un racó
que així la canta
un altre
i l’ escoltem
fins que
se’ n cansin les
orelles
de tothom; millor,
no?
( i aquí hi va l’ estribillu,
ja a l’ estil xim
pom, ja
fent lalas...I dura
molt, i més,
depèn..però la
molt tonta
cura de debò.)
...
ELS DE SEMPRE
Menys els
americans,
que inventen
verins
per després tiquetà’
ls,
l’ home, per més
indiu-astral
encara vol
guarir(-se)
dels mals més
banals.
És d’ ad mirar-s’
hi en poquets,
però que hi són,
i de tros.
...
Els corre línies no
són més que línies ( per ara de lletres)
que tenen a veure
amb la velocitat en la qual són escrites.
Del que es tracta
és d’ acabar no havent pogut mesurar
absolutament res
de res i per a què?, va dir un petit home-pròleg
que treia el cap
per la cantonada del tres-cents crec que quatre
o per allà...
...
PESCA AMB HAM,
NECRÒFILS I T CANYES.
( un títol no fa
de títol, si el fa, deixa de ser-ho;
el títol en forma
part, complementa, hi és, sovint al principi)
El moment bèstia
és quan travesses
la capa que et submergeix.
A sota, ja està:
peix a l’ aigua.
( Que per ser la
mort
encara em fa
massa temperi.)
...
DANSA’ LS
Posa’ t
gronxadors a les pestanyes
i quan ningú
miri, mira’ ls a tots i pica d’ ullets.
Guaita’ ls com
salten i riuen, semblen nous!
...
No
siguis remor
o l’ ombra en que
vius torna’ m al
pou
deixa’ t de tu i
no
fabriquis
desastres
en sèrie surt que
han posat tot de
móns
a l’ abast d’
ésser
Tu
...
Ja hi puc anar,
conec el món d’ haver estat dintre teu.
(...)
...
Ja hi puc tornar,
conec la mort d’ haver estat viu una vegada,
i tres.
(...)
...
TU
EL FONS
Escolta’ t sens
somni,
canta cançons que
t’ estimis,
que són les mateixes
cançons
que t’ estimen. Escolta’
t, i
digues: ho veus
com el fred
perd la traça?
...
Arribaré
escrivint a casa teva; vinc
per la carretera
carregat de guixos
de colors,
content.
...
Finalment, ja se
sap, s’ arriba al desert
delirant, dut al
món un migdia qualsevol
entre dues dates
que ho engloben tot
fins que peta el
globus, tanquen la fira
i apaguen els
llums.
Ei, t’ espero a
fora que m’ ho fumo tot, dic.
I tu rius, el vas
a fer i ‘nem al parc.
O prens el camí
que no delira i que déu
t’ agafi conyfessat,
que vénen merdes, nanu.
Si tu véns pel
seny, aquest dimoni
(no n’ hi ha de
pitjor) va a per tu ( sabràs barrabàs).
...
A la propera,
desenterrats.
A la propera,
símbol i veu; negra
la nit de
sortilegis, tu, màgia, a
la propera sense
que hi deixem de creure.
A la propera: jo,
infantil, et duré al dia
i tu m’ apartaràs
del temps. A la
propera, el vol,
ens hi voldrem. A la
propera tornarem
a l’ era; te’ n recordes
del ninot que
sempre ens espantava? Rèiem.
Ara fa temps que
no ric. Sempre fa temps
que no riem. A la
propera, no pararem.
A la propera,
gràcies, força, no et rendeixis,
no t’ ho callis,
sigues sent, mossega, riu, viu,
xiscla, sent,
defensa, embarca’ t, dóna, tiba,
aprèn, regala,
fes l’ amor, deixa que et faci,
fuig, digues,
canta, ves-hi, escriu-te el nom
dels noms a les
entranyes, no m’ estranyis,
és que ho sóc, n’
hi ha passa aquí on visc sol
voltat de tants que
ja coneixes. A la propera,
serà després, què
t’ hi jugues què ens tocarà?
No importa el
què, importa el plural que farà.
Nosaltres, a la
propera, la sala d’ estar serà
aquí o més enllà
i no serà sala ni per casual,
farem l’ animal,
tornarem amb les feres del món
a volar, a ser nedats;
correrem per les costes
abruptes, dins
els ulls ens hi courà el vertigen.
A la propera.
A la propera
volta que faci la llauna et vindré rodolant fins els peus, perquè em rovello i
m’ ignoro veient que el color de la terra em diu caus o no caus? i te mans com
d’ arrels fetes amb pals que no són d’ on surten que em volen trencar fer
trossets arrencar l’ esperit per fer-ne foc a l’ hivern i jo només sóc una
llauna plena de papers grapats i grapats de papers dins una llauna que no vol pas més però rovellar-me des d’ on
pugui veure’ t, puc? A la propera.
A la propera.
A la propera,
pluja, pluja. Escoltarem la pluja i prou. i prou. i prou. i prou...ens mirarem
i prou. i prou. i prou. i prou. El so. Serem el so. A la propera plou plou
plou, escoltarem d’ escoltar i prou. A la propera, el món. Hi plou. Ens mirarem.
Escoltarem d’ escoltar els drings, i el so, i els sons, serem, serem i prou, la
pluja que uja, que uixa, xa, xa, xa...a la propera. Xa, i ens mirarem i prou.
Xa, el món. Xa, les coses. Xa, nosaltres i prou fent xa. Xa. A la propera. A la
propera.
A la propera
va la vençuda:
Tibo fils
Dec amor
Penso averns
Caic del món
Sóc un nen
Pico pors
Follo poc
Sóc pesat
Sóc un merda
No em cuido
Per què?
Des de quan?
Sóc el Foll
Faig de jove
Em dic vell
Miro als ulls
No en tinc prou
Jo no hi sóc
No he dit res
...
griFOLL
8.9.2013
casserrespoblepoema
MOVIMENT, de griFOLL
Mal
prefereixo brut de sang que net de vida,
papa nates que senyors de ferm pensar.
Jo, que hi era sense ser-hi; avui, que hi sóc
per si de cas, mal
tinc l’ etern costum de no tenir-ne, però
els costums s’ arrapen a la set de l’ os i
em sé perdut si no me’ n vinc a fer volar
impossibles, i és que cal morir-me’ n
per saber que no m’ he mort, mal
prefereixo brut de sang o de carbons, mal
prefereixo fosc i al fons, molt lluny, que és
bosc de nit i ple d’ enllocs, que la migranya vostre:
gris.
griFOLL
viernes, 6 de septiembre de 2013
VEU , de griFOLL
“ si digo agua ¿beberé?
si digo pan ¿ comeré?”
Alejandra Pizarnik
“Demaneu, i us serà donat;
cerqueu, i trobareu;
truqueu, i us serà obert. “
Mateu 7:7
autoretrat 6.9.13. casserrespoblepoema
VEU
Desfilen a les
fosques ales sense l’ au: fantasmes.
I també hi ha
noms somnàmbuls repetint-se inacabablement.
Si véns de nit a
despertar la nit que amaga aquesta,
fes-ho entrant-hi
com a l’ aigua hi ve una barca nova,
amb la
desconeixença teva, els rems assedegats i bufa,
jo t’ espero a
dins, sóc el paper mullat, la tinta fosca, tu
quan t’ has sigut
l’ home del sac que tot t’ho has amagat.
Trairem el fetge
per la boca mor el peix avui demà ja ve passat.
Quan torni ara la
llum, a la primera que arribem, jo no,
seràs això que
passa al cel quan hi veiem, seràs el blau
i qui desperta
als llamps, allaus de núvols desfermats
i calma als
horitzons tebis del vespre, quan no et calgui
la paraula,
tindràs veu. La veu més teva: Tu.
griFOLL
miércoles, 4 de septiembre de 2013
POR , de griFOLL
És tanta la por
que fins deixa de
fer-ne, de
per sí el món es
trenca i no crida
ningú. Tot es
mor, res s’ altera.
griFOLL
martes, 3 de septiembre de 2013
DIVENDRES 13 LLIBRERIA4CANTONS (passeig indústria, 29. berga) inauguració de la nova EXPO del griFOLL
DIVENDRES 13
LLIBRERIA4CANTONS
(passeig indústria, 29. berga)
inauguració
de la nova
EXPO del griFOLL
amb la psicoperformantica actuació de:
MONTSE GRIFOLL
(la nena submarina)
i
LEGNER LIBUGSNI
( interpreto-musicant poemes del nen foll)
i
+
D’ ESTÈTIQUES
No m’ ha d’ agradar. Vaig a favor de tota forma nova renunciant a tot “principi”
estètic que, per força, m’ ha anat fent solatge a dins pel fet de tenir ulls,
no cal anar més enllà que el “hi ha gustos per a tot” que ja és indicador de
que estan fets ( els gustos) i que nosaltres només els hem de triar.
No és veritat ( no n’ hi ha) que sols podem“sucar”, beure dels nostres
avantpassats fins als contemporanis. Per anar a descobrir cal no tancar-se,
sobretot a allò que ens ve de nou, no comparar, que “totes les comparacions són
obtuses” i ens ocupen ( com a mínim) la meitat del que pretenem veure i ens és
desconegut. Jo dic d’ anar per aquí, vers el desconegut, a treure-li el “des”,
a cercar-li les possibilitats. I que siguin noves. Per aquí, a veure què.
I se li pot posar o no transcendència. Pot ser un joc o una manera de viure
o sobreviure. En qualsevol dels casos, hi ha “curiositat”, per gris que de
vegades sembli, que n’ és, la matèria mateixa que “ens nodreix és la que ens
destrueix”. I tampoc la regalen.
griFOLL
lunes, 2 de septiembre de 2013
TRENTA i MÉS CORRELÍNIES I UN MASSAPÀ A DESCOBRIR, de griFOLL
cada dos per tres
m’ empesco nova
vida
tot (jo) m’
escupo contra la relíquia
...
Fins que les veus
que escoltava
no van ser la
seva, no se les
reservava pas, l’
egoista
...
Ditant-nos
mamifèrics llenguvius
com en un
contraatac de cuixes
i deliris vam
trobar-hi un temps
raons per viure,
prô era primavera.
No valíem. No
valia. No serveix
per a cap
currículum.
...
A fora sols hi
pot ‘ver
el què surt de
dins i vice-
versa, sempre, en
vers
o sense, prô tu versa,
que tens tot el
temps
del nom i plou
que dons
gust.
...
Fruitava secs
perquè de jove
era mandarinós;
el més mandarinós
de tos.
...
Alguna religió
que no
amb petons robats
de pelis ianquis
i dillunsos i
dimenja bé amb la fam i
lía tots juntets
un pollu que t’ hi
has i més i pis té
el nen té pis i tola
no hem de pati
ir, que pati eix si pati im,
ja ha fet la comunió
ja amb déu meus
i rempentes prô ara
te vici pròpi a-
mics invisibles i
el metge
ja el diu i
adopta com a “un cas”.
Per això som
feliços, mira’ ns l’ afotus
com brillen els
ulls i les dents hi fan clic.
...
EM DESMONSTRES
De no saber-ne a
dar-li la volta, és fals.
La cosa va de
dar-li la volta per dar-li,
sense més ni
jutges ni premis. Un cromo.
Prô n’ hi ha de
molt bons, tu ja ho saps
que no se n’ ha
de saber i ho des mostres,
em desmonstres i
t’ ho dec.
...
L’ AMO del
REIALMU
Xuclo tibo tibem ‘nem
nerviosos en som
tot s’ esvera ningú
no te espera xisclem
com imbècils i
surt l’ amo del reialmu
amb una palangana
al cap, a contrallum
ens vol semblar
un rinoceront, pobre amo
que ni de les
ombres xines, n’ és...pobre amo
que sols te
diners...
...
Té. Trenca-li la
tripa al roc de la por amb un cop de pa sec.
...
Do’ m re,
fes poc,
mou ui que
me’ n sobra.
...
Borges era un
matemàtic que somiava
calculadores borratxes
de curtcircuits
i un home que s’
ho mirava diferent. Seu
al mig de la
Biblioteca i es dedica a fer
paraules noves,
ja per ‘natrus o per a altres
móns. Va amb
taxi, clar.
...
Si pots, no ho
desitgis,
prô ja que ho
desitges tant,
que no en quedi
ni engruna,
ni’ n gruna de dreta
tai dit.
I jo sóc l’home-profeta.
...
Vaig caure a
creure que entenia l’ idioma de les paraules
una nit,
la nit del dia
menys pensat o l’ endemà, no ho recordo
exacte.
...
L’ AIGUA VOL
AIGUA ( i la segona en vol SET)
re d’hams re re
dic prô és el riu
que’ l sento i
bec fred foll salvatge
que em retruca a
les mandíbules
de cocodril
acaimanat i autòcton
com no n’ hi ha sinó
fugats del zoo
així doncs
frisso, així qui atura
la set d’ aigua a
la pròpia aigua?
L’ aigua també
vol aigua.
Tot vol allò que
és.
...
NI MIL TRUCS, S’
ENXAIEN
Retrucs!
S’ enfila l’ home
llop i toca la campana als xais.
I ré. Ningú s’
empana.
Ningú ré.
Retrucs!
...
L’
ERMITÀ-DINOSAURIAT
Atemorí la fera
de les dents amb elles
al nuvatu dels
ullals dinosauriats que s’ auto-ermitanyà
abans d’ hora. I
amb la mort i amb un rellotge
que li feia fer
la pandereta, reia. Reia
i encara riu si
no el proves d’ entendre.
...
Tota la xarxa de
xiflats plena de pirats com quès.
Jo me’ n torno al
pont, a sota. De nit, haixixiant
pels parisos o
enllà, munt amunt des d’ on mai
vam saber si
saltaven les coses per a natrus o
natrus les feiem
saltar.
...
Quina conseqüència
ho veiem a venir tornar
a existir així
exactament aquí tot ben igol igol que
recordar invents
de la llebre.
...
Preguntes si et
servirà?
No.
Te’ n pots
servir, això sí, però ho tries tu.
...
Abans de ser a la
Terra
aquest que escriu
era un nas
volador
en un món de
nassos.
...
La paraula consta
d’ importàncies
i als silencis
els hi poses tu.
...
L’ AVI POLARITAT
M’ invento veus,
travesso lletres, camps o re,
la meva història
és una ramificació d’ éssers
sempre en estat
de rompre gàbies, desganar-me
i volta a
començar. L’ avi polaritat.
...
FATXA
Treballo al zoo,
prô jo
només endreço estruços.
...
CANÇONETA del
DEIXAR-SE MORIR
Movent l’ invent
‘ nem fent com
mira
‘ nem badant
deixant l’ invent
l’ a ‘nem perdent
la bé no en va
‘nem badallant
avall, cap a la
mar
un calamar
te gana, avisa un
piu.
...
Ens esbruixem les
carns herbant-ho.
Ja recollirà d’
altri les febres i si queda
algun parany per existir que hi caigui.
...
Mou l’ hora a les
tres i a dos quarts toca l’ un.
És l’ antiquari.
...
Pica de claus al
rerefons de totes les portes
que l’ encerto.
Prô no. Més aviat gens. Mai,
de fet, fins avui.
...
Tu m’ ho vas dir.
Jo només m’ ho
havia de creure.
Era fàcil.
...
No poder parar és
virtut dels Imparables.
...
Quan tornis al
món
dóna-li records de
part meva
al Senyor.
griFOLL
3.09.13
Casserrespoblepoema
ⱷⱴⱷҹ^
PETROLÍFICS i MERDAVELLOSOS. BRUT TALS! griFOLL
Siguem sarnosos,
de per favors. Tinguem la festa bestia,
fent-nos blaus,
si us plaus. I que corri tot lo prohibit, a dojo,
que en ragi, que
ningú es quedi sense. No’ ns matarà una
dosi de felicitat,
fotría gràcia la desgràcia tot plegant en una
capsa els pèls de
gat per dur-li al cementiri esteu com
cabres tots
reunits, tots afamats, su’ s cau la bava a la
descorbatada cosa
atiada que us escanya el reg de recs
sang-mínims que a
Cal Dria farà un pany per aterrar terra
al certvell, no l’
heu pillat ni per xiripia ‘neu de quantitats,
precipitats, ‘neu
d’ anar a ser, ‘neu a cagar i neu a l’ hivern,
farà fred el
mateix fred animal d’ ànimes per càpita i decapitar,
no dic d’ est a rufes
que és una vers conya pirapringosa
la cosa dels tres
bacallans sobre la resta dels peixos dels mars
petrolífics,
merdavellosos, bruttals, els occioceans, mars morts
enrampants de
marcians radioactius que hi pul·lulen com puces
símbols de l’
Imperi del mico in destral contra l’ indi astral des
armat vinga
omplint l’ apipa de l’ apau que l’ apauguen sempre
els mismus mims ‘magats
rere d’ altres carotes tampoc pas de carn
ànima ni sprit
que no sigui fer sang, fer calés, matar per sidecanses,
si dallonses si
de casos n’ hi ha com merda al fems, prô aquí,
de per favors i
enllà, si us plaus, siguem sarnosos, tanquem
deixant les
portes obertes a tothom i que en ragi...
griFOLL
domingo, 1 de septiembre de 2013
EL PRIMER MAL - griFOLL
He estat el meu
inici sense Res
i el joc d’ un
cor que vas encendre.
Llum, de primer
llum que deia formes,
després tot em va
ser pres. N’ era
l’ aprendre. El
primer mal.
griFOLL
viernes, 30 de agosto de 2013
ERA. griFOLL
“Tita dreta no creu en Déu.”
“Dels pecats del piu,
Déu se'n riu, i dels pecats de la xona, la Marededéu els perdona.”
populars
ERA
Vinc a l’ era,
que vull pols, duc pa sec al sac
i ben lligat, Iris
nua llepa la pell a un siri ,una galta
a cada cuixa i la
llengua a la deriva; cos de fada,
que fa de cos, diu
si si, diu no no, diu ja ja,
diu dons que, diu
dons mira, diu dons ves,
diu no res. Pro a
mi sí, que re mi fa si fa sol
o si no en fa. Una
bona capa tot ho tapa
i jo només vull
pols de quan de genollons
genollons, collia
collia, de genollons genollons,
collia codonys;
de genollades, codonyades,
i amb els dits,
codonys collits. I codonys,
quant més m'agenollava,
més codonys trobava,
més m'ajupia, més
codonys collia,
mes tot era ço
que era, ara sols torno a ser a l’ era
vull pols i ningú
se n’ entera, vull dir polseguera;
aigua vaig
esperar i tard vaig sembrar, i sense suors
farines no es saquen,
pols d’ ordi ni re per menjar.
Faré llepant-te
la pols dels genolls de quan ‘navem
a l’ hort a
collir tants dallonses, codonys i daixonses
de joves per sota
els rellotges i el pes de les coses,
que dels pecats
del piu, Déu se’ n riu, i dels pecats
de la xona, la Marededéu
els perdona. I tu
què me' n dius?
què me' n dius?
griFOLL
miércoles, 28 de agosto de 2013
martes, 27 de agosto de 2013
COSSOS, de Blanca llum !
«Rire est le prope de l’homme»
COSSOS
Hi ha el cos nou.
Hi ha el cos teu que se m’aferra
i el gest teu de l’avenir-se a l’avenir:
l’independència.
Hi ha qui s’alça arranet nostre i qui remou
renou de raure-hi.
Hi ha la lluna: la lluna partida i la lluna tan
clara i la lluna suquí.
Hi ha l’amor de l’altre amor de l’altra casa.
Hi ha la plana: l’escena antiga i els aubons
que se t’hi escampen.
Hi ha qui tria i persegueix: qui t’agafa i qui
t’ho don.
Hi ha principi enllà de dir-lo i hi ha
principi abans de dir.
Hi ha la son que és primitiva i la que no —la
dels raïssos.
Hi ha la llengua deixant marca a l’inrevés
i l’inventar-s’ho fent-s’hi lloc fins
malmenar-se
i quedar enterc de malapler i de mala lletra.
Hi ha grinyols de just aprendre’n, plors valents
i si mateixos.
Hi ha la fam, la terra plena i l’home solt n’atura
els arbres.
Hi ha la rialla i l’esqueixar-se de
consciència i massa llum.
Hi ha els camins i els caminets de les
formigues.
Hi ha els camins i els caminets que s’han
desprès,
que són després, que són humans.
Hi ha la por i el dolor rai que s’alaestén...
Hi ha el cos nou per anar escorats i anar
ancorats:
per ser relat d’una rel solta i si va en serio
és que se’n riu.
Hi ha el cos vell que fa la història amb el
cos nou,
que és el cos vell multiplicant-se —i
venturer.
Blanca Llum
agost 2013
sábado, 24 de agosto de 2013
LLUNYS, de griFOLL
Plores pels
carrers vells verds del temps
allà on un dia el
sol espetegava jovenalla y llunys visibles
que hi brillaven.
I camines amb uns peus desconeguts,
i no tens pressa,
ni gana, ni por, ni et fas preguntes; I
els cabells et
fan nosa quan et fas un cigarret,
però no te’ ls
tallaràs i faràs fum; tant, que escoltarem
a déu tossir.
griFOLL
Suscribirse a:
Entradas (Atom)