Seguidores

lunes, 2 de septiembre de 2013

TRENTA i MÉS CORRELÍNIES I UN MASSAPÀ A DESCOBRIR, de griFOLL






cada dos per tres
m’ empesco nova vida
tot (jo) m’ escupo contra la relíquia


...
Fins que les veus que escoltava
no van ser la seva, no se les
reservava pas, l’ egoista


...


Ditant-nos mamifèrics llenguvius
com en un contraatac de cuixes
i deliris vam trobar-hi un temps
raons per viure, prô era primavera.
No valíem. No valia. No serveix
per a cap currículum.

...

A fora sols hi pot ‘ver
el què surt de dins i vice-
versa, sempre, en vers
o sense, prô  tu versa,
que tens tot el temps
del nom i plou que dons
gust.

...

Fruitava secs
perquè de jove
era mandarinós;
el més mandarinós de tos.

...

Alguna religió que no
amb petons robats de pelis ianquis
i dillunsos i dimenja bé amb la fam i
lía tots juntets un pollu que t’ hi
has i més i pis té el nen té pis i tola
no hem de pati ir, que pati eix si pati im,
ja ha fet la comunió ja amb déu meus
i rempentes prô ara te vici pròpi a-
mics invisibles i el metge
ja el diu i adopta com a “un cas”.
Per això som feliços, mira’ ns l’ afotus
com brillen els ulls i les dents hi fan clic.

...



EM DESMONSTRES

De no saber-ne a dar-li la volta, és fals.
La cosa va de dar-li la volta per dar-li,
sense més ni jutges ni premis. Un cromo.
Prô n’ hi ha de molt bons, tu ja ho saps
que no se n’ ha de saber i  ho des mostres,
em desmonstres i t’ ho dec.

...



L’ AMO del REIALMU

Xuclo tibo tibem ‘nem nerviosos en som
tot s’ esvera ningú no te espera xisclem
com imbècils i surt l’ amo del reialmu
amb una palangana al cap, a contrallum
ens vol semblar un rinoceront, pobre amo
que ni de les ombres xines, n’ és...pobre amo
que sols te diners...

...

Té. Trenca-li la tripa al roc de la por amb un cop de pa sec.


...

Do’ m re,
fes poc,
mou ui que
me’ n sobra.

...

Borges era un matemàtic que somiava
calculadores borratxes de curtcircuits
i un home que s’ ho mirava diferent. Seu
al mig de la Biblioteca i es dedica a fer
paraules noves, ja per ‘natrus o per a altres
móns. Va amb taxi, clar.

...

Si pots, no ho desitgis,
prô ja que ho desitges tant,
que no en quedi ni engruna,
ni’ n gruna de dreta tai dit.
I jo sóc l’home-profeta.

...

Vaig caure a creure que entenia l’ idioma de les paraules
una nit,
la nit del dia menys pensat o l’ endemà, no ho recordo
exacte.

...

L’ AIGUA VOL AIGUA ( i la segona en vol SET)

re d’hams re re dic prô és el riu
que’ l sento i bec fred foll salvatge
que em retruca a les mandíbules
de cocodril acaimanat i autòcton
com no n’ hi ha sinó fugats del zoo
així doncs frisso, així qui atura
la set d’ aigua a la pròpia aigua?
L’ aigua també vol aigua.
Tot vol allò que és.

...
NI MIL TRUCS, S’ ENXAIEN


Retrucs!
S’ enfila l’ home llop i toca la campana als xais.
I ré. Ningú s’ empana.
Ningú ré.
Retrucs!


...

L’ ERMITÀ-DINOSAURIAT


Atemorí la fera de les dents amb elles
al nuvatu dels ullals dinosauriats que s’ auto-ermitanyà
abans d’ hora. I amb la mort i amb un rellotge
que li feia fer la pandereta, reia. Reia
i encara riu si no el proves d’ entendre.  


...




Tota la xarxa de xiflats plena de pirats com quès.
Jo me’ n torno al pont, a sota. De nit, haixixiant
pels parisos o enllà, munt amunt des d’ on mai
vam saber si saltaven les coses per a natrus o
natrus les feiem saltar.


...

Quina conseqüència ho veiem a venir tornar
a existir així exactament aquí tot ben igol igol que
recordar invents de la llebre.


...

Preguntes si et servirà?
No.
Te’ n pots servir, això sí, però ho tries tu.

...

Abans de ser a la Terra
aquest que escriu
era un nas volador
en un món de nassos.
...


La paraula consta d’ importàncies
i als silencis els hi poses tu.


...
L’ AVI POLARITAT

M’ invento veus, travesso lletres, camps o re,
la meva història és una ramificació d’ éssers
sempre en estat de rompre gàbies, desganar-me
i volta a començar. L’ avi polaritat.



...

FATXA

Treballo al zoo, prô jo
només endreço estruços.

...



CANÇONETA del DEIXAR-SE MORIR

Movent l’ invent
‘ nem fent com mira
‘ nem badant
deixant l’ invent
l’ a ‘nem perdent
la bé no en va
‘nem badallant
avall, cap a la mar
un calamar
te gana, avisa un piu.

...

Ens esbruixem les carns herbant-ho.
Ja recollirà d’ altri les febres i si queda
algun parany per  existir que hi caigui.


...

Mou l’ hora a les tres i a dos quarts toca l’ un.
És l’ antiquari.


...


Pica de claus al rerefons de totes les portes
que l’ encerto. Prô no. Més aviat gens. Mai,
de fet, fins avui.


...


Tu m’ ho vas dir.
Jo només m’ ho havia de creure.
Era fàcil.


...

No poder parar és virtut dels Imparables.

...



Quan tornis al món
dóna-li records de part meva
al Senyor.



griFOLL

3.09.13
Casserrespoblepoema

ⱷⱴⱷҹ^