Seguidores

domingo, 19 de enero de 2014

Gràcies amic Jordi

Ahir em van dir a la farmàcia que algú hi havia anat feia uns dies demanant per a mi, que em portaven un llibre, així que arribant a casa vaig tenir una idea lluminosa: obrir la bústia! Vaig deixar el sac de medicaments a terra i, amb por de quedar colgat sota una muntanya de publicitat, factures, etc..., vaig clavar-li la clau. Hi havia un AMIC, un exemplar més que màgic del “LLIBRE D’ AMIC” del mestre VINYOLI. Literàriament una joia.  El vaig obrir i va resultar que després de la màgia i la joia encara hi havia més, molt més. Era un regal de l’ AMIC JORDI ESTRADA a qui admiro, estimo, de qui aprenc i que tantes i tantes vegades m’ ha salvat. Jordi, ja ho saps: mai tindré prou gràcies, des de terres cràpules, una abraçadíssima.


griFOLL



griLL boscà




viernes, 10 de enero de 2014

domingo, 5 de enero de 2014

BELLVERTIKTXEN



BELLVERTIKTXEN

És ran d’ Abisme on dansa el meu Sentit
Mon Bell-Vertigen

griFOLL

5.1.14

sábado, 21 de diciembre de 2013

ENRIC CASASSES : poemàs-manifest



aquest poema de
LES MEVES UNIVERSITATS
es diu
MANIFEST PER UNA POESIA SOCIAL
i el seu títol és
QUI'T VA MATRICULAR!


m’he fet una casa d’aire amb l’alè
–amb l’alè? –sí, amb l’alè:
m’he fet una casa d’aire amb l’alè
sense base
i s’hi pot viure a dins,
he fet un món amb mots
... és aquest d’ara
que trepitgem,


he fet amb aire amb mots un món
amb forma de bombolla
que va surant,
va rodolant
... la terra


he fet un món amb mots que sura,
vola,
no té base
i s’hi pot viure a dins
però moltes nits em quedo a la taverna
... hi estic matriculat ...



Enric Casasses

miércoles, 4 de diciembre de 2013

Desfermem les Bèsties







S’obre un sobre de plàstic i en surt un pòster. Es desplega. Per una banda apareix la imatge d’un autor universal de mirada inquieta. En blanc i negre, un retrat. Per l’altra, hi ha fragments de la seva obra escampats pel DIN-A1 blanc. En català, traduïts per un poeta actual. És literatura per penjar a la paret.

Bèsties és la nova col·lecció que ens atrevim a desfermar Edicions Poncianes. És l’aposta per autors d'obra imprescindible, una tria de fragments –pòstums, inèdits, oblidats– en un format que defuig la parcel·lació paginada per projectar en un sol llenç el sentit unitari que emana dels fragments. Les acompanya una portada que inclou un pròleg del traductor, que contextualitza el perquè de la tria i ens situa l’autor.

Si des del principi hem estat il·lusionats amb aquest projecte per la frescor i la potència que hi intuíem, ara que ja tenim els pòsters a les mans estem del tot entusiasmats; han quedat brutals. Els primers Bèsties seran ben aviat als nostres punts de venda, si es deixen domesticar:

Samuel Beckett, traduït per Gabriel Ventura; Marguerite Duras, traduïda per Blancallum Vidal i Arnau Pons; Pier Paolo Pasolini, traduït per Francesc Gelonch i Lucia Pietrelli, i Stéphane Mallarmé, traduït per Marc Rovira.


El proper dijous 12 de desembre presentarem les Bèsties a la Sala Mercaders 15. Exhibició, lectura dels traductors i itinerància en un espai d’un altre temps.
Gaudiu de les troballes, la galeria és oberta.

  • Lloc: C/ Mercaders 15 (a dos minuts de L4 Jaume I).
  • Hora: a partir de les 19:30 h.
  • Entrada gratuïta.

Edicions Poncianes

Associació Joan Ponç
667154565
C/ Acàcies, 15
Barcelona 08027

viernes, 29 de noviembre de 2013

TRANSAMOR, de Blanca Llum



TRANSAMOR

De cop un ocell a les mans.
De cop un ocell d’ales immenses
que s’estarrufa i que s’arrup
perquè li paris la llengua i li donis llavors.
De cop un ocell de cos petit i ànima nua.
De cop un ocell que diu, que no diu,
que li diguis que mira, que el sol estrany
té molta pena i la pena canvia
i la pena es transforma —es tradueix
de pena a més pena o de pena a finestra
i de finestra a les mans que, dins les mans,
se’n venen endins —fins al cor d’una idea:
ara que hi ets i que no et llegirem fins el coll,
dimoni d’àngel, aquell resquill de paranoia
que se’m fica pels ossos i que em parla de lluny
de llavors estrellades i de capir una magrana.
Llavors de món, de transamor i del pinyol
encerclat de lletra antiga i de lletra que neix.
De cop a les mans que eren de foc i eren tan buides.
De cop el foc que continua fent brasa
i preguntar-te cap a on vas i amb què tremoles:
i és amb tu. Amb tu que ets l’enyor que rapinya
i l’espelma nuada i la volta impossible de l’ombra.
Amb tu que ets en tu exagerant-me i refent-te.
Amb tu que ets en mi extravagant-te i dient-me.
Amb tu que cercàvem l’ocell
que ara tenim a les mans
i que ens talmuda la nit
i que ens ha dit que l’arca és el mot
i el diluvi nosaltres.

Blanca Llum,.-

27 de novembre del 2013

lunes, 25 de noviembre de 2013

TOCS, de griFOLL




“La primera ventaja, es que cuando el cuento llega al final, no se acaba.
Sino que se cae por un agujero. Y el cuento reaparece a mitad del cuento.
Esta es la segunda ventaja, y la más grande. Que desde aquí se le puede
cambiar el rumbo.”
Julio Medem. ( Lucia y el Sexo)


TOCS

primera part

Neixen imatges, imatges que segellen l’ ull
hi són parides, hi excaven amb potencia,
torren el blanc i n’ estoven la teia.

Quan ja és tard o massa d’ hora, veure-li
el truc. I tocar-lo. Tocar el truc i a tornar-hi.
Te tacte de trompa de Farlopi, la (ga)Nàpia.

La boca, a sota, s’ hi aboca, s’ hi penja de llavis,
murmura, salta a la corda amb la llengua,
esquitxa, busca altres boques per ficar-hi la cua.

Rodo per la teva galta, vinc del fred als pòmuls,
aquí és més tou, diu l’ excursionista ara al teu rostre,
fent nit a la vall que s’ escapa a tocar-te l’ orella.

Un ram de cabells, abans de fer oïda, s’ enlairen.
S’ omple d’ olor de lianes, verdes, densos eixams
regalimen l’ espai que t’ ocupo, em travessen, m’ hipnotitzen.

Baixo a encerar-me a l’ orella que no tallarem
i pujo carregat d’ espelmes. Ja reies.
Pots obrir un moment la boca, que tinc els mistos a l’ ullal?, demano.

Podria estar segles mirant les teves celles
com van xerrant dissimuladament.
Són els gestos. És moviment...

I pel cap m’ hi perdo:
baixo envelat per la nuca fent-me el tobogan
fins el primer clot de l’ esquena si m’ atura i no hi ha qui.


segona part

És anèmia anímica, va dictaminar-me l’ home sens paladar.
«Retrocedeix mil i una vides, sempre és el mateix rostre, no ho veus?»
Recorda’ t amb banya, quan li poses ets
tu. ( Nota: si em passes per l’ esquena, dóna’ m corda).

tercera part

I tot plegat per dir-me que em salvis de mi, a mi.
No entenc per què, jo només buscava un lloc per dormir.

No m’ ho valc, em diran.
Cabrons, això és posar preu a les persones.

Exemple de que cada part del cos te la seva funció especifica:
Cap: el cap.

Si dic que me’ n vaig per les rames, vull dir pels braços,
vull dir les cames...

Només sóc un feix de glòbuls rojos passant per aquí.

griFOLL
25.11.13

casserrespoblepoema

domingo, 3 de noviembre de 2013

JULIO CORTÁZAR. RAYUELA, cap. 7 toco tu boca

http://www.youtube.com/v/rmfiW47b7H8?version=3&autohide=1&autoplay=1&autohide=1&showinfo=1&feature=share&attribution_tag=SyWO7-URM7Wgu0Q2ouedVA

martes, 15 de octubre de 2013

JOC D’ IGUALAR, griFOLL


Fer-hi joc, joc d’ igualar,
que una foguera de mascares ens inundi,
que el vent disposi, tombi pedestals i tombi.

griFOLL

15.10.13

PUNXÓ, griFOLL


Sortint del nom de cada cosa, foradant-hi,
trobar-se-les de front que és rostre a cara.
Que si ens atabalem sigui per pròpia experiència.
L’ home és el perill i n’ és la flor mig enterrada.

griFOLL
15.10.13

casserrespoblepoema