sábado, 11 de febrero de 2012
Imatges de l’entrevista de Pius Morera a l’imprescindible poeta Enric Cassasses i del recital que aquest tingué a bé de fer en el transcurs del programa.
Aparador de poesia. Pius Morera entrevista Enric Casasses i Figueres, poeta àcid, transgressor i
Aquest programa es va emetre en directe per ràdio Sant Vicenç de Montalt el dimecres passat, dia 8 de febrer del 2011, i va ser gravat en vídeo per Manel Parcerisas, conductor del programa de l’emissora “La veu de la gent gran”. Al costat del tècnic de so, en Marc Fernàndez, hi havia la poeta Blanca Llum Vidal, convidada el 16 de novembre de l’any passat al programa, i en Josep Mª Castelltort, un brillant creador d’idees. Ambdós s’ho van passar d’allò més bé escoltant les respostes i el recital de poemes del poeta, quatre dels quals pertanyen al llibre inèdit “T’hi sé”. Agraïm des d’aquest blog la deferència que va tenir recitant-los i deixant que punxéssim el poema “Tu, folla”, que musicà Pascal Comelade i que la veu del poeta recita acompanyat de l’orquestra del músic. Es tracta d’una versió també inèdita que s’enregistrà el 2010 al Teatre Principal de Sabadell. L’edició de les imatges és del conductor del programa, que gaudí moltíssim tant fent-lo com editant-lo.
heterodox. from Pius Morera Prat on Vimeo.
Twittear
jueves, 9 de febrero de 2012
Enric Casasses i Figueres. Entrevistat per Pius Morera.
Pius Morera ha entrevistat avui Enric Casasses i Figueres, poeta àcid, transgressor i heterodox. En el transcurs del programa ha recitat quatre poemes inèdits i tres més o menys coneguts.
8febrer2012 by Robert Grifoll
http://piusmorera.wordpress.com/2012/02/08/pius-morera-ha-entrevistat-avui-enric-casasses-i-figueres-poeta-acid-transgressor-i-heterodox-en-el-transcurs-del-programa-ha-recitat-quatre-poemes-inedits-i-tres-mes-o-menys-coneguts/
Fill de bona família, pare i mare químics i el primer també poeta, ha fet de tot per guanyar-se la vida o passar-s’ho bé i ha corregut món. Ha estat actor de cinema i, fins i tot, ha rentat plats, com confessa en algun lloc. Però allò que sap fer més bé és escriure poesia, ha escrit una vintena de poemaris, i també ha traduït. Li han concedit dos cops el Premi de la Crítica Serra d’Or; el 1991 per un poemari La cosa nostra (seguit de Sense trofeu i Text llest) 1 el 2011 per la traducció de El gobelet de daus, de Max Jacob. A banda d’altres premis, ha obtingut els premis més importants de poesia: el 1995 el Premi Carles Riba pels poemari Calç i el 1997 el Premi Ausiàs March i Premi Ciutat de Palma Joan Alcover pels poemaris D’equivocar-se així i Plaça Raspall. Ha estat el curador d’obres de Jacint Verdaguer, Juli Vallmitjana, Eduard Girbal i Jaume, William Blake i d’altres autors. És un esplèndid recitador, tant de l’obra d’altri, com Mercè Rodoreda, com de la pròpia. Cal remarcar els dos CD on ell posà els versos i la veu i Pascal Comelade la música, que interpretà la seva orquestra; La manera més salvatge i N’ix.
A l’inici i a l’acabament del programa hem punxat dos poemes recitats pel poeta i musicats. Cal dir que la versió de Desert era coneguda, però no pas la de Tu, folla, amb música de Pascal Comelade que interpreta la seva orquestra.
Durant l’entrevista, Enric Casasses ha mirat de sorprendre, fet que li agraïm. “Aquell que no sap què fer i que ho està fent”: ni contradicció ni paradoxa, simplement la veritat, i res a veure amb J. V. Foix, ha dit en un to seriós. Potser ha publicat pocs poemes en prosa, però n’ha escrit molts, ha seguit dient, i ha semblat que esquivés la pregunta sobre Max Jacob citant a Vinyoli. Ha admès que li agradaria ser un artista total; té afició pel dibuix i la pintura, però no està ben dotat per la música, tot i que sí per la música de les paraules, ha puntualitzat. Té molt mala traça per idear projectes, no tant en dur a terme aquells que li surten sense idear-los. La vida quotidiana no és un poema sinó diversos, potser un darrera l’altre? Que perquè està emprenyat? Perquè hi ha qui menysté els altres causant-los dolor; una cosa és aquest dolor, l’altre el d’una malaltia, que no es pot evitar. No ha volgut definir la poesia, però el conductor del programa ha aconseguit que esmenés Albert Tarrés, que en una altre programa havia dit que era una ferida, dient que més aviat era el pegat que es posa damunt, fet que ha omplert de joia en Josep Mª Castelltort, que acompanyava el tècnic de so al costat de la poeta Blanca Llum Vidal, perquè feia una setmana que ell ho havia escrit en el blog Els Tres Turons literari.
Twittear
8febrer2012 by Robert Grifoll
http://piusmorera.wordpress.com/2012/02/08/pius-morera-ha-entrevistat-avui-enric-casasses-i-figueres-poeta-acid-transgressor-i-heterodox-en-el-transcurs-del-programa-ha-recitat-quatre-poemes-inedits-i-tres-mes-o-menys-coneguts/
Fill de bona família, pare i mare químics i el primer també poeta, ha fet de tot per guanyar-se la vida o passar-s’ho bé i ha corregut món. Ha estat actor de cinema i, fins i tot, ha rentat plats, com confessa en algun lloc. Però allò que sap fer més bé és escriure poesia, ha escrit una vintena de poemaris, i també ha traduït. Li han concedit dos cops el Premi de la Crítica Serra d’Or; el 1991 per un poemari La cosa nostra (seguit de Sense trofeu i Text llest) 1 el 2011 per la traducció de El gobelet de daus, de Max Jacob. A banda d’altres premis, ha obtingut els premis més importants de poesia: el 1995 el Premi Carles Riba pels poemari Calç i el 1997 el Premi Ausiàs March i Premi Ciutat de Palma Joan Alcover pels poemaris D’equivocar-se així i Plaça Raspall. Ha estat el curador d’obres de Jacint Verdaguer, Juli Vallmitjana, Eduard Girbal i Jaume, William Blake i d’altres autors. És un esplèndid recitador, tant de l’obra d’altri, com Mercè Rodoreda, com de la pròpia. Cal remarcar els dos CD on ell posà els versos i la veu i Pascal Comelade la música, que interpretà la seva orquestra; La manera més salvatge i N’ix.
A l’inici i a l’acabament del programa hem punxat dos poemes recitats pel poeta i musicats. Cal dir que la versió de Desert era coneguda, però no pas la de Tu, folla, amb música de Pascal Comelade que interpreta la seva orquestra.
Durant l’entrevista, Enric Casasses ha mirat de sorprendre, fet que li agraïm. “Aquell que no sap què fer i que ho està fent”: ni contradicció ni paradoxa, simplement la veritat, i res a veure amb J. V. Foix, ha dit en un to seriós. Potser ha publicat pocs poemes en prosa, però n’ha escrit molts, ha seguit dient, i ha semblat que esquivés la pregunta sobre Max Jacob citant a Vinyoli. Ha admès que li agradaria ser un artista total; té afició pel dibuix i la pintura, però no està ben dotat per la música, tot i que sí per la música de les paraules, ha puntualitzat. Té molt mala traça per idear projectes, no tant en dur a terme aquells que li surten sense idear-los. La vida quotidiana no és un poema sinó diversos, potser un darrera l’altre? Que perquè està emprenyat? Perquè hi ha qui menysté els altres causant-los dolor; una cosa és aquest dolor, l’altre el d’una malaltia, que no es pot evitar. No ha volgut definir la poesia, però el conductor del programa ha aconseguit que esmenés Albert Tarrés, que en una altre programa havia dit que era una ferida, dient que més aviat era el pegat que es posa damunt, fet que ha omplert de joia en Josep Mª Castelltort, que acompanyava el tècnic de so al costat de la poeta Blanca Llum Vidal, perquè feia una setmana que ell ho havia escrit en el blog Els Tres Turons literari.
Twittear
miércoles, 8 de febrero de 2012
ENRIC CASASSES a l' APARADOR de POESIA
La foto és per fardar (griFOLL)Amics, demà, dia 8 de febrer del 2012, podreu escoltar-lo en directe de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda per ràdio Sant Vicenç de Montalt o bé a través de les ondes (FM 107.4) o bé per Internet: http://www.radiosantvicenç.com/escoltar-en-directe/. Serà entrevistat per Pius Morera, conductor del programa, i recitarà alguns poemes coneguts i tres del llibre T’hi sé, inèdit.
Fill de bona família, pare i mare químics i el primer també poeta, ha fet de tot per guanyar-se la vida o passar-s’ho bé i ha corregut món. Ha estat actor de cinema i, fins i tot, ha rentat plats, com confessa en algun lloc. Però allò que sap fer més bé és escriure poesia, ha escrit una vintena de poemaris, i també ha traduït. Li han concedit dos cops el Premi de la Crítica Serra d’Or; el 1991 per un poemari La cosa nostra (seguit de Sense trofeu i Text llest) i el 2011 per la traducció de El gobelet de daus, de Max Jacob. A banda d’altres premis, ha obtingut els premis més importants de poesia: el 1995 el Premi Carles Riba pels poemari Calç i el 1997 el Premi Ausiàs March i Premi Ciutat de Palma Joan Alcover pels poemaris D'equivocar-se així i Plaça Raspall. Ha estat el curador d’obres de Jacint Verdaguer, Juli Vallmitjana, Eduard Girbal i Jaume, William Blake i d’altres autors. És un esplèndid recitador, tant de l’obra d’altri, com Mercè Rodoreda, com de la pròpia. Cal remarcar els dos CD on ell posà els versos i la veu i Pascal Comelade la música, que interpretà la seva orquestra; La manera més salvatge i N’ix.
No podem dir tot el que ha fet aquest personatge, però vosaltres mateixos, si teniu curiositat, podreu investigar-ho anant al Google.
Si no podeu escoltar-lo en directe, podreu fer-ho un parell d’hores més tard en diferit anant al blog del programa: http://piusmorera.wordpress.com/.
Pius Morera
Twittear
viernes, 3 de febrero de 2012
bellesa, de griFOLL
BELLESA
Ja diràs quan et fotin la veu. I no seràs primmirat: Cridaràs.
Aquí hauràs après a començar a aprendre que
aquest aprendre inacabable ho és tot i la recompensa.
grifoll
3.02.12casserrespoblepoema
Twittear
miércoles, 1 de febrero de 2012
domingo, 29 de enero de 2012
grifoll, boig trobat.
Hi ha altres freds, però són en aquest.
I totes les manifestacions del fred més compacte fan l’ iceberg
que porto clavat a la dreta del cap. És doncs a tu que em veus la banya,
dius, si m’ has pres per alguna mena d’ unicorn,
no. Jo sóc el ruc bonyegut fugint de l’ estable sense pessebre
més inestable d’ un parent del Doctor Frankenstein
que, per voler-me curar d’ ésser jo, em va disfressar d’ entrebanc...
Ha estat d’ amagat que m’ he fet l’ entrebanc que vol avisar que entrebanca
-he provat; i que ara, malgrat ser impossible, m’ alço, nou,
sobre aquest sòl on diuen les lleis de la gravetat que no es pot.
grifoll
29.01.12casserrespoblepoema
Twittear
martes, 24 de enero de 2012
domingo, 22 de enero de 2012
viernes, 20 de enero de 2012
grifoll, camí
Sense rastre, a les alades intuïcions del desconegut,
fer l’ invisible camí: Valem la vida que desprenem.
grifoll
20.01.12casserrespoblepoema
Twittear
miércoles, 18 de enero de 2012
martes, 17 de enero de 2012
DOLORS JUAREZ: jo començant per mi.
Jo començant per mi.
Jo fotuda dins la sopa.
Atapeïment de jo dintre dels porus.
Enfarfec de jo al paladar.
Jo amb jo parlant per mi.
Jo, atrapada en els miralls dels lavabos públics.
Jo, donant-me cops de caps contra el meu cap.
Jo, caminant per carrers on sempre hi circulo jo.
Jo, girant cantonades que em fan topar amb mi.
Espectre de mi dintre el meu cos.
Jo escapant-me i jo perseguint-me.
Jo perduda en el meu laberint.
Vertigen de mi caient al buit dintre el meu ventre.
Jo, intentant córrer una mica més ràpid que jo.
Jo deformada en el cul del meu got.
Jo, quan fa dies que no sé res de mi.
Jo, provant de com seguir-me el fil.
Jo amb jo quan no sóc jo.
Jo plastificada, amb noms i cognoms i una empremta.
Bombardeig de mi dintre del crani.
Jo amb jo dubtant de mi.
Jo, donant-me l’esquena.
Jo, amb tots els jos que no he estat jo.
Jo, regalimant-me per entremig de les cames.
Jo, vessant la llàgrima que em fa vessar el got.
Jo, sent el sac d’un cul-de-sac.
Jo, fora de mi.
Allà, jo.
Dolors Juarez
16 de gener del 2011
Twittear
sábado, 14 de enero de 2012
LA LLUM. Exposició de fotografia artística. GIRONELLA.
Esglèsia vella de Gironella
13-14 i 20 i 21 de gener de 19h a 21h
FOTOGRAFIA ARTÍSTICA:
CARLA FONT
GERARD BARNAUS
JORDI BERTRAN
LAIA DIAZ
OSCAR ANTOLIN
SERGI ROJAS
Twittear
miércoles, 11 de enero de 2012
domingo, 8 de enero de 2012
Albert Tarrés i Canimas, poeta. Vídeo del primer programa del 2012 a l' Aparador de Poesia.
Aparador de poesia. Albert Tarrés i Canimas. from Pius Morera Prat on Vimeo.
El jove i desconegut poeta i dibuixant Albert Tarrés i Canimas, en el primer programa de la temporada, ha estat entrevistat per Pius Morera i ha recitat set poemes inèdits.
El dia 4 de gener del 2012 hem fet un veritable descobriment. Ha estat una sorpresa agradable. Deixà prompte els estudis per fer de jardiner un grapat d’anys. Va reprendre els estudis als vint-i-cinc anys per estudiar alguns cursos de filologia, i se’n cansà. Ha guanyat alguns premis literaris. Li han publicat alguna cosa ací i allà. S’autoeditat també alguna cosa. Quan era més jove formà part d’algunes bandes musicals per a les quals escrivia les lletres, dolentíssimes, segons ell. Qui sóc?, es pregunta. “No sóc un entès en res, i menys en filologia, no sóc pintor, no sóc un bohemi, no sóc poeta. Sembla estrany, però no he publicat cap llibre.” Encara que no ho sàpiga és molt bon poeta, com podreu comprovar. Tindreu una agradable sorpresa.
Gasta imatges, perquè cal dir coses, ha dit en l’entrevista. No ha dit que no, potser sí que té una baixa autoestima. Ha admès la foscor de la seva poesia, però ha aclarit que també hi havia llum, perquè a la vida hi ha ambdós aspectes. Ha sorprès quan ha definit la poesia com una ferida.
Gasta imatges, perquè cal dir coses, ha dit en l’entrevista. No ha dit que no, potser sí que té una baixa autoestima. Ha admès la foscor de la seva poesia, però ha aclarit que també hi havia llum, perquè a la vida hi ha ambdós aspectes. Ha sorprès quan ha definit la poesia com una ferida.
http://piusmorera.wordpress.com/
Twittear
viernes, 6 de enero de 2012
miércoles, 4 de enero de 2012
grifoll de massapans
el món físic encara és allà
Antonin Artaud
TORNANT DE MASSAPANS (MAU) FET UN CRU SANT PRENYAT D’ AMOR(ETS.)
Sóc els pensaments d’ un gat blau en formol caducat un dimarts a la tarda.
Sóc un penja robes que ja no espera l’ estiu. Cau i es trenca. (Fora problemes).
Sóc els meus fills orfes, gats de pare ionqui sense mare,esgarrapant farmàcies
a vint-i-sis lletres de velocitat per quatre haikús i un sonet, xutant-se
al cabaret del primer Nick Cave que passa amb el drac, al Fric Xou,
l’ alfabet dels no-deliris del Blake, home aucell, au, uccello...
volavolavola, volavolavola... sobre el niu del cucut.
Només vull trencar el vidre que em separa de la realitat, el que deia Pessoa
de la vida, que la veia però no la podia tocar. Som tots aquí. Infidels
amb excuses de dol. Tots els porucs, manicomitzats o no: Kafka, Peter Pan
i el gat d’ Alicia (era una llebre blanca?), blau, rere el mirall,
rere i prou, - Va dir el padrí, per començar el teatre de l’ absurd
on sempre havia estat sense saber-ho. Es que acabava d’ arribar,
pobre home, a tots ens ha passat que l’ absurd, d’ entrada,
se’ ns fa estrany. No se sap el perquè . Potser venim del contrari.
Potser,pot i possiblement, van dir tres, i a mig encetar el silenci, de cop,
va caure el penja robes i es va trencar. La fusta.
grifoll.
04.01.2012.
Casserrespoblepoema.
Twittear
Antonin Artaud
TORNANT DE MASSAPANS (MAU) FET UN CRU SANT PRENYAT D’ AMOR(ETS.)
Sóc els pensaments d’ un gat blau en formol caducat un dimarts a la tarda.
Sóc un penja robes que ja no espera l’ estiu. Cau i es trenca. (Fora problemes).
Sóc els meus fills orfes, gats de pare ionqui sense mare,esgarrapant farmàcies
a vint-i-sis lletres de velocitat per quatre haikús i un sonet, xutant-se
al cabaret del primer Nick Cave que passa amb el drac, al Fric Xou,
l’ alfabet dels no-deliris del Blake, home aucell, au, uccello...
volavolavola, volavolavola... sobre el niu del cucut.
Només vull trencar el vidre que em separa de la realitat, el que deia Pessoa
de la vida, que la veia però no la podia tocar. Som tots aquí. Infidels
amb excuses de dol. Tots els porucs, manicomitzats o no: Kafka, Peter Pan
i el gat d’ Alicia (era una llebre blanca?), blau, rere el mirall,
rere i prou, - Va dir el padrí, per començar el teatre de l’ absurd
on sempre havia estat sense saber-ho. Es que acabava d’ arribar,
pobre home, a tots ens ha passat que l’ absurd, d’ entrada,
se’ ns fa estrany. No se sap el perquè . Potser venim del contrari.
Potser,pot i possiblement, van dir tres, i a mig encetar el silenci, de cop,
va caure el penja robes i es va trencar. La fusta.
grifoll.
04.01.2012.
Casserrespoblepoema.
Twittear
jueves, 29 de diciembre de 2011
Invisible, de DOLORS JUAREZ
Invisible
He somiat que entrava al somni i que tu hi erets;
que feia por pensar amb la nit que empeny el sol,
que feia dies que es partia la claror ran la finestra;
ensems el sol entrant pel raig que fa la llum
ran la finestra. Llavors la sort de partir el somni
amb la por de dintre el sol. Llavors la llum
clavant-se als ulls de dins la nit que feia por
perquè no hi erets. Llavors la nit
ran l’escalfor que fa la por de dintre el son. I,
llavors tu, amb els ulls closos, mirant com jo,
enmig del somni, ja no hi era.
Dolors Juarez
29 de desembre del 2011
Twittear
sábado, 24 de diciembre de 2011
Vídeo de l’entrevista de Pius Morera a Blanca Llum Vidal i del recital de poemes que la poeta va fer en el transcurs del programa.
El passat 16 de novembre del 2011 es va emetre aquest programa per ràdio Sant Vicenç de Montalt i va ser gravat amb una videocàmara per Carme Llobera Balasch. Ara oferim la gravació, editada per Pius Morera, on apareixen el tècnic de so i director de l’emissora, Andreu Barris, i Enric Casasses, un dels millors poetes en llengua catalana, que va obsequiar-nos amb la seva presència.
http://piusmorera.wordpress.com/
Twittear
viernes, 23 de diciembre de 2011
Blanca Lllum LLATINA
«gosa poder que no t’agradi massa»
GABRIEL FERRATER
—LLATINA—
Vas venir com clauficant-te entre el gargot damunt del fang que hi ha a Ullastret, entre un gargot de mans iberes i una estella que en els llavis s’aproxima al segle quinze —es fa cavall i un ganivet. Vas venir sense acostar-te —com un vent que et passa arran però no s’atura i que l’estrall el té de ‘bosc’, el té de ‘bèstia’ i que és la ‘bomba’. Vas estrenye’m els genolls que no tenia. Vas collir-me com qui cull la flor que puny que no existeix. Vas voler fer-me una canya de tant crit, tanta rosada, però vas voler-me amb un amor que no s’agafa. Vas inventar-te un gruny per jaure-hi i la lluna, que ja hi era, va ficar-se’t més endins del paladar. Vas plantar-te’m entremig de la mà oberta i de l’udol —la boca buida i l’estrafeta. I allà dins, venint baldera, vas ser un cop que mou la corda i fa suar —que deixa lloc per estimbar-te i repartir-te.
Blanca Llum
18/12/2011
Twittear
domingo, 18 de diciembre de 2011
sábado, 17 de diciembre de 2011
GENER 2012. ROGER MAS, per Jordi Plana
La nova proposta d’imatges del calendari pel proper 2012.
Per aquest any, dotze diferents músics, cantants i musicòlegs fotografiats especialment per a l’ocasió.
GENER 2012
El mes de Gener s’inicia amb el músic solsoní Roger Mas.
Tweet
