Blanca llum, Enric Casasses, William Blake; i el cuc i la rosa

La ROSA MALALTA




Rosa estàs malalta.

El cuc invisible

que vola de nit

amb el grop terrible



ha entrat al teu llit

de joia escarlata

i el seu amor fosc

i secret et mata.



William Blake


Traduc. Enric Casasses





El CUC PERDUT



Cuc, estàs perdut.

La rosa tan guapa

que brilla de nit

per tu se destapa.



D’amor te la menges.

T’ha fet venir, dius.

La rosa s’esmuny.

La mates. Somrius.



Blanca llum Vidal






3-8-2010



Montpeller

Alguna cosa així semblant a això, de DOLORS JUAREZ

Alguna cosa així com la ingravidesa del gust de la materia i no-materia en el seu xoc

Alguna cosa així com un suspir

Alguna cosa així com l’aroma tan volàtil d’una flor en un jardí i sent de nit

Alguna cosa així com un somrís i d’imprevist

Alguna cosa així com unes pistes pels racons

Alguna cosa així com una taula que has falcat amb uns versos del Rimbaud

Alguna cosa així com la claror de bon matí

Alguna cosa així com un oblit

Alguna cosa així com un pessic

Alguna cosa així com submergir el cap a l’aigua amb les bombolles, i remor

Alguna cosa així com un camí que no va enlloc

Alguna cosa així com una pedra i la fredor

Alguna cosa així com una molsa

Alguna cosa així com l’amargor

Alguna cosa així com un petó

Alguna cosa així com un silenci i la visió

Alguna cosa així com ara uns llavis

Alguna cosa així com dir que sí i dir que no

Alguna cosa així com un poema del Joan Margarit en un carrer molt aprop de l’estació

Alguna cosa així com un cafè i la cigarreta

Alguna cosa així com la cançó

Alguna cosa així com un xiulet que ve de lluny i és per tu

Alguna cosa així com un bitllet sense retorn

Alguna cosa així com un infern

Alguna cosa així com un amor

Alguna cosa així com un present

Alguna cosa així com ara un pany

Alguna cosa així com ara un gos

Alguna cosa així com un esglai

Alguna cosa així com una por

Alguna cosa així com un estel que brilla sol

Alguna cosa així com una nit d’un mes d’agost

Alguna cosa així com tornar a casa

Alguna cosa així com perdre el nord

Alguna cosa així com una pluja clavant fort sobre la terra i uns peus molls

Alguna cosa així com la foscor

Alguna cosa així com una pell

Alguna cosa així com una serp

Alguna cosa així com un pantà a punt de vessar

Alguna cosa així com la tristor

Alguna cosa així com no dormir

Alguna cosa així com un enyor

Alguna cosa així com un record

Alguna cosa així com despertar-se a mitjanit i sentir els veïns de dalt que fan l’amor

Alguna cosa així com fer l’amor

Alguna cosa així com un bon vi

Alguna cosa així com ara un foc

Alguna cosa així com una llenya

Alguna cosa així com l’escalfor

Alguna cosa així com un amic

Alguna cosa així com l’Amelie

Alguna cosa així com un germà

Alguna cosa així com tenir un fill

Alguna cosa així com ara un plor

Alguna cosa així com ser senzill

Alguna cosa així com ser feliç

Alguna cosa així semblant a això

Alguna cosa així rascant això...





Dolors Juarez


5 d’agost del 2010                                          
 

http://apuntssuspensius.blogspot.com/

U DE GOS DE DOS MIL DÉUS. grifoll

M´ha caigut alguna cosa. L´he perdut. Sóc jo. No sé en quin perdre´m m´he perdut; per això no sé amb quin jo buscar-me. Només sé que ja no sóc a la butxaca. Ni a la bossa. He regirat les escombraries. M´he posat micròfons i càmeres i alarmes. He mirat darrera els miralls i a les golfes i a la lluna i sota el llit. M´he espiat en somnis i li he dit a la veu que corrés i he tirat ampolles al cel i avions de paper al riu. I tot això em te confós. Sí. Però el que de veritat em desespera és quan pregunto per mi: la gent em demana com sóc.

grifoll

casserres poble poema

PALLASSO QUE NO RIU, AL RIU!

DIT i (1a part)

allò que no has sabut fer de tu

no t´ho perdonis

allò que no has sabut fer de tu

fes-ho

grifoll

juliol del deu

MORTA LA PSIQUIATRÍA, MORT EL VERÍ

APUNTS SUSPENSIUS:

http://apuntssuspensius.blogspot.com/

FESTEIG, de Blanca llum

Massa contenta

i massa trista.

Tan poc trista

i tan amunt.

Tan amunt

i amb tanta terra.

Tanta terra

i, si ve el cel

de l’ala negra,

tanta fam

de ser tan fosca

i de ser fosca

a dintre d’ell.

Tant d’estel

des la mansarda

i tan de mal

que no existeix.

Tan poc mal

i amb massa lletra.

Tan de text

sense cap lletra.

Tanta lletra

i tan ofec

que dins d’un llac

i amb el festeig

de les libèl•lules

s’hi ofega més,

s’hi fa més fondo

i al final

s’hi fa bonic.



Blanca llum

19-7-2010



Montpeller

grifoll autoretrat -klikeu-me per engrandir la imatge-

PLUJA DE NENS ESPATLLATS AL DESPATX DE DÉU

GRIFOLL: KONVENT 2010 RITUAL

individual.off informa:

para no ver nada, no decir nada,
los que llegan se ven llegar,
los que se van, no se acaban,
4 días para descansar, repetición paravitaminas,
nueces y dinamitas (no solo somos basura !!)


individual.off informa:




konventclub electrònic

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/konvent-club.html


gràcies de gràcies ZERO

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/gracies.html


expo EDUARD FÍGULS de gran a luxe

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/del-reves-de-figuls-martin-la-lluna.html

canvia el teu passat GLORIA ROYO

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/modificant-el-passat-biblia-velada.html


xavier moreno RITUAL DE LA PLUJA verídica

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/xavier-moreno-el-ritual-de-la-pluja.html


jorge rodríguez fonent-se amb l’art

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/galeria-n2-i-jorge-rodriguez-gerada.html



monogràfic de vídeoclips GIRONELLA

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/monografic-de-videoclips-ead-filmuk.html

taller estratègies i pràctiques

DO IT YOURSELF

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/estrategies-i-practiques-do-it-yourself.html


FADE festival d’art digital i electrònica

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/fade-festival-art-digital-i-electronica.html


cicle de veus i intèrprets emergents
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/cicle-veus-i-interprets-emergents.html

gospel campus rajadell

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/gospel-rajadell-campus-sisena-edicio.html


seny del que sent alter grifoll

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/06/grifoll-el-seny-del-que-sent.html





                                                                  http://www.puntzero.org/

GRIFOLL: 4 video(mal)apunts del KONVENT 2010

 

AMÀS D´AURA poemàs de la Blanca llum!!!

Que vingui aviat,

que sigui amb tot,

que faci el pes

—de l’amàs d’aura—,

que doni el toc,

que ragui obert,

que vulgui niu

—i una mar ampla—,

que digui moll,

que mulli tant,

que creixi sol

—de mar i cap—,

que soni llarg,

que endoli dol,

que sembli d’ell

—i de res sembli—,

que tingui nas,

que voli ja,

que vingui sol,

que vingui nu,

que vingui a tu,

que si... sinó...

cauran les flors

de la xicranda.



Blanca llum

27-6-2010

ELS NENS DE CAL ROSAL grifoll

MANIFEST POÈTIC de DOLORS JUAREZ

Ho vàrem dir QUE


Preferim morir

enterrats pel vers

que colgats d’or

I AMB CORBATA.



Ho vàrem dir QUE

No hi ha motiu LO PROU potent

per fer emmudir el pensament

si no és el silenci en estat pur, O UNA ARPA.



Vam avisar QUE

No som gens innocents

SINÓ víctima i botxí

de la paraula.



Ho vam dir clar, però SI CAL

també sabem cridar. I això

no és un avís, sinó AMENAÇA.





Dolors Juarez

7 de juny del 2010

Autorretrat de l'Esperit Sant del mestre Perona

POEMA de GRIFOLL

que dir-ho no amagui l´eina esmolada

amb la qual gravaràs la paraula

del nom dels verins i les dosis

del fil que tot ho lliga i t´abraça

que fer-ho sigui l´acte més cert en la teva vida

que no deixis en pau la pissarra

ni el granit ni el marbre ni la carn ni la pluja

ni els firmaments de l´ànima

que despertant-te així siguis la fúria del xiscle de l´univers

que no et moris mai

que siguis salvatge

la fletxa secreta dels boscos

l´onada infinita de l´oceà

que no t´ho callis

que abans de deixar la teva vida en blanc

explotis

Sonia Moya ha guanyat el premi Amadeu Oller!!!!!

http://www.vilaweb.cat/noticia/3737063/sonia-moya-poesia-feinejar.html

Sònia Moya i la poesia del feinejar
L'autora ha guanyat el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb 'Gramàtica de l'equilibri' (Galerada)

Sònia Moya (Cerdanyola del Vallès, 1981) és la guanyadora del 46è Premi Amadeu Oller, per a poetes inèdits menors de trenta anys. Segons l'editor de Galerada, Joan Maluquer, que publica l'obra, 'és una poetessa que em sembla molt interessant, per la ironia amb què es mira la vida, com reflexiona sobre la relació de parella, servint-se dels estris domèstics, de la vida quotidiana, poesia del feinejar, en dic jo.'

El jurat, format per Carles Miralles, David Castillo, Lluïsa Julià, Joan Maluquer, Maria Isabel Pijoan, Antoni Pladevall i Pius Morera, n'ha valorat: el to irònic i juganer, l'estructura ben travada, que més que un recull fa que sigui un llibre molt pensat, l'aspecte imaginatiu i fresc, la creació d'un llenguatge precís i original de la quotidianitat.

Poesia i música

De pare granadí i mare del barri de la Barceloneta, Sònia Moya és llicenciada en filologia hispànica per la UAB. Ara fa tres anys va anar-se'n a viure a Manresa i aquest fet li ha marcat la llengua que parla i la poesia que escriu. De ben joveneta ja escrivia, encara que havia començat fent-ho en espanyol. Després va canviar de llengua, la materna, i tot va prendre un altre sentit. Als setze anys ja recitava davant un públic amb la guitarra. Ara es concentra en el poema i, la guitarra, la deixa per al jazzman Pau Ruiz, que sovint l'acompanya en els recitals. Per ella, 'la poesia ha de ser molt musical'.

Sobre la ironia dels seus poemes, explica: 'Sempre em sorprèn que diguin que sóc irònica. Si de cas, és una ironia trista, no pas àcida.' I sobre els estris quotidians com a recurs poètic comenta: 'La catifa, les sabatilles, el got d'aigua… prenen nous significats en el poema i n'hi ha, fins i tot, com les sabatilles, que diria que es converteixen en símbol.'

Continua: 'Aquest és un poemari íntim, que parla de les inseguretats, de la relació de parella que no funciona i de la por del fracàs i del futur. A la franja dels trenta allò que havies cregut sempre no serà com et pensaves: és un moment de desengany, de pensar que les coses eren més fàcils que no són.'

Moya parla de referents: 'Luis García Montero és el poeta per qui tinc més admiració personal. I de poetes catalans: Miquel Martí i Pol, Joan Margarit, Maria Mercè Marçal, David Castillo, Anna Aguilar-Amat (va ser qui em va animar a presentar-me al premi) i Àngels Gregori.'

Un premi de prestigi

La relació de guardonats fa de l'Amadeu Oller un premi de prestigi i sobretot tenint en compte que els guanyadors sempre suposen una aposta. Han guanyat l'Amadeu Oller: Carles Miralles (1965), Miquel Desclot (1971), Joaquim Sala-Sanahuja (1973), Teresa d'Arenys (1976), Víctor Sunyol (1980), Carles Torner (1984), Núria Martínez Vernis (2000), Andreu Gomila (2001), Laia Noguera (2002), Àngels Gregori (2003), David Caño (2007), Anna Vallbona (2008).

KOMMOS de Blanca llum

Ferit d’entre els bonics. La pols de res. El maleït. El més terrible i és tan dolç. El cantellut. L’agulla de la follia i la fiblada del seny. Raïm de raïms. Pantera negra. Un pàmpol verd de verd de mar. Bonic d’entre els alats. Pantera morta. El perseguit. Pantera viu, la lluita —al cap. Tacat d’entre els bonics. Tacat com els tacats. Dels homes els homes. Dels homes el cap. El cap a la cama i cosit a la cuixa. Dels homes molt. Dels homes tant. Callat, i callat pensa. Callat, i parla l’ull. Guardiana fosca. Un gris d’amar. I ella fugaç, vestida amb una pell de cérvol pigallada, amb una serp de cinturó, corona d’heura i, com un pi, vinclant-se al precipici i amant veloç com la coloma i amant veloç vers la ferida.

Blanca llum
21-6-2010

LLuís Calvo Guardiola (poema inèdit)

A Resclusanys, el núvol.
El precipici fibla
el foc del pensament.
Hem caminat, a cegues,
cap al Talló.
Els somnis cauen, lassos.
I ens cau la llum al cap,
com àngels.

KONVENT.0_Gràcies

Al Konvent.0

KONVENT.0_2010

PUBLICITAT VERSIVA grifoll 2010

ANYS ORFES, poema de Blanca llum

De fa mil anys tenim la lluita

a l’entrecor i a la parpella.

En feia mil que amb el garrot

dèiem el mot que esbatussàvem.

Eren mil anys de tramuntana.

Mil, de mirar els ulls de la tempesta.

Van ser mil anys els anys d’espera

i no eren àngels voleiant.

Hi havia mil anys menjant de pedra

i en van ser mil, els d’envelar-se.

Foren mil anys de fora els anys.

De fa mil anys tenim la lluita

allà amb el far guiant el far.

De fa mil anys fem un forat

tot de forats i amb una espurna.

De fa mil anys freguem el cop

de fulla morta endins la fulla.

Hi havia mil anys clavant la llengua

arran d’un tall fent una esquerda.

Hi havia mil anys sense la sal

que ara hi ha al cos i que ens com serva.

Eren mil anys de tibar lluita

i ara la lluita és en un dit

que damunt l’os de la columna

hi va inscrivint la nostra guerra

i ara la lluita és en la lluita

i aquells mil anys no tenen pare.



Blanca llum


4 de juny del 2010

VISTA, poema de grifoll

la vida no es veu

l´amor no es veu

la por no es veu

l´alegria no es veu

el dolor no es veu

així que la propera vegada sigues més convincent:

si vols que s´ho creguin                digues que no t´hi has liat

Grifoll´10

GÉNESI poema de grifoll

 

tenia l´home noranta nou anys

quan es va preguntar per què ell era ell

tenia l´home de les generacions nou cents dotze anys

quan es va preguntar què era la vida

tenia l´home sis cents anys i diluviava

quan es va preguntar què anhelava

tenia l´home cinc cents anys i havia engendrat filles i fills

que volien saber

la veritat que amagava

Grifoll´10

VERMELL PRIMAVERA POÈTICA

MÉS BLANCA, MÉS LLUM!!!!!

LLUITO•M




Desitjar-te si una mar m’entra pel nas

i a dins el coll la sal em cou.

Desitjar-te així només si així també

la sal se’m menja i una mar...

Desitjar-te si el desig fa més desig

i desitjar-te quan la mar

—boca negra, el cor avall i una dent d’aigua—

ho porti tot contra la pedra.



Blanca llum

1 de maig de 2010

Sagàs, jeroglifiquem!

PUTOS HEROIS, de JORDI PLANA

UN SOL FIL, poemàs de Blanca Llum

UN SOL FIL




Com un sol fil

des del melic, beu.

En un sol fil

llavi i turmell, junt.

Per un sol fil

corre la nou, fill.

Amb un sol fil

fes-me una trena, va.

Com un sol fil

sia’m els pols, tants.

En un sol fil

posa-hi la nit, tu.

Per un sol fil

vine amb el sol, cec.

Amb un sol fil

pensa en l’amor, mal

i en una història

en un desert

i en una pedra

en un replà

i en una corda

en una forca

i en un esquer

i un fil que tiba.



Blanca Llum

13-4-2010

Si no sou nazis, ja us hi esteu adherint!

http://hindignats.blogspot.com/

KONVENT 2010

POESIA

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/04/primavera-poetica-i-vermella.html

acció artística lloc: macba bcn 24 d’abril’10

http://www.youtube.com/watch?v=xsn2QJ_q4Is

acció artística
lloc: macba bcn
24 d’abril’10


El col·lectiu berguedà dejâva juntament amb el fotògraf jordi plana, van emprendre una acció artística al museu d’art contemporani de barcelona

Amb la finalitat difondre una obra d’art d’una manera espontània. Per reivindicar la falta de sales, sobretot fora de barcelona. Per potenciar que artistes fora del circuït habitual de la cultura tinguin també l’oportunitat d’exposar la seva obra al públic, un total de dotze figures transformades amb personatges clau vestits totalment de blanc, i amb un quadre penjat al coll, van transformar les parets blanques del museu, amb una exposició momentània, mitjançant les obres de la sèrie menudes delicadeses del fotògraf jordi plana.

L’acció es dugué a terme durant vint-i-cinc minuts a un dels passadissos del museu, malgrat les contrarietats dels cossos de seguretat del museu, juntament amb la policia local, els quals van intentar evitar-ho de manera verbal, sense èxit.

L’esdeveniment va transformar-se amb una agradable sorpresa i espectació per part del públic que en aquells moments visitava el museu, reaccionant amb interès i fotografiant cadascun dels moviments dels personatges.

El col·lectiu dejâva es va formar el 2006 amb l’objectiu d’experimentar principalment en el camp de la vídeo instal·lació i els jocs interactius que s’estableixen entre obra i espectador, però per altra banda, han emprès altres recerques dins del camp interpretatiu i artístic a espais públics, cercant el contacte directe i la reacció entre acció i observador. La majoria de les seves instal·lacions s’han mostrat en algunes de les edicions de konventpuntzero de cal rosal i han contribuït en fer del konvent la seva real inspiració per crear climes atmosfèrics i realitats que poden causar intriga

Acció MACBA-DEJÂVA-Jordi Plana . BRUTAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Exposició vírica i temporal (34 minuts) que el col·lectiu DEJÂVA va portar a terme el 24 d'abril de 2010 al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

EL COLECTIU DEJÂVA EXPOSA L´OBRA DEL MESTRE PLANA AL MACBA.
AQUÍ, EL VIDEO DE COM VA ANAR:


http://www.youtube.com/watch?v=xsn2QJ_q4Is

INAUGURACIÓ DISSABTE GUITARRES ESTRIPADES, GRAFIT SOBRE FUSTA, POESIA ROBADA

llibreria quatre cantons de berga inauguració dissabte 17 d’abril a les 20:00 h.

exposició fins a finals de maig,
de les obres del carismàtic i polifacètic

josep Grifoll.
sessió inaugural experimental poèticmusical poesia robada a càrrec de ràdio salil + la comunidäd + kakto (POESIA ROBADA textos del mateix artista josep grifoll. La música i la veu s enllaçaran a partir de guitarres estripades, loops i altres efectes, els quals aniran vacil·lant dins de paisatges sonors.)

+ info:
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-lhome-trencadis.html

http://www.puntzero.org/

EL PROCÉS pintura de Grifoll

poema de ZULIMA MARTÍNEZ !!!!!!

LLUEVE


Cierra los ojos,
llueve
el ritual precisa atención,
¿puedes escuchar su risa posada en las pestañas?

Inténtalo de nuevo,
¿notas su hipnótico baile sobre la piel?

Extiende las manos
¿sientes su suave cosquilleo filtrándose por entre las uñas?

El cuerpo no pesa, ya
¿verdad?
         Silencio

suéñate un prado
          mar
          río
          o
una flor de algodón
un abrazo.

Cuando la lluvia cae sobre ti
puedes ser nadie, nada
         Todo
¿la sientes?

El húmedo reflejo del sol
me despertó esta mañana,
la pereza mecía las calles
cerré los ojos
me vestí de lluvia
y me soñé beso.

Llueve en tus labios
no estás soñando.

Zulima Martínez

Marzo 2010

GRIFOLL: L´home trencadís

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-lhome-trencadis.html

llibreria quatre cantons


c/ ciutat,12


berga


fins finals de maig 010



A la llibreria quatre cantons de berga s’hi podrà veure a partir del 17 d’abril i fins a finals de maig, les obres del carismàtic artista casserrenc Josep Grifoll.

A l’exposició, creada per l’ocasió, s’hi mostrarà un recorregut i personal viatge al món de poetes, escriptors, músics i altres personatges, que formen part de l’univers Grifoll i desdibuixats a través dels traços clarament grifollians.



Josep Grifoll és un pintor en constant (r)evolució, fotògraf i escriptor-poeta difícil de classificar pel seu incansable combustible per crear sense parar. Es defineix com a malalt crònic de l’art i sense medicaments per a solucionar-ho.



Grifoll, és vers, és textura, és fotografia, és escultura, és missatge anònim i optimista al mig del carrer, i sobretot, és artista pur i amb majúscules.

El seu art, possiblement s’escriurà i quedarà com a UN DELS GRANS.



Un personatge rebel del que no li fa falta retòriques ni normes ni compassos per crear. Cercador de trastos i matisos, els transforma amb materials artístics altament contaminants, atmosfèrics i evocadors de sentiments, envoltats d’una aureola que fa que t’atrapi radicalment.

Ha escrit tres llibres de poesia i a nivell pictòric ha exposat en diversos punts del territori a català establint una línea poètico-artística en el bagatge de les seves composicions. Darrerament ha estat inclòs dins el projecte de la Institució de les Lletres Catalanes Catalan Poetry: 8 centuries in 20 mins, on a cura d’Enric Casasses i juntament amb Pascal Comelade, han interpretat tretze poemes de tretze autors de vuit segles.



Recomenada per movimentpuntzero, es tracta d’una bona ocasió i d’una immensa sort poder degustar d’una exposició com aquesta i a la vegada d’una feinada poder-ne ser seguidors dels projectes de l’inacabable Josep Grifoll.



una pista, el seu bloc: http://poeticacrapulistica.blogspot.com/

L´INDIVIDUAL INFORMA:

xiclet amb desodorant que fuig d’estudi, des de xile,

anarquistes i relíquies de nit, des del somriure,

i jerseis encolats, des del prenyar-se, primavera

paraules vermelles i peixos de paper, des del mirall,

catifes i missatges enCREUATS, des de sota casa teva.





individual.off informa:




OSTIA, - pasolini i l’estrena de TRÀFEC TEATRE -

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/teatre-municipal-berga-divendres-9.html





l’ull romàntic que tot ho veu JORDI PLANA

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/lull-romantic-que-tot-ho-veu-de-jordi.html





GRIFOLL, l’home trencadís

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-lhome-trencadis.html





surrealistes i renaixements EAD berguedà

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/escola-dart-i-disseny-del-bergueda.html



l’aparador...

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/andreas-zayas-laparador.html



retalls i altres detalls

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/retalls-i-altres-detalls-de-santander.html



delicadament delicat

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/delicadament-delicat.html



festival de música electrònica 5.0 störung

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/festival-de-musica-electronica-storung.html



trobada d’il·lustradors CAL GRAS

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/2-trobada-dillustradors-cal-gras.html



premi de novel·la curta

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/premis-de-novella-curta-just-m-casero.html



convocatòria de serigrafia

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/convocatoria-serigrafia-sabadell.html



taller laboratori d’escenografia interactiva LAB

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/laboratori-escenografia-interactiva-ii.html



joan lillo, guanyador del premi joan vilanova

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/joan-lillo-premi-joan-vilanova.html



la font del balç i tot el que t’espera

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/la-font-del-balc-abril-i-maig.html



fira del tèxtil a cal rosal

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/fira-textil-cal-rosal.html



gran de petit, exorbitant neurones !!

http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/03/grifoll-primavera-de-coto-tenyit.html


http://www.puntzero.org/

POEMA de BLANCA LLUM *

emergeix i exigeix, a punta de pistola,


de créixer i fer-se fort en mi, que l’alimenti

de mi i que li ofereixi de mestrejar la nau.

Maria-Mercè Marçal



SERÉ LA SERP



Corrents me’n vaig

ciutat avall,

carrers endins

seré la serp,

no se’m veurà,

em barrejaré,

seré com l’ombra

—una llum fosca—,

un animal,

ramat perdut,

correré tant,

m’escaparé

i de panxa a terra

diré que sóc

l’homenet vell

—garrell i tort,

petit i viu

que tinc guardat

dintre la panxa

i que li dic

que parli val

prò ragui quiet,

que no se’m torni

el porta cor—

i que tots dos

temem amar-te.



Blanca llum


25-3-2010

CARLA FONT -AUTORETRAT de l´ARTISTA de PUIG-REIG-

´

més, aquí:  http://www.flickr.com/photos/carlafont/

CASA, poema de blanca llum.

Una escala amb els graons i un edifici amb una escala i una escala a l’edifici i uns graons on hi ha qui seu, és una casa amb el trencar-se per patir i un patiment que vol remor, remar l’amor, remar la mar de mala mar i amar de mà on hi ha qui treu el cap de l’aigua, que és un espai nuat al temps que fa del temps l’espai amb nus i el nus tallant on hi ha qui lluita i qui s’hi lluita amb cada lluita, que és un abisme al capdavall d’un altre abisme amb un abisme apuntalant-lo i un puntal on hi ha qui...


blanca llum
25-març-2010

FESTIVAL EN EL PARNASO, poema de ZULIMA MARTINEZ

                                                                                      Sin palabras, amigo,

tenía que ser sin palabras como tu me entendieses

José Hierro

FESTIVAL EN EL PARNASO

Los dedos supuran rabia
la bilis negra encharca
una macabra oda a los ismos,
en la página
mi mano se desvanece.

Siniestro aplauso al ombligo
que habla consigo mismo.
Ignorante
no es lo mismo hacer el vacío
que yacer en él.

Esculpís vuestros nombres
en panfletos lapidarios
lanzáis infectos manifiestos
graváis vuestro nombre
con abyectas letras dorada
en los anales del tiempo.

Basto escenario el del Parnaso,
altar de la blasfemia
custodia del bárbaro lenguaje,
lugar del verdugo de lo ausente
asesino de silencio.
Frágil monigote cosido
a retales de miedo ajeno,
voz que no oye
ladrón furtivo
penitente errante sin ojos.

El adjetivo mata a la poesía
cercenad vuestras gangrenadas lenguas,
sólo entonces comprenderéis
el sentido de la silenciosa lluvia
en la poema.

Zulima Martínez

Marzo de 2010

els locucariocus!

HORTIKULTURA TÈXTIL. Cliqueu per veure el camp dels cors

HORTIKULTURA TÈXTIL:

http://grifoll.blogspot.com/2010/03/primavera-de-grifoll-cors-hortikultura.html

POEMA DEL PEQUE GRIFOLL

La pilota que vaig llançar quan jugava

al parc encara no ha tocat a

terra.

Dylan Thomas

                                                                  PROPOSTA

(típica i tòpica)

I si ens quedem sota la pluja que ens emmiralla i ens fon l´un amb l´altre i el món no

s´acaba mai més de cap més manera i tot deixa d´anar tant a la seva i algún déu que

pugui existir que sigui poeta atura aquest instant per sempre més en el millor poema

de tots els poemes mai dits on la felicitat existeix i és per a tothom i descobrim que

els impossibles mai son impossibles i que tots els desitjos de tots a la vegada es poden

complir ara mateix ? No ho sé, se m´ha acudit.

Grifoll´10

el Peque Grill Foll

"A TU", de DOLORS JUAREZ

Ens ajudem més sovint a abraçar-nos o

els hi mostrem que poden quedar ara mateix absolutament

tots morts de cop?

Josep Grifoll.

A tu

Saps que no passa res
que no ha passat mai res
i que mai passarà res,
         per això no ho fas.

Hi ha milions d’humans
acumulats en milions d’anys
que han pensat com ara tu.
Milions d’humans emocionats
per les mateixes quatre coses.
Imagina’ls tots alhora
i amb un nom.
Doncs tots són morts!

Si tu no ho fas, igualment
es seguiran amuntegant.
Humans i humans sobre dels anys
i tu hi seràs sent l’anxaneta .

D’aquí a quan? Pensa-ho bé,
pot trencar-se el microcosmos
amb una facilitat tant espantosa
que no és gens estrany tenir un ADN
tan igual al d’una mosca.

Llavors que ho facis o no
no és important. Només
podria canviar tota una vida.


Dolors Juarez
22 de març del 2010

BARBARITAT, sonet d´Enric Casasses. (foto:grifoll)

Si la paraula diu alguna cosa
i no es limita doncs a mastegar,
sí, com aquell que nota que fa nosa
i s´omple el pap mentre no el fan marxar,

no, la paraula diu, diu i proposa
que vinguis ara a taula a passejar
i tu dius vine tu, vine i reposa,
no diguis res...i escolta-me cantar...

si la paraula diu això que dius,
això que em fas entendre al fons dels caus
o al bell ple dels jardins més agradius

o a la vora del foc de nostres naus

o il·luminats per làsers primitius
o presoners d´un embolic de claus

doncs som ocells impius
bàrbarament volats de bla bla bla:
potser qualcú callant m´ho aclarirà

poema de la blanca llum (dibuixot:grifoll)

NOSTRA SENYORA

Amb una espècie
d’estels que no existien
i amb unes ceres
que et calcaven
Missenyora la mort
d’en Papasseit
darrera el full
on serem nous
i on serem nats
potser més tard,
feies un quadro
que tenia també
—i ben figurat—
el cim nevat
del puig del mal,
quan queia tombada
quedant blanca
i sense llum
damunt el front,
quedant fosca
des de la panxa
amb missenyora la nit
cobrint el puig
que era tan blanc...

blanca llum
5 de març del 2010

poema de la DOLORS. foto:grifoll

I DE COP, LA GUINEU

Entra la tarda en el bosc, i de cop
ja s’escapa! Se’n va el verd d’aquest cel
se’n va el blau d’aquesta aigua, i de cop
neix l’ infern que fa néixer la flama
que fa néixer un infern
que fa néixer una flama.

La guineu surt corrent, per instint, que no és gana
i li busca en el bosc -en l’ infern de la flama-
l’arbre sec que s’ha mort, la riba buida de l’aigua.

I de cop amb fusell, vol matar aquesta flama
que ha fet néixer l’ infern,
que ha fet néixer la flama
però de cop mira al cel i li cau el fusell, i de cop
planta l’arbre.


Dolors Juarez
19 de març del 2010

OSTIA

http://www.trafecteatre.net/

TRÀFEC i GRIFOLL (dissabte 20...aquest!)

      

                                                                POESIA I PETONS

                                                             http://www.trafecteatre.net/

                                                    

TEU poema de Grifoll en DEU parts

No ha quedat demostrat, ni molt menys, que el llenguatge de les paraules sigui el millor possible

Antonin Artaud.

tu fas de la paraula

profunditat

dius i fins calla el silenci

...

no hi eres dins el mussol

fred de mort i grandiós que he trobat a la neu

...flor del meu àrtic

no et moris mai

...

sí hi ets dins meu

dius a pell de gallina

l ´amor

...

de tu no puc morir-me

m ´has fet immortal

sent-ne

t´estimo sense cap com

                                                                           t´estimo

...

ets la raó dels meus deliris

la finalitat dels meus principis

un cor que vull omplir

d´aigua preciosa de pluja i

                                                         de versos

                                                                               d´aroma

                                                                                               d´ozó

...

voles

-sento com m´elevo ara mateix

...

tot es belluga

-faig arrels dins teu

...

et dec la paraula primera

(no tenim final

sino) també et deuria la darrera

...

tot de cavallets de mar

tenim pensat fer primavera al teu melic

això sino som petons de muntanya

o telépates espirituals

...

teu

Grifoll´10

Jordi Plana. EXPOSICIÓ!!!!!

llibreria quatre cantons
c/ ciutat,12
berga

inauguració dissabte 13/març. 19:3o h.
fins 14 abril 010

L’egocentrisme de Jordi Plana, l’ull romàntic que tot ho veu.

El fotògraf berguedà Jordi Plana presenta la nova exposició Egocentrismes, extreta de la pròpia sèrie Petites Delicadeses.

El muntatge està format per una trentena de petites i íntimes imatges personals, agrupades i teixides entre elles.

Egocentrismes és un delicat i especial projecte, el qual s’allunya de la qualitat tècnica en la que Plana acostuma a treballar, endinsant-se envers el resultat que pot donar les imatges captades amb el telèfon mòbil

La força de l’exposició recau en que actualment l’aparell de mòbil, forma part de la vida de Plana, gairebé com una extensió protuberant de cos implantada al fotògraf, transformant-se en visió digital d’imatges extretes de cada moment de la seva vida, i tècnicament seguint la línia paral·lela del que podria ser un nou concepte evolutiu de les fotografies instantànies.

El fet d’utilitzar aquest mitjà, fa que Plana es submergeixi i es mostri pletòricament renovat. Mentre el món fotogràfic passa per una exageració dels mitjans tècnics, tant a la recerca d’una fotografia d’alta qualitat tècnica com d’una massificació de treball post productiu envers el tractament de les imatges. Plana utilitza la simplicitat d’un mòbil, per experimentar amb la senzillesa i la plasmació d’una mil·lèsima d’instant i presentar imatges tant poden aparèixer pixelades com descompostes.

Aquest fet fa que el resultat atrapi el reflex més casual, a la vegada que mostra les intimitats que es reprodueixen a l’entorn del fotògraf, moltes vegades, traspassant el límit del que podria ser la pròpia moralitat, però sempre focalitzant la captació directe de l’objecte o moviment més casual i habitual. Imatges i textures que es succeeixen al nostres ulls, a les que Plana capta, dota d’un punt altament romàntic i artístic.

La col·lecció Egocentrismes forma part de l’extensa obra Petites Delicadeses, fotografies que tant poden cercar instants íntimament personals, com aquelles imatges que desitgem atrapar per sempre a la retina del pensament. Jordi Plana té la sort de ser l’ull que tot ho veu i, el que és més important, ho capta i ho treballa més que dignament.

L’exposició és comisariada per pep espelt, director artístic de movimentpuntzero, el qual valora molt positivament la qualitat del material de Jordi Plana, ressaltant i valorant l’alt nivell de la proposta i creient que és un nou principi en el camí de Plana del qual també compara i opina que si actualment el fotògraf Man Ray estigues viu, probablement hauria dirigit el seu treballat envers la mateixa tècnica.



www.jordiplanapey.com

ABRIL. calendari de J.PLANA

AVUI, a 2 quarts de 7 ( I ÉS AL CONSERVATORI i NO AL MUSEU) TRÀFEC TEATRE I LA COMUNIDÄD a MANRESA. (cliqueu per ampliar)

www.gargall-net

www.trafecteatre.net

myspace.com/lacomunidadgironella

ENTREVISTA A ZULIMA MARTÍNEZ...(oju amb els autors que li agraden...JEJE)

http://blogs.grupojoly.com/lecturofilia/2010/03/01/entrevista-a-zulima-martinez/

Entrevista a Zulima Martínez

Agustín Velasco1 de Marzo de 2010 a las 17:21

Como prometí la semana pasada, vamos conocer más de Zulima Martínez, autora de Malas, malísimas (Ed. DeBols!llo). Una autora novel, es decir, todo por descubrir de ella. Es emocinante engancharte a un/a escrito/a desde sus inicios, porque así no te da la sensación que has llegado a mitad de la película y que tienes deberes pendientes para ponerte al día.
La reseña biográfica que nos llega de ti es bastante exigua, cuéntanos de dónde viene Zulima Martínez. A pesar de las negativas de mis padres, mi abuela consigue que me llamen Zulima. Nazco y vivo en Manresa y paso toda mi adolescencia en Sant Vicenç de Castellet, pueblo donde se encuentra el restaurante familiar en el que todavía trabajo. Mi familia es numerosa, además en casa siempre ha habido mucha gente, así que encontrar algo de tranquilidad era todo un reto. Aunque mis padres hubiesen preferido que orientase mi vida por otros derroteros, no les sorprendió que me matriculase en Filología Española. No sé hacer una sola cosa, siempre he alternado los estudios, la redacción de artículos para varias publicaciones, el trabajo en el restaurante y la redacción de mi tesis doctoral sobre la obra poética de Leopoldo María Panero con la escritura de ficción. No se me dan bien los deportes y la creación literaria se me presentó como la mejor válvula de escape con la que relajarme y divertirme.
¿Cómo nace tu pasión por la literatura? Me resulta un poco complicado decirte cómo nace, la verdad. Sólo puedo decirte que desde pequeña me recuerdo pegada a un libro o contándole las historias que leía o inventaba a mis hermanas.
¿Qué te hace emprender la aventura de intentar publicar tu primera novela? Más que QUÉ, debería decir QUIÉN. Hasta hace apenas tres o cuatro años mis relatos cortos o poemas o novelas pasaban directamente del cuaderno al cajón de mi mesa. Sin embargo, un día junto con una compañera de estudios que conocí durante un máster en edición decidimos emprender una aventura editorial por nuestra cuenta. Se trataba de idear colecciones y venderlas a las editoriales, no hubo suerte. Sin embargo, por el camino me topé con una agente literaria que se leyó  los diez primeros folios de lo que iba a ser una novela que ni siquiera tenía título y me dijo que si acababa la novela me representaría como autora. En tres meses ya había escritoMalas, Malísimas. Sólo faltaba una editora que se atreviese a compartir aventura y no tardó demasiado en llegar. Ambas coincidieron en que Malas, malísimas era un libro bueno y diferente, apostaron por la novela y el sueño se hizo realidad.
¿Cómo es la resaca tras publicar tu opera prima? Sinceramente, no tengo resaca, para mí es un acontecimiento importante, pero no menos que otras cosas que puedan ocurrir en mi vida. Estoy agradecida y contenta, por supuesto, pero el hecho de que  se haya publicado no ha alterado para nada mi vida ni mi forma de entender la creación literaria.
¿Con ganas de trabajar en la siguiente o necesitas tiempo para reponerte de este alumbramiento? Claro, ya estoy manos a la obra.
¿Tras tu experiencia cómo definirías la situación editorial actual para los jóvenes escritores noveles? Me siento afortunada por el hecho de que un sello editorial como Random House y en concreto DeBolsillo haya apostado por mí. Creo que tuve suerte, entrar en este mundo no es fácil, hay un montón de gente que escribe, y muy bien, pero no consigue que le publiquen. Esto puede ser desesperante. En mi caso llegué y besé el santo, sé que esto no es muy habitual y me siento realmente agradecida y también sorprendida.
¿Qué es lo que más te ha sorprendió o cogido desprevenida de tu nueva faceta de escritora? ¡Que me llamen escritora! Me parece una palabra demasiado grande para alguien que empieza. Aún me queda mucho camino por recorrer en el oficio de la escritura. Sólo soy una aprendiz de escritora.
¿Cuál crees que es el rasgo que mejor define tu estilo narrativo? No sabría decírtelo, juzgar la obra de uno mismo es un poco complicado, en todo caso me atrevería a señalar la agilidad de la prosa y un estilo directo.
Hay momentos de la novela en que el estilo narrativo me recuerda a Maruja Torres. ¿Ah, sí?  ¡Ojalá!
¿Qué autores son una referencia para ti? Reconozco que soy bastante ecléctica en cuanto a gustos literarios. No me canso de releer a Borges, Baudelaire o la poesía de Leopoldo María Panero, aunque también me gusta mucho Marsé, Carmen Martín Gaite, Murakami o los poemas de Josep Grifoll y, por supuesto, me gusta mucho la narrativa de Maruja Torres, sin embargo no parto de ningún modelo en concreto. No me gusta ceñirme a los referentes.
La obsesión por encasillar a los escritores en estilos o tendencias es algo que personalmente no comprendo, ¿qué piensas de lo que se ha dado en llamar literatura femenina? ¿Y el término chick-lit? Escuché hablar delchick-lit mucho después de entregar Malas, Malísimas. Ni siquiera sabía lo que era. No entiendo esa manía de encasillar a un autor bajo una etiqueta. Creo que recurrir a las tendencias para identificar una obra es una base muy poco sólida. Me da mucha rabia el término literatura femenina. No lo entiendo. La literatura es simplemente eso, literatura.
Tu novela ha salido directamente en formato bolsillo, ¿qué te gusta de este formato? ¿Te has quedado con la espinita de ver tu novela con tapas duras? ¿Por qué tendría que quedarme una espinita? Me da igual el formato en el que se publique mi novela. Sólo quiero que los lectores disfruten con la lectura. El resto es sólo embalaje. Además, el formato bolsillo es mucho más cómodo para llevarlo de un lado a otro y más económico. En los tiempos que corren, es de agradecer, ¿no crees?
¿Tu novela es una historia sobre la amistad, sobre la superwoman del siglo XXI o sobre las grandes mentiras que la rodea? Mi novela es una historia sobre la amistad, pero también sobre la incomunicación, sobre los sueños y los secretos. Es una novela que retrata la cotidianidad a través de cinco personajes que a veces tienen miedo de afrontar la vida, pero, a pesar de todo, afrontan sus incoherencias con una buena dosis de humor. Hay que reírse más de uno mismo.
¿Cuál es la gran mentira detrás de la superwoman de hoy? Que podemos ser perfectas y vivir felizmente estresadas. No soporto que me vendan las prisas como algo superexcitante. El culto a la apariencia se presenta como la dictadura de la modernidad. Me parece que alguien nos vendió la moto.
¿Qué personaje de Malas, malísimas es el que podría ser amiga de Zulima más fácilmente? Todas y cada una ellas. De hecho, varios lectores me han comentado que se sentían identificados con alguna de las protagonistas de Malas, malísimas. Creo que he conseguido que traspasasen la letra para hacerse de carne y hueso, hasta el punto que incluso yo he llegado a creerlas tan reales como mis propias amigas.
¿Y con cual te identificas más? Hay un poco de mí en las cinco mujeres que aparecen en la novela, pero no me identifico con ninguna en concreto.
¿Crees que las chicas de tu obra, a este paso, seguirán siendo amigas a los 40? Por supuesto, no me queda ni la menor duda, aunque claro antes tendrán que salvar algunas diferencias y ser capaces de librar su propia contienda con la vida.
No te voy a preguntar la moraleja que el lector puede sacar de Malas, malísimas, sino qué moraleja has sacado tú de este libro escribiéndolo.Sólo puedo decirte que durante la redacción del libro he reído y también he llorado. Escribirlo fue como un bálsamo que me permitió reflexionar acerca de los sentimientos y las frustraciones.

QUAN FAS VEURE QUE M´ENSENYES A VIURE, poema de DOLORS JUAREZ

Confident eficaç

i taciturn, el mar.

No suporta el llepat

lament sentimental

ni la malenconia

si és només covardia.

Joan Margarit

QUAN FAS VEURE QUE M’ENSENYES A VIURE


La covardia és un plat car que es serveix fred,
és el glaçó que ens hem passat de llavi a llavi en cada bes
i mata més que el cianur i treu les ganes -no la set- .

Abandonar-se als fets -que són els fets- i no desfer-los
és la coartada d’un discurs poc eloqüent, i així
sempre som a mig camí i així avancem i això és la vida.

La lassitud, le laisser faire, la por latent és el verí
de l’home vell quan es resigna.

Dolors Juarez
27 de febrer del 2010

Dia 10. Recital Blancallum dins "LITERATURA i COMPROMIS